Avui, dia 22 de març, celebrem les festivitats de sant Zacaries, papa, i de sant Epafrodit, laic.


Sant Zacaries, papa

Nascut a la Calàbria bizantina, fou elegit papa per unanimitat l’any 741. En una època en què la situació de la ciutat de Roma era molt delicada, aconseguí imposar-se a les pretensions expansionistes dels sobirans llombards que volien tornar a envair la Ciutat Eterna. Alhora, va intervenir diplomàticament en les disputes dels francs merovingis —tot ajudant a instaurar la dinastia carolíngia—, va reformar l’organització eclesiàstica franca i va combatre teològicament els bizantins que defensaven la doctrina iconoclasta.

A Roma, restaurà moltes esglésies, creà fundacions a favor dels pobres, acollí monjos bizantins exiliats per la seva defensa del culte a les imatges i també rescatà esclaus que havien estat venuts als sarraïns. Morí el març de l'any 752.


Sant Epafrodit, laic

Era un cristià de la ciutat de Filips molt estimat per l’apòstol Pau. La comunitat filipenca el va enviar a Pau quan aquest es trobava a la presó, a principis dels anys 60 del segle I, per tal de portar-li una ajuda que, segons narra el mateix Pau, devia ser considerable. Durant el viatge, Epafrodit caigué malalt i va estar a punt de morir.

Un cop restablert, Pau li va encarregar de portar als filipencs la carta del Nou Testament adreçada a aquella comunitat, en la qual l’Apòstol no estalvia lloances al seu amic, qualificant-lo de «germà, col·laborador i company meu en el combat». Sant Epafrodit fou un membre actiu i missatger d’una comunitat cristiana agraïda que va saber ajudar el seu evangelitzador en els moments més difícils.