Abadia de Montserrat
És una de les primeres traduccions al català de la Bíblia i en destaca el rigor teològic i filològic i una exuberant il·lustració fotogràfica.
Diumenge XXII durant l'any (A)
per Redacció
_(Large).jpg)
El proper 27 de setembre l'Abadia de Montserrat acollirà el concert de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, en la seva versió catalana en homenatge a Pau Casals amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes de la festa de Sant Gregori, papa (salmòdia diumenge I)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de la festa de Sant Gregori, papa
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina de Vicente Goicoechea, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de llum
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres de la festa de Sant Gregori, papa (salm 48 i càntic Apocalipsi 4)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
3 de setembre de 2026
Avui, en la festa de St. Gregori, les paraules de Pau als corintis ens diuen ben clarament quina és l’actitud que ha de tenir qualsevol que fa un servei a l’Església: «Quan nosaltres prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i nosaltres, els vostres servidors per amor de Jesús.» Coneixes persones que quan parlen de Déu ells esdevenen el centre d’atenció, més que Jesucrist?
Senyor, que sempre sigui el vostre servidor.
Senyor, que sempre sigui el vostre servidor.
3 de setembre de 2026
Avui, dia 3 de setembre, celebrem la festivitat de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església.
Sant Gregori I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a Roma cap a l’any 540, fill d’un senador romà i de santa Sílvia. Estudià dret i emprengué una carrera com a funcionari imperial que el portà, encara molt jove, a exercir el càrrec de prefecte de l’urbs, el més alt de l’administració civil de Roma. Però la vocació monàstica anava madurant en el seu interior i, l’any 574, abandonà la vida pública, donà els seus béns als pobres i convertí la casa familiar en un monestir dedicat a sant Andreu.
El papa Pelagi II el va ordenar diaca i l’envià com a representant a Constantinoble. En tornar a Roma continuà vivint com a monjo i esdevingué un dels principals col·laboradors del papa. Elegit papa l’any 590, hagué d’afrontar la invasió longobarda, la pesta, la fam i altres calamitats que afectaven Roma i Itàlia. Alhora, impulsà l’evangelització d’Anglaterra enviant-hi un grup de monjos, i desenvolupà una intensa tasca pastoral i assistencial envers els pobres i els necessitats.
La tradició explica que, durant una processó per demanar la fi de la pesta, Gregori va veure l’arcàngel sant Miquel damunt del mausoleu d’Adrià, fiant l’espasa en senyal que l’epidèmia arribava al capdavall. D’aquest episodi prové, segons la tradició, el nom de Castel Sant’Angelo. La seva obra escrita fou molt extensa: deixà un gran epistolari, homilies, els Diàlegs (per demostrar que la santedat sempre és possible, amb una hagiografia que narra l’exemple de diversos homes i dones, entre els quals sant Benet, una obra especialment estimada pels monjos benedictins), el comentari al llibre de Job i, sobretot, la Regla pastoral, una de les obres més influents de la literatura pastoral medieval. També contribuí a la reforma de la litúrgia i del cant romà, una tradició musical que acabaria portant el nom de cant gregorià.
Morí l'any 604 i aviat fou venerat com a sant. És considerat un dels quatre grans Pares i doctors de l’Església llatina, juntament amb sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí, i la seva grandesa li valgué l’apel·latiu de «el Gran».
Sant Gregori I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a Roma cap a l’any 540, fill d’un senador romà i de santa Sílvia. Estudià dret i emprengué una carrera com a funcionari imperial que el portà, encara molt jove, a exercir el càrrec de prefecte de l’urbs, el més alt de l’administració civil de Roma. Però la vocació monàstica anava madurant en el seu interior i, l’any 574, abandonà la vida pública, donà els seus béns als pobres i convertí la casa familiar en un monestir dedicat a sant Andreu.
El papa Pelagi II el va ordenar diaca i l’envià com a representant a Constantinoble. En tornar a Roma continuà vivint com a monjo i esdevingué un dels principals col·laboradors del papa. Elegit papa l’any 590, hagué d’afrontar la invasió longobarda, la pesta, la fam i altres calamitats que afectaven Roma i Itàlia. Alhora, impulsà l’evangelització d’Anglaterra enviant-hi un grup de monjos, i desenvolupà una intensa tasca pastoral i assistencial envers els pobres i els necessitats.
La tradició explica que, durant una processó per demanar la fi de la pesta, Gregori va veure l’arcàngel sant Miquel damunt del mausoleu d’Adrià, fiant l’espasa en senyal que l’epidèmia arribava al capdavall. D’aquest episodi prové, segons la tradició, el nom de Castel Sant’Angelo. La seva obra escrita fou molt extensa: deixà un gran epistolari, homilies, els Diàlegs (per demostrar que la santedat sempre és possible, amb una hagiografia que narra l’exemple de diversos homes i dones, entre els quals sant Benet, una obra especialment estimada pels monjos benedictins), el comentari al llibre de Job i, sobretot, la Regla pastoral, una de les obres més influents de la literatura pastoral medieval. També contribuí a la reforma de la litúrgia i del cant romà, una tradició musical que acabaria portant el nom de cant gregorià.
Morí l'any 604 i aviat fou venerat com a sant. És considerat un dels quatre grans Pares i doctors de l’Església llatina, juntament amb sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí, i la seva grandesa li valgué l’apel·latiu de «el Gran».
3 de setembre de 2026
Qui és l’home que desitja la vida i vol veure dies feliços? Tots portem dins nostre aquest desig de vida plena, de felicitat. Però, on la busquem? Ens ho diu el salm 34: decantant-nos del mal i fent el bé, cercant la pau i seguint-la. Sant Benet ens recorda que la felicitat no es troba tancant-nos en nosaltres mateixos, sinó obrint-nos a Déu, a les bones obres i als altres. Els dies feliços no són els dies sense dificultats, sinó aquells en què, tot pregant, deixem que la nostra vida s’inspiri en l’Evangeli i esdevingui una font de vida per als altres, fent més feliç la vida dels qui tenim al costat.
___________________________
14 I, buscant-se un operari per entre la multitud a qui fa aquesta crida, el Senyor torna a dir: 15 "¿Qui és l'home que vol la vida i desitja veure dies feliços?" 16 I si tu, en sentir-ho, responies: "Jo", et diu Déu: 17 "Si vols la vida veritable i perpètua, guarda't la llengua de mal i que no diguin res de fals els teus llavis; decanta't del mal i fes el bé, cerca la pau i segueix-la". 18 I, quan haureu fet això, els meus ulls seran fits damunt vostre i les meves orelles seran atentes a les vostres pregàries, i abans que m'invoqueu, us diré: "Aquí em teniu". 19 ¿Quina cosa més dolça per a nosaltres, germans caríssims, que aquesta veu del Senyor que ens invita? 20 Mireu com el Senyor, amb la seva bondat, ens mostra el camí de la vida. 21 Cenyits, doncs, els nostres lloms amb la fe i amb l'observança de les bones obres, fem els seus camins guiats per l'Evangeli, per tal que meresquem de veure Aquell qui ens ha cridat al seu regne.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.