Avui, dia 21 de setembre, celebrem: la festivitat de Sant Mateu, apòstol i evangelista; la dedicació de la catedral de Girona; i la dels profetes de l’Antic Testament Jonàs i Dèbora.

Sant Mateu, apòstol

Sant Mateu és un dels Dotze apòstols. Segons l’Evangeli, era publicà, recaptador d’impostos al servei dels romans a Cafarnaüm, fins que Jesús el cridà a seguir-lo i deixà el seu ofici per formar part dels Dotze. Mateu oferí un gran banquet a Jesús, fet que provocà les crítiques dels escribes i fariseus perquè menjava amb publicans i pecadors. Jesús els respongué: “El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts”.

La tradició cristiana antiga li atribueix la redacció d’un evangeli destinat especialment als cristians d’origen jueu. Ja al segle II, sant Ireneu de Lió afirmava que Mateu havia publicat entre els hebreus un escrit en la seva pròpia llengua. El seu Evangeli presenta Jesús com el Messies anunciat per les Escriptures d’Israel i en destaca l’ensenyament. En el tetramorf, Mateu és representat amb la figura d’un home alat, perquè el seu evangeli comença amb la genealogia humana de Jesús.

Dedicació de la catedral de Girona

La comunitat cristiana de Girona ja tenia bisbe a començament del segle V. Després de les incursions musulmanes, la seu gironina trobà la protecció de Carlemany i quedà integrada en l’organització carolíngia. Posteriorment, la catedral romànica fou reconstruïda i consagrada el 21 de setembre de l’any 1038. A començament del segle XIV s’inicià la gran ampliació gòtica, que començà per la capçalera i s’allargà durant més de tres segles. Quan la nova construcció quedà acabada, no es considerà necessària una nova consagració, de manera que es mantingué la data de 1038. La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és especialment coneguda per la seva gran nau gòtica, una de les més monumentals de l’arquitectura medieval europea.

Sant Jonàs, profeta de l’Antic Testament

El llibre bíblic que porta el seu nom narra com aquest profeta és enviat per Déu a predicar la conversió als habitants de Nínive, ciutat pagana i opressora d’Israel. Jonàs, però, fuig de la missió i embarca en direcció contrària. Durant la travessia, una tempesta posa en perill el vaixell i Jonàs acaba llançat al mar, on és engolit per un gran peix i roman tres dies i tres nits dins del seu ventre. Déu el salva i Jonàs finalment va a Nínive, on la seva predicació provoca la conversió de la ciutat. Però Jonàs no accepta que Déu perdoni els ninivites i es disgusta per la seva misericòrdia. El llibre acaba mostrant-li que Déu estima també aquells que Jonàs considerava enemics i que la seva voluntat de salvació s’estén a tots els pobles.

Dèbora, profetessa i jutgessa de l’Antic Testament

Dèbora, nom hebreu que significa “abella”, és presentada en el llibre dels Jutges com a profetessa i jutgessa d’Israel, i és l’única dona que exercí aquesta funció. Asseguda sota la palmera que duu el seu nom, administrava justícia i transmetia al poble els designis de Déu. Per mandat seu, Barac reuní l’exèrcit d’Israel contra els cananeus comandats per Sisserà. La victòria culminà amb la mort de Sisserà a mans de Jael, i Dèbora i Barac celebraren el triomf amb un càntic de victòria.

El Càntic de Dèbora, conservat al llibre dels Jutges, és considerat un dels poemes més antics de la Bíblia i constitueix un testimoni valuós de la història dels primers temps d’Israel a Canaan. La seva figura fou evocada amb admiració per diversos Pares de l’Església, que hi veieren una mostra del valor i la capacitat de les dones.

El vers del càntic, “Les muntanyes van fluir al teu davant, Senyor”, donà nom al número de Deborah, una propietat física que descriu el grau de fluïdesa d’un material segons el temps en què és observat.