Abadia de Montserrat
Com cada any en la festivitat d’avui, ens unim en joia per celebrar la naixença de Maria.
per Redacció
_(Large).jpg)
El proper 27 de setembre l'Abadia de Montserrat acollirà el concert de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, en la seva versió catalana en homenatge a Pau Casals amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes de la solemnitat del Naixement de la Mare de Déu (salmòdia diumenge I)
De 11:00 a 12:30 Missa Conventual de la solemnitat del Naixement de la Mare de Déu, titular de la Basílica i patrona del Monestir
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina "d'ecos", del P. Joan Cererols, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de dolor
De 18:45 a 19:30 Ofici de les Segones Vespres de la solemnitat del Naixement de la Mare de Déu (salms 123 i 126, càntic Efesis 1)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
8 de setembre de 2026
Avui que celebrem el naixement de la Mare de Déu, el text ens porta a centrar-nos en el seu Fill «de tu sortirà el qui ha de regir Israel.» I és que l’Església no ha volgut desvincular Maria, de la seva funció de Mare; però no una mare com una altra, sinó d’Aquell que reconeixem com la manifestació de Déu entre nosaltres. Avui mirem aquesta dona que apareix entre els homes i és portadora del do de Déu; el seu si esdevé l’arca de l’amor de Déu en la seva plenitud. Conscients d’aquest misteri «la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel», no hi haurà dispersió, sinó una crida a la unitat, perquè Maria és signe de la crida, en el si de l’Església, de la unitat de tots els creients.
Gràcies, Senyor, per aquest do tan gran que ens has regalat.
Gràcies, Senyor, per aquest do tan gran que ens has regalat.
8 de setembre de 2026
Avui, dia 8 de setembre, celebrem la festivitat del Naixement de la Verge Maria, i la diada de les «marededeus trobades», sota diverses advocacions, entre les quals les de Maria, Nativitat, Núria, Meritxell, la Gleva, Gràcia, Covadonga, Queralt, la Serra, Tura, Alegria, Aurora i Salut. També honorem la memòria de Sant Adrià, màrtir.
El naixement de la Verge Maria
La festa de la Nativitat de la Mare de Déu commemora el naixement de Maria, Mare de Jesús i, segons la tradició cristiana, presentada com aquella que l’entronca amb el poble d’Israel i amb la casa de David. El naixement de Maria és així presentat per la litúrgia com el preludi de la vinguda de Crist i de l’acompliment de les promeses de salvació. La festa té el seu origen a Jerusalem, on al segle V es dedicà una església al lloc que la tradició identificava amb la casa dels seus pares i el seu naixement, actualment la basílica de Santa Anna.
Avui és també, especialment a Catalunya, la diada de les «marededeus trobades»: imatges de la Mare de Déu que, segons diverses tradicions medievals, foren trobades de manera extraordinària i donaren origen a santuaris i advocacions locals. És la festa de nombrosos santuaris marians, entre els quals els de Núria, Meritxell, Queralt, la Gleva, Tura, la Serra i, antigament, de Montserrat. La celebració expressa d’una manera especialment pròxima la presència de Maria en la història concreta i la vida de cada lloc. És patrona principal de les diòcesis de Solsona, d’Urgell, de Terrassa i del Principat d’Andorra.
Sant Adrià, màrtir
Segons la tradició, Adrià era un oficial romà de Nicomèdia, al nord-oest de l’actual Turquia, que es convertí al cristianisme després de veure la fortalesa amb què els cristians suportaven els turments durant la persecució de Dioclecià. Detingut per haver professat la seva fe, fou sotmès a tortures i finalment mort l’any 303. La seva esposa, santa Natàlia, també cristiana, l’acompanyà i l’encoratjà durant el martiri. El seu culte s’estengué per Orient i Occident, i les seves relíquies foren traslladades posteriorment a Roma.
El naixement de la Verge Maria
La festa de la Nativitat de la Mare de Déu commemora el naixement de Maria, Mare de Jesús i, segons la tradició cristiana, presentada com aquella que l’entronca amb el poble d’Israel i amb la casa de David. El naixement de Maria és així presentat per la litúrgia com el preludi de la vinguda de Crist i de l’acompliment de les promeses de salvació. La festa té el seu origen a Jerusalem, on al segle V es dedicà una església al lloc que la tradició identificava amb la casa dels seus pares i el seu naixement, actualment la basílica de Santa Anna.
Avui és també, especialment a Catalunya, la diada de les «marededeus trobades»: imatges de la Mare de Déu que, segons diverses tradicions medievals, foren trobades de manera extraordinària i donaren origen a santuaris i advocacions locals. És la festa de nombrosos santuaris marians, entre els quals els de Núria, Meritxell, Queralt, la Gleva, Tura, la Serra i, antigament, de Montserrat. La celebració expressa d’una manera especialment pròxima la presència de Maria en la història concreta i la vida de cada lloc. És patrona principal de les diòcesis de Solsona, d’Urgell, de Terrassa i del Principat d’Andorra.
Sant Adrià, màrtir
Segons la tradició, Adrià era un oficial romà de Nicomèdia, al nord-oest de l’actual Turquia, que es convertí al cristianisme després de veure la fortalesa amb què els cristians suportaven els turments durant la persecució de Dioclecià. Detingut per haver professat la seva fe, fou sotmès a tortures i finalment mort l’any 303. La seva esposa, santa Natàlia, també cristiana, l’acompanyà i l’encoratjà durant el martiri. El seu culte s’estengué per Orient i Occident, i les seves relíquies foren traslladades posteriorment a Roma.
8 de setembre de 2026
La vida és un combat interior. Sant Benet ens recorda que tots portem dins nostre lluites, febleses i desigs que cal aprendre a ordenar. El monjo autèntic no és el perfecte que mai no cau, sinó el qui no deixa de treballar-se i de tornar a començar. La santedat no és no tenir febleses, sinó deixar que Déu les transformi. No es tracta de vèncer els altres, sinó de deixar que Crist venci en nosaltres allò que ens allunya de l’amor. I no ho fem sols: caminem “en les files dels germans”, ajudant-nos i sostenint-nos els uns als altres. Perquè el fruit d’aquesta lluita no és una rigidesa ascètica, sinó la llibertat, la pau i la dolcesa de l’amor.
___________________________
1 És cosa sabuda que hi ha quatre menes de monjos. 2 La primera és la dels cenobites, o sigui la dels monestirs, que militen sota una regla i un abat. 3 Després, la segona mena és la dels anacoretes, és a dir, els ermitans; d'aquells que, no pel fervor novell de la vida monàstica, sinó per una llarga prova al monestir, 4 han après a lluitar contra el dimoni, un cop formats amb l'ajut de molts, 5 i, ben entrenats en les files dels germans per al combat solitari del desert, ja segurs sense l'ajuda d'altri, només amb la seva mà i el seu braç, es basten amb l'auxili de Déu per lluitar contra els vicis de la carn i dels pensaments.Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.