Avui, 3 de juliol, celebrem la festivitat de sant Tomàs, apòstol, i la de sant Lleó II, papa.


Sant Tomàs, apòstol

La data d'avui celebra l'aniversari del trasllat del seu cos a Edessa cap al 394. Anomenat «Dídim» (bessó), és un dels dotze apòstols, i d’ell només en sabem el que n'explica l'evangeli de Joan: que estava disposat a acompanyar Jesús fins a la mort («Anem-hi també nosaltres i morim amb ell»), i que volia saber on anava Jesús («Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?»). Però, sobretot, en coneixem la seva incredulitat: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins del costat, jo no creuré pas!»; i la seva trobada amb Jesús després de la resurrecció, una trobada que és una crida a la fe per a tots els temps: «Senyor meu i Déu meu!».

Una tradició molt antiga atribueix a l'apòstol esdevingut creient els inicis de l'Església a Síria i a la costa malabar del sud-oest de l’Índia, i així ho recorden i ho celebren els cristians d'aquelles terres. El llibre apòcrif dels Fets de Sant Tomàsnarra que morí cap a l’any 72 travessat per una llança per ordre del rei Vasudeva I en un gran turó que avui porta el seu nom a la ciutat de Mylapore, a l’Índia.


Sant Lleó II, papa

Va néixer a Sicília l'any 611. Va ser elegit a la mort del seu predecessor Agató I, i va ser consagrat papa de l'Església catòlica el 682, després de disset mesos d'esperar la confirmació imperial. Home culte i eloqüent, coneixedor de les llengües grega i llatina, en el seu curt pontificat fou l'encarregat de tancar el VI Concili Ecumènic contra el monotelisme, i de posar fi al conflicte que enfrontava el papat amb el bisbat de Ravenna, el qual no reconeixia la supremacia papal partint d'un decret dictat per l'emperador bizantí Constant II. Fou amic de la pobresa i dels pobres. Morí a Roma el 3 de juliol de 683.