Avui, dia 27 de febrer, celebrem la festivitat de sant Gregori de Narek, bisbe i doctor; de sant Gabriel de la Dolorosa, religiós; i de la beata Francesca Anna de la Dolorosa.


Sant Gregori de Narek, bisbe i doctor de l’Església

Nasqué a Armènia vers l'any 945. Fill de Kosroes, bisbe d'Antsevatsik, de jove va entrar al monestir basilià de Narek, governat pel seu oncle matern, Ananies el Filòsof. Una vegada rebut l'orde sacerdotal, s’encarregà de la formació dels novicis i, al mateix temps, de la delicada missió de reformar els convents. Aquesta darrera tasca li causà moltes enemistats i, fins i tot, persecució per part d'alguns companys monjos que l'acusaren d'heretge. De les seves obres destaca el Llibre de les Lamentacions, una composició de vint mil versos que permet apreciar la seva qualitat de gran poeta universal: “No cerco la quietud, sinó el rostre d’Aquell que l’atorga”. Morí a Narek vers l'any 1010 i fou declarat Doctor de l’Església l'any 2015.


Sant Gabriel de la Dolorosa, religiós

Francesc Possenti va néixer el 1838 en el si d'una família benestant. A l'edat de 17 anys va ingressar a la Congregació dels Passionistes sota el nom de Gabriel de la Dolorosa. Si bé la seva infància havia estat ordinària, a partir de llavors la seva vida es convertí en un esforç extraordinari per assolir la perfecció en les coses petites. Posseïa un ferm esperit d'oració, de caritat envers els pobres i d'amor al proïsme. Tot i la seva vida penitencial, no era gens trist: es diu d’ell que era simpàtic, de bon humor i molt servicial. Morí de tuberculosi als 24 anys, el 27 de febrer de 1862, profundament unit als sofriments de la Verge al peu de la creu. Fou canonitzat el 1920.


Beata Francesca Anna de la Dolorosa, verge

Francinaina Cirer (Francesca Anna de la Dolorosa) nasqué el 1781 a Sencelles, al cor de l'illa de Mallorca. La seva vida fou d'una gran senzillesa; els seus pares la van instruir en la doctrina cristiana i ella demostrà sempre un sentiment religiós profund. Va sentir la crida a la vida religiosa, però topà amb l'oposició ferma del seu pare. Com a laica, va portar una vida de consagració a Déu.

Quan tenia més de setanta anys, arran d'unes converses amb el rector de Sencelles i amb el permís del bisbe, la beata va convertir casa seva en una comunitat de les Germanes de la Caritat, congregació fundada per sant Vicenç de Paül. Es fixà com a objectiu servir els malalts, instruir les joves i ensenyar el catecisme tant a infants com a adults. Morí el 27 de febrer de 1855 i fou beatificada el 1989.