Abadia de Montserrat
Senyor, que sempre segueixi la teva llei.
Sant Leandre de Sevilla, bisbe
Nascut a Cartagena vers el 540, es traslladà a Sevilla i era germà de sant Isidor, a qui precedí en la seu episcopal de Sevilla (584-600). Durant el seu episcopat treballà per enfortir la fe catòlica en un regne visigot on els dirigents professaven majoritàriament l’arrianisme. Contribuí decisivament a la formació cristiana del príncep Hermenegild, que es convertí al catolicisme. Després de la mort d’Hermenegild, hagué d’exiliar-se a Constantinoble, on conegué el futur papa Gregori el Gran, amb qui mantingué una estreta relació. De retorn a Sevilla, tingué un paper decisiu en la conversió del rei Recared i en la celebració del III Concili de Toledo, l’any 589, en què el rei i una gran part de la noblesa visigoda professaren públicament la fe catòlica. Morí a Sevilla cap a l’any 600.
Sant Dídac d'Alcalà, religiós
Va néixer a San Nicolás del Puerto, Sevilla, cap al 1400, fill d'una família humil. De jove va sentir molt aviat la crida religiosa i es va retirar a viure com a ermità. Més tard va entrar a l'ordre dels franciscans de l'estricta observança, com a germà llec, al convent de Còrdova.
La tradició explica que, quan estava destinat a Sevilla, tot passejant amb un altre germà, va sentir els crits esgarrifosos d’una fornera que demanava auxili perquè el seu fill s’havia amagat al forn i, quan el van encendre, s'havia quedat a dins.Fra Dídac va increpar el foc i va ordenar que el nen sortís, i així ho va fer, sa i estalvi. El 1441 fou enviat de missioner a les Canàries, a fi d’evangelitzar els guanxes.
El 1456 ingressà al convent de Santa Maria de Jesús, d'Alcalá de Henares, on exercí amb un gran esperit de servei. Un altre fet llegendari parla que, quan es trobava atenent els pobres que anaven a la porteria, sovint s’apropiava al refetor de les racions de pa disposades pels frares. Una vegada l’enxampà el guardià, que li preguntà: «Fra Dídac, què és aquest bony de plecs que porteu tan guardat?». I ell respongué: «Mireu, porto flors». I, en obrir-se el plec, el guardià va poder contemplar roses en un temps que no tocava. Morí a Alcalà l’any 1463 i fou canonitzat el 1588. És venerat com a patró d’Alcalá de Henares.
12 Els setmaners, abans de l'únic àpat, prendran un vas de vi amb pa, a més de la ració establerta, 13 perquè a l'hora de menjar serveixin els seus germans sense murmuració ni massa fatiga; 14 els dies de solemnitat, però, que aguantin fins al final de l'àpat. 15 Els setmaners que entren i els que surten, el diumenge, a l'oratori, un cop acabades les laudes, es prostraran davant de tots, demanant-los que preguin per ells. 16 El qui surt de setmana dirà aquest verset: "Sou beneït, Senyor Déu, que m'heu ajudat i m'heu consolat". 17 Dit tres vegades, i quan el qui surt ha rebut la benedicció, que segueixi el qui entra, dient: "Déu meu, veniu a ajudar-me, no tardeu a defensar-me, Senyor". 18 I, repetit també això tres vegades per tots, i un cop ha rebut la benedicció, que entri a servir.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.