Les paraules d’Isaïes: «El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrera» podríem pensar que és Jesús mateix qui les diu. És l’experiència de la seva passió i creu, per obeir la voluntat del Pare. Un gest tan fort i tan compromès, mai no el sabrem valorar prou, però aquesta impossibilitat no ens ha d’impedir que, una i una altra vegada, admirem la força del testimoniatge de Jesús, i que ens deixem impregnar per aquesta oblació. ¿És que potser et fa por que tu en puguis fer l’experiència? ¿Quin sentit té la teva vida? ¿És redemptora, salvadora com a cristià que ets?

Senyor, que l’orella del meu cor sempre estigui disposada a escoltar-te.

Ezequiel ens recorda que el desig de Déu és fer del poble d’Israel, dispersat enmig d’altres pobles, un de sol. Per aconseguir això, avui, Jesús ha donat la seva vida. Que aquesta setmana santa que anem a començar tinguem un mot dins nostre i que el pronunciem amb un respecte infinit: GRÀCIES!

Arribant ja la setmana santa, el text de Jeremies el podem posar en boca de Jesús. Avui podem pregar com St. Agustí ensenya: en Jesús, per Jesús i amb Jesús.

Vivint profundament associats al Crist podem dir en el cor: «El Senyor em fa costat com un guerrer invencible».

A Abraham Déu li diu: «Seré fidel a la meva aliança amb tu i amb les generacions que et succeiran»; és a dir, amb nosaltres. L’aliança de Déu amb els homes només l’hem trencada nosaltres. Ell ha estat fidel.

Senyor, avergonyit com estic per la meva infidelitat, dóna’m la capacitat de plorar les faltes i la dignitat de saber-ne demanar perdó.

Nabucodonosor, ens conta el llibre de Daniel, volia que Sidrac, Misac i Abdenagó adoressin l’estàtua d’or que ell havia fet erigir. Aquests s’hi neguen i són llençats al foc; però, protegits per Déu, són salvats de cremar-se. Nosaltres potser no viurem una situació extrema com Sidrac, Misac i Abdenagó, però cal que ens revisem si amb les nostres actituds posem la nostra confiança (per allò que en diem de tocar de peus a terra) en coses materials i no en Déu.

Senyor, que sempre sàpiga escollir, i que sempre t’esculli a Tu.

El llibre dels Nombres ens descriu com el poble, en passar pel desert, perd la confiança en el Senyor; el text ens diu: «… malparlava contra Déu». Apareix aleshores la serp verinosa que fàcilment recorda la serp d’Adam i Eva; és a dir, la temptació a què hom pot caure fàcilment si perd la seva fe i, per això, molta gent moria a causa de les picades de la serp  (caure en la temptació). La vida només és restaurada per la fe en l’acció que Moisès fa. A nosaltres ens recorda l’acció de Jesús clavat en creu que, per la fe, ens redimeix els pecats.

Senyor, davant les dificultats d’aquesta vida, augmenta’ns la fe.

Avui se’ns proposa de reflexionar sobre la història coneguda amb el nom de “casta Susanna”. Ella, per causa del mal, representats pels dos jutges ancians, és condemnada injustament; i va fer aquesta pregària: «Déu etern, vós que coneixeu el que és secret i ho veieu tot abans que existeixi sabeu prou que m’acusen falsament…». Ve a ser una anticipació del que li va passar a Jesús, condemnat també injustament. Però el missatge de fons ens descriu què fa Déu: Déu salva. Quan el profeta Daniel desemmascara l’arrel del mal, el llibre comenta: « Tota l’assemblea del poble… beneïen Déu que salva els qui esperen en ell.» ¿Quantes vegades has tingut la mateixa actitud que van tenir els de l’assemblea del poble?

Senyor, Vós coneixeu el més profund del meu cor, féu que no hi habiti la maldat.

La quaresma és un temps especialment indicat per treballar tot el que vol dir conversió. Que Déu sigui el protagonista del nostre cor, de la nostra vida, perquè és Déu i no nosaltres el qui realment ens dóna la vida quan per la nostra incapacitat ens trobem espiritualment morts. Això és el que podem interpretar d’aquestes paraules d’Ezequies: «Us infondré el meu esperit, i recobrareu la vida.»

Si t’ho creus, repeteix: aquí em teniu, agafeu-me!

Avui, nous mesos abans del naixement de Jesús ens és anunciat que Déu serà amb nosaltres. En aquest temps de quaresma, en el qual seguim pas a pas la donació de Jesús, ens adonem el significat que tenen les paraules: «Emmanuel» Déu és amb nosaltres.

Que el Senyor m’obri el cor al seu misteri.

Ens diu el llibre de la Saviesa que: « Els malvats, encegats per la malícia, deien entre ells: «…si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova … condemnem-lo a una mort vergonyosa. » Ens recorda tant la història de Jesús! I tants d’altres que seguint Jesús són perseguits.

Senyor, que no els manqui ni em manqui mai la fortalesa en moments de prova. Allibereu-me, Senyor, de la temptació de fer de botxí amb els qui no em cauen bé.

¿Déu s’indigna pel mal comportament del seu poble? Avui la lectura de l’Èxode respon a aquesta pregunta; també ens parla de la capacitat d’intercessió de Moisès; i, acaba: «Llavors el Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.»

La resposta al salm interleccional és la millor pregària que pot sorgir dels nostres llavis després de conèixer les reaccions que es descriuen en l’Èxode: Per l’amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

Isaïes ens diu: «El Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits». Ja ho sé, Senyor, que ets el meu consol perquè et compadeixes de mi. Te’n dono gràcies, però inspira’m, Senyor, perquè jo sàpiga transmetre-ho a tots els qui tu estimes, el teu poble.

En aquest dia que commemorem el trànsit de St. Benet cap al Pare, les paraules del Senyor a Abraham: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré», ens recorda que tard o d’hora cadascú de nosaltres haurem de fer aquest pas. Hi estem a punt com ho estava Benet?

Senyor, que la teva trobada sigui per a mi una font de joia i de coratge per a viure amb amor i fidelitat amb tots els qui m’envolten.

Natan profetitza a David la seva successió. Però amb una lectura des de la perspectiva de Jesús, fàcilment veurem com les paraules de Natan a David poden també fer referència a Jesús; així, per exemple, li diu:«…et donaré per successor un descendent…i consolidaré el seu regne, (Jesús anunciava que el regne ja era aquí). Ell construirà un temple dedicat al meu nom. (¿No és cert que Jesús parlava del temple reconstruït en tres dies, fent referència a Ell mateix? Jesús és el veritable temple). Jo li seré pare i ell serà per a mi un fill. (¿No és veritat que Jesús s’adreça a Déu com a Pare?).

Senyor, que la meva perspectiva de la història sigui com la que tu tens.

La narració d’avui del llibre de Samuel descriu el procés que el profeta va haver de seguir per ungir David com a rei d’Israel. El criteri és aquest: «No et fixis en el seu aspecte, ni en l’alçada de la seva talla… Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Els criteris de discerniment de Déu passen pel fons del cor.

Senyor, purifica el meu cor, que sempre pugui ser un digne servidor Teu i que sempre sàpiga tenir la teva mirada.

Avui el profeta Osees ens convida: «Anem, convertim-nos al Senyor, tornem al nostre Déu» i ens assegura que «Ell, que ens ha destrossat, ens curarà; Ell que ens ha obert les ferides, ens embenarà. Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar, perquè visquem a la seva presència».

Senyor, que no perdem mai l’esperança de viure el dia tercer (la resurrecció) a la vostra presència.

El profeta Osees ens recorda: «Israel, torna al Senyor, el teu Déu. La teva culpa t’ha fet caure. Presenta com una ofrena el teu penediment, torna al Senyor i digues-li: “Perdoneu-nos les culpes, i accepteu el bon desig”». Aquestes paraules fes-te-les teves. Quan ho visquis de veritat, ens representaràs a tots. Gràcies.

En el llibre de Jeremies llegim: «El Senyor diu: “Quan vaig treure d’Egipte els vostres pares, els vaig manar que m’obeïssin, i els vaig dir: Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els meus camins que jo us assenyalo i tot anirà bé”». Nosaltres, com el poble d’Israel caminem cap a la terra promesa.

Senyor, apiada’t de tots nosaltres si no som capaços de ser fidels al teu camí.

Aquests dies de quaresma sabem que estem especialment cridats a la conversió, que pot voler dir, no solament replantejar actituds per ser fidels a la llei de l’amor, sinó de reviure agraïts el do de la fe que hem rebut. Així ho expressa el text del Deuteronomi: «Estigues atent i guarda’t d’oblidar mai els fets que has vist amb els teus ulls. Que en tota la vida no se’n vagin del teu cor; i fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills». Quins són els passos que més t’han marcat en la teva fe? Dóna’n gràcies.

El llibre de Daniel ens conta que Azaries, quan va ser llençat al foc va fer una gran i llarga pregària, en la qual recorda l’amor de Déu envers el seu poble, però ara aquest no té res de material per oferir: li ofereix el cor, perquè de nou es compadeixi i salvi el seu poble. Fins ara hem assajat una pregària personal a partir de la pròpia experiència individual. Per què no assagem de pregar en nom de tots?

Vet aquí una proposta extreta d’aquesta pregària d’Azaries: «Senyor, per culpa dels nostres pecats, som el més petit de tots els pobles…Però accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat. Que aquest sigui agradable a la vostra presència. Per la vostra paciència i el vostre amor, sigueu bondadós amb nosaltres».

Avui tenim el relat de Naaman, el comandant dels exèrcits del rei de Síria, que era leprós. Una noia israelita, que està al seu servei, li fa saber que a Israel hi ha un profeta que el podria guarir; després de consultar-ho al seu rei, emprèn el viatge cap a Israel i es presenta al rei d’Israel amb una recomanació. El relat no estalvia de dir-nos que hi va anar amb un gran desplegament de luxe «350 kg de plata, 6 mil peces d’or i deu mudes de vestit». El rei d’Israel creu que és una trampa perquè ell es reconeix incapaç de guarir-lo. Finalment, Eliseu, el veritable profeta, indica al rei d’Israel que li enviï Naaman. Aquest abans d’arribar a casa del profeta rep un missatge d’aquest dient-li que es banyi al Jordà, i quedarà pur. Naaman , incrèdul, no ho vol fer, però els qui l’acompanyaven el convencen dient-li: «Pare, si el profeta us hagués demanat una cosa difícil, ¿no l’hauríeu feta? Molt més, doncs si us diu que us banyeu  i quedareu net». Un cop guarit Naaman fa una professió de fe quan diu:«Ara sé ben bé que,  fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra».

Ni luxes,  ni aparences no impressionen Déu: per guarir-te, per quedar net només cal fer coses senzilles i reconèixer que és Déu qui ho ha fet.

Senyor, que ho sàpiga entendre sempre!

Els israelites davant les dificultats que tenien en la seva peregrinació pel desert amb l’objectiu d’arribar a la terra promesa es feien aquesta pregunta: «¿El Senyor és amb nosaltres o no hi és?» No te l’has fet mai aquesta pregunta davant les dificultats que tu o d’altres com tu troben? No pensis que fer-se aquesta pregunta és incorrecta; sovint ho és la resposta, perquè darrera de la resposta hi ha la concepció que tens de Déu. Què fas per conèixer-lo? El desitges com l’enamorat desitja viure l’amor?

Senyor, obre’m l’enteniment, obre’m el cor, perquè pugui conèixer millor què vols de nosaltres.

Miquees es pregunta: «Qui és com Vós, Déu nostre?», i ell es respon: «Vós perdoneu les culpes, i a la resta de la vostra heretat, no li teniu en compte la infidelitat passada: no us obstineu a castigar, perquè estimeu la bondat». És tan important conèixer els propis pecats, com estar convençut que Déu està disposat a perdonar-los.

Deixa que avui ressoni dintre teu: «Vós perdoneu les culpes, perquè estimeu la bondat».

Avui el llibre del Gènesis ens explica la història de Josep, víctima de l’enveja dels seus germans, fins al punt que alguns desitjaven matar-lo.

Senyor, que l’enveja no podreixi el meu cor, ni els dels qui amb mi caminen.

Les paraules que Jeremies posa en boca del Senyor impressionen: «Maleït l’home que es refia de l’ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor». ¿Quantes vegades he manipulat el meu proïsme per a la meva comoditat?

Senyor, que sigui sempre conscient que sóc un instrument al teu servei.