Espiritualitat benedictina

La comunitat de monjos
L’objectiu principal de la comunitat benedictina de Montserrat és continuar fent de la muntanya, del Monestir i del Santuari un lloc de trobada i de pregària.
La comunitat actual de Montserrat està formada per una seixantena de monjos. Com a tots els monestirs benedictins, els monjos de Montserrat dediquen la seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball. La vida en un monestir segueix un ritme pautat, que compagina la pregària i el treball seguint el lema benedictí: Ora et Labora. El rellotge és una eina útil per al monjo, perquè a Montserrat l’aprofitament del temps és vital.
La vida monàstica
Seguint l’esperit contingut en la Regla de Sant Benet, els monjos cerquen de viure la lloança i la intercessió en un silenci adorant per poder servir millor els homes i dones d’arreu des de la profunditat que dóna l’experiència de les coses de Déu i el coneixement dels anhels més pregons de la persona humana.
El monaquisme benedicti és eminentment comunitari i així el monjo esdevé germà entre germans que l’ajuden en el seu avançar fratern, segons el descriu l’Evangeli de Jesucrist.
Una comunitat de pregària
Els monjos han procurat sempre agermanar la solitud i l’acollida, dos elements aparentment excloents, però que no ho són en el fons. La tensió entre els dos ha estat fecunda al llarg del temps, tant per als monjos mateixos com per a l’Església i la societat. La història secular del cenobi montserratí n’és una prova eloqüent. La solitud possibilita el retrobament amb un mateix a la llum de la Paraula de Déu; així es va progressant cap a l’autoacceptació de Déu a través de la litúrgia i de la pregària privada. La litúrgia marca el ritme diari de la jornada monàstica; amb ella es comença el dia i amb ella s’acaba.
Cada dia, els monjos s’apleguen cinc vegades comunitàriament per celebrar l’Ofici diví o Litúrgia de les Hores. A més de la celebració de l’Eucaristia, que és l’acte central de la jornada en el Monestir i en el Santuari. Els monjos tenen, també diàriament, un temps destinat a la pregària individual i a la lectura de la Paraula de Déu o d’altres autors espirituals. L’ideal, però, marcat tant pel Nou Testament com per la Regla benedictina; és tendir a pregar sense parar.
Una comunitat d’acolliment
L’experiència humana i de fe que viuen els monjos no és gens aliena a l’experiència fonamental que viu tota persona, perquè en darrer terme se situa dins la mateixa problemàtica que viu cada home i cada dona: entorn de l’estimació, de la solitud, de la integració personal, de la guarició de les ferides del cor, de la pau interior, de l’ús de la llibertat, de la interrelació personal, de la solidaritat, del treball, de la utilització dels béns materials… i, de vegades, del cansament i fins de la foscor de la fe.
La vida de fe porta el monjo a descobrir en l’altre, sigui qui sigui, una presència de Crist i a acollir-lo en un diàleg sincer i amistós, a sentir-se solidari de tothom.
Una comunitat de treball
A Montserrat l’obertura a la solidaritat i a la comunicació es concreta en diverses activitats pastorals: serveis a la basílica, recepció de grups, recessos i conferències, atenció a l’hostatgeria. A part d’aquestes tasques pastorals, el treball monàstic comporta els serveis humils necessaris per al bon funcionament de la vida del Monestir i del Santuari; hi ha monjos, a més, que duen a terme tasques de recerca científica en diversos terrenys: història, teologia, traduccions i estudis bíblics, litúrgia, filosofia…
El Monestir té un notable servei de publicacions que edita nombrosos llibres i revistes cientifiques o de divulgació, tant en el camp específicament religiós com en el cultural.
Una comunitat d’esperit
Montserrat, muntanya, santuari, monestir: és, a través de totes les determinacions materials i concretes, una comunitat d’esperit oberta a tots els horitzons en un trobament de fraternitat i d’esperança.

adminEspiritualitat benedictina