Qui són els cent quaranta-quatre mil que acompanyen l’Anyell? Al final hi trobem la resposta: són els qui en «els seus llavis no havien dit mai res de fals: són homes sense tara». Què és el que avui pot fer més difícil mantenir íntegra la fe?
Senyor, que així com els cent quaranta-quatre mil representen les dotze tribus d’Israel, jo també pugui comptar-me entre els qui, formant part de l’Església, et serem fidels.
El text d’Ezequiel s’acaba així: «A vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: “Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits”» Quantes vegades el mot judici el vivim com a sinònim de condemna? Però el mateix text ens diu com entén la justícia: «Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré amb justícia». Aquesta és l’actitud que esperes de Déu? ¿Però és també la teva actitud envers els germans? És just que ho facis diferent de Déu?
Senyor, vull aprendre del teu guiatge.
El fragment d’avui ens parla de dos testimonis «que estan sempre a la presència del Senyor de la terra», els quals lluitaran contra els enemics i els venceran, fins: «que la bèstia que pujarà de l’abisme infernal els farà la guerra, els vencerà i els matarà». Amb aquestes expressions es vol indicar que els testimonis que representen els cristians es trobaran que hauran de lluitar contra l’imperi. Anuncia així les persecucions que sofriran. Al final, aquest text, després d’indicar la mort dels testimonis, i per tant, la pèrdua davant les forces del mal, ens diu: «passats tres dies, vaig veure que Déu els donava un alè de vida i es posaven drets…»; és a dir, que al final, i aquest és el missatge d’esperança d’aquest text, triomfaran sobre les persecucions, gràcies a la fe en el misteri pasqual. ¿Quina diferència hi ha de contingut entre la paraula optimisme, i la paraula esperança?
Senyor, tu ets sempre, l’amor i la muralla que em salva.
El text d’avui ens parla que a l’autor de l’apocalipsi, Joan, li és lliurat un full; l’Església ha interpretat que es tractava de les profecies que hi ha a l’Antic testament, i que Joan té la missió de revelar-ne el sentit a la llum del Nou Testament. Joan fa aquesta experiència, quan per una indicació que rep, es menja el full: «A la boca el trobava dolç com la mel, però després d’empassar-me’l, m’omplí d’amargor». ¿Què és el que se’t fa difícil d’assimilar, en l’experiència d’integrar la paraula de Déu a la teva vida?
Senyor, que sempre sigui testimoni de la teva força alliberadora, que ens beneeix i ens salva.
Probablement la nostra sensibilitat ara està molt allunyada del temps en què es va escriure l’apocalipsi; cal fer un esforç de comprensió. Amb tot, des de la perspectiva creient, hi ha imatges el significat de les quals encara avui conservem, com la imatge de l’anyell. Quan llegim que els ancians entonaren aquest càntic nou: «Sou digne de prendre el document… perquè heu estat degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua i nació…» hi endevinem la figura de Jesucrist. ¿Com expressaries, avui, el significat que té per als homes la revelació de Jesucrist?
Senyor, vull aprendre a cantar, des del fons del meu cor, el teu amor, la teva mort, i la teva Vida.
L’apocalipsi, recordem-ho, és un missatge d’esperança dirigit a les esglésies en situacions, bàsicament, de persecució. Avui, amb aquest esperit d’encoratjament, descriu la cort celestial d’una manera solemne, majestuosa. Ens diu que al tron hi havia quatre vivents: «El primer vivent semblava un lleó, el segon, un vedell, el tercer era com si tingués una cara humana, i el quart, com una àguila en ple vol». En aquests quatre vivents l’Església hi ha vist la representació dels quatre evangelis. Més endavant
ens diu que: «aquells vivents glorificaven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles». ¿T’adones que els evangelis, tal com ens en parla l’apocalipsi, proclamen la glòria de Déu? Quan tu llegeixes l’evangeli, tens aquest esperit?
Senyor, tres vegades sant, que sempre sàpiga honorar-te.
Hi ha paraules que poden ser molt trasbalsadores per a un creient. Fixem-nos què els diu a la comunitat de Sardis: «Conec les teves obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet ets mort. Desvetlla’t i, abans no es morin, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teves obres són insuficients als ulls del meu Déu». Si mires la teva comunitat i et mires a tu mateix, què és el que pot fer que et deixis anar i visquis com un mort?
Senyor, que la meva vida es desvetlli amb autenticitat.
Fins al final de l’any litúrgic anirem llegint, els dies de cada dia, fragments del llibre de l’Apocalipsi. Just abans de començar a descriure set comunitats cristianes que en el fons és la descripció de les diferents formes amb què, encara ara, es viu la fe: diu el següent: «Feliços els lectors d’aquesta profecia i els qui la senten llegir, si fan cas de tot el que hi ha escrit». Com s’hauria d’entendre la paraula ”feliços”?
Senyor, dóna’m el goig de conèixer els teus designis
No podem oblidar que el text d’avui l’hem de llegir com si fos una mena de pròleg de l’evangeli que ens parla dels administradors fidels que, amb llibertat, fan créixer allò que administren. Per tant, no és tant l’elogi de la bona esposa d’una manera genèrica, com l’elogi del treball que, amb autonomia i responsabilitat, duu a terme; el text diu: «es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents». Nosaltres com la dona que ens presenta el llibre dels Proverbis som responsables del creixement de la fe, l’esperança i l’amor. Ara que estem a finals del cicle litúrgic què n’hem fet de la fe, l’esperança i l’amor?
Senyor, que sempre sigui digne de la confiança que m’heu donat.
La tercera carta atribuïda a Joan va adreçada a Gaius que era el cap d’una comunitat, els membres de la qual donaven «testimoni de l’amor amb què els saps tractar». Ben cert que a tots ens agradaria que ens fessin un elogi com aquest. Ara mateix, per a tu, què vol dir tractar amb amor la teva comunitat, la teva família? ¿Què has de fer?
Senyor, que sigui com un home just que és llum que apunta en la fosca.