Abadia de Montserrat

En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del dilluns de la setmana XXVII de durant l'any (salmòdia setmana III)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de témpores d'acció de gràcies i de petició
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina de Vicente Goicoechea, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de goig
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del dilluns de la setmana XXVII de durant l'any (salmòdia setmana III)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

5 d'octubre de 2026
Avui l’Església, un cop acabades les vacances i les collites i represa l’activitat habitual, ens proposa donar gràcies per tot el que hem rebut; així ho podem llegir en el text del Deuteronomi: «Quan hauràs acumulat tots aquells béns, no pensis dintre teu que te’ls ha donat la teva força i l’energia de les teves mans: recorda’t del Senyor, el teu Déu». Mira el que has acumulat enguany; creus que hi ha alguna cosa que puguis compartir?

Senyor, et demano auxili perquè no caigui en la temptació d’idolatrar el que posseeixo.

Santoral

5 d'octubre de 2026
Avui, dia 5 d'octubre, celebrem la festivitat de les Témpores d'acció de gràcies i de petició; sant Froilà i sant Atilà, bisbes; santa Caritina, màrtir; i santa Faustina Kowalska, religiosa.


Témpores d'acció de gràcies i de petició 

En acabar l'estiu, quan grans sectors de la societat acaben les collites, comencen el curs escolar o reprenen l'activitat habitual, aquesta jornada es dedica a donar gràcies a Déu per tots els favors que ens ha concedit i a demanar-li que el seu ajut no ens deixi mai.


Sant Froilà i sant Atilà, bisbes 

Froilà era natural de Lugo, i Atilà, de Tarazona. Tots dos compartiren vida eremítica a les muntanyes de Lleó, dedicats a la pregària i a la predicació, i impulsaren diverses fundacions monàstiques en unes terres que acabaven de ser incorporades als territoris cristians. L’any 900, Froilà fou elegit bisbe de Lleó, càrrec des del qual continuà participant en l’organització i repoblació cristiana del territori. Morí l’any 905.

Atilà fou bisbe de Zamora els primers anys del segle X. La tradició explica que, el dia de la seva consagració, se li aparegué l’Esperit Sant en forma de colom i que, més tard, fugint dels musulmans, el pont sobre el Duero s’enfonsà i matà els seus perseguidors. Les seves figures són especialment recordades per la dedicació a la vida monàstica, la predicació i la consolidació de les comunitats cristianes del Regne de Lleó. La figura de sant Atilà quedà estretament vinculada a Zamora, de la qual és patró, mentre que sant Froilà és venerat com a patró de Lleó.


Santa Caritina, màrtir 

Santa Caritina era una esclava cristiana que, segons la tradició, patí el martiri durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Abans de morir, hauria consolat el seu amo i l’hauria exhortat a mantenir-se en la fe.


Santa Faustina Kowalska, religiosa 

Helena Kowalska nasqué l’any 1905 en un poble de Polònia. Des de petita mostrà un gran amor per la pregària i una especial sensibilitat davant la pobresa humana. Als vint anys ingressà a la congregació de les Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, a Varsòvia. Professà amb el nom de Maria Faustina i passà per diverses comunitats de l’orde. No ocupà mai cap càrrec destacat, però visqué una intensa vida espiritual i esdevingué la principal difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia.

L’any 1931, segons el seu testimoni, tingué una visió de Jesús que li demanà que fes pintar una imatge seva amb dos raigs de llum que sortissin del pit, un de vermell i un de pàl·lid, i amb la inscripció: «Jesús, en tu confio». Aquesta experiència esdevingué el centre de la devoció a la Divina Misericòrdia que ella contribuí a difondre. Morí el 5 d’octubre de 1938 i fou canonitzada l’any 2000.

Regla de Sant Benet

5 d'octubre de 2026
Petits i limitats, però estimats. Sentir-nos petits i limitats davant de Déu no significa perdre l'autoestima, sinó situar-nos en la veritat de l'Evangeli, que ens recorda que som fills de Déu i que devem el que som al seu amor, no pas als nostres mèrits. Cal interioritzar la nostra petitesa —com el salmista que es descriu com un cuc i no pas com un home— no per caure en el descoratjament, sinó per identificar-nos plenament amb Jesucrist, el qual es va abaixar fins a l'extrem per amor. Aquesta humilitat ens allibera de la temptació de jutjar els altres, ens fa més comprensius i acollidors, i ens obre a deixar que Déu amari les nostres vides.
51 El setè graó de la humilitat és quan no sols amb la llengua diu que és l'últim i el més vil de tots, sinó que ho sent també així al fons del seu cor, 52 humiliant-se i dient amb el profeta: "Jo soc un cuc i no pas un home, l'oprobi dels homes i el rebuig del poble; 53 m'he exaltat a mi mateix i he estat humiliat i confós". 54 I també: "M'és un bé, que m'hàgiu humiliat: així he après els vostres manaments".

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.