Avui, dia 26 d'abril, celebrem la festivitat de sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, i de sant Clet, papa i màrtir.


Sant Isidor de Sevilla, bisbe i doctor

Germà dels sants Leandre, Fulgenci i Florentina, fou un gran pastor de l'església de Sevilla. És considerat l'últim dels grans pares llatins de l'Església i un dels filòsofs i pensadors cristians més influents de l'antiguitat tardana.

Va néixer a Cartagena cap a l’any 560 i aviat es quedà orfe; fou criat a Sevilla pel seu germà gran, Leandre. Gran lector de sant Agustí i sant Gregori Magne, es convertí en un dels homes més erudits de la seva època. A la mort del seu germà Leandre, bisbe de Sevilla, el succeí en el càrrec durant 36 anys, esforçant-se per difondre la doctrina catòlica contra l’arrianisme i per la conversió dels visigots.

Va dur a terme una gran activitat pastoral, amb una forta preocupació per la formació cultural dels clergues, per als quals fundà escoles i, sobretot, escriví innombrables obres sobre tota mena de temes que el convertiren en un dels grans mestres de l'Europa medieval. La seva obra més famosa és Les Etimologies, una mena d’enciclopèdia del saber humà dividida en vint llibres ordenats segons la matèria. Isidor va fer de pont entre la cultura antiga i la medieval; tot i que el seu pensament no destaca per l'originalitat, el seu saber enciclopèdic el fa un personatge cabdal.

Expliquen que, una vegada, un monjo li portà un document mal escrit i confús. El sant, amb paciència, no només el va corregir, sinó que li va explicar el significat de cada paraula per tal que el monjo aprengués i millorés les seves capacitats.

Morí l'abril del 636. Al segle XI, en ple domini musulmà, una expedició cristiana ocupà Sevilla i, entre altres tributs, exigí el seu cos, que fou traslladat a Lleó (León), on actualment es venera a la basílica que porta el seu nom. Fou canonitzat el 1598 i, l'any 1722, proclamat doctor de l'Església.


Sant Clet, papa i màrtir

Probablement d’origen romà, Clet (diminutiu d’Anaclet) és el tercer papa de l’Església, després de sant Pere i de sant Lli. Se li atribueix la construcció d'una memòria (un petit oratori o monument) sobre la tomba de sant Pere al Vaticà, prop de la qual fou enterrat, possiblement un 26 d’abril a finals del segle I. Durant el seu pontificat s’inaugurà el Coliseu de Roma.