Abadia de Montserrat

Imatge il·lustrativa
Aquesta dansa tradicional ha estat l'últim acte de la jornada que la Confraria de la Verònica de Reus ha celebrat al monestir
Imatge il·lustrativa
Sota el títol “Recerca d’Advent a Montserrat: Què busques, què esperes?” obrim les portes a viure al ritme de la comunitat benedictina, del 5 al 8 de desembre.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes de la memòria de sant Lleó el gran (salmòdia setmana I)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de sant Lleó el gran, papa i doctor
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de dolor
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres de la memòria de sant Lleó el gran (salmòdia setmana IV)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

10 de novembre de 2026
Pau recomana amb diferents exemples pràctics el que Titus, en el seu ministeri, ha de fer: "que tot el que dius estigui d’acord amb les exigències de l’ensenyança sana". Si et demanessin això, què consideres que s’hauria de remarcar més?

Senyor, que sapiguem viure sòbriament, justament, pietosament.

Santoral

10 de novembre de 2026
Avui, dia 10 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Lleó el Gran, papa i doctor; sant Andreu Avel·lí, prevere; i la dedicació de la catedral de Solsona.


Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l’Església

Nasqué a la regió de la Tuscia, a Itàlia, i fou diaca de l’Església de Roma cap a l’any 430. Quan morí el papa Sixt III,l’any 440, fou elegit per succeir-lo. El seu pontificat, de més de vint-i-un anys, es desenvolupà en una època marcada per les invasions dels pobles bàrbars (com la dels huns d’Àtila i els vàndals de Genseric), el debilitament de l’autoritat imperial a Occident i una profunda crisi social. Lleó assumí així un paper destacat tant en la vida de l’Església com en la defensa i l’atenció de la població de Roma: «sense Crist no podem res, però amb Ell ho podem tot».

Un dels episodis més coneguts del seu pontificat fou la trobada amb Àtila, rei dels huns, l’any 452, a prop de Màntua.Lleó, al capdavant d’una delegació romana, aconseguí que Àtila desistís de continuar la seva invasió d’Itàlia. Tres anys més tard, quan els vàndals de Genseric entraren a Roma, Lleó sortí novament al seu encontre i, tot i no poder evitar el saqueig de la ciutat, aconseguí que no fos incendiada i que les principals basíliques fossin respectades.

Lleó fou també un dels grans teòlegs de l’Església antiga. Al Concili de Calcedònia, l’any 451, la seva doctrina sobre Crist, veritable Déu i veritable home, fou rebuda com a expressió de la fe apostòlica, on els pares conciliars l’aclamaren:«Pere ha parlat per boca de Lleó, Lleó ha ensenyat segons la pietat i la veritat». Se’n conserven prop de cent cinquanta cartes i nombrosos sermons, que mostren la seva capacitat per exposar la fe amb claredat i profunditat. Morí a Roma el 10 de novembre de l’any 461 i fou enterrat prop de la tomba de sant Pere. És venerat com a doctor de l’Església.


Sant Andreu Avel·lí, prevere

Lancelot nasqué a Castronuovo el 1521. Una vegada ordenat prevere vers el 1545, anà a ampliar els seus estudis a Nàpols i treballà com a advocat al tribunal eclesiàstic. Allà s'incorporà a la congregació de clergues regulars, comunament coneguts com a teatins, que havia estat fundada per sant Gaietà dins l'ambient de renovació del clergat que es respirava durant el segle XVI. Professà prenent el nom d’Andreu. Fou un home dedicat de ple a la renovació de la vida cristiana, a la predicació i a la direcció espiritual. Dugué a terme la seva tasca pastoral a Milà col·laborant amb sant Carles Borromeu per aplicar les reformes tridentines. Posteriorment es traslladà a Piacenza i finalment a Nàpols, on morí el 10 de novembre de 1608 quan començava la missa dient: «Pujaré a l’altar de Déu». Fou canonitzat el 1712.


La dedicació de la catedral de Solsona

La catedral de Solsona és l'antiga canònica agustiniana consagrada el 10 de novembre de l'any 1163, i reedificada posteriorment en estil gòtic. El bisbat va ser creat el 19 de juliol de 1593, amb parròquies desmembrades de les diòcesis d'Urgell i de Vic, pel desig del rei Felip II de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots.

Regla de Sant Benet

10 de novembre de 2026
La comunió dels béns, camí per a la comunió dels cors. La Regla és radical en aquest punt: demana als monjos d’extirpar de soca-rel el vici de la possessió privada, prohibint tenir res com a propi sense permís de l'abat. Aquesta exigència no busca la pobresa per la pobresa, sinó la llibertat interior i la simplicitat a l'estil evangèlic. El despreniment i la comunió de béns ajuden a construir autènticament la comunió dels cors. Avui, enmig d'un món ple de comoditats i pantalles, el repte continua essent el mateix: viure amb sobrietat, evitar acomodar-se i aïllar-se, i posar-ho tot en comú amb senzillesa i confiança.
1 Sobretot cal que aquest vici sigui extirpat de soca-rel del monestir: 2 que ningú no gosi donar o rebre res sense permís de l'abat, 3 ni tenir cap cosa com a pròpia, absolutament res, ni un còdex, ni tauletes, ni estil, res absolutament, 4 com uns homes a qui no és lícit de fer el que volen, ni del seu propi cos ni de la seva voluntat, 5 sinó que, totes les coses necessàries, les han d'esperar del pare del monestir; i que no els sigui lícit de tenir res que l'abat no els ho hagi donat o permès. 6 "Que tot sigui comú a tots", tal com està escrit, i que "ningú no digui ni tingui res com a seu". 7 I si era sorprès algú que es complau en aquest vici tan detestable 8 i, amonestat per primera i segona vegada, no s'esmenava, que se'l sotmeti a correcció.

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.