Avui, dia 4 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Joan Maria Vianney, prevere; i la de la beata Cesarini, religiosa.

Sant Joan Maria Vianney, prevere

Neix prop de Lió el 1786 en el si d’una família senzilla que el va educar en la fe en els temps durs de la Revolució Francesa. Va entrar al seminari on va ser acomiadat per ser poc capaç en els estudis. Més tard fou readmès i ordenat capellà.

Rector d’Ars durant gairebé tota la seva vida, vivint amb una gran austeritat i pobresa. Va revifar la fe d’aquell poble rebent riuades de pelegrins que s’anaven a confessar amb ell i per la seva pregària: “la pregària no ens deixa sense dolçor: és una mel que entra a l’ànima i ho endolceix tot. Les penes es fonen davant una pregària ben feta, igual com la neu davant el sol”. Sempre disponible per a l’escolta i el perdó, passava fins a 16 hores al dia al confessionari. Feia llargues vigílies i dejuns per ajudar a expiar els pecats dels fidels: “et diré quina és la meva recepta. Dono als fidels que es confessen només una petita penitència i la resta la supleixo jo en el seu lloc”.

Morí la matinada del 4 d’agost de 1859 amb molta pau. Fou canonitzat en el 1925 i en 1929 declarat “patró de tots els rectors del món”. Diversos papes l’han proposat com a model per als preveres i per a la seva renovació espiritual.

Beata Cecília Cesarini, religiosa

Va néixer a Roma vers el 1204. De molt jove ingressà al monestir romà de Santa Maria en Tèmpulo. Més tard es traslladà al monestir de Sant Sixt on va conèixer Sant Domènec de Guzman, de qui fou un testimoni fidel de la seva vida i esperit. D’ell va rebre l’hàbit de religiosa i va professar els tercers vots. En 1224 fou enviada pel papa per a introduir l’esperit dominicà al monestir de Santa Agnès. La figura de la beata Cecília és clau pel coneixement del carisma dominicà i de la persona de sant Domènec. Morí el 4 d’agost del 1290.