Avui, dia 20 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Bernat de Claravall, abat i doctor; i del profeta Samuel.
 
Sant Bernat de Claravall, abat i doctor de l’Església
Fou una de les figures de més importància religiosa i política del segle XII, és considerat l’últim dels grans Pares de l’Església i una síntesi de l’ideal monàstic medieval.
Nasqué a Dijon (França) cap a l’any 1090. A l’edat d’uns vint-i-dos anys ingressà, al capdavant de trenta familiars i amics, al nou monestir de Citeaux, la casa mare de l’orde del Císter, fundat quinze anys abans. Ràpidament va destacar pel seu caràcter i la seva intel·ligència. No és estrany, per tant, que amb només 25 anys, l’enviessin a fundar un nou monestir cistercenc a Claravall, un lloc inhòspit de la Borgonya. Per a Bernat, el Císter representava el retorn als principis monàstics de senzillesa. Escriví centenars de sermons i cartes, i diversos tractats, entre els quals destaquen els dedicats a la Mare de Déu.
Per a Bernat, la vida monàstica s’ha de fonamentar en el treball, la contemplació i la pregària, tenint sempre presents dos grans referents: Jesús i Maria. Crist ho és tot: “quan discuteixes o parles, res té sabor per a mi, si no sento ressonar el nom de Jesús”. I Maria ens condueix a Jesús: “en els perills, en les angúnies, en les incerteses, pensa en Maria, invoca Maria. Que ella no s’aparti mai dels teus llavis, que no s’aparti mai del teu cor; i perquè obtinguis l’ajut de la seva pregària, no oblidis mai l’exemple de la seva vida. Si la segueixes, no pots desviar-te: si la invoques, no pots desesperar; si penses en ella, no pots equivocar-te”.
Bernat canta l’amor de Déu per l’home i l’amor de l’home per Déu: “¿Vols sentir per què i com hem d’estimar Déu? Ja t’ho diré. El motiu d’estimar Déu és Déu mateix, i la mesura de l’amor ha de ser estimar-lo sense mesura”.
Fou una figura cabdal del segle XII: “Els interessos de Déu són els meus (...), res del que es relaciona amb Déu no em deixa indiferent”. El reclamaren papes, reis, bisbes i laics, i desenvolupà una intensa activitat: participà en l’aprovació de la Regla dels templers, treballà per acabar amb el cisma d’Anaclet, s’oposà als errors d’Abelard, s’enfrontà a l’heretgia dels càtars i predicà la segona Croada…
Morí a Claravall el 20 d’agost de l’any 1153 i fou canonitzat en 1174. Pel conjunt dels seus escrits, i per la seva obra restauradora del monaquisme, fou declarat Doctor de l’Església l’any 1830 i és conegut com el Doctor Mel·liflu, el darrer dels Pares de l’Església.
 
Sant Samuel, profeta de l’Antic Testament
La seva història, narrada en el primer dels dos llibres bíblics que duen el seu nom, ens el mostra com un do de Déu a la seva mare estèril, Anna, que el rebé amb unes paraules de lloança que després inspirarien el Magnificat de Maria. Cridat per Déu des de jove, com un dels primers profetes d’Israel i el darrer dels jutges, Samuel fou un home sempre disposat a realitzar les tasques que Déu li encomanava i el portaveu de Déu davant el poble i els seus dirigents. Fou ell qui, amb dubtes i reticències, obrí el pas a la monarquia en la persona de Saül. Però després, davant la seva infidelitat, Déu el cridà a ungir un nou rei, David, l’iniciador de la dinastia d’on sorgiria el Messies.