Avui, dia 11 de maig, celebrem la festivitat de: sant Anastasi, màrtir; els sants abats de Cluny; sant Eudald, màrtir; sant Ponç, bisbe i màrtir; i la del beat Gregori de Verucchio, laic.


Sant Anastasi, màrtir

Segons una tradició força tardana, Anastasi nasqué al segle III a la Lleida romana (Ilerda). De jove s’allistà a la milícia romana, on arribà al grau de centurió, i a Roma abraçà la fe cristiana. Després de deixar l'exèrcit en temps de la persecució de Dioclecià, i en no voler rebutjar la seva fe, fou detingut a Lleida. Posteriorment, fou traslladat a Tàrraco i a Baetulo (Badalona), on seria martiritzat un 11 de juny amb 73 companys més.

La ciutat de Lleida el venera com a patró des de l'any 1587. A Badalona, tot i que se n'hi celebren festes des de 1635, no fou fins al 1672 que va ser declarat copatró. Sant Antoni M. Claret, en un panegíric al sant, digué: «Sense esperar l’ocasió del martiri, recordeu que el mateix esperit que ha fet els màrtirs ha d’animar-vos en les temptacions més vulgars de la vida».


Els sants abats de Cluny

Es tracta de cinc abats de Cluny que, entre els segles X i XII, excel·liren en santedat i capacitat organitzadora: els sants abats Ot, Maiol, Odiló, Hug i Pere el Venerable.

En una primera etapa, impulsaren una profunda renovació de la vida monàstica retornant a l’esperit de la Regla de sant Benet, posant l’accent en la pregària, la disciplina i la vida comunitària. Els valors espirituals cluniacencs se centraven en la recerca de Déu per si mateixa i en la dimensió poètica i artística de la vida.

En una segona etapa, van convertir Cluny en el centre d'una reforma monàstica que arribaria a influir sobre unes dues mil cases, creant una xarxa europea amb una influència espiritual, cultural i política molt destacada. Van promoure una litúrgia solemne i un model organitzatiu centralitzat que va unificar molts monestirs, contribuint decisivament a la reforma de l’Església medieval.


Sant Eudald, màrtir

Sant Eudald, també anomenat sant Thou, segons la llegenda nasqué a la Llombardia al segle V i als disset anys va ser investit guerrer. Caminant pel bosc va conèixer sant Pancraç, que vivia com a anacoreta i el convertí al cristianisme. Seguí el mestre a Portvendres i ja no es va moure del seu costat fins que Pancraç morí. Aleshores se'n va anar a Tolosa i fou allí on fou ordenat sacerdot.

Però eren temps d'embranzida dels arrians, i Eudald fou arrestat pel bisbe arrià de Narbona. Els seus goigs vuitcentistes relaten el seu martiri i s'han cantat fins fa poc a Ripoll, vila de la qual és patró des de l’any 1002 i on se'n guarden les relíquies. Al cotó de sant Eudald, repartit a l’ofici de Festa Major, se li suposen capacitats guaridores.


Sant Ponç, bisbe i màrtir

Les actes del màrtir Ponç es basen en una homilia que va fer sant Valerià, bisbe de Niça, al segle V. Ponç, bisbe de Cimiez (avui Niça), va caure presoner l’any 258 del prefecte Claudi, que acabaria executant-lo.

A partir del segle X, el culte al sant es va difondre molt per Occitània amb la fundació del monestir de Sant Ponç de Thomières, prop de Montpeller. Molt popular entre els herbolaris catalans, va donar nom a una herba: el poniol (o ramell de sant Ponç).


Beat Gregori de Verucchio, laic

El beat Gregori de Verucchio (segle XIII), conegut també com a Gregori Celli —sembla que provenia de la casa Celli, nobles de Verucchio, a Itàlia—, quedà orfe als tres anys. A setze anys ja vestia com a laic l'hàbit dels eremites de sant Agustí. Va viure com a ermità en diverses zones apartades buscant una vida de recolliment i contemplació, tot i que també es dedicava a la predicació. Se li atribueixen diversos miracles de guaricions que van contribuir a la seva fama de santedat. El 1759 es va confirmar oficialment el seu culte.