Za 8, 20-23

El profeta ens fa saber: «Seran molts, moltíssims, els pobles i les nacions que vindran… a consultar el Senyor de l’univers.» I també diu: «s’agafaran al mantell d’un home de Judà i li diran: “Vindrem amb tu, perquè sabem que Déu és amb vosaltres”.» Què et falta per ser un home o una dona com els de Judà, ser una referència pels qui busquen Déu sincerament?

Senyor, que jo sigui el teu instrument per fer visible la teva comunió amb els homes.

Za 8, 1-8

Ens podem preguntar si hi ha antídots a la desesperança, sobretot quan veiem que cada dia som menys persones a les nostres assemblees; doncs bé, ens pot ajudar molt recordar les paraules que avui ens diu el profeta Zacaries. Per exemple: «Això diu el Senyor de l’univers: en els països d’orient i d’occident jo salvaré el meu poble.» Però pregunta’t, què vol dir aquí salvar?

Senyor que sempre siguem conscients que ens embolcalles amb el teu mantell.

Nm 11, 25-29

Avui  el llibre dels Nombres ens descriu que l’Esperit es posà damunt setanta ancians en una cerimònia pública; dos d’ells, però no hi eren en aquells moments, però també van rebre l’Esperit. Però va haver-hi qui això no ho podia tolerar i volia impedir que exercissin de profetes. La resposta de Moisès és molt clara: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!» ¿Estàs gelós pel protagonisme que té algú de la teva comunitat cristiana, quan consideres que no està suficientment preparat? Mira el teu cor i els teus sentiments, què és en concret el que et molesta?

Senyor, per sobre de tot, els meus sentiments ets Tu, però Senyor, que sempre ho sàpiga viure amb alegria.

Za 2, 5-9.14.15a

«Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles, perquè hi pugui cabre la gentada.» L’àngel li dóna aquest missatge d’amplitud a Zacaries. Aquesta actitud d’obrir portes, potser ens algun moments ens incomodarà, però a la llarga sempre serà una benedicció del Senyor, ell mai no fa distincions, ni va posar muralles a l’acolliment dels altres.

Senyor, féu que en la meva vida no hi hagi muralles.

Jr 30, 8-11a

En aquesta festa llegir el profeta Jeremies quan diu: «Jo et salvaré dels països llunyans, salvaré els teus descendents de la captivitat» ens recorda que la voluntat de Déu és que, els qui creiem, sempre ens vol lliures. ¿Què condiciona la teva llibertat?

Senyor, deslliureu-me de tot allò que m’esclavitza.

Ag 1, 1-8

Ageu posa en boca de Déu la queixa que mentre el poble viu bé (palaus enteixinats), el temple està en ruïnes. Potser a nosaltres ens pot passar una cosa semblant; vivim còmodament i no ens adonem que hi ha tants homes i dones que són temple de Déu i viuen en una situació lamentable. Com col·laborem perquè els homes visquin dignament?

Senyor, obre’m els ulls i el cor per poder veure les necessitats dels altres.

Esd 9, 5-9

Esdres reconeix que a l’exili vivien en una situació d’esclavatge, però s’adona que Déu no els ha abandonat. Podem tenir la sensació que vivim en una situació d’absència de Déu, o de valors religiosos, al voltant nostre, però conservar aquesta esperança, que Déu no ens abandona, pot ser vital per a les nostres actituds de fe, perquè, potser, sense adonar-nos, ens deixaríem anar.

Senyor, fes-me sentir sempre la teva companyia.

Ef 4, 1-7.11-13

La gran riquesa de l’Església és quan prenem consciència, llegint la carta als cristians d’Efes, que cadascú és necessari en la vocació rebuda «segons la mesura de la generositat del Crist. És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres.» Tot perquè formem un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. ¿Com vius la teva vocació que t’ha d’empènyer a la comunió?

Senyor, gràcies per obrir-me les portes a la comunió amb Tu i amb els germans.

Esd 1, 1-16

Cir, rei de Pèrsia convida a construir el temple. Per al poble d’Israel és un retrobar les arrels creients. Avui no hi ha un rei de Pèrsia que ens cridi a la reconstrucció; però ben segur que hi ha coses que considerem que s’hauria de reconstruir per retrobar les arrels creients: quines serien?

Senyor, il·lumina’ns perquè sapiguem veure el què hem de fer en aquest  temps.

Sa 2, 12.17-20

Em sembla que molts podem constatar que el llibre de la saviesa té raó quan diu al començament de la lectura d’avui: «Els malvats deien: “Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda”». Ser coherent amb els valors i les conviccions encara que això ens porti a on ens porti. ¿Hi pot haver un marge per ser flexible en les nostres conviccions? Tenim el perill de ser rígids i ens acusin de reaccionaris? ¿Què significa creure que, com diu el llibre de la Saviesa, Déu ens protegirà?

Senyor, que amb el salmista sempre et digui: Déu poderós, fes-me justícia. Salva’m, pel teu nom.

1Tm 6, 13-16

Pau li recomana a Timoteu que guardi «irreprensible i sense falta el manament rebut.» Quin és per a mi el manament rebut? Com el guardo? Sóc feliç guardant-lo?

Senyor, has posat el teu tresor a les meves mans, que les meves mans sempre siguin dignes del teu do.

1Tm 6, 2c-12

Si ens preguntem què hem de fer, Pau li ho diu a Timoteu, i també ens ho diu a nosaltres: «Busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud.»

Senyor, que la meva vida no esdevingui hipocresia.

1Tm 4, 12-16

El consell que dóna Pau a Timoteu avui, també ens pot servir a nosaltres: «Els creients no et perdran el respecte si troben en tu un exemple en el parlar, en la conducta, en la caritat, en la fe, en la puresa.»

Senyor, és a través meu que ets llum per als homes, perdona’m si per la meva manera de fer sóc foscor que impedeix veure’t.

He 5, 7-9

Maria, com Jesús: «aprengué en els sofriments què és obeir.» I tu, aquesta afirmació, te la podries aplicar?

Senyor, que entengui bé el camí de l’obediència.

Nm 21, 4b-9

El llibre dels Nombres ens conta que al pas dels desert, el poble malparlava de Déu per la duresa de la vida. Les serps que els picaven eren sinònim de mort; la serp sempre a la Bíblia representarà quelcom abjecte. També és abjecte la creu; però de la mateixa manera que una representació de la serp salvava la vida al qui la mirava, així ens ho diu: «Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d’estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.»; així també qui mira la creu, qui l’accepta, començarà a descobrir el camí de la salvació. Avui podem recordar el cant del Divendres Sant i que, avui, l’Església proposa cantar de nou: Nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de Nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la salvació, la vida i la resurrecció; ell ens ha salvat i ens ha alliberat.

1Tm 2, 1-8

Pau recomana fer «pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat.» Pot ser bo seguir avui aquesta recomanació de Pau; fem-ne una llista i quan preguis per ells estima’ls de veritat.

Senyor, que en el cor dels qui tenen un poder creixi l’esperit de servei.

Is 50, 5-9a

La lectura d’avui d’Isaïes fàcilment ens portarà el record de la Passió: «El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrera: he parat l’esquena als qui m’assotaven…» Davant d’aquesta situació de sofriment, i sofriment injust, el profeta recorda una altra actitud: «El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut». Nosaltres estem convidats a configurar-nos en tot amb Jesús. ¿Com reacciones quan vius en la teva pròpia carn un sofriment físic o moral que consideres injust? Deixar-se vèncer, què voldria dir?

Senyor, que en els moments de dolor et sigui fidel, i pugui reconèixer que m’acompanyes.

1Tm 1, 15-17

«Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo sóc el primer», li diu Pau a Timoteu. I tu, quantes vegades ho has dit? Són poques encara. Quan ho hagis dit prou, trobaràs una gran pau.

Senyor, que sempre sigui conscient de la meva condició de pecador.

1Tm 1, 1-2.12-14

Pau desitja a Timoteu «la gràcia, la bondat i la pau de Déu.» Nosaltres a qui ho desitgem tot això? Per què no ho diem?

Senyor, que sàpiga transmetre allò que visc, i visqui segons la vostra voluntat.

Col 3, 12-17

Ahir parlàvem dels aspectes negatius, avui ens parla d’actituds positives: «Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho.» Tota una tasca que si la practiques vius amb una gran alegria i pau interior.

Senyor, ajuda’m perquè els bons sentiments s’apoderin de mi.

Mi 5, 1-4a

Avui que celebrem el naixement de la Mare de Déu, el text ens porta a centrar-nos en el seu Fill «de tu sortirà el qui ha de regir Israel.» I és que l’Església no ha volgut desvincular Maria, de la seva funció de Mare; però no una mare com una altra, sinó d’Aquell que reconeixem com la manifestació de Déu entre nosaltres. Avui mirem aquesta dona que apareix entre els homes i és portadora del do de Déu; el seu si esdevé l’arca de l’amor de Déu en la seva plenitud. Conscients d’aquest misteri «la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel», no hi haurà dispersió, sinó una crida a la unitat, perquè Maria és signe de la crida, en el si de l’Església, de la unitat de tots els creients.

Gràcies, Senyor, per aquest do tan gran que ens has regalat.

Col 2, 6-15

Quan anem al mercat sovint comprem les coses que ens fan més goig a la vista, i no sempre el que té més bona aparença és el millor. Això que és tan humà, també pot passar en la vida espiritual, per això Pau ens posa a l’aguait quan ens diu: «Mireu que ningú no us enlluerni amb el miratge d’una saviesa més elevada. Són tradicions humanes, fonamentades en els valors del món i no en Crist.» Mirem sempre en la nostra vida si ens apropem a Crist o ens n’allunyem.

Senyor, gràcies, perquè malgrat jo mateix, Tu continues en comunió.

Col 1, 24 – 2, 3

«Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l’Església.» Aquestes paraules de Pau ens les podríem fer nostres.

Senyor, sé que, fins a la creu, jo haig d’aprendre a ser deixeble teu; que en els moments de dolor sàpiga que el sofriment també es redemptor.

Is 35, 4-7a

Sembla que les paraules d’Isaïes: «Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia». Eren per encoratjar els qui vivien el tràngol de l’exili. Avui nosaltres no vivim un exili físic, però potser a més d’un no li faria res de dir que vivim en un exili moral, en aquest món tan secularitzat. ¿Què et sembla que pot voler dir que Déu ve per fer justícia? ¿Com penses que és la justícia de Déu?

Senyor, que entenguem sempre què vol dir la llibertat que ens vols donar.

Col 1, 21-23

«Us ha reconciliat… per la mort que Crist ha sofert en el seu cos» Deixem que aquestes paraules ressonin dins nostre. És tan gran el que ha fet Crist per nosaltres!

Digues mil vegades: ens ha reconciliat per la seva mort.