Avui, dia 20 d'abril, celebrem la festivitat de sant Anicet, papa i màrtir; de sant Teòtim, bisbe; i del beat Anastasi Pankiewicz, prevere i màrtir.


Sant Anicet, papa i màrtir

Potser de procedència siríaca, va ser papa aproximadament entre els anys 154 i 166, en una comunitat fortament hel·lenitzada. Del seu pontificat destaca la defensa de la fe davant les heretgies i també la visita que rebé de Policarp d'Esmirna per debatre la qüestió de la data de la Pasqua, tot i que no pogueren arribar a un acord. L’Església oriental sostenia que el dia de Pasqua havia de ser el 14 de nissan, independentment del dia de la setmana en què caigués, mentre que l’Església occidental defensava que s'havia de celebrar el diumenge següent. Segons Eusebi: “Policarp no va poder persuadir el papa, ni el papa a Policarp. La controvèrsia no s'acabà, però els llaços de caritat no es van trencar”. Morí màrtir vers l'any 166, en l'època de l’emperador Marc Aureli.


Sant Teòtim, bisbe i confessor

A cavall entre els segles IV i V, és cèlebre pel seu coneixement de la filosofia grega. Un cop convertit al cristianisme, fomentà el diàleg entre fe i cultura. Va escriure tractats breus i diàlegs, destacant la importància de la pregària, el cor i la ment en la vida cristiana. Això ha fet que alguns el considerin un precursor de la tradició de la filocàlia oriental. Amic de sant Joan Crisòstom, fou ordenat bisbe d'Escítia, on predicà incansablement el cristianisme als pobles bàrbars de la zona. Morí vers l'any 403.


Beat Anastasi Pankiewicz, prevere i màrtir

Batejat el 1882 amb el nom de Jacob a Nagórzany, un petit poble rural del sud de Polònia. Als disset anys entrà a l’Orde Franciscana, on professà amb el nom d’Anastasi. Exercí de formador, capellà militar, promotor del Tercer Orde Franciscà, organitzador del seminari de Czestochowa i fundador, l'any 1933, de les “Germanes Antonianes de Crist Rei”.

Durant l’ocupació nazi de Polònia a la Segona Guerra Mundial es negà a fugir; fou arrestat i portat al camp de concentració de Dachau, on morí a causa dels maltractaments el 1942. Conscient de la imminència de la seva mort, es confessà i digué a un amic: “Estic tranquil i preparat per morir”. És un dels 108 màrtirs polonesos beatificats a Varsòvia el 1999.