Avui, dia 14 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Maximilià M Kolbe, prevere i màrtir; la de sant Eusebi, prevere; i la de sant Arnau de Soissons, bisbe i abat.
 
Sant Maximilià Kolbe, prevere i màrtir
Va néixer el 1894 en el si d’una família més aviat pobra del centre de Polònia. Als 16 anys va entrar de novici als Framenors Conventuals de la família franciscana. Després d’estudiar a Roma, fou ordenat el 1917 i quan va tornar a Polònia ja tenia tot un projecte basat en la devoció a la Immaculada: havia fundat “la ciutat de la Immaculada” i era redactor de la revista “Cavaller de la Immaculada”. Quan les tropes alemanyes van envair Polònia fou arrestat i confinat al camp de concentració d’Auschwitz. Quan un dels reclosos va escapar, 10 presoners del seu barracó van ser elegits a l’atzar per ser executats, i Maximilià va voler ocupar el lloc d’un d’ells, pare de família. Dies més tard, el 14 d’agost de 1941, la vigília de la festa de l’Assumpció de Maria a qui invocava sempre amb gran devoció, Maximilià abraçà la palma del martiri amb una injecció letal, mentre deia “Ave Maria”. El seu oferiment és un sacrifici de la caritat i un exemple de la fidelitat envers Déu i els homes. Fou canonitzat el 1982.
 
Sant Eusebi de Roma, prevere
Va néixer a començaments del segle IV de família patrícia, i fou prevere i confessor a Roma sota el govern de l’emperador Constanci II. Després de set mesos de captiveri, morí màrtir el 14 d’agost vers l’any 353 i fou enterrat a les catacumbes de sant Calixt. L’església de Sant Eusebi de Roma s’edificà, segons la tradició, en el lloc on havia viscut.
 
Sant Arnau de Soissons, abat
És un sant flamenc nascut cap a l'any 1040, que de jove va exercir de soldat. Però arran d'una experiència interior, va abandonar les armes per entrar al monestir de Soissons, primerament com a eremita i posteriorment com a monjo, arribant a ser abat del cenobi. Fou també bisbe de Soissons, fins que finalment renuncià per a retirar-se a la vida monàstica fundant el monestir d’Oudenburg a Flandes, a l’actual Bèlgica, la seva terra natal, i del qual seria abat. A causa d'aquesta vida pietosa, Arnau es va anar guanyant fama d'home sant i autor de miracles.
 
Segons la tradició, contribuí decisivament a perfeccionar l'elaboració de la cervesa quan preparava menjar per als monjos, deixant fermentat gra de blat o d’ordi, creant una beguda nutritiva i segura per beure. Morí en aquest monestir vers l'any 1087. És patró dels cervesers.