Homilia del P. Manel Gash i Hurios, P. Abat de Montserrat (21 de març de 2024)
Gènesi 12:1-4 / Filipencs 4:4-9 / Joan 17:20-26
Podeu imaginar-vos, estimats germans i germanes, que avui és un dia molt important per a nosaltres, els monjos, tan important que els escolans ens acompanyeu en aquesta celebració, entre altres coses perquè el juliol sou de vacances, però per això encara falta una mica bastant. Celebrem el sant que ens dona el nom de benedictins, que encara avui ens diu tantes i tantes coses a través de la Regla, aquest sant que heu vist pintat i esculpit a tants llocs del monestir, normalment sempre amb un llibre a la mà, que és precisament la Regla que va escriure.
Entorn de tot això voldria parlar de tres punts.
Nosaltres hem conegut sant Benet d’una manera viva. No hem descobert un llibre antic i amagat i l’hem començat a investigar i a posar en pràctica, sinó que sense interrupció, des d’ell a nosaltres hi ha hagut sempre homes i dones que han volgut viure com ell. Ens han transmès la vida monàstica, ens l’han lliurada. Aquest lliurement és el que anomenem tradició.
Una cosa interessant de Sant Benet és que ell no va pensar mai en expandir-se. Es va preocupar del dia a dia de les seves comunitats al centre d’Itàlia, i va voler escriure per a elles, lluny d’imaginar que quinze segles després la Regla serviria per a monestirs que són a Austràlia, a Xile, al Canadà, a Sudàfrica i a qualsevol lloc del món. Era impossible que s’ho imaginés perquè cap d’aquestes terres que he dit es coneixien al segle sisè! Però va escriure un text tan notable, que moltes altres comunitats volgueren adoptar-lo i quan es descobrí allò que en diem el Nou Món, juntament amb l’Evangeli, també hi arribà, una mica després, la regla de Sant Benet. És un exemple que algunes vegades la feina concreta i ben feta és la que té futur, tot i no proposar-s’ho. Tot això forma la tradició benedictina i la seva expansió.
És molt important que sigui així per una raó senzilla: la tradició ens ensenya normalment si alguna idea ha funcionat. Nosaltres diem sabent que no és mèrit nostre sinó do de Déu, que la vida benedictina funciona. I què és allò que funciona?
El centre de l’espiritualitat de Sant Benet, en segon lloc, la manera que ens proposa als monjos de ser cristians, es resumeix en una expressió molt simple: cercar Déu. És un propòsit que compartim amb moltes persones, amb els oblats benedictins, persones que volen viure algunes intuïcions de la Regla en una vida familiar, laboral com la de tothom,. però també amb tots els batejats, ja que buscar Déu és alguna cosa natural quan hi creus, quan t’hi interesses, quan el vols estimar.
Buscar Déu voldria dir tenir-lo present i intentar veure com Ell hi és en totes les persones i circumstàncies que ens anem trobant cada dia.
Els monjos ho voldríem fer amb intensitat, en la pregària, en la lectura, en una vida on tots tenim el mateix objectiu i així ens ajudem els uns als altres.
Els escolans també ho podeu fer amb les vostres famílies, amb els vostres companys, i amb la música que canteu, per exemple, que ha estat molt sovint composada per persones que feien un exercici real de buscar Déu quan l’escrivien, alguns d’ells monjos de Montserrat com sabeu bé. Cantant-la participeu de la recerca d’ells, la feu viva avui, després de tants i tants anys en la majoria de les peces que canteu..
Tots podem buscar Déu. Fer-ho. Ens donarà un alè diferent a la nostra vida cristiana. L’Evangeli d’avui ens prometia que Jesucrist estaria amb nosaltres de la mateixa manera que Ell i el Pare són una sola cosa. Quina altra garantia necessitaríem?
Sant Benet en tercer lloc, no parla de buscar Déu com una investigació només intel·lectual, metafísica. La seva recerca es produeix allà mateix on ell va fer l’experiència de ser monjo, de ser abat. En el dia a dia i amb uns efectes molt directes en el nostre comportament, en la nostra fins i tot felicitat. Estimats germans i germanes, aquell qui va escollir el fragment de la segona lectura que hem llegit ho va encertar. Una lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips que ens ha parlat d’aquests efectes del dia a dia i de molts temes que també trobem a la Regla de Sant Benet. Aquests versets revelen la proximitat de Déu, ho diuen literalment: Déu és a prop.
Com he dit, Sant Pau no ens ha demanat coses extraordinaris. Per a la vida de cada dia ens diu que visquem sempre contents; que siguem amables, de bon tracte; que no ens inquietem i que ens interessem per les coses bones, les autèntiques, no els fakes que estan de moda i que són una manera d’enganyar a tothom. Com que ens relacionem tant per mitjà de la tecnologia, podem enganyar a tothom sobre qui som! La carta als Filipencs ens demana el contrari i també ho fa la Regla de Sant Benet! Hem de ser allò que som! Ho heu d’intentar vosaltres escolans, que us trobareu aviat amb un món, farcit de publicitat i de modes, que us proposarà ser allò que ell vol que sigueu, no allò que cadascú és. JO espero que mentre sou a Montserrat, aprengueu també com intentem fer els monjos a escoltar aquesta veu interior que ens parla i ens va ensenyant el camí de la vida. És la veu de Déu, i seguir-la sempre és una garantia.
Amb la nostra relació amb Déu ens demana que li preguem i li donem gràcies. I finalment, ens assegura que si ho fem així passarà alguna cosa: el Déu de la Pau i la pau de Déu estaran sempre amb nosaltres. Ho diu literalment així en grec: el Déu de la pau i la pau de Déu. Aquest Déu que cerquem perquè moltes persones davant nostre ho han fet, que ens diu que estimem la vida, és finalment el Déu de la pau.
La vida monàstica és en el món per a dir-nos que cercar Déu és recordar-lo en la vida de pregària i també en el bon tracte amb persones humanes i que trobar la pau és una prova que ho estem fent bé: que estem cercant altres persones i no a nosaltres mateixos.
Aquest voldríem que fos el camí benedictí. Pels qui sou aquí, pels qui en seguiu pels mitjans de comunicació. A tots els qui estimeu Montserrat, no podem fer altra cosa que convidar-vos a experimentar amb nosaltres aquesta experiència de salvació cristiana i benedictina que està en el cor de la nostra espiritualitat i que porta mil anys en l’inexhaurible camí d’avançar cap a Déu, seguint els passos de tots els qui ens han precedit. Jo us convidaria també a buscar la vostra tradició, a buscar la vostra quotidianitat, en una paraula, a cercar Déu de veritat.
Última actualització: 22 març 2024