Avui, dia 13 de juny, celebrem la festivitat de sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor, i la de sant Aventí, màrtir.


Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església

Es tracta d’un dels sants més populars a causa dels molts miracles que hom li atribueix. Va néixer a Lisboa vers l'any 1192 i fou batejat amb el nom de Fernando de Bulhoes. Ingressà a l’Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí, on es dedicàals estudis de teologia, però cap al 1220 decidí fer-se franciscà per anar a missions, tot prenent el nom d’Antoni per imitar el sant monjo anacoreta egipci. Embarcà cap al Marroc, però per una malaltia no hi pogué predicar, i en tornar en vaixell, una tempesta el portà fins a Sicília.

Anà aleshores a Assís, on va conèixer sant Francesc, i d'allà inicià una etapa de predicació durant el papat de Gregori IX, un dels grans afavoridors dels ordes mendicants. Els seus dots de predicador foren reconeguts allà on exercí aquest ministeri, al sud de França i al nord d'Itàlia. Sembla que fou el primer professor de teologia del seu orde. Home exemplar en la pobresa, assolí en vida fama de miracler. Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura i amb fortes preocupacions socials (d'on després naixeria la institució del "pa dels pobres").

Morí a Pàdua el 13 de juny de l'any 1231, sense haver complert els quaranta anys, i fou canonitzat l'any següent. Fou declarat Doctor de l’Església el 1946 amb el nom de “Doctor Evangèlic” pel seu zel predicador. A Pàdua l’anomenen senzillament “el sant”. Acostuma a ser representat amb l’hàbit franciscà, amb el nen Jesús als braços i sovint amb un lliri, símbol de puresa i castedat.

Un dels miracles llegendaris que se li atribueixen va ocórrer quan, no podent predicar a les esglésies perquè es trobaven buides, ja que la ciutat de Rímini estava controlada pels heretges, arribà al mar i digué: “atès que vosaltres mostreu ser indignes de la Paraula de Déu, aleshores em dirigeixo als peixos, per confondre la vostra incredulitat”; i els peixos vingueren per centenars per escoltar les seves paraules.

Una altra llegenda explica que, poc temps després de la mort del sant a la ciutat de Pàdua, un nen petit va caure en una tina d’aigua i es va ofegar; plena de dolor, la mare va acudir a l’altar del sant i li va prometre que, si revivia el seu fill, oferiria als pobres una quantitat de blat igual al pes del minyó. En acabar la súplica, va veure com el seu fill es reanimava, per la qual cosa complí la seva promesa, difonent-se la notícia per la ciutat, i molts afegien a les seves oracions ofertes de pa per als pobres.


Sant Aventí, màrtir

Apareix en alguns santorals antics, però la seva vida està molt poc documentada. Fou un ermità del segle VIII establert als Pirineus que, per un excés de religiositat, de tant en tant abandonava la solitud i el recolliment per anar a predicar als pastors i camperols pagans. Segons la llegenda, un dia un os vingué amb una espina clavada i el nostre sant li va treure. Un dia es va trobar amb una colla de sarraïns ignorants de la fe de Crist, de pas cap a França, que el van prendre presoner i el van martiritzar.