Diumenge 25 d'octubre de 2026
Abadia de Montserrat
.jpg)
Les actuacions serviran també per garantir la protecció i la seva conservació a llarg termini, aplicant els tractaments finals i establint un pla de manteniment periòdic.
Diumenge XXIX de durant l’any (A)
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del diumenge XXX de durant l'any (salmòdia setmana II)
De 11:00 a 12:30 Missa Conventual del diumenge XXX de durant l'any
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de glòria
De 18:45 a 19:30 Ofici de les Segones Vespres del diumenge XXX de durant l'any (salmòdia setmana II)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
25 d'octubre de 2026
Si hi ha d’haver una constant que identifiqui un creient ha de ser la seva actitud de profund respecte envers l’altre, sigui quina sigui la seva condició i la seva procedència; perquè l’altre, com jo, és estimat per Déu, que escolta la persona en les seves necessitats: siguin immigrants, viudes, orfes, pobres. Més encara, el llibre de l’Èxode avui ens ha dit: "Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè soc compassiu". ¿Què cal fer per no perdre la sensibilitat envers els més necessitats, aquells en qui hi ha Déu?
Senyor, que la Teva compassió, sigui també la meva compassió; que escolti com Tu escoltes.
Senyor, que la Teva compassió, sigui també la meva compassió; que escolti com Tu escoltes.
25 d'octubre de 2026
Avui, dia 25 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe; els germans Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs, i la Mare de Déu del Collell
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe
Nasqué prop de Reus cap a l’any 1180. Estudià dret i treballà com a jurista i funcionari de la cúria de l’arquebisbat de Tarragona. Després d’una greu malaltia, decidí deixar la vida professional i ingressà com a monjo cistercenc al monestir de Santes Creus, on arribà a ser elegit abat, càrrec des del qual impulsà la vida comunitària i la reforma d’altres institucions religioses. L’any 1233 fou elegit bisbe de Vic. Durant el seu episcopat treballà per la bona organització de la diòcesi, la disciplina del clergat i l’atenció als fidels. Acompanyà també el rei Jaume I en la conquesta de València l’any 1238 i participà en l’organització política i eclesial del nou regne. Morí l’any 1243 amb fama de santedat. El seu culte fou confirmat per la Santa Seu l’any 1710.
Sants Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs
De Fruit (Fruitós), direm que, nascut segons la tradició en una rellevant família de Segòvia a la segona meitat del segle VII, va distribuir entre els pobres totes les seves riqueses i va passar la resta de la seva vida vivint com a ermità vora el riu Duratón, acompanyat dels seus germans Valentí i Engràcia. Els paratges on vivia foren lloc de refugi durant la invasió musulmana, en la qual els seus germans van patir el martiri. Ell morí poc després, cap a l'any 715.
La Mare de Déu del Collell
Al Collell, a la Garrotxa, hi hagué des d’antic una ermita i, des del segle XII, una comunitat de clergues i una confraria interparroquial. L’any 1483, segons la tradició, el santuari ressorgí arran de l’aparició de la Mare de Déu a Miquel Noguer, veí del Torn. Des d’aleshores, aquest indret esdevingué un important centre de devoció mariana a la diòcesi de Girona. L’any 1952 es consagrà el temple actual, inspirat en les formes del romànic. L’any següent, la imatge de la Mare de Déu, datada del segle XIII, fou restaurada, coronada i proclamada patrona del clergat diocesà de Girona.
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe; els germans Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs, i la Mare de Déu del Collell
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe
Nasqué prop de Reus cap a l’any 1180. Estudià dret i treballà com a jurista i funcionari de la cúria de l’arquebisbat de Tarragona. Després d’una greu malaltia, decidí deixar la vida professional i ingressà com a monjo cistercenc al monestir de Santes Creus, on arribà a ser elegit abat, càrrec des del qual impulsà la vida comunitària i la reforma d’altres institucions religioses. L’any 1233 fou elegit bisbe de Vic. Durant el seu episcopat treballà per la bona organització de la diòcesi, la disciplina del clergat i l’atenció als fidels. Acompanyà també el rei Jaume I en la conquesta de València l’any 1238 i participà en l’organització política i eclesial del nou regne. Morí l’any 1243 amb fama de santedat. El seu culte fou confirmat per la Santa Seu l’any 1710.
Sants Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs
De Fruit (Fruitós), direm que, nascut segons la tradició en una rellevant família de Segòvia a la segona meitat del segle VII, va distribuir entre els pobres totes les seves riqueses i va passar la resta de la seva vida vivint com a ermità vora el riu Duratón, acompanyat dels seus germans Valentí i Engràcia. Els paratges on vivia foren lloc de refugi durant la invasió musulmana, en la qual els seus germans van patir el martiri. Ell morí poc després, cap a l'any 715.
La Mare de Déu del Collell
Al Collell, a la Garrotxa, hi hagué des d’antic una ermita i, des del segle XII, una comunitat de clergues i una confraria interparroquial. L’any 1483, segons la tradició, el santuari ressorgí arran de l’aparició de la Mare de Déu a Miquel Noguer, veí del Torn. Des d’aleshores, aquest indret esdevingué un important centre de devoció mariana a la diòcesi de Girona. L’any 1952 es consagrà el temple actual, inspirat en les formes del romànic. L’any següent, la imatge de la Mare de Déu, datada del segle XIII, fou restaurada, coronada i proclamada patrona del clergat diocesà de Girona.
25 d'octubre de 2026
El perquè dels salms. La insistència de sant Benet a recitar setmanalment tot el saltiri no respon a cap exigència mecànica o romàntica, sinó al desig de nodrir l'esperit amb la Paraula objectiva de Déu. Els salms són l'escola on el cor aprèn a sintonitzar amb els sentiments de Jesucrist i a fer pròpies les angoixes i esperances del món. Fugint de la subjectivitat i de la deixadesa, deixar-nos travessar per aquesta pregària mil·lenària transforma la recitació quotidiana en un diàleg viu, on Crist prega en nosaltres i ens anem conformant dia a dia a la seva imatge.
⁰ Disposat l'ordenament de la salmòdia diürna, que tots els salms que queden siguin repartits proporcionalment entre les set vigílies nocturnes, ²¹ dividint els salms més llargs d'entre ells i assignant-ne dotze a cada nit. ²² Sobretot advertim que,si per ventura a algú no li agradava aquesta distribució dels salms, ho ordeni, si creu que és millor, d'una altra manera, ²³ mentre en tot cas observi això, que cada setmana es reciti el salteri amb tots els cent cinquanta salms, i que a les vigílies del diumenge es reprengui sempre per on s'ha començat. ²⁴ Perquè els monjos que en el curs d'una setmana reciten menys d'un salteri, amb els càntics de costum, mostren una gran deixadesa en el servei a què estan dedicats, ²⁵ quan podem llegir que els nostres sants Pares feien coratjosament en un sol dia el que tant de bo nosaltres, tebis, acomplim en tota una setmana.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.