Avui, 2 de març, celebrem la festivitat de santa Agnès de Praga, religiosa; de sant Luci, rei; i del beat Carles el Bo de Flandes.


Santa Agnès de Praga o de Bohèmia, religiosa

Nasqué cap al 1211 a Praga, filla del rei de Bohèmia i emparentada amb les principals famílies reials europees. De nena fou educada als monestirs cistercenc de Breslau i premostratenc de Doksany. Quan tenia només nou anys, fou promesa en matrimoni al príncep Enric VII d’Alemanya, fill de l’emperador Frederic II, i conduïda a la cort del duc d’Àustria, on visqué cinc anys. Als 19 anys, l’emperador Frederic II li envià un ambaixador per portar-la a Alemanya per al seu casament. Tanmateix, Agnès refusà la proposta matrimonial amb l'ajut del Papa i, en saber Enric que el desig d'Agnès era ser monja, l’alliberà del seu compromís.

Santa Agnès conegué les noves formes de vida religiosa iniciades per sant Francesc i santa Clara d’Assís, amb qui va mantenir correspondència. Amb el desig de seguir Crist pobre, humil i crucificat, fundà a Praga, juntament amb altres noies nobles, un hospital i un monestir de clarisses al costat d'un convent franciscà. Agnès visqué en el seu monestir amb esperit de pobresa i una espiritualitat nodrida per la pregària i centrada en la Passió i mort de Jesucrist. Morí el 2 de març de l'any 1282 i fou canonitzada el 1989.


Sant Luci, rei de Britània (Anglaterra)

Aquest rei del segle II és considerat el primer sobirà que es convertí al cristianisme. La llegenda diu que la seva conversió fou conseqüència del miracle de la "Legió Fulminant": una legió romana formada per cristians que, a punt de morir de set, van atreure una pluja providencial mentre sobre els seus enemics queia una pedregada i una tempesta de llamps que els derrotà.

Tot i que no hi ha proves ni testimonis contemporanis de cap rei amb aquest nom (la primera referència escrita és del segle VI) i malgrat la seva dubtosa historicitat, la memòria del primer rei cristià d’Anglaterra ha gaudit d'una gran difusió.


Beat Carles el Bo de Flandes

Carles el Bo, comte de Flandes, nascut cap al 1083, és recordat com un governant eficaç i just, preocupat pels més necessitats. Durant els episodis de fam, impedí que el gra fos acaparat i venut a preus excessius; fins i tot prohibí la fabricació de cervesa perquè tot el gra es dediqués a l'elaboració de pa. Diàriament alimentava més de cent pobres al seu castell de Bruges.

D'una profunda religiositat, acudia sovint a pregar a una església propera. Un dia l'avisaren que uns conspiradors d’un clan rival volien matar-lo, i ell respongué: «Vivim sempre enmig del perill, però som a les mans de Déu; si aquesta és la seva voluntat, no hi ha causa més noble que la veritat i la justícia per donar la vida». Morí assassinat mentre pregava en una església de Bruges l'any 1127. La seva beatificació fou confirmada formalment el 1884.