¹ El primer graó d'humilitat és una obediència sense espera. ² Aquesta obediència és pròpia d'aquells qui res no s'estimen tant com el Crist. ³ Per raó del sant servei que han professat, o per por de l'infern i per la glòria de la vida eterna, ⁴ així que el superior ha manat alguna cosa, com si la manés Déu, no poden sofrir cap retard a complir-la. ⁵ És d'aquests que diu el Senyor: "Així que m'ha sentit, m'ha obeït". ⁶ I també diu als mestres: "Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi". ⁷ Aquests tals, doncs, abandonant a l'instant les seves coses i renunciant a la voluntat pròpia, ⁸ deixant tot seguit el que tenien entre mans, deixant allò que feien sense acabar, amb el peu sempre a punt d'obeir, segueixen amb els fets la veu del qui mana. ⁹ I així, com en un sol instant, el manament donat pel mestre i l'obra ja feta pel deixeble, totes dues coses, s'acompleixen igualment de pressa en la rapidesa del temor de Déu. ¹⁰ És que els empeny el deler de pujar a la vida eterna, ¹¹ i per això agafen aquell camí estret del qual diu el Senyor: "És estret el camí que condueix a la vida"; ¹² de manera que, no vivint a llur albir, ni obeint els propis gustos i desigs, sinó caminant sota el judici i el manament d'un altre, vivint en comunitat, desitgen que els regeixi un abat. ¹³ Sens dubte aquests posen en pràctica aquella paraula del Senyor, que diu: "No he vingut a fer la meva voluntat, sinó la d'Aquell qui m'ha enviat".