Avui, 1 de març, celebrem la festivitat de sant Rossend, bisbe i monjo, i la de sant Aubí, bisbe d’Angers.


Sant Rossend, bisbe i monjo

Rossend Gutiérrez va néixer prop de Porto, a la província de Gallaecia (Galícia), cap a l'any 907. Membre de la noblesa i emparentat amb els reis de Lleó, era fill de santa Ilduara. Probablement s’educà amb el seu oncle, el bisbe de Mondoñedo, formació que combinà amb estades a la cort reial, fet que li permeté mantenir una relació fluida amb la monarquia.

Quan, al voltant dels divuit anys, va assumir la gestió de la diòcesi de Dumio com a bisbe, s'inicià una etapa de reconstrucció enmig dels temps turbulents marcats per les invasions normandes i musulmanes del segle X. Rossend impulsà la restauració d'esglésies, organitzà la vida monàstica i dedicà un esforç especial a la formació del clergat i del poble.

La religiositat medieval estava profundament lligada a la vida monàstica: el monestir no era només un centre espiritual i intel·lectual, sinó també un eix econòmic i social. Per això, Rossend fundà diversos monestirs, entre els quals destaca el de Celanova, on es retirà als 43 anys. Tot i el seu recés, hagué de retornar a l'activitat pública —sense abandonar el càrrec d'abat— per exercir temporalment d'administrador de la diòcesi d’Iria Flavia i de governador de Galícia, càrrecs des dels quals s'enfrontà a les incursions de normands i sarraïns. Aquesta doble vessant, abacial i episcopal, li conferí un tarannà que equilibrava l’acció i la meditació, els fets i l’esperit.

Els seus biògrafs subratllen els seus profunds sentiments humanitaris: patia davant els abusos de l’esclavitud i treballà activament per la seva abolició. Ja greument malalt, el gener de l'any 977, redactà el seu conegut testament monàstic. En ell, encomanava la protecció de Celanova «al Creador, nostre Senyor Jesucrist... i al rei que des de la ciutat de Lleó ha estat ungit amb el poder reial, perquè el salvi i el guardi, no perquè el domini», mentre instaurava un nou abat. Morí pocs dies després, l’1 de març, i fou canonitzat el 1195.


Sant Aubí (o Albí), bisbe d’Angers

Va néixer cap a l’any 470 a la Bretanya francesa. De jove s’incorporà a la vida monàstica i arribà a ser abat de Tincillac (més tard conegut com a Nantilly). Posteriorment, fou escollit bisbe d'Angers, diòcesi que governà amb gran caritat en un context històric de crueltat i barbàrie. Proper al rei merovingi Xildebert I, esdevingué un dels promotors del III Concili d’Orleans, clau per a la reforma de l'Església franca.

Destacà pel seu ajut als més desvalguts, especialment als captius dels pirates, motiu pel qual és considerat patró contra la pirateria, sobretot al nord d’Europa. Segons la Vita sancti Albini (finals del segle VI), un noble va empresonar injustament una dona; quan el sant se n’assabentà, intercedí personalment per demanar-ne l'alliberament. Davant la negativa obstinada del noble, Aubí pregà intensament fins que les cadenes caigueren i la dona quedà lliure miraculosament. Morí a Angers l’1 de març, vers l'any 550.