Abadia de Montserrat
La romeria de Vilafranca del Penedès ha commemorat el seu centenari, aplegant més de 500 vilafranquins
Diumenge XXIX de durant l’any (A)
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del dilluns de la setmana XXIX de durant l'any (salmòdia setmana I)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de sant Joan de Brébeuf i companys màrtirs
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina "Germinans" del P. Ireneu Segarra, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de goig
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del dilluns de la setmana XXIX de durant l'any (salmòdia setmana I)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
19 d'octubre de 2026
Cap al final del text d’avui Pau ens recorda: "A vosaltres, que heu cregut, ens ha salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu". Però, per què ha calgut que fos així? Al començament del text ens diu que vivíem d’una manera maldestra; efectivament: "Vivíeu seguint un tarannà d’aquest món i del sobirà de l’imperi del mal, l’esperit que, en aquests moments, fa que molts homes no escoltin Déu". Vet aquí el problema. Què significa per a tu, escoltar Déu?
Senyor, ajuda’m perquè pugui entendre la profunditat del teu do.
Senyor, ajuda’m perquè pugui entendre la profunditat del teu do.
19 d'octubre de 2026
Avui, dia 19 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Els sants preveres Pere d’Alcàntara; Joan de Brébeuf i els seus companys, màrtirs; Pau de la Creu; santa Laura, màrtir; i la Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Sant Pere d’Alcàntara, prevere
Pere d’Alcàntara nasqué a Alcántara, a Extremadura, l’any 1499. Ingressà de jove a l’orde dels Germans Menors i fou ordenat prevere. Es distingí per una vida de gran austeritat, pregària i penitència, i treballà intensament per la reforma de la vida franciscana. Impulsà una observança més rigorosa de la regla i fundà diversos convents, entre els quals el de Pedroso de Acim, conegut com El Palancar, construït amb una gran simplicitat.
Fou també conseller de santa Teresa de Jesús i l’ajudà en els inicis de la reforma del Carmel. Teresa en deixà un testimoni molt elogiós en el Llibre de la vida, on destaca: «Era molt vell quan el vaig conèixer, i tan extrema la seva feblesa, que no semblava sinó fet de arrels d'arbres. Amb tota aquesta santedat era molt afable, tot i que de poques paraules si no se li preguntava. En aquestes era molt saborós, perquè tenia un molt bonic enteniment». Traspassà l’any 1562 i fou canonitzat l’any 1669.
Sant Joan de Brébeuf i companys, màrtirs
Foren jesuïtes que, durant el segle XVII, es dedicaren a l’evangelització dels pobles indígenes de la Nova França, a l’actual Canadà. Brébeuf arribà a la regió dels hurons l’any 1625 i, amb altres missioners, aprengué la seva llengua i cultura per poder anunciar-los l’Evangeli. Enmig de grans dificultats, diversos d’aquests missioners foren capturats i moriren màrtirs entre els anys 1642 i 1649. Concretament, Joan, quan estava visitant una missió que va ser atacada pels iroquesos, no volent abandonar-los fou capturat i sotmès a greus turments.Enmig del suplici es mantingué ferm en la fe i continuà pregant i animant els seus companys de captivitat, fins que morí el 1649.
Els vuit màrtirs (Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, Antoni Daniel, Gabriel Lalemant, Carles Garnier, Noel Chabanel, René Goupil i Joan de La Lande) foren canonitzats conjuntament per Pius XI l’any 1930 i són venerats com a patrons del Canadà.
Sant Pau de la Creu, prevere
Nasqué al nord d'Itàlia l’any 1694. Des de jove sentí una forta inclinació a la pregària i a la penitència i, després d’un temps de recerca espiritual, inicià una vida d’eremita. Ordenat prevere l’any 1727, es dedicà a la predicació i a l’acompanyament espiritual. Amb el seu germà Joan Baptista i altres companys, fundà la Congregació dels Clèrgues Regulars de la Creu i de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, coneguda com els Passionistes, que combinaven la vida retirada amb l'activitat apostòlica, centrada en l'espiritualitat de la passió del Senyor, que considerava «la més alta expressió de l’amor de Déu per l’home». Posteriorment s'amplià també amb una branca femenina: les Germanes Passionistes de Sant Pau. Morí a Roma l’any 1775 i fou canonitzat l’any 1867.
Santa Laura, màrtir
Nasqué a Còrdova i, després d’haver quedat vídua, ingressà al monestir de Cuteclara, prop de la ciutat, on visqué dedicada a la pregària i a la vida religiosa, arribant a succeir com a abadessa santa Àurea, també màrtir.L’any 864, durant la persecució dels cristians sota el domini musulmà, fou acusada de professar públicament la fe cristiana i condemnada a mort. Segons la tradició, fou llançada a una caldera de plom fos. Morí màrtir el 19 d’octubre de l’any 864 i és venerada com una de les màrtirs de Còrdova.
La Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Als afores de Sabadell, a la serra de Sant Iscle, començà a ser venerada a finals del segle XVII una imatge de la Verge amb el títol de Mare de Déu de la Salut. La devoció s’estengué ràpidament i, amb el temps, aquell indret es convertí en un important centre de pelegrinatge i de devoció mariana. L’any 1882 s’inaugurà el santuari actual, construït en un indret on ja hi havia hagut una antiga ermita dedicada a sant Iscle i santa Victòria. La imatge fou coronada l’any 1947 i, el 2008, amb motiu de la creació de la diòcesi de Terrassa, fou proclamada patrona del nou bisbat. Des d’aleshores, el 19 d’octubre se celebra la solemnitat de la seva patrona. Els seus goigs l’invoquen com aquella que escolta «el devot que en Vós confia i el sofrent que a Vós acut».
Els sants preveres Pere d’Alcàntara; Joan de Brébeuf i els seus companys, màrtirs; Pau de la Creu; santa Laura, màrtir; i la Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Sant Pere d’Alcàntara, prevere
Pere d’Alcàntara nasqué a Alcántara, a Extremadura, l’any 1499. Ingressà de jove a l’orde dels Germans Menors i fou ordenat prevere. Es distingí per una vida de gran austeritat, pregària i penitència, i treballà intensament per la reforma de la vida franciscana. Impulsà una observança més rigorosa de la regla i fundà diversos convents, entre els quals el de Pedroso de Acim, conegut com El Palancar, construït amb una gran simplicitat.
Fou també conseller de santa Teresa de Jesús i l’ajudà en els inicis de la reforma del Carmel. Teresa en deixà un testimoni molt elogiós en el Llibre de la vida, on destaca: «Era molt vell quan el vaig conèixer, i tan extrema la seva feblesa, que no semblava sinó fet de arrels d'arbres. Amb tota aquesta santedat era molt afable, tot i que de poques paraules si no se li preguntava. En aquestes era molt saborós, perquè tenia un molt bonic enteniment». Traspassà l’any 1562 i fou canonitzat l’any 1669.
Sant Joan de Brébeuf i companys, màrtirs
Foren jesuïtes que, durant el segle XVII, es dedicaren a l’evangelització dels pobles indígenes de la Nova França, a l’actual Canadà. Brébeuf arribà a la regió dels hurons l’any 1625 i, amb altres missioners, aprengué la seva llengua i cultura per poder anunciar-los l’Evangeli. Enmig de grans dificultats, diversos d’aquests missioners foren capturats i moriren màrtirs entre els anys 1642 i 1649. Concretament, Joan, quan estava visitant una missió que va ser atacada pels iroquesos, no volent abandonar-los fou capturat i sotmès a greus turments.Enmig del suplici es mantingué ferm en la fe i continuà pregant i animant els seus companys de captivitat, fins que morí el 1649.
Els vuit màrtirs (Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, Antoni Daniel, Gabriel Lalemant, Carles Garnier, Noel Chabanel, René Goupil i Joan de La Lande) foren canonitzats conjuntament per Pius XI l’any 1930 i són venerats com a patrons del Canadà.
Sant Pau de la Creu, prevere
Nasqué al nord d'Itàlia l’any 1694. Des de jove sentí una forta inclinació a la pregària i a la penitència i, després d’un temps de recerca espiritual, inicià una vida d’eremita. Ordenat prevere l’any 1727, es dedicà a la predicació i a l’acompanyament espiritual. Amb el seu germà Joan Baptista i altres companys, fundà la Congregació dels Clèrgues Regulars de la Creu i de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, coneguda com els Passionistes, que combinaven la vida retirada amb l'activitat apostòlica, centrada en l'espiritualitat de la passió del Senyor, que considerava «la més alta expressió de l’amor de Déu per l’home». Posteriorment s'amplià també amb una branca femenina: les Germanes Passionistes de Sant Pau. Morí a Roma l’any 1775 i fou canonitzat l’any 1867.
Santa Laura, màrtir
Nasqué a Còrdova i, després d’haver quedat vídua, ingressà al monestir de Cuteclara, prop de la ciutat, on visqué dedicada a la pregària i a la vida religiosa, arribant a succeir com a abadessa santa Àurea, també màrtir.L’any 864, durant la persecució dels cristians sota el domini musulmà, fou acusada de professar públicament la fe cristiana i condemnada a mort. Segons la tradició, fou llançada a una caldera de plom fos. Morí màrtir el 19 d’octubre de l’any 864 i és venerada com una de les màrtirs de Còrdova.
La Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Als afores de Sabadell, a la serra de Sant Iscle, començà a ser venerada a finals del segle XVII una imatge de la Verge amb el títol de Mare de Déu de la Salut. La devoció s’estengué ràpidament i, amb el temps, aquell indret es convertí en un important centre de pelegrinatge i de devoció mariana. L’any 1882 s’inaugurà el santuari actual, construït en un indret on ja hi havia hagut una antiga ermita dedicada a sant Iscle i santa Victòria. La imatge fou coronada l’any 1947 i, el 2008, amb motiu de la creació de la diòcesi de Terrassa, fou proclamada patrona del nou bisbat. Des d’aleshores, el 19 d’octubre se celebra la solemnitat de la seva patrona. Els seus goigs l’invoquen com aquella que escolta «el devot que en Vós confia i el sofrent que a Vós acut».
19 d'octubre de 2026
L’al·leluia, expressió de l’alegria i lloança pasqual. L'ús de l'al·leluia segons el cicle litúrgic ens recorda que el temps de l'Església té un ritme anual que es reflecteix en la pregària. Més enllà de la precisió normativa per als salms, els responsoris i les hores, aquesta alternança marca el batec de la comunitat, que sap celebrar la joia de la Resurrecció amb intensitat i, alhora, travessar la sobrietat del temps ordinari. El cant exultant de lloança de l’al·leluia manté viva l'esperança i recorda als monjos que tota la seva vida està banyada per la llum del Crist ressuscitat.
1 De la santa Pasqua fins a la Pentecosta, sense interrupció, s'ha de dir l’al·leluia, tant als salms com als responsoris; 2 però des de la Pentecosta fins al començament de la quaresma, es dirà cada nit només amb els sis darrers salms de l'ofici nocturn. 3 I, cada diumenge, fora de la quaresma, s'han de dir amb al·leluia els càntics, les laudes, prima, tèrcia, sexta i nona; les vespres, en canvi, reprenen l'antífona. 4 Els responsoris, que no es diguin mai amb l’al·leluia, sinó des de Pasqua fins a la Pentecosta.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.