Avui, dia 4 de maig, celebrem la festivitat; de sant Gotard, bisbe; de santa Antonina de Nicea, màrtir; de Sant Josep Maria Rubio, prevere; i del beat Ceferí Jiménez Malla “el Pelé", laic.

Sant Gotard de Hildesheim, bisbe

Gotard (Godofrè), nasqué a Baviera. Després de ser monjo pelegrí en diversos països, finalment ingressà al monestir de Niederalteich, on arribà a ser abat i introduí la reforma cluniacenca. Reanimà el monaquisme a la Germània comptant amb l'impuls de l'emperador sant Enric. En 1022 fou ordenat bisbe de Hildesheim, a la Baixa Saxònia germànica, reformant esglésies, construint hospitals i promovent l’educació. Va dir: “Deixeu que la humilitat sigui la base de totes les vostres accions, i així la vostra vida serà llum per als altres”. Morí el 1038 i fou canonitzat gairebé cent anys després, en 1131. Un massís dels Alps porta el seu nom, possiblement perquè al seu cim es construí una capella en honor seu.

Santa Antonina de Nicea, màrtir

Probablement originària de Nicea, a l’actual Turquia, va patir el martiri en les persecucions de Dioclecià. Després de ser turmentada i de romandre empresonada durant dos anys, com que no volia abjurar de la fe, va ser morta en la seva ciutat natal, tal vegada cremada viva.

Sant Josep Maria Rubio, prevere

Nasqué en 1864 a Dalías, Almeria, essent el major de tretze germans d’una família de pagesos molt pobres. Entrà al seminari d'Almeria, estudià a Granada i Madrid. Després de ser ordenat, feu el doctorat de dret canònic a Toledo i exercí de professor al seminari de Madrid. Després d’una peregrinació a Terra Santa on visqué profundes experiències espirituals, ingressà a la Companyia de Jesús el 1906, essent destinat els barris més pobres de Madrid. Fou conegut per molts com el “gran apòstol” de Madrid. El Pare Rubio va crear diferents grups de laics que feien apostolat social i escoles socials. La consigna de la seva vida fou d’un lliurament total: “Fer el que Déu vol, voler el que Déu fa”. Morí en el 1929 i va ser canonitzat en el 2003.

Beat Ceferí Jiménez Malla "el Pelé", laic

Segons la tradició oral gitana, va néixer sota el carro a Benavent de Segrià i batejat a Fraga, l'any 1861. Seguint el costum, li van posar el nom del sant del dia: Ceferí. Després l’afegiren el sobrenom gitano: “El Pelé”, probablement al·ludint a la seva valentia. No va anar mai a l’escola, i de comptar només amb els dits, prou per tirar endavant el seu negoci de tractant de cavalleries a les fires. Piadós, de missa i comunió diària, resava el rosari a casa i sovint al carrer, membre de diverses associacions religioses, caritatiu i sempre amb el seu mocador al coll.

A l'inici de la guerra civil del 1936, sortí en defensa d'un capellà que arrossegaven carrers de Barbastre: “Mare de Déu! Tants homes contra un, i a més innocent!”. Malgrat els seus setanta-cinc anys, el bufetejaren i quan l’escorcollaren el trobaren un petit rosari que sempre duia a la butxaca, per la qual cosa l’empresonaren. A partir del 26 de juliol i durant tot l’agost tingueren lloc els afusellaments en massa de capellans de la zona, dels benedictins del Pueyo, dels claretians, dels escolapis i d'altres. La nit del 8 al 9 d'agost, transportaren fins al cementiri al nostre Ceferí amb altres dotze, entre ells el bisbe de Barbastro; i allà els mataren a trets. Tots els màrtirs els tiraren a una fosa comuna. La seva beatificació fou proclamada el 4 de maig de 1997.