Avui, dia 10 d’agost, celebrem la festivitat de:


Sant Llorenç, diaca i màrtir.

Segons canta el poeta Aureli Prudenci, el diaca Llorenç era d’origen hispà i fou portat a Roma pel papa Sixt II. Els diaques eren populars a Roma en aquells temps de crisi de l’Imperi del segle III, perquè repartien entre els pobres els béns que es recollien de la comunitat cristiana.

L’any 258 l’emperador Valerià va ordenar la persecució dels cristians intentant escapçar l’Església: segons el Liber pontificalis, entre les primeres víctimes de la persecució hi fou el papa Sixt II, el sotsdiaca Claudi i el prevere Sever. Llavors, segons la llegenda, els soldats van exigir al nostre diaca els béns de l’Església, i pocs dies després, el 10 d’agost, comparegué amb una munió de carros amb vells, nens, viudes, orfes, invàlids i malalts. «Aquests són els tresors de l’Església», va dir sant Llorenç. Aleshores van portar unes graelles, l’estiraren a sobre i encengueren el foc. I el nostre diaca no perdé l’humor i digué al prefecte: «Ja estic prou torrat. Pots fer-me girar i menjar-me».

La descripció dramàtica del seu martiri era coneguda ja per sant Ambrós al segle IV, i sant Llorenç ha quedat en la memòria de l’Església com el més famós dels diaques i com un gran exponent de la caritat cristiana. És el patró d’aquells antics oficis que se servien del foc: carboners, terrissers, vidriers, forners i cuiners; també dels bombers, dels llibreters i dels bibliotecaris.

Al voltant de la seva festa, el cel nocturn s’encén amb les anomenades llàgrimes de sant Llorenç, ocasionades per la pluja de meteors, els Perseids, restes de pols de la cua del cometa Swift-Tuttle.