Avui, dia 21 de juny, celebrem la festivitat: de sant Lluís Gonzaga, religiós; i la dels sants bisbes Ramon de Roda, Raül de Bourges, i Patllari d'Embrum.

Sant Lluís Gonzaga, religiós

Neix prop de Màntua, el 1568. Fill de l'alta aristocràcia, pujat en un ambient cortesà, però no segueix el camí esperat i anà considerant la possibilitat de fer-se religiós. En 1582, formant part del seguici de Maria d’Àustria, filla de l’emperador Carles V, va arribar a Madrid després de passar per Montserrat. Allà va creure que havia d’ingressar a la Companyia de Jesús. Estudià filosofia a Alcalá de Henares, i després de vèncer la forta oposició del seu pare, en 1585, entrà al noviciat de la Companyia a Roma, pocs mesos abans de complir divuit anys, tot sense voler destacar, d’intentar ser “com els altres”.

Als novicis ja se'ls ensenyava normalment a tenir cura dels malalts i dels pobres. Però Lluís, va tenir l'oportunitat de dur-ho fins a l'extrem, perquè l'any 1591 Itàlia, va patir una de les epidèmies de pesta més fortes en molts anys. Eren pocs els que s'atrevien, a recollir els malalts pels carrers. Lluís, era un d'aquests pocs, sabia perfectament a què s'exposava, perquè “foll per Crist” es deia: “el servei als altres, especialment als més necessitats, ha estat molt present en la meva vocació”. Quan ell va emmalaltir, ho va acceptar amb humilitat, va preferir el camí difícil que Déu li tenia reservat, Morí el 21 de juny del 1591, a vint-i-tres anys, Patró de la joventut, va ser pujat als altars el 1726.

Sant Ramon de Roda, bisbe

Nascut al vessant nord dels Pirineus en el si d’una família noble es feu canonge regular arribant a ser Prior de Sant Serní de Tolosa de Llenguadoc (França). Alfons I d’Aragó el concedeix el bisbat de Barbastre i Roda d'Isàvena, refugi dels cristians lleidatans durant la invasió musulmana. A diferència d'altres eclesiàstics del segle XII, preferí no participar en la lluita contra l'Islam i dedicar-se plenament als seus fidels, cosa que l'indisposà amb Alfons I d'Aragó i de Navarra, i en 1116 perdé la seu de Barbastre. Tres anys després tornà a la diòcesi de Roda, consagrant multitud d’esglésies i introduint l’art romànic, com el de les esglésies de Taüll. Morí el 21 de juny de 1126. És patró de la ciutat i de la diòcesi de Barbastre.

Sant Raül de Bourges, bisbe

En la primera meitat del segle IX, Raül fou nomenat bisbe de Bourges, a França. Tingué una gran preocupació per la formació i la vida cristiana dels seus preveres, compilant un llibre amb instruccions pastorals; alhora que construí la catedral diocesana i amb la seva fortuna personal fundà diversos monestirs. Morí vers l'any 866.

Sant Patllari d’Embrun, bisbe

Patllari o Pal·ladi va néixer a finals del segle V a la ciutat alpina d'Embrun, França. Va créixer al costat d’una família noble borgonyona estudiant amb el bisbe Catuli, bisbe d’Embrun, al qual va acompanyar en l'exili d'aquest a Viena del Delfinat a causa de les disputes amb els arrians. Ordenat prevere, a la mort de Catuli al voltant de 518, va ser elegit bisbe d’Embrun. Va aixecar esglésies i altars, va practicar la caritat amb els pobres i va escampar, la veritat de la Passió de Crist per tot el territori. Segons els seus hagiògrafs, gaudí del do de profecia i d’una “mística familiaritat amb els àngels... i combatia amb èxit les maquinacions del dimoni només fent el senyal de la creu”.

S'adormí en el Senyor l'any 541. De canonització antiga, les seves relíquies es guarden en una arqueta del segle XIV a l'església de Santa Maria de Camprodon, on van arribar portades per monjos benedictins del monestir de Sant Pere.