Avui, dia 5 de setembre, celebrem la festivitat de sant Bertí, abat; de santa Teresa de Calcuta, verge, i de santa Obdúlia, verge i màrtir.


Sant Bertí, abat 

Monjo de Luxeuil al segle VII, fou abat del monestir de Sithiu, al nord de França. La comunitat monàstica acabaria prenent el nom de Saint-Bertin, i al seu voltant es formaria la ciutat de Saint-Omer. Bertí hi fou el segon abat, succeint a Mommolí. Incansable evangelitzador, treballà amb sant Omer en la conversió de les poblacions de la regió i impulsà la fundació de nous monestirs, que contribuïren a l’expansió del cristianisme.


Santa Teresa de Calcuta, verge 

Gonxha Agnes Bojaxhiu, de família albanesa catòlica, nasqué a Skopje l’any 1910. Als divuit anys ingressà a les Germanes de Loreto a Irlanda i l’any següent arribà a l’Índia, on començà el seu noviciat i prengué el nom de Teresa, per devoció a la santa de Lisieux. Durant vint anys es dedicà a l’ensenyament a la capital de Bengala i arribà a ser directora de l’escola on treballava.

El 1946, durant un viatge en tren, va experimentar allò que ella anomenà una “crida dins de la crida”: la convicció que havia de dedicar-se als més pobres. Després de gairebé dos anys de discerniment i amb el permís de l’Església, l’any 1948 abandonà el convent i començà a treballar als suburbis de Calcuta obrint hospicis i escoles. El 1950 fou erigida la Congregació de les Missioneres de la Caritat, dedicada al servei dels més pobres entre els pobres.

A partir d’aleshores, la seva obra s’estengué per l’Índia i posteriorment per tot el món, amb cases per acollir malalts, moribunds i persones abandonades. Quan rebé el premi Nobel de la Pau l’any 1979, defensà amb contundència la vida humana des de la concepció fins al final i afirmà que “el més gran destructor de la pau és l’avortament”. Aquesta defensa de la vida no es limitava a la que encara havia de néixer, sinó que abraçava també els infants, els adults, els malalts i els moribunds, perquè, com deia, “la vida dels nens i dels adults és sempre la mateixa vida. Cada existència és la vida de Déu en nosaltres”.

Morí a Calcuta el 5 de setembre de 1997. La seva obra comptava aleshores amb una extensa xarxa de centenars de cases arreu del món. Preguntada pel secret de la seva tasca, responia amb senzillesa: “Prego”. Com a signe que la misericòrdia no té fronteres, li agradava dir: “Tal vegada no parlo la seva llengua, però puc somriure”. Fou canonitzada l’any 2016.


Santa Obdúlia, verge i màrtir 

Obdúlia és la forma llatinitzada de l’àrab Abdullah, que significa «serventa de Déu». La tradició la considera una verge i màrtir toledana, i situa la data de la seva mort l’any 361. Toledo la considera filla seva i li professa una especial veneració; el seu nom figura en antics llibres litúrgics.