Avui, dia 27 d’agost, celebrem la festivitat de: santa Mònica; i sant David Lewis, màrtir.

Santa Mònica, mare de Sant Agustí

Nasqué a Tagaste, a l’actual Algèria, l'any 331, en una família cristiana. Visqué de manera exemplar la seva vocació d'esposa i de mare. Es casà amb Patrici, un pagà de caràcter difícil, amb qui tingué tres fills, entre els quals sant Agustí. Amb la seva paciència i el seu testimoni contribuí a la conversió del marit poc abans de la seva mort.

Després de la mort del marit, es dedicà plenament a Agustí, que havia abandonat la fe. Les seves llàgrimes i pregàries per la conversió del fill han esdevingut un dels testimonis més coneguts de la perseverança cristiana. Quan Agustí marxà a Milà per exercir de professor de retòrica, Mònica el seguí. Allí conegueren sant Ambròs, la predicació del qual fou decisiva perquè Agustí retornés a la fe i rebés el baptisme.

Després de la conversió d'Agustí, mare i fill decidiren retornar a l'Àfrica. Abans d'embarcar, tingueren a Òstia un profund diàleg espiritual, conegut com a l'“èxtasi d'Òstia”, que sant Agustí narra en el llibre autobiogràfic les Confessions. Mònica li digué: “Fill meu, quant a mi, en aquesta vida ja no em queda res que em faci goig. No sé què faig aquí ni per què hi estic (...). Només hi havia una cosa que em feia desitjar romandre una mica més en aquesta vida, i era veure’t cristià catòlic abans de morir. I el meu Déu m’ha concedit amb escreix aquesta gràcia, ja que veig que menysprees la felicitat terrenal i et lliures a servir-lo. Què hi faig, doncs, aquí, en aquest món?”. Pocs dies després caigué malalta i morí nou dies més tard, als cinquanta-sis anys, l'any 387.

Sant David Lewis, màrtir

Nasqué a Abergavenny (Gal·les) l’any 1616. Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat prevere a Roma. En retornar al seu país, exercí clandestinament el ministeri sacerdotal durant més de trenta anys, celebrant l’Eucaristia, escoltant confessions i administrant els sagraments. Es distingí també per la seva caritat envers els malalts i els pobres.

Durant el regnat de Carles II fou denunciat, empresonat i condemnat a mort únicament per la seva condició de sacerdot catòlic. Fou penjat i esquarterat a Usk (Gal·les) el 27 d’agost de 1679. Abans de morir declarà: “Soc un sacerdot catòlic romà de la Companyia de Jesús. Beneeixo Déu perquè m’ha cridat a aquesta vocació. He estat condemnat per celebrar la Missa, escoltar confessions i administrar els sagraments. Tot el que he fet està relacionat amb la meva religió. Moro, doncs, per la meva religió catòlica”. Fou canonitzat l’any 1970.