Fets dels Apòstols 8:26-40

Avui el text ens relata com el diaca Felip fa una catequesi a un home que està en recerca; un etíop busca el sentit de la vida a la Bíblia, i ens diu que la catequesi comença per on l’home li costa de comprendre. I continua la narració: «Aleshores Felip, començant per aquest punt de l’Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús.» Vet aquí que, en poques paraules, ens ha dit en què consisteix el començament de la missió: es parteix per respondre a les preguntes que hom es fa, i des d’aquest punt, s’anuncia la Bona Nova.

Senyor, que sàpiga escoltar les veritables necessitats de l’home d’avui, i sigui capaç de transmetre el que ets per a mi.

Fets dels Apòstols 8:1b-8

El relat dels Fets dels Apòstols avui ens diu: « Aquell dia començà una persecució violenta, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren…». però aquesta dispersió, ens fa veure el relat, va ajudar a escampar la Paraula, i molts de la província de Samaria (recordeu que els evangelis ens diuen que no es feien amb els de Jerusalem) van creure. Vet aquí un fet dolent (la persecució) que ajuda a un fet bo (que arreu, fins els enemics, coneguin la Bona Nova). Ho has constatat alguna vegada això en la teva vida?

Senyor, que en els moments de foscor sàpiga veure la llum i viure amb esperança.

Fets dels Apòstols 7:51-8:1a

Si t’hi fixes bé, el martiri d’Esteve que ens és descrit avui, recorda la mateixa passió i mort de Jesús: els notables i els mestres de la Llei es corsequen de ràbia; es tapen les orelles (no volen escoltar); Esteve perdona: «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat»; i a l’hora de morir diu: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit.» Encara avui, com Esteve, hi ha qui mor per la causa de Jesús.

Senyor, que en els moments de dificultat per la teva causa, tingui el coratge de les persones com Esteve, i ho visqui fent en mi el memorial de la teva creu.

Fets dels Apòstols 6:8-15

A Esteve no poden vèncer-lo amb arguments de la fe, per això utilitzen l’engany: «…subornaren uns homes que diguessin que l’havien sentit blasfemar», de tal manera que tothom es posà en contra d’Esteve. A la fi del text d’avui ens diu: «Tots els del Sanedrí van veure la cara d’Esteve resplendent com un àngel? Coneixes persones que s’entusiasmen i t’entusiasmen quan parlen de Déu?

Senyor, feu-me veure la claror de la teva mirada

Fets dels Apòstols 3:13-15.17-19

Pere recorda els elements essencials de la fe en Jesús. Si ara t’ho preguntessin i et diguessin que no pots recitar el credo, ¿què diries? Però al final del text que llegim avui diu: «Penediu-vos i convertiu-vos». Pensa si per estar d’acord amb allò que creus et demana un canvi en la vida.

Senyor, vull viure d’acord amb la meva fe.

Fets dels Apòstols 6:1-7

Davant la queixa de la comunitat de procedència grega que creien que les seves viudes no eren degudament ateses, els apòstols busquen solucions que porten a l’ordenació de set diaques, per tal que es responsabilitzin de les coses pràctiques. Així, ens diu el relat d’avui: «Nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula». Als successors dels apòstols, els bisbes i capellans, els demanes el mateix, o d’altres coses, a més a més?

Senyor, que tots sapiguem trobar el nostre servei en el si de l’Església, i que ho sapiguem fer humilment i amb goig.

Fets dels Apòstols 5:34-42

L’argument de Gamaliel al Sanedrí aconsellant d’anar en compte perquè, si l’acció dels apòstols era obra d’homes ja es dissoldria per ella mateixa, però que podria ser obra de Déu, convenç els membres del tribunal; malgrat això, els feren assotar, els prohibiren de parlar en nom de Jesús i els deixaren anar; i el text afegeix: «Els apòstols es retiraren…, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús». Avui, si algú et maltractés pel fet de ser cristià, n’estaries content? ¿Per què n’estaven contents els apòstols?

Senyor, que l’esperit de les benaurances estigui sempre viu en mi.

Fets dels Apòstols 5:27-33

El gran sacerdot retreu als apòstols de no fer cas d’allò que els havien manat; la resposta dels apòstols a aquesta desobediència és ben clara: «Obeir Déu és primer que obeir els homes».

Senyor, que sempre tingui la valentia de posar-ho en pràctica.

Fets dels Apòstols 5:17-26

Amb la convicció plena que Jesús ha ressuscitat podem fer el mateix que l’àngel digué als apòstols: «Prediqueu al poble totes aquestes veritats de vida». Ho fas això? Què et falta?

Senyor, ensenya’m a ser apòstol.

Fets dels Apòstols 4:32-37

El començament del text d’avui és un resum de com actuaven els primers cristians: «La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú». ¿Creus que avui els creients vivim d’aquesta manera? A què és degut?

Senyor, impregneu l’Església de l’esperit dels primers cristians.

Fets dels Apòstols 4:23-31

Pere i Joan van coneixent que la predicació del misteri de la resurrecció de Jesús no és ben acceptat; més encara, és objecte de persecució. Aquest fet no els acovardeix, però es posen a les mans de Déu. Avui veiem el contingut de la seva pregària juntament amb tota la comunitat amb qui han compartit les seves trifulgues. Entre altres coses demanen al Senyor: «Vós, Senyor, que mireu com ara ens amenacen, concediu als vostres servents la valentia d’anunciar la vostra paraula…» ¿Què en fas del teu coratge a l’hora de donar testimoni de la teva fe?

Senyor, que l’entusiasme de la meva fe no trontolli.

Fets dels Apòstols 4:32-35

Avui el llibre dels Fets dels Apòstols ens proposa un ideal de vida: «La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú» ¿Aquest és el teu ideal? ¿Quin és el teu ideal de vida, i per què?

Senyor que el meu ideal sigui coherent i en sintonia amb el Teu amor.

Fets dels Apòstols 4:13-21

Davant la força del seu testimoni, Pere i Joan són amenaçats. La resposta a les amenaces és ben clara: «Penseu vosaltres mateixos si davant Déu fóra just que us obeíssim a vosaltres més que no pas a ell. Nosaltres no podem deixar de dir el que hem vist i sentit.» Nosaltres que som membres de l’Església som successors de Pere i Joan, creus que hem fet com ells?;… no deixar de dir el que hem vist i sentit? I què hem vist i sentit?

Senyor, ajuda’m a ser coherent entre el que crec, el que dic, i el que visc.

Fets dels Apòstols 4:1-12

La catequesi de Pere no és ben acollida pels principals de la ciutat, però Pere torna a donar testimoni de la seva fe en un ambient hostil i diu el que creu. ¿Som capaços de dir el contingut de la nostra fe, malgrat que l’ambient no sigui favorable?

Senyor, recorda’t dels qui no tremolen davant dels adversaris de la seva fe i, si jo m’hi trobo, que la por no m’engoleixi, sinó que m’il·lumini la convicció que visc en la veritat.

Fets dels Apòstols 3:11-26

Ahir vèiem com Pere guaria un invàlid; avui el llibre dels Fets dels Apòstols ens diu que, com a conseqüència d’aquest fet, Pere fa una catequesi als seus conciutadans. ¿Què ho fa que, nosaltres, quan hi ha un fet positiu, siguem tan discrets a comentar-lo en el nostre entorn?

Senyor, que el coratge de Pere sigui també el meu coratge.

Fets dels Apòstols 3:1-10

Un home invàlid a la porta del temple demana caritat i Pere li respon: «No tinc plata ni or, però et dono el que tinc: En el nom de Jesucrist, el Natzarè, alça’t i camina». Davant del qui em demana, som capaços de donar en el nom de Jesús, o donem, quan ho fem, en el nostre propi nom? 

Senyor, que tot el bé que jo sigui capaç de fer doni testimoni que, en el fons, ets tu qui ho fas i jo només sóc un instrument.

Fets dels Apòstols 2:36-41

És impressionant de veure que quan Pere digué als jueus: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que, aquest Jesús que, vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies(…)es van penedir de tot cor». ¿Què ens falta a nosaltres per tenir la convicció de Pere i moure els cors a penedir-se? 

Senyor, si Pere és l’Església i jo sóc Església, dóna’m la convicció de Pere!

Fets dels Apòstols 2:14.22b-33

Els fets ens recorden el primer discurs de Pere. L’argumentació és per a demostrar que Jesús de Natzaret és viu, i cita David que, segons Pere, es referia a Jesús; diu: «Sempre tinc present el Senyor, amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat». 

És d’aquesta manera com jo visc l’esdeveniment de la Pasqua? Senyor, que el meu cor sigui una autèntica festa, ara i sempre.

Fets dels Apòstols 10:34a.37-43

Avui és la festa més gran de l’any litúrgic. Celebrem la resurrecció de Jesús. La primera lectura de l’Eucaristia ens recorda el que és essencial en la nostra fe. És Pere el qui subratlla el que és veritablement important. Amb Pere ho ha de fer tota l’Església, i per tant, cadascun de nosaltres. Seria molt bo que recordéssim de memòria el que Pere anuncia i que ell n’és testimoni; perquè també cadascú de nosaltres féssim com Pere. Pere es fa creïble. També nosaltres hem de ser creïbles. Però ho serem poc quan el nostre testimoniatge no és capaç d’explicar-ho des de l’experiència de la fe. Cal que primer pensem de què, en essència, haig de donar testimoni. Què és, en essència, el que jo visc des de la meva experiència de fe.

Senyor, vull viure el misteri del teu amor. Senyor, et demano ajuda: ensenya’m a agrair-t’ho.

¿Com t’ho faràs avui per estar atent al pas del Senyor? ¿Què esperes de Crist?

Senyor, que senti a les meves entranyes el silenci de la mort, perquè pugui escoltar l’esclat de la vida quan sigui l’hora.

Isaïes 52:13 – 53:12

Crist obeí, s’humilià per nosaltres, per amor, i és per això que amb la seva mort ens donà la VIDA. En Ell hi ha tot el sofriment de l’home, tot el pecat, tot el mal. Buscar la humiliació, el sofriment, obeir «a cegues» no té massa sentit, si no ens mou l’amor. Si la nostra humiliació respon només a un desig espiritual d’unió amb Déu, sense l’amor, aquesta humiliació serà una mena de ritual extern, amb què en lloc de practicar la humiliació, estarem buscant l’aprovació, el reconeixement, l’aplaudiment dels altres. Si la meva humilitat, la meva obediència neix de l’amor donarà fruit perquè mica en mica el meu cor egoista, avar, tancat anirà morint, i així milloraran les meves relacions amb els altres: m’humiliaré, obeiré i moriré per als altres. Nosaltres, amb la nostra actitud, podem fer que el sofriment de Jesús no hagi estat inútil.

Senyor, dóna’m força per ser capaç de carregar amb el sofriment del món: el mal, l’egoisme, la mentida… i amb el perdó, transformar-ho tot en amor, en vida.

Èxode 12:1-8.11-14

En aquest dia els cristians celebrem l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. És la instauració de l’Eucaristia.

En el llibre de l’Èxode hi trobem explicats tots els preparatius per al sopar pasqual i el Senyor hi institueix un memorial per celebrar l’alliberament del poble d’Israel. Amb l’últim sopar celebrem i anunciem la salvació que ens ve de Déu. Jesús, l’Anyell, ens dóna el seu cos i la seva sang, la seva VIDA, que ens donarà la força que ens cal per estimar com ho féu Ell: és el manament nou. L’Eucaristia ens ha de moure a obrir el nostre cor als germans, a estimar més i més amb una donació total com la de Jesús. És una invitació a l’amor, per això avui l’Església celebra el dia de l’amor fratern.

A l’últim sopar, donà prova de com estimava els deixebles, amb el gest del lavatori de peus. Ell, el Mestre, serveix els deixebles, sense distincions, fins i tot serveix el qui l’havia de trair. No és estrany que els deixebles se sorprenguessin davant el gest de Jesús; la seva actitud escapa a tota raó humana, en la nostra vida de cada dia no estem acostumats que un “superior” serveixi un ”inferior”, ben al contrari, el superior, a vegades pot arribar a abusar-ne, de l’inferior. Jesús capgira tot això. ¿Estic disposat a estimar i servir tothom? També els meus enemics, com Jesús féu amb Judes? Quan serveixo ho faig amb humilitat i alegria? Faig ús abusiu de les meves situacions de privilegi?

Avui, un cop acabada la celebració, començarà l’Adoració del Santíssim. Adorem l’Amor, en silenci, i deixem-nos penetrar per la seva força

Isaïes 50:4-9a

Totes les paraules del text d’Isaïes, que avui ens proposa l’Església, són com un ressò de tot el que Jesús viurà en aquests dies sants; a nosaltres ens queda la possibilitat d’admirar-nos com Jesús, per nosaltres, pren la seva missió amb serenitat i coratge. És difícil de subratllar una frase; totes i cadascuna són bones per a contemplar. Amb tot proposo que ens fem nostra la següent i hi pensem quan aquests dies l’acompanyem a través de la passió: «…paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit». Només ho pot dir un innocent.

Ho puc dir jo? Ara, mira la Creu. Calla. Déu et parlarà.

Isaïes 49:1-6

En aquest segon cant del Servent de Javé ¿a qui identifiquem quan diu: «Abans de néixer, el Senyor em cridà… convertí els meus llavis en una espasa tallant?» ¿Qui és aquest Servent a qui se li diu: «t’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra»?

Amb el salmista digues: Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu.

Isaïes 42:1-7

Aquests tres primers dies sants l’Església ens proposa de llegir fragments pel que es coneixen com a cants del Servent de Jave. En cadascun d’ells hi veiem que s’encarnen en la persona de Jesús. Avui quan llegim: «Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et designo aliança, poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats, i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca». Hi podem veure l’acció de guiatge i de misericòrdia de Jesús. ¿Reconeixes en tu que Jesús ha obrat d’aquesta manera? ¿I en nosaltres, en l’Església, i en la societat?

El Senyor ens il·lumina i ens salva.