Abadia de Montserrat
.jpg)
L’editorial vinculada a l’Abadia de Montserrat ha programat diverses activitats i signatures de llibres paral·lelament a la seva presència en aquest esdeveniment.
Diumenge XXV durant l'any (A)
per Redacció
_(Large).jpg)
El proper 27 de setembre l'Abadia de Montserrat acollirà el concert de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, en la seva versió catalana en homenatge a Pau Casals amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:30 Missa Laudes de la festa de la Mare de Déu de la Mercè (salmòdia diumenge I)
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de llum
De 18:45 a 19:30 Ofici de de la festa de la Mare de Déu de la Mercè (salms 121 i 126, càntic Efesis 1)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
24 de setembre de 2026
En aquesta festa llegir el profeta Jeremies quan diu: "Jo et salvaré dels països llunyans, salvaré els teus descendents de la captivitat" ens recorda que la voluntat de Déu és que, els qui creiem, sempre ens vol lliures. Què condiciona la teva llibertat?
Senyor, deslliureu-me de tot allò que m’esclavitza.
Senyor, deslliureu-me de tot allò que m’esclavitza.
24 de setembre de 2026
Avui, 24 de setembre, celebrem la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè i de sant Gerard, bisbe i màrtir.
La Mare de Déu de la Mercè
La Mare de Déu de la Mercè és una advocació mariana originària de Barcelona i estretament vinculada a la fundació de l’Orde de la Mercè. Segons la tradició mercedària, la nit del 2 d’agost de 1218 la Mare de Déu s’aparegué simultàniament a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, i els encomanà la fundació d’un orde dedicat a la redempció dels cristians captius. L’orde es fundà aquell mateix any a la catedral de Barcelona, amb el suport del rei i del bisbe Berenguer de Palou, i fou confirmat l’any 1235. Reberen com a escut la creu blanca sobre camp vermell, titular de la catedral de Barcelona, i les quatre barres de la Corona Catalanoaragonesa.
La seva advocació està documentada ja cap al 1230 i aviat se li dedicà un temple. La imatge que avui es venera és una talla gòtica de fusta del segle XIV, atribuïda probablement a Pere Moragues. Fou proclamada patrona de Barcelona després de diversos episodis en què la ciutat invocà la seva protecció, i el seu culte es va estendre a tota l’Església l’any 1696. Fou coronada canònicament l’any 1888, durant l’Exposició Universal de Barcelona.
Sant Gerard, bisbe i màrtir
Nasqué cap a l’any 977 a la Llombardia i ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Jordi Major de Venècia, d’on arribà a ser abat. Després d’un viatge a Terra Santa, es dirigí a Hongria i es posà al servei del rei sant Esteve, que li confià la formació del seu fill, el príncep Emeric. L’any 1030 fou nomenat bisbe de Csanád, on treballà per organitzar i consolidar la jove Església hongaresa.
Morí màrtir durant una revolta pagana el 24 de setembre de l’any 1046. Segons la tradició, fou capturat, lapidat i finalment llançat al Danubi. Fou canonitzat l’any 1083, juntament amb sant Esteve i sant Emeric.
La Mare de Déu de la Mercè
La Mare de Déu de la Mercè és una advocació mariana originària de Barcelona i estretament vinculada a la fundació de l’Orde de la Mercè. Segons la tradició mercedària, la nit del 2 d’agost de 1218 la Mare de Déu s’aparegué simultàniament a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, i els encomanà la fundació d’un orde dedicat a la redempció dels cristians captius. L’orde es fundà aquell mateix any a la catedral de Barcelona, amb el suport del rei i del bisbe Berenguer de Palou, i fou confirmat l’any 1235. Reberen com a escut la creu blanca sobre camp vermell, titular de la catedral de Barcelona, i les quatre barres de la Corona Catalanoaragonesa.
La seva advocació està documentada ja cap al 1230 i aviat se li dedicà un temple. La imatge que avui es venera és una talla gòtica de fusta del segle XIV, atribuïda probablement a Pere Moragues. Fou proclamada patrona de Barcelona després de diversos episodis en què la ciutat invocà la seva protecció, i el seu culte es va estendre a tota l’Església l’any 1696. Fou coronada canònicament l’any 1888, durant l’Exposició Universal de Barcelona.
Sant Gerard, bisbe i màrtir
Nasqué cap a l’any 977 a la Llombardia i ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Jordi Major de Venècia, d’on arribà a ser abat. Després d’un viatge a Terra Santa, es dirigí a Hongria i es posà al servei del rei sant Esteve, que li confià la formació del seu fill, el príncep Emeric. L’any 1030 fou nomenat bisbe de Csanád, on treballà per organitzar i consolidar la jove Església hongaresa.
Morí màrtir durant una revolta pagana el 24 de setembre de l’any 1046. Segons la tradició, fou capturat, lapidat i finalment llançat al Danubi. Fou canonitzat l’any 1083, juntament amb sant Esteve i sant Emeric.
24 de setembre de 2026
El silenci, espai de vida. El silenci no és una mera absència de soroll ni una prohibició externa, sinó l'art de la taciturnitas: saber harmonitzar la paraula i el fet de callar. El silenci exterior (creant un espai de pau, cuidant el volum i sent sobris en l’ús de la veu, així com en l'ús del mòbil i de les tecnologies) no és un caprici restrictiu, sinó la condició indispensable per custodiar el silenci interior, aquell combat contra la dispersió i la murmuració que ens permet escoltar l'Esperit. Al capdavall, només des del silenci i la paraula mesurada l'obrador del monestir esdevé un autèntic espai on pot donar-se dins nostre la trobada profunda amb Déu i començar a traspuar l’amor al proïsme.
1 Fem allò que diu el profeta: "M'he dit a mi mateix: Vigilaré els meus passos per no pecar amb la meva llengua. He guardat closos els llavis. He emmudit i m'he humiliat, i he callat de coses bones". 2 Aquí el profeta ensenya que, si de vegades cal estar-se de converses bones per raó del silenci, com més no cal abstenir-se de converses dolentes pel càstig del pecat. 3 Per tant, ni que es tracti de converses bones i santes i d'edificació, per la importància del silenci, que no es concedeixi als deixebles perfectes, sinó rarament, el permís de parlar, 4 perquè està escrit: "Si parles molt, no evitaràs el pecat"; 5 i en un altre indret: "Mort i vida estan en mans de la llengua". 6 Ja que parlar i ensenyar pertoca al mestre, callar i escoltar correspon al deixeble. 7 Per això, quan calgui demanar alguna cosa al superior, que es demani amb tota humilitat i submissió respectuosa. 8 Però les grolleries i les paraules ocioses i que fan riure, les condemnem en tot lloc a una eterna reclusió, i no permetem que el deixeble obri la boca per a expressions d'aquesta mena.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.