Avui, dia 20 de maig, celebrem la festivitat de sant Bernardí de Sena, prevere, i la de sant Baldiri (Boi), màrtir.


Sant Bernardí de Sena, prevere

Bernardí degli Albizzeschi nasqué en una família noble a prop de Siena, el 1380. Home d'estudi i de pietat, en ocasió de la pesta del 1400, es dedicà amb els seus companys a atendre els malalts fins que ell també emmalaltí i passà diversos mesos postrat al llit. Després de guarir-se, als 22 anys, entrà a l'Orde dels Franciscans de l'Observança, caracteritzada per la seva gran austeritat i pobresa.

Amb una bona formació profana i teològica, destacà en els darrers anys de la seva vida per l'habilitat de la seva predicació, que atreia moltíssima gent. S’aixecava a les 4 del matí i durant diverses hores preparava els seus sermons; sovint, les seves homilies provocaven la conversió dels oients. Es conta que una vegada predicà contra els jocs d’atzar i la gent cremà totes les cartes que tenia; un fabricant de cartes es queixà perquè el deixava a la ruïna, i el sant l’aconsellà que imprimís estampes de pietat. Així ho feu, i guanyà més diners que no pas amb el joc.

Fou un gran apòstol de la devoció al nom de Jesús i propagador del seu monograma (IHS, Iesus Hominum Salvator). El 1438 fou Ministre General de l’Orde Franciscà, on continuà l’esperit de reforma i aconseguí que els convents passessin de 20 a 200, i els frares de 300 a 2.000. Tingué conflictes amb els poderosos que pretenien comprar el seu silenci. Acusat de pràctiques supersticioses i d’heretgia, fou rehabilitat pels papes Martí V i Eugeni IV. Morí el 20 de maig de l’any 1444 i fou canonitzat només sis anys després, el 1450.


Sant Baldiri de Nimes (Sant Boi), màrtir

Fou un cristià del segle III de la ciutat de Nimes, a França. Segons un relat del segle IX, Boi hauria estat decapitat en un bosc a prop de Nimes, on vivia com a ermità, en l'època de les persecucions romanes per negar-se a oferir sacrificis als ídols.

D’acord amb la llegenda, el seu cap hauria rebotit tres cops a terra i, de cada rebot, en va brollar una font. En aquell lloc es va construir una capella, l’església de Trois-Fontaines. Acostuma a ser representat com a diaca per haver proclamat l’Evangeli amb valentia. El seu nom sembla que deriva d’una paraula celta que significa «victoriós».