Avui, dia 24 de març, celebrem la festivitat de sant Òscar Romero, bisbe i màrtir; de sant Adelmar, abat; i de santa Caterina de Suècia, abadessa.


Sant Òscar Romero, bisbe i màrtir

Óscar Arnulfo Romero nasqué el 1917 al Salvador. Volia ser capellà, però sis anys després d’entrar al seminari menor n'hagué de sortir per treballar a les mines i ajudar econòmicament la seva família. El bisbe, coneixent la seva vàlua, aportà poc temps després els diners perquè Romero pogués seguir els estudis i l’envià a Roma per adquirir formació acadèmica, cultura europea i mentalitat romana.

Fou ordenat a Roma en plena Segona Guerra Mundial i, a finals de 1943, retornà al Salvador, on emprengué una gran activitat a la seva diòcesi. Mentrestant, la situació dels camperols salvadorencs empitjorava dia rere dia a causa de la repressió dels grups paramilitars. L'any 1970 fou ordenat bisbe auxiliar de San Salvador; el 1974, bisbe de Santiago de María i, finalment, el 1977, arquebisbe de San Salvador.

La tensió entre el govern i l’Església havia anat creixent per la mort de camperols, sacerdots i catequistes, fins a arribar a l’assassinat del jesuïta Rutilio Grande. El seu anunci de l’Evangeli fou també una denúncia de la situació del seu ramat: creà una comissió per a la defensa dels drets humans i es convertí en la veu dels qui no en tenien. Cridà a la reconciliació acompanyada de la justícia, però mai va justificar la violència revolucionària com a resposta a la institucional. Malgrat que el nunci i la majoria de l’episcopat se li posaren en contra enviant informes a Roma que l'acusaven de dividir el país, sant Pau VI li manifestà el seu suport personal i l'animà a seguir la línia que els fets li havien obert.

Romero era un pastor de cap a peus que portava el seu poble al cor, un amic de la pau. La seva opció pels pobres no era ideològica, sinó evangèlica. Va posar al servei de l’Evangeli la seva capacitat comunicativa per denunciar les contínues violacions dels drets humans, tant per escrit com per la ràdio; cal destacar-ne les cartes pastorals i les homilies, escoltades per una gran multitud. Esdevingué un home molt popular i estimat. Finalment, sant Òscar Romero morí assassinat d’un tret pels «Escuadrones de la Muerte» mentre celebrava missa el 24 de març de 1980. Fou canonitzat com a màrtir per odi a la fe l'any 2018.


Sant Adelmar, abat

Nascut a Càpua a finals del segle X, entrà com a monjo al monestir benedictí de Montecassino. La seva fama de bon administrador provocà que la princesa llombarda de Càpua el requerís com a rector del monestir femení de Sant Llorenç de Càpua, que ella mateixa havia fundat. Després d’uns anys, l’abat de Montecassino en reclamà el retorn, cosa que ocasionà disputes amb la princesa. Així, el sant hagué de marxar cap a la diòcesi de Chieti: allà difongué l'Evangeli i fundà diversos monestirs. Morí en la segona meitat del segle XI amb fama de santedat i de taumaturg.


Santa Caterina de Suècia, abadessa

Caterina Ulfsdotter va néixer a Suècia el 1331; era la quarta dels vuit fills de santa Brígida, qui la dugué de petita al monestir cistercenc de Riseberg per ser educada. L'any 1350, coincidint amb el Jubileu, Caterina pogué viatjar fins a Roma, on vivia la seva mare, que havia enviudat feia poc. A la ciutat del Tíber, durant més de vint anys, totes dues feren tasques d'ajut als pobres i es dedicaren a la catequesi de les famílies romanes. Des de Roma realitzaren diversos pelegrinatges, un dels quals a Jerusalem.

Quan la seva mare morí el 1373, Caterina n'acompanyà el fèretre de retorn a Suècia. Allà es quedà al seu país natal com a monja i, posteriorment, com a primera abadessa del monestir de Vadstena, fundat per la seva mare. Anys més tard, aconseguiria l'aprovació papal de l'orde de les brigitines i treballaria intensament per la canonització de santa Brígida. S'adormí en la pau de Crist el 24 de març de 1381 i el seu culte fou confirmat el 1484. S’acostuma a representar amb un cérvol que, segons la llegenda, aparegué misteriosament en diverses ocasions per salvar-la dels perills.