
Avui, dia 7 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Willibrord, bisbe; i el beat Francesc Palau i Quer, prevere.
Sant Willibrord, bisbe
Nasqué cap a l'any 658 a Northúmbria, al nord d'Anglaterra. De jove ingressà al monestir de Ripon i completà la seva formació a Irlanda, on passà uns dotze anys. L'any 690, juntament amb un grup de companys, es dirigí al continent per anunciar l'Evangeli als pobles de Frísia i d'altres territoris dels actuals Països Baixos. Viatjà a Roma, on el papa Sergi I el consagrà bisbe, i establí la seva seu a Utrecht. Desenvolupà una intensa tasca missionera, fundant esglésies i monestirs i formant comunitats cristianes. Entre les seves fundacions destaca el monestir d'Echternach, a l'actual Luxemburg, que es convertí en el centre de la seva activitat i on fou enterrat. També intentà portar l'Evangeli a Dinamarca, tot i que sense gaire èxit. Morí a Echternach l'any 739. Éss venerat com un dels grans evangelitzadors dels Països Baixos i Luxemburg i és patró del Gran Ducat de Luxemburg.
Beat Francesc Palau i Quer
Nascut a Aitona l'any 1811, ingressà als carmelites descalços prenent el nom de Francesc de Jesús, Maria i Josep. L'exclaustració de 1835 l'obligà a deixar el convent, i desenvolupà diverses tasques pastorals, a més de viure successivament empresonat i exiliat. La derrota dels carlins, a favor dels quals ell havia pres una clara posició, l'obligà a marxar a França el 1840, on visqué com a ermità fins a 1851, any en què tornà a Barcelona i inicià una gran activitat com a creador d'una «escola de virtut», escola de formació cristiana adreçada especialment als treballadors. Predicà missions populars i fundà dos instituts religiosos que posteriorment donarien lloc a les congregacions de Carmelites Missioners i Carmelites Missioneres Teresianes. Home fortament místic i contemplatiu, patí persecucions i sis anys d'exili a Eivissa. Morí a Tarragona el 1872. Fou beatificat l'any 1988.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.
Els monjos dediquen temps a la lectura i a l’estudi, especialment de la Bíblia, però també de textos teològics, filosòfics i humanístics. La lectio divina, una lectura meditada i reflexiva de l'Escriptura, és una eina poderosa per transformar la nostra manera de veure i viure la realitat.
És essencial a la vida monàstica, no només com a necessitat, sinó també com a forma de servei i realització personal. Sant Benet ens recorda: “Som veritables monjos quan vivim del treball de les nostres mans”.
El treball ben fet, amb esforç i constància, és una manera de servir els altres i donar sentit a la vida quotidiana.
Conèixer-se a un mateix és essencial per viure amb llibertat i coherència. A Montserrat, els monjos treballen aquesta dimensió a través del silenci, la meditació i la pregària.
L'autoconeixement i l'autodomini són claus per assolir una llibertat real. Mitjançant el silenci i la introspecció, els monjos aprenen a comprendre els desitjos i les pors, i a viure amb autenticitat. Aquesta recerca d’equilibri interior també és fonamental per a qualsevol persona que vulgui viure amb sentit.
Els monjos viuen en comunitat, compartint el dia a dia i ajudant-se a créixer junts. La vida comunitària és un espai d’aprenentatge, d’escolta i de servei mutu, on cadascú aporta el millor de si mateix. Com diu Sant Benet, "ningú no ha de buscar només el seu propi interès, sinó també el dels altres", ajudant-se mútuament en el camí cap a Déu.
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privacitat i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada com les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació. Pots "Acceptar" o "Rebutjar" aquelles cookies que no siguin tècniques, així com també configurar les teves preferències prement "Configurar Cookies". Per a més informació, consulta la nostra Política de Cookies.