Abadia de Montserrat

Imatge il·lustrativa
L'Abadia de Montserrat ha acollit durant dos dies especialistes d'arquitectura, filosofia, teologia i turisme per reflexionar sobre el llegat de l'arquitecte en el marc de l'Any Gaudí.
Imatge il·lustrativa
L’encesa es durà a terme el dilluns 30 de novembre després de les Vespres.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:30 Missa Laudes del dijous de la setmana XXXIII de durant l'any (salmòdia setmana I)
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina "Germinans" del P. Ireneu Segarra, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de llum
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del dijous de la setmana XXXIII de durant l'any (salmòdia setmana I)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

19 de novembre de 2026
Probablement, la nostra sensibilitat ara està molt allunyada del temps en què es va escriure l’apocalipsi; cal fer un esforç de comprensió. Amb tot, des de la perspectiva creient, hi ha imatges el significat de les quals encara avui conservem, com la imatge de l’anyell. Quan llegim que els ancians entonaren aquest càntic nou: "Sou digne de prendre el document... perquè heu estat degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua i nació..." hi endevinem la figura de Jesucrist. ¿Com expressaries, avui, el significat que té per als homes la revelació de Jesucrist?

Senyor, vull aprendre a cantar, des del fons del meu cor, el teu amor, la teva mort, i la teva Vida.

Santoral

19 de novembre de 2026
Avui, dia 19 de novembre, celebrem la festivitat de: santa Matilde de Hackeborn, verge; sant Crispí, bisbe; i sant Abdies, profeta de l'Antic Testament.

Santa Matilde de Hackeborn (o de Helfta), verge

Nascuda l'any 1241, de molt jove ingressà al monestir benedictí de Helfta, prop d'Eisleben (Alemanya). Monja de notable doctrina i d’una espiritualitat de forta inspiració cistercenca. Per la seva manera de cantar els salms i per la intensitat amb què vivia la pregària litúrgica, les seves germanes l’anomenaren “el rossinyol de Déu”. Les seves experiències místiques foren recollides per escrit, sobretot a petició de la seva germana de comunitat santa Gertrudis la Gran, en el Llibre de la gràcia especial. En aquesta obra apareixen especialment la seva devoció a Crist, a l’Eucaristia i a la Mare de Déu. La seva espiritualitat contribuí a preparar el camí de la posterior devoció al Cor de Jesús. Morí a Helfta el 19 de novembre de 1299.

Sant Crispí d’Écija, bisbe

Fou bisbe d’Écija, Sevilla, a finals del segle III o principis del IV. Durant les persecucions de l'imperi romà contra els cristians, morí màrtir decapitat per no renunciar a la fe en Crist. És el patró de la ciutat d’Écija.

Sant Abdies, profeta de l’Antic Testament

El seu nom significa “servent de Déu” i és el quart dels dotze anomenats profetes menors i que es pot situar vers el segle IV. Autor d'un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanaj hebreu que, per la seva poca extensió, es troba localitzat entre els llibres profètics d'Amós i Jonàs. És el llibre més breu de la bíblia, compost per 21 versicles en un únic capítol. Després de l’exili del poble d’Israel, va anunciar la ira del Senyor contra els seus enemics i la restauració d’Israel. Acaba amb una exclamació profètica d’esperança en el regnat final i definitiu del regne messiànic: “I la reialesa serà del Senyor”.

Regla de Sant Benet

19 de novembre de 2026
La joia de la Pasqua il·lumina el ritme del dia i de l’any. Sant Benet no regula l'horari dels àpats segons el calendari civil, sinó a partir de la Pasqua. Aquesta disposició ens recorda que la vida monàstica té el seu origen en el Crist ressuscitat i camina cap a Ell. La norma de sopar sempre amb la claror del dia va més enllà d'una mesura pràctica: és un símbol evocador de la nostra condició de fills de la llum. Mantenir que tot es faci amb la claredat del sol ens convida a allunyar la foscor de l'egoisme, vivint amarats d’una profunda alegria pasqual.
1 Des de la santa Pasqua fins a la Pentecosta, que dinin els germans a l'hora sisena i que sopin al vespre. 2 A partir de la Pentecosta, durant tot l'estiu, si els monjos no tenen feina al camp o l'excés de calor no és un destorb, han de dejunar el dimecres i el divendres fins a l'hora novena. 3 Els altres dies, que dinin a la sisena. 4 Aquest dinar a l'hora sisena s'haurà de continuar fent si tenen feines al camp o la calor de l'estiu és massa forta, i que estigui a la providència de l'abat. 5 I que ell ho reguli i ho disposi tot de manera que les ànimes se salvin i que, allò que fan els germans, ho facin sense murmuració justificada. 6 Des del tretze de setembre fins al començament de la quaresma han de menjar sempre a l'hora novena. 7 Però durant la quaresma, fins a Pasqua, que mengin al vespre. 8 Les vespres, tanmateix, s'han de celebrar de manera que per a menjar no necessitin d'encendre les llànties, sinó que tot s'acabi encara amb claror de dia. 9 I fins en tot temps cal regular tant el sopar com l'hora de l'únic àpat de manera que tot es faci amb claror.

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.