Avui, dia 21 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Pius X, papa; i la de sant Sidoni Apol·linar, bisbe.

Sant Pius X, papa

Amb un historial semblant al que tindria Joan XXIII, Giuseppe Melchior Sarto dedicà totes les seves energies als afers interns de l’Església, fins al punt que del seu pontificat arrencaren alguns moviments de renovació que tardarien cinquanta anys a desenvolupar-se plenament. Nascut a Riese, al nord d’Itàlia, l’any 1835, fou el primer papa de l’època contemporània que no procedia d’una família benestant. Fou ordenat prevere el 1858, rector del seminari de Treviso, bisbe de Màntua i cardenal patriarca de Venècia el 1893. Finalment, fou escollit pontífex i prengué el nom de Pius X.

Fou un home profundament religiós, de gran senzillesa i santedat. Les seves actuacions socials i polítiques adoptaren una línia clarament conservadora; en canvi, promogué una important tasca intraeclesial en els camps de la catequesi, la litúrgia, la formació del clergat i les missions, que donà fruits importants. Destacà el catecisme que porta el seu nom, estructurat en forma de preguntes i respostes. Combaté el modernisme i les lleis anticristianes franceses, inicià la reforma del Dret Canònic i de la Cúria romana, fomentà la participació activa en la litúrgia (cantar «la» missa i no només cantar «durant» la missa) i avançà l’edat de la primera comunió fins als set anys.

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Pius X intentà per diversos mitjans aconseguir un alto el foc, però les potències implicades no s’hi avingueren. Aquest gest de pau fou un dels seus darrers actes com a papa, poques setmanes abans de morir, l’any 1914. Fou canonitzat per Pius XII el 1954.

Sant Sidoni Apol·linar, bisbe

Va néixer a Lió cap a l’any 431. Era prefecte de la ciutat de Roma quan fou elegit bisbe de Clarmont d’Alvèrnia, al sud de França. Fou un home intel·ligent i de gran fortalesa cristiana. Destacà per la seva caritat, repartint els seus béns entre els pobres, i fundà diversos monestirs. Defensà la regió d’Alvèrnia davant els visigots, i els seus escrits constitueixen una important font històrica. També cultivà la poesia i ens han arribat unes 147 cartes seves. És considerat un dels darrers representants de la cultura clàssica. És pare de l’Església i un insigne autor cristià. Morí a Clarmont vers l’any 489.