Avui, dia 21 de maig, celebrem la festivitat: de sant Cristòfol Magallanes i els seus companys màrtirs; i la de sant Hospici, ermità.

Sant Cristòfol Magallanes i companys màrtirs

El maig de 1927 foren assassinats vint-i-dos preveres i tres laics per la seva condició cristiana. Foren canonitzats en el 2000.

Al llarg del segle XX, el catolicisme mexicà va sofrir diverses etapes de repressió i persecució, que fou especialment dura el primer terç del segle. Se suspengué el culte públic en totes les esglésies i s’humilià el clergat, expulsats els sacerdots estrangers, il·legalització de les escoles d’inspiració catòlica, abolides moltes obres de caritat, etc. La situació degenerà amb un bon nombre de morts i d'exiliats i amb aixecaments populars de defensa, com la revolta dels "cristeros" l'any 1927, protagonitzada sobretot per fidels que volgueren defensar costi el que costi la seva llibertat religiosa. Amb tot, la majoria dels preveres no donaren suport a la lluita armada, però tampoc abandonaren al seu poble.

Cristòfol Magallanes era un rector que oferí la seva parròquia, per a establir-li el seminari de Guadalajara i hi formà, amb fruits abundants, els clergues. Quan el moviment “cristero” es va estendre, ell no s’adherí, rebutjant categòricament la violència, però no abandonà el seu poble. Per això va ser detingut acusat de donar suport a la rebel·lió, però en realitat condemnat a mort pel fet de ser sacerdot. Morí afusellat demanant a Déu que la seva sang servís per a la unió dels seus germans mexicans: “No se preocupen hermanos, sólo un momento y luego al cielo. Muero inocente y le pido a Dios que mi sangre sirva para la unión de mis hermanos mexicanos”.

Sant Hospici de Niça, ermità

Fou un solitari del segle VI, originari d’Egipte i establert prop de Niça. Segons la llegenda era un ermità carregat de cadenes i lligat a l’interior de la torre, menjant només pa i herbes. Va predir una invasió dels llombards si la Gàl·lia no feia penitència. Quan la invasió fou efectiva, es lliurà a la predicació de la fe entre els nouvinguts, sempre lligat a les cadenes a l’interior de la seva torre. Va morir cap al 581 i fou venerat com a sant, especialment a la regió de la Provença.