Avui, dia 1 de setembre, celebrem la festivitat de: sant Gil, ermità; sant Lleïr, bisbe; santa Teresa Margarida Redi, religiosa; i del beat Josep Samsó, prevere i màrtir.

Sant Gil, ermità 

Sant Gil, o Egidi, fou un ermità que, segons la tradició, va viure en un bosc del sud de França cap a l’any 700. Es passava el temps pregant, entre l’austeritat i els dejunis, alimentant-se d’herbes, arrels i fruits silvestres, i dormint a terra, amb una pedra per coixí. La tradició el presenta també com a fundador i primer abat d’una comunitat monàstica establerta al lloc on fou enterrat. Sobre aquell primer monestir s’aixecaria posteriorment el gran monestir de Saint-Gilles, a la regió de Nimes, que es convertiria en un important centre de pelegrinatge medieval.

La llegenda explica que acostumava a anar acompanyat d’una cérvola que li proveïa llet i que, durant una batuda de caça, una sageta dirigida contra l’animal va ferir el nostre ermità. D’aquest episodi hauria nascut una relació d’amistat amb el rei, que afavorí l’establiment de la comunitat monàstica. A partir del segle X, la seva devoció es va estendre per tot Europa.

Segons una altra tradició, sant Gil va passar també uns anys fent d’ermità a la vall de Núria, on encara avui rep culte. Allà hauria deixat una creu, una campana per convocar els pastors a la pregària i compartir amb ells el menjar, i una olla que, segons la tradició popular, és considerada un remei contra l’esterilitat femenina. Aquesta llegenda ha vinculat estretament el sant amb la vall i amb el món dels pastors.


Sant Lleïr, bisbe 

Fou bisbe de Conserans, al Pirineu central francès, probablement a començaments del segle VI. Les dades sobre la seva vida són escasses, però el seu culte es va estendre per les terres catalanes, especialment a Lleida, perquè una llegenda posterior el faria també bisbe d’aquesta seu.


Santa Teresa Margarida Redi, religiosa 

Anna Maria Redi va néixer a Arezzo, a la Toscana, l’any 1747, en el si d’una família aristocràtica. Dotada d’una gran intel·ligència i d’una profunda religiositat, als setze anys ingressà al convent de les carmelites descalces de Florència, moguda, segons la tradició, per la inspiració de santa Teresa de Jesús. Allà professà amb el nom de Teresa Margarida del Sagrat Cor de Jesús i portà una vida contemplativa intensa, marcada per la pregària i una espiritualitat profunda. La tradició li atribueix també dons místics i el coneixement anticipat de la seva mort, que es produí a Florència l’any 1770, quan només tenia vint-i-tres anys, a conseqüència d’una peritonitis. Fou canonitzada l’any 1934.


Beat Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir 

Nasqué a Castellbisbal l’any 1887. Fou sacerdot catòlic i es dedicà especialment a la formació dels catequistes, a l’educació de la joventut i a la direcció espiritual. Els qui el conegueren en destacaren la bondat, la caritat i la capacitat de perdó. En esclatar la Guerra Civil fou detingut a Mataró per la seva condició de sacerdot i empresonat. L’1 de setembre de 1936 fou afusellat al cementiri, després d’haver perdonat els seus botxins i d’haver intentat abraçar-los. Un dels membres del piquet no es deixà abraçar i digué: «Si l’arribo a abraçar, no l’hauria mort!» Fou beatificat l’any 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, d’on havia estat rector, en una cerimònia que tingué una significació especial per a l’Església catalana.