Abadia de Montserrat
Paraules de l’abat de Montserrat en nom de tota la comunitat benedictina.
Diumenge XXXII durant l'any (A)
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del dissabte de la setmana XXXII de durant l'any (salmòdia setmana IV)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de santa Maria en dissabte
De 12:15 a 13:30 Missa Solemne en Sufragi dels Confrares difunts de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de goig
De 18:45 a 19:30 Ofici de les Primeres Vespres del diumenge XXXIII de durant l'any (salmòdia setmana I)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
14 de novembre de 2026
La tercera carta atribuïda a Joan va adreçada a Gaius que era el cap d’una comunitat, els membres de la qual donaven "testimoni de l’amor amb què els saps tractar". Ben cert que a tots ens agradaria que ens fessin un elogi com aquest. Ara mateix, per a tu, què vol dir tractar amb amor la teva comunitat, la teva família? ¿Què has de fer?
Senyor, que sigui com un home just que és llum que apunta en la fosca.
Senyor, que sigui com un home just que és llum que apunta en la fosca.
14 de novembre de 2026
Avui, dia 14 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Llorenç, abat i bisbe; i sant Ruf d'Avinyó, bisbe.
Sant Llorenç O’Toole, abat i bisbe
Nascut a Irlanda el 1128 en el si d’una noble família gaèlica, esdevingué abat de Glendalough i arquebisbe de Dublín. Destacà per la seva austeritat: dormia a terra, dejunava amb freqüència i passava llargues hores en pregària, donant gran importància a la litúrgia i a la dignitat del culte.
Cada dia rebia de trenta a seixanta pobres a la seva casa episcopal i ell mateix els servia. Segons la llegenda hagiogràfica,no deixava que cap pobre marxés amb les mans buides. Un dia, un servent li va dir que no quedava res per donar, però Llorenç, sense vacil·lar, va respondre: «Déu proveirà. Obre el rebost i dona’ls el que trobis». Quan el servent hi va anar,va trobar el rebost ple, tot i que abans era buit. Quan li recomanaren que fes testament, digué: «Déu sap que no tinc béns ni diners, perquè tot ho he repartit entre el poble. Ai, poble meu, qui et podrà portar la pau?».
Llegat del papa a Irlanda, reformà l'Església del seu país, aixecant la vida espiritual enmig dels conflictes per la invasió normanda i la presència anglesa a l'illa. Sentint propera la seva mort, va demanar que el col·loquessin sobre cendra i va dir: «A les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit». Morí l’any 1180 i fou canonitzat l’any 1225.
Sant Ruf d’Avinyó, bisbe
Es diu que era originari d’Itàlia i que va portar el cristianisme a Avinyó i als seus voltants, arribant a ser el primer bisbe d'Avinyó, a la Provença, al segle IV. D'ell es conserva un gran record. Set segles després, s’erigí a la ciutat, amb el nom de Sant Ruf d'Avinyó, un monestir de canonges agustinians que durant els segles XI i XII tingué una notable influència al sud de França, Catalunya i al nord d’Itàlia.
Sant Llorenç O’Toole, abat i bisbe
Nascut a Irlanda el 1128 en el si d’una noble família gaèlica, esdevingué abat de Glendalough i arquebisbe de Dublín. Destacà per la seva austeritat: dormia a terra, dejunava amb freqüència i passava llargues hores en pregària, donant gran importància a la litúrgia i a la dignitat del culte.
Cada dia rebia de trenta a seixanta pobres a la seva casa episcopal i ell mateix els servia. Segons la llegenda hagiogràfica,no deixava que cap pobre marxés amb les mans buides. Un dia, un servent li va dir que no quedava res per donar, però Llorenç, sense vacil·lar, va respondre: «Déu proveirà. Obre el rebost i dona’ls el que trobis». Quan el servent hi va anar,va trobar el rebost ple, tot i que abans era buit. Quan li recomanaren que fes testament, digué: «Déu sap que no tinc béns ni diners, perquè tot ho he repartit entre el poble. Ai, poble meu, qui et podrà portar la pau?».
Llegat del papa a Irlanda, reformà l'Església del seu país, aixecant la vida espiritual enmig dels conflictes per la invasió normanda i la presència anglesa a l'illa. Sentint propera la seva mort, va demanar que el col·loquessin sobre cendra i va dir: «A les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit». Morí l’any 1180 i fou canonitzat l’any 1225.
Sant Ruf d’Avinyó, bisbe
Es diu que era originari d’Itàlia i que va portar el cristianisme a Avinyó i als seus voltants, arribant a ser el primer bisbe d'Avinyó, a la Provença, al segle IV. D'ell es conserva un gran record. Set segles després, s’erigí a la ciutat, amb el nom de Sant Ruf d'Avinyó, un monestir de canonges agustinians que durant els segles XI i XII tingué una notable influència al sud de França, Catalunya i al nord d’Itàlia.
14 de novembre de 2026
Estimar els malalts i els germans amb febleses. La Regla ens demana que tinguem cura dels malalts per damunt de tot, veient-hi realment el rostre de Crist. Quan la fragilitat o el cansament posen a prova la convivència, cal abraçar-ho tot amb una estimació que va molt més enllà de la resignació. Així, tota la comunitat està cridada a acollir amb tendresa i paciència totes les febleses corporals o espirituals dels germans malalts o fràgils, esdevenint aquests una autèntica icona del Senyor, present en el servei generós i en l'acceptació confiada.
1 Abans de tot i per damunt de tot cal tenir cura dels malalts, de tal manera que siguin servits com si fossin realment el Crist, 2 perquè ell mateix digué: "Estava malalt, i em vau visitar", 3 i: "Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu". 4 Però els malalts, per la seva banda, que pensin que és per l'honor de Déu que són servits, i no contristin amb les seves exigències els germans que els serveixen. 5 Amb tot, s'han de suportar amb paciència, perquè per ells es guanya una recompensa més gran. 6 Per tant, que l'abat posi la màxima cura perquè no sofreixin cap negligència. 7 Els germans malalts tindran destinada una habitació a part i un servidor temorós de Déu, diligent i sol·lícit. 8 Que es faciliti als malalts l'ús dels banys sempre que convingui; en canvi, als qui estan bons i sobretot als joves, se'ls concedirà de tard en tard. 9 Que es concedeixi també de menjar carn als malalts molt dèbils, perquè es refacin; però quan estiguin millor, tots s'abstindran de menjar carn, com és costum. 10 Tingui l'abat la màxima cura que els majordoms i els servidors no negligeixin els malalts, perquè sobre ell recau tot mancament que cometen els deixebles.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.