Avui, dia 12 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Josafat, bisbe i màrtir; sant Teodor Estudita, abat; i sant Emilià de la Cogolla, prevere.


Sant Josafat Kuncewicz, bisbe i màrtir

Nasqué cap a l’any 1580, en una família de tradició rutena. De jove es traslladà a Vílnius, Lituània, on entrà l’any 1604 al monestir basilià de la Trinitat. Després de ser ordenat prevere es dedicà intensament a la renovació de la vida religiosa i a la defensa de la unitat dels cristians de tradició bizantina amb l’Església de Roma. L’any 1617 fou consagrat bisbe de Vitebsk i, l’any següent, esdevingué arquebisbe de Polotsk, a l’actual Bielorússia. Treballà incansablement per consolidar la unió promoguda per la Unió de Brest dels cristians ortodoxos amb Roma, enmig de fortes tensions religioses i socials.Era plenament conscient que aquesta activitat comportava una forta oposició: «Soc aquí entre vosaltres com a pastor, i heu de saber que estic disposat a donar la vida per vosaltres». Finalment, durant una visita pastoral a Vitebsk, fou assassinat el 12 de novembre de 1623. Fou canonitzat l’any 1867. Les seves relíquies, després de diverses vicissituds, es conserven actualment a Sant Pere del Vaticà.


Sant Teodor Estudita, abat

Nasqué a Constantinoble cap a l’any 759, en una família cristiana ben situada. Ingressà a la vida monàstica i arribà a ser abat del monestir de Sakkudion i, posteriorment, del monestir de Studion, a la capital de l’Imperi, que convertí en un fogar de savis i de víctimes de la persecució iconoclasta. Ell mateix, per defensar les santes imatges i denunciar el matrimoni il·legítim de Constantí VI, sofrí diverses reclusions i exilis. Va tenir una entranyable veneració per les tradicions dels Pares de l’Església i va escriure diversos tractats sobre la fe catòlica. Morí a Constantinoble l’any 826. Si bé al Martirologi Romà figura la seva memòria el dia 11 de novembre, els benedictins i cistercencs el celebren el dia 12.


Sant Emilià de la Cogolla, prevere

Nasqué a Berceo, a la Rioja, cap a l’any 474, en una família humil. De jove treballà com a pastor, però sentí la crida a una vida de pregària i es retirà a la solitud. Fou deixeble d’un ermità anomenat Fèlix i, després d’uns anys de vida solitària,fou ordenat prevere. Es retirà novament a les muntanyes de la Rioja, on començaren a reunir-se al seu voltant altres persones atretes per la seva vida espiritual que, amb el temps, donaria origen al monestir que més endavant seria conegut com a San Millán de la Cogolla. La tradició explica diversos miracles atribuïts a Emilià, entre els quals guariments i la multiplicació d’aliments. Morí cap a l’any 574.