Jonàs 3:1-5.10

Jonàs predica a Nínive i ens diu que: «era una ciutat grandiosa». El contingut de la predicació nosaltres l’hem sentit moltes vegades, d’una manera o altra: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda», en el fons vol dir: convertiu-vos perquè si no, acabareu sense ser res de res. El text ens comenta encara: «Déu veié que de fet es convertiren i s’apartaven del mal camí». ¿Quins són els aspectes que col·lectivament hauríem de canviar? Quines dificultats creus que hi ha per fer-ho.

Senyor, encamina’ns en la teva veritat, instrueix-nos.

Hebreus 9:2-3.11-14

Una altra cosa que ens recorda la carta als Hebreus: «Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això… la sang del Crist ens purificarà de les obres que portin a la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu.»

Les conseqüències de l’oblació de Crist han estat meravelloses. Recorda-te’n a l’hora de donar culte al teu Déu viu.

Hebreus 8:6-13

La carta als Hebreus ens anuncia: «Oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble.»

Senyor, desitjo que puguis gravar-me en el cor la llei del teu amor perquè, en tot i per tot, siguis el meu Déu

Hebreus 10:32-36

Quan avui recordem Fructuós, Auguri i Eulogi, els primers màrtirs a Tarragona, meditarem el text que l’Església ens proposa reflexionar que, en el fons, apel·la a la memòria dels nostres orígens col·lectius en la fe. Encara avui ens hauria d’impressionar perquè no va ser gens fàcils per aquells cristians de primera hora; però el text d’avui no vol quedar-se en el record, sinó que ens remet a valorar la nostra coherència de vida, quan diu: «Només sofrint amb constància podreu acomplir la voluntat de Déu i obtenir el que ell ha promès».

Avui dia, en què consisteix fer la voluntat de Déu a la teva vida?

Senyor, dona’m la força per ser conseqüent amb la fe que m’has donat.

Hebreus 7:1-3.15-17

A la lectura de la carta als cristians Hebreus apareix un personatge de nom Melquisedec que era rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim. Ens diu també que: «el presenta sense pare ni mare»…«no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida», així l’escrit ens vol fer veure que Crist ve a ser un nou Melquisedec, sacerdot, de qui no coneixem ni el seu principi ni fi. Crist és, doncs, sacerdot «pel poder de la vida indestructible.»

Senyor, ensenya’ns a contemplar la història admirant com la teva petjada es dóna a conèixer en personatges com Melquisedec.

Hebreus 6:10-20

«Déu que és just, no pot oblidar tot el que vosaltres heu fet, l’amor que li heu demostrat, i li demostreu encara, quan ajudeu els altres cristians. Només voldríem que cadascú de vosaltres demostri sempre la mateixa promptitud per mantenir ferma l’esperança fins a la fi.» Em sembla que el text és ben clar. Però, què faig per demostrar la meva esperança?

Senyor, que no defallim ni perdem l’esperança, buscant camins d’unitat i de pau.

Sofonies 3:16-20 

Avui comencem la setmana de pregàries per la unitat dels cristians. La lectura de Sofonies comença així: «No tinguis por Sió, no deixis caure les mans, el Senyor, el teu Déu, el tens dintre, com a Salvador poderós» Prendre consciència que Déu està dintre de tots els cristians és potser una de les tasques més importants per descobrir el valor de cada persona. ¿Què fas per descobrir l’amor de Déu i compartir la teva experiència amb els qui t’envolten? 

Senyor, aplega’ns i fes que sapiguem viure la joia de tenir-te com a Pastor i Salvador. 

1 Samuel 3:3b-10.19

Samuel cada vegada que sentia que el cridaven donava sempre la mateixa resposta: «Aquí em teniu». Era la seva actitud de fons. Finalment descobreix que Déu el crida, i ell continua amb la mateixa actitud. Per escoltar veritablement Déu cal que hi sigui, ben present, l’actitud activa de la disponibilitat. ¿Poses condicions a ser disponible a la voluntat de Déu?

Senyor, vull treure’m de sobre tot indici de resistència a la teva voluntat.

Hebreus 4:12-16

Impressiona el que avui ens diu la carta als Hebreus: «En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.» Ser conscients d’això, fins i tot pot suscitar en nosaltres un cert sentiment paranoic en el qual es barregen la malfiança de sentir-te vigilat per veure quan et cacen en un inconvenient, la por, el recel, etc… Però mira què diu més avall: « Perquè el gran sacerdot (Jesús) que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses.»

Senyor, sóc feble de mena, però confio en la teva capacitat de compadir-te de nosaltres.

Hebreus 4:1-5

«Déu manté encara la promesa de fer-nos entrar al lloc del seu repòs. Però no visquem refiats, no sigui que algú de vosaltres es trobi que no ha complert les condicions requerides.» Així comença el text de la carta als Hebreus que avui ens proposa l’Església per reflexionar. En lloc de repòs s’ha d’entendre: la vida en Déu. I el relat de la creació ens recorda que Déu reposà el setè dia. Ara, nosaltres, no ens trobem al setè dia, sinó que hem de saber col·laborar amb l’obra creadora de Déu. Les condicions requerides seran la nostra capacitat per col·laborar en l’obra creadora de Déu.

Quines són les obres de les meves mans? Porten el segell de la Bona Nova?

Senyor, que les meves mans, les meves obres, no s’embrutin pel meu orgull, sinó que tinguin la fortalesa de servir-te en tothom que és la teva imatge.