Avui, dia 13 de setembre, celebrem la festivitat de:

Sant Joan Crisòstom, bisbe de Constantinoble i doctor

El nostre sant se situa entre els Pares més prolífics de l’església, considerant-se, juntament amb sant Basili i sant Gregori de Nazianz, un dels tres jerarques de la tradició litúrgica bizantina.

Nascut a Antioquia cap a l’any 349, rebé una bona formació humanística i cristiana. Batejat ja adult, durant uns anys portà vida eremítica i posteriorment entrà a formar part del clergat d’Antioquia. Fou ordenat prevere i aviat excel·lí com a predicador, fins al punt de rebre el sobrenom de Crisòstom, és a dir, «boca d’or»: “M’havia pensat que quedaríeu tips dels meus sermons, perquè parlo massa. En canvi, m’adono que passa el contrari: la llarga duració del discurs no va ser causa d’enuig, sinó que va servir per a augmentar les ganes d’escoltar (...) Diumenge passat (...), en allargar-se excessivament el meu discurs, com mai, molts van creure que el vostre zel es refredaria, (...) però va passar el contrari: el vostre cor no feia més que tornar-se més fervorós i el vostre desig més ardent”.

L’any 397, a la mort del Patriarca de Constantinoble, va ser elegit successor. Amb un gran talent pràctic i organitzador, va saber estar per damunt de les intrigues de la ciutat imperial, i amb la seva actitud justa i coherent, es guanyà enemics poderosos. “Certament, n’hi ha molts que no paren de dir-me: "Estàs atacant els rics". Ells sí que ataquen els pobres! ¿Jo ataco els rics? No ataco els rics, sinó als qui utilitzen malament de la riquesa. No em canso de repetir que no condemno el ric, sinó el lladre. Una cosa és l’opulent i una altra l’avariciós. Distingeix les coses i no confonguis el que no s’ha de confondre. ¿Ets ric? Enhorabona! ¿Ets lladre? Et condemno! ¿Tens allò teu? Gaudeix-ne! ¿T’apoderes del que és d’un altre? No callaré! ¿Em vols apedregar? Estic a punt per a vessar la meva sang si amb això impedeixo el teu pecat”.

L’any 397 fou elegit bisbe i patriarca de Constantinoble. Amb gran capacitat pràctica i organitzadora, denuncià els abusos dels poderosos i defensà els pobres, cosa que li guanyà enemistats entre els càrrecs polítics i eclesiàstics. “Certament, n’hi ha molts que no paren de dir-me: "Estàs atacant els rics". Ells sí que ataquen els pobres! ¿Jo ataco els rics? No ataco els rics, sinó als qui utilitzen malament de la riquesa. No em canso de repetir que no condemno el ric, sinó el lladre. Una cosa és l’opulent i una altra l’avariciós. Distingeix les coses i no confonguis el que no s’ha de confondre. ¿Ets ric? Enhorabona! ¿Ets lladre? Et condemno! ¿Tens allò teu? Gaudeix-ne! ¿T’apoderes del que és d’un altre? No callaré!”.

L’any 403 fou deposat i enviat breument a l’exili. Després del seu retorn, les seves crítiques a la cort imperial provocaren una nova persecució, i l’any 406 fou novament exiliat, aquesta vegada a Cucusus, a Armènia. Traslladat posteriorment cap al Pont, morí durant el viatge a Comana, el 14 de setembre de 407. Les seves darreres paraules, segons la tradició, foren: “Glòria a Déu en totes les coses”. Fou rehabilitat l’any 438 i les seves relíquies foren traslladades a Constantinoble. És un dels tres grans jerarques de la tradició litúrgica bizantina, juntament amb sant Basili el Gran i sant Gregori de Nazianz, i és venerat com a doctor de l’Església.