Cir, rei de Pèrsia convida a construir el temple. Per al poble d’Israel és un retrobar les arrels creients. Avui no hi ha un rei de Pèrsia que ens cridi a la reconstrucció; però ben segur que hi ha coses que considerem que s’hauria de reconstruir per retrobar les arrels creients: quines serien?

Senyor, il·lumina’ns perquè sapiguem veure el què hem de fer en aquest temps.

¿Què s’ha de fer per posar en pràctica la primera frase del text d’Isaïes d’avui: «Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar.»?

Senyor, il·lumina’m perquè els meus pensaments s’apropin als teus pensaments.

Pau li recomana a Timoteu que guardi «irreprensible i sense falta el manament rebut.» Quin és per a mi el manament rebut? Com el guardo? Sóc feliç guardant-lo?

Senyor, has posat el teu tresor a les meves mans, que les meves mans sempre siguin dignes del teu do.

Si ens preguntem què hem de fer, Pau li ho diu a Timoteu, i també ens ho diu a nosaltres: «Busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud.»

Senyor, que la meva vida no esdevingui hipocresia.

La gran riquesa de l’Església és quan prenem consciència, llegint la carta als cristians d’Efes, que cadascú és necessari en la vocació rebuda «segons la mesura de la generositat del Crist. És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres.» Tot perquè formem un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. ¿Com vius la teva vocació que t’ha d’empènyer a la comunió?

Senyor, gràcies per obrir-me les portes a la comunió amb Tu i amb els germans.

Pau fa a Timoteu una primera definició de la funció de la comunitat cristiana, de l’Església: «Sàpigues com t’has de comportar a la casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat.» Pot ser que el nostre contacte quotidià amb l’Església ens faci oblidar això.

Senyor, que sigui fidel a la vocació que m’has donat.

«Si algú aspira a ser prevere d’una comunitat, desitja una funció important», afirma Pau.

Preguem perquè n’hi hagi molts que vulguin servir la comunitat cristiana com a preveres i diaques.

Pau recomana fer «pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat.» Pot ser bo seguir avui aquesta recomanació de Pau; fem-ne una llista i quan preguis per ells estima’ls de veritat.

Senyor, que en el cor dels qui tenen un poder creixi l’esperit de servei.

Quantes vegades els mals sentiments perforen i enverinen el cor. La veritable saviesa és reconeguda com a tal quan és capaç d’adonar-se el que destrueix la pròpia vida. El veritable savi, doncs, sap dominar el que bull dins seu. El text d’avui comença així: «És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se.» La saviesa del creient té present el què ens diu el llibre de Jesús fill de Sira: «L’home que s’irrita contra un altre home ¿com pot esperar que el Senyor li retorni la salut?»

Senyor, que sàpiga perdonar i que sàpiga acollir humilment el Teu perdó

«Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo soc el primer», li diu Pau a Timoteu. I tu, quantes vegades ho has dit? Són poques encara. Quan ho hagis dit prou, trobaràs una gran pau.

Senyor, que sempre sigui conscient de la meva condició de pecador.

Maria, com Jesús: «aprengué en els sofriments què és obeir.» I tu, aquesta afirmació, te la podries aplicar?

Senyor, que entengui bé el camí de l’obediència.

El llibre dels Nombres ens conta que al pas dels desert, el poble malparlava de Déu per la duresa de la vida. Les serps que els picaven eren sinònim de mort; la serp sempre a la Bíblia representarà quelcom abjecte. També és abjecte la creu; però de la mateixa manera que una representació de la serp salvava la vida al qui la mirava, així ens ho diu: «Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d’estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.»; així també qui mira la creu, qui l’accepta, començarà a descobrir el camí de la salvació. Avui podem recordar el cant del Divendres Sant i que, avui, l’Església proposa cantar de nou: Nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de Nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la salvació, la vida i la resurrecció; ell ens ha salvat i ens ha alliberat.

«Ara, diu Pau, deixeu estar tots aquests vicis i res d’enfadar-vos o d’indignar-vos, res de voler mal a ningú, d’insultar-vos, de dir paraules deshonestes.» Potser exteriorment no ho manifestem que ens passa això; però Déu escruta els cors i els ronyons.

Senyor, que el meu cor sempre tingui la intenció recte i sàpiga dominar la ira.

Quan anem al mercat sovint comprem les coses que ens fan més goig a la vista, i no sempre el que té més bona aparença és el millor. Això que és tan humà, també pot passar en la vida espiritual, per això Pau ens posa a l’aguait quan ens diu: «Mireu que ningú no us enlluerni amb el miratge d’una saviesa més elevada. Són tradicions humanes, fonamentades en els valors del món i no en Crist.» Mirem sempre en la nostra vida si ens apropem a Crist o ens n’allunyem.

Senyor, gràcies, perquè malgrat jo mateix, Tu continues en comunió.

«Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l’Església.» Aquestes paraules de Pau ens les podríem fer nostres.

Senyor, sé que, fins a la creu, jo haig d’aprendre a ser deixeble teu; que en els moments de dolor sàpiga que el sofriment també es redemptor.

El Senyor adverteix a Ezequiel de la seva responsabilitat de profeta: «Si jo amenaço el pecador amb la mort, i tu no li dius res… ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang.» ¿Et sembla que els qui hem estat cridats a la fe tenim una responsabilitat semblant a la d’Ezequiel? Com creus que els qui formem part de l’Església hauríem d’advertir del pecat.

Senyor, que no m’hagis de dir: no endureixis el teu cor.

«Us ha reconciliat… per la mort que Crist ha sofert en el seu cos» Deixem que aquestes paraules ressonin dins nostre. És tan gran el que ha fet Crist per nosaltres!

Digues mil vegades: ens ha reconciliat per la seva mort.

Avui que celebrem el naixement de la Mare de Déu, el text ens porta a centrar-nos en el seu Fill «de tu sortirà el qui ha de regir Israel.» I és que l’Església no ha volgut desvincular Maria, de la seva funció de Mare; però no una mare com una altra, sinó d’Aquell que reconeixem com la manifestació de Déu entre nosaltres. Avui mirem aquesta dona que apareix entre els homes i és portadora del do de Déu; el seu si esdevé l’arca de l’amor de Déu en la seva plenitud. Conscients d’aquest misteri «la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel», no hi haurà dispersió, sinó una crida a la unitat, perquè Maria és signe de la crida, en el si de l’Església, de la unitat de tots els creients.

Gràcies, Senyor, per aquest do tan gran que ens has regalat.

«El seu poder gloriós us enfortirà perquè sigueu sempre pacients i constants amb alegria.» Aquest desig de Pau als de Colosses també es pot fer realitat entre nosaltres: com anem de paciència, de constància, i d’alegria?

Senyor, enceneu en mi un foc que il·lumini en els temps foscos.

«Donem gràcies a Déu… i preguem sempre per vosaltres, d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist.» Aquestes paraules de Pau, adreçades als colossencs, també ens les podríem dir nosaltres quan coneixem persones que són fidels a la fe rebuda. En coneixem?

Senyor, és meravellós conèixer gent que creu i són coherents.

«Déu no ens ha destinat al càstig sinó a salvar-nos.» Però de què ha de salvar-nos?

Senyor, la meva esperança és la teva vida.

Nosaltres creiem que ressuscitarem. Aquesta esperança ens dóna coratge davant la mort. A vegades ho oblidem i el nostre ànim decau.

Senyor, dóna’m fortalesa quan el meu esperit perdi vigor espiritual.

4

La lectura del profeta Jeremies descriu, amb poques paraules, les conseqüències de ser fidel a la crida de Déu. Si no li fa res de constatar que «m’he deixat seduir» pel Senyor; també viu l’experiència d’aquest deixar-se seduir, perquè: «Tot el dia la paraula del Senyor m’és motiu d’escarnis i de burles.» ¿Quan veus que la teva fe és motiu d’escarnis i de burles, com reacciones?

Senyor, que en el meu cor senti el que va sentir Jeremies: un foc que crema, un incendi dintre els meus ossos.

Pau diu als de Tessalònica: «Feu-vos un honor de viure en pau». ¿Què faig jo per què tingui la pau en mi, i sigui portador de pau?

Senyor, desitjo conèixer en què consisteix la teva pau.

«Déu ens ha cridat a viure en la santedat…» ens diu Pau. Què vol dir per a mi viure així? És complir la Llei de Déu o hi ha alguna cosa més?

Senyor, vull ser sant tal com Tu ho entens.