Abadia de Montserrat

En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del dimecres de la setmana XXXIII de durant l'any (salmòdia setmana I)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de fèria de la setmana XXXIII de durant l'any
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina de Vicente Goicoechea, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de glòria
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del dimecres de la setmana XXXIII de durant l'any (salmòdia setmana I)
Imatge il·lustrativa
L'Abadia de Montserrat ha acollit durant dos dies especialistes d'arquitectura, filosofia, teologia i turisme per reflexionar sobre el llegat de l'arquitecte en el marc de l'Any Gaudí.
Imatge il·lustrativa
L’encesa es durà a terme el dilluns 30 de novembre després de les Vespres.
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

18 de novembre de 2026
L’apocalipsi, recordem-ho, és un missatge d’esperança dirigit a les esglésies en situacions, bàsicament, de persecució. Avui, amb aquest esperit d’encoratjament, descriu la cort celestial d’una manera solemne, majestuosa. Ens diu que al tron hi havia quatre vivents: «El primer vivent semblava un lleó, el segon, un vedell, el tercer era com si tingués una cara humana, i el quart, com una àguila en ple vol». En aquests quatre vivents l’Església hi ha vist la representació dels quatre evangelis. Més endavant ens diu que: «aquells vivents glorificaven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles». ¿T’adones que els evangelis, tal com ens en parla l’apocalipsi, proclamen la glòria de Déu? Quan tu llegeixes l’evangeli, tens aquest esperit?

Senyor, tres vegades sant, que sempre sàpiga honorar-te.

Santoral

18 de novembre de 2026
Avui, dia 18 de novembre, celebrem la festivitat de: la dedicació de les basíliques de sant Pere i sant Pau, apòstols; la dedicació de la catedral de Barcelona; sant Ot, abat; i santa Rosa Filipina Duchesne, verge.


La Dedicació de les basíliques de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs

Tal dia com avui de l'any 1626, el papa Urbà VIII consagrà la Basílica de Sant Pere del Vaticà, començada a construir gairebé cent-vint anys abans, en substitució de la que l'emperador Constantí havia fet edificar en el segle IV sobre el lloc on havia estat enterrat l'apòstol Pere.

I avui també recordem i unim, com és tradició, les figures dels dos grans apòstols i la consagració de l'actual basílica de Sant Pau, que realitzà el papa Pius IX el 10 de desembre de 1854 —restaurada després de l'incendi que la devastà l'any 1823—, situada també en el lloc de la tomba de l'apòstol al camí d'Òstia.

La celebració conjunta d’aquestes dues basíliques expressa la fraternitat de Pere i Pau i la unitat de l’Església. Ja des dels primers segles, els cristians de Roma i els pelegrins que hi arribaven acudien als seus sepulcres per venerar els dos apòstols. Una antiga notícia del segle II explica que el sacerdot romà Gaius indicava als cristians que volien conèixer les tombes dels apòstols: “Veniu al Vaticà o al camí d’Òstia”. Així, molt abans de les grans basíliques, aquells dos llocs ja eren punts de referència de la memòria apostòlica de l’Església de Roma.


La Dedicació de la Catedral de Barcelona

Ja el concili barceloní de l'any 599 esmenta la Santa Creu com a titular de la seu. Després de la reconquesta cristiana de 877, acollia una capella a la Mare de Déu i les relíquies de santa Eulàlia acabades de descobrir. Llavors s’afegí a l’antic títol el de Santa Eulàlia. La catedral romànica es va consagrar el 18 de novembre de 1058. El temple actual és la tercera catedral, construïda a partir de 1298 al llarg de 150 anys, sense comptar la façana, del segle XIX, i el cimbori, acabat el 1913.


Sant Ot, Abat de Cluny

Nasqué prop de Le Mans, França, vers el 878. Fou canonge de l’església de Sant Martí de Tours, però en conèixer la Regla de sant Benet, se sentí atret per la vida monàstica i ingressà en l’abadia de Baume. Més endavant es traslladà a Cluny i, l’any 927, fou elegit abat, consolidant la seva independència envers el poder civil i episcopal. Va instaurar l’observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d’Aniana, establint Cluny com a centre de reforma monàstica que influiria en tota Europa occidental.

Una antiga biografia explica que, quan encara era adolescent, durant una vetlla de Nadal, Ot començà a pregar espontàniament a la Mare de Déu i l’anomenà “Mare de Misericòrdia”, una invocació que conservaria tota la vida.Malgrat el seu rigor com a reformador, el seu biògraf destaca també la seva bondat: li agradava trobar infants pel camí,demanar-los que cantessin i donar-los després algun petit obsequi. Morí el 18 de novembre del 942 després de quinze anys d’abadiat. Si bé el calendari romà el celebra avui, a Montserrat es celebra el 11 de maig juntament amb els altres sants abats de Cluny.


Santa Rosa Filipina Duchesne, verge

Va néixer a Grenoble el 1769 en el si d’una família benestant i profundament cristiana. Va decidir fer-se religiosa de la Societat del Sagrat Cor, però la Revolució Francesa impedí que pogués consagrar-se formalment, havent de fugir i viure en comunitats clandestines. Finalment es consagrà el 1799, i es dedicà a treballar en la reconstrucció de les comunitats i escoles afectades per la revolució.

Sentia una vocació missionera molt forta. Així, després d’aconseguir l’autorització pontifícia i de la Societat, el 1818 es va traslladar amb algunes poques companyes a Missouri, als Estats Units. Allà, enmig d’un clima dur, emmarcat per la pobresa i la distància, establí una nova comunitat i diverses escoles, essent pionera en l’educació femenina de l’Oest americà. Entre els nadius fou coneguda com “l’anciana que prega sempre”. Ella acostumava a dir: “tot per a Déu, tot per a l’educació dels nens”. Poc abans de morir, el 18 de novembre de 1852, va dir: “Senyor, no vull res més que ser als teus peus i pregar per tots els meus fills”. Fou canonitzada el 1898.

Regla de Sant Benet

18 de novembre de 2026
Estimar la diversitat de cada germà. Sant Benet recorda que cadascú ha rebut de Déu dons diferents, i fa de la delicadesa del tracte una mostra de respecte per la singularitat de cada persona. Reconèixer la diversitat de capacitats i de febleses dins la comunitat ens demana d’anar més enllà de la simple tolerància per arribar a una estimació comprensiva i sincera. Quan la fragilitat de l’altre esdevé un reflex de la misericòrdia divina i no pas murmuració, la vida fraterna es transforma en un espai de comunió on la diversitat glorifica Déu.
1 "Cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres l’altre". 2 Per això ens fa un cert escrúpol d'establir la mesura de l'aliment dels altres. 3 Amb tot, tenint en consideració la flaquesa dels febles, creiem que és suficient per a cadascú una hèmina de vi al dia. 4 Aquells, tanmateix, a qui Déu dona de poder-se'n estar, sàpiguen que tindran una recompensa especial. 5 Però, si les condicions del lloc, o el treball, o la calor de l'estiu, fan que en calgui més, que estigui al judici del superior, mentre vigili que mai no s'arribi a la sacietat o a l'embriaguesa. 6 Encara que llegim que el vi no és gens propi de monjos, amb tot, com que als nostres temps això no se'ls pot fer entendre, almenys convinguem a no beure fins a la sacietat, sinó amb moderació, 7 perquè "el vi esgarria fins i tot els homes intel·ligents". 8 Però, si les condicions del lloc fan que no es pugui trobar ni la quantitat esmentada, sinó molt menys, o no gens que beneeixin Déu els qui viuen allà, i que no murmurin. 9 Sobretot advertim això: que evitin les murmuracions.

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.