Avui, dia 28 de maig, celebrem la festivitat: de sant Bernat de Menthon, prevere; la dedicació de la catedral de Lleida; de sant Germà de París, bisbe; de sant Just, bisbe d’Urgell; i de sant Just de Vic, laic.

Sant Bernat de Menthon o d’Aosta, prevere

Nascut cap a l’any 1000 al castell d'aquest cognom, a les ribes del llac d'Annecy, a l’Alta Savoia. Monjo regular agustí, va ser ardiaca de la diòcesi alpina d'Aosta i un gran predicador entre la gent dels Alps. Construí refugis en alguns cims, però és recordat sobretot perquè és qui va reobrir el coll, restaurar el refugi i hospital per als viatgers que travessaven els Alps entre el cantó suís de Valais i la Vall d'Aosta, un pas que els romans havien considerat lloc sagrat, i va instal·lar-hi una comunitat de clergues regulars. Trobà aixopluc en el Senyor l'any 1081, a Novara, Itàlia. I temps després, el Mont de Júpiter dels romans, passà a anomenar-se, en honor seu, el Gran Sant Bernat. Fou canonitzat en 1681.

Dedicació de la catedral de Lleida

L'any 1781 va ser consagrada la catedral neoclàssica de Lleida, construïda en la ciutat moderna després que Felip V convertís en caserna la seu gòtica edificada dalt la muntanya. La primera menció del bisbat de Lleida es troba a les actes del concili de Tarragona del 516.

Sant Germà de París, bisbe

Nascut a Autun a finals del segle V, esdevingué monjo arribant a ser abat del monestir de Sant Sinforià, que recuperà de la decadència. Conseller del rei en París, es convertí en el 555 bisbe de la ciutat, mantenint el seu estil de vida monàstic i exercint una fructuosa cura d’ànimes. Se li atribueixen molts miracles, tals com apagar l’incendi del paller del monestir aspergint-lo amb aigua beneita. El seu monestir fou assenyalat com a modèlic per a tota la Gàl·lia i després de la seva mort, esdevinguda un 28 de maig del 576, fou dedicat a ell. Fou canonitzat l’any 754.

Sant Just d'Urgell, bisbe

És el primer bisbe d'Urgell, del qual coneixem el nom. Va viure a la primera meitat del segle VI, essent germà dels també bisbes Justinià de València, Nebridi d'Ègara i Elpidi d'Osca. La seva signatura es troba a les actes d'alguns concilis celebrats a Toledo, Lleida i València. Ens n'ha quedat, a més d'algun escrit epistolar, un sermó sobre sant Vicenç màrtir, i sant Isidor el recorda com a autor d'un comentari al Càntic dels Càntics. Morí cap a l'any 546. Venerat des d’antic a la Seu d’Urgell, on tenia al segle XI un altar dedicat a la catedral.

Sant Just de Vic, bisbe

Gràcies al Breviari de Vic de 1557, i per aquest text litúrgic sabem que sant Just va fer molts miracles, encara que es coneix poc de la seva vida. Com la seva festa coincideix amb la de sant Just d’Urgell, és molt possible que es tracti d’algun tipus de duplicació o desdoblament hagiogràfic. El 1538, se li va consagrar un altar, a la catedral de Vic i actualment, s'hi conserven les relíquies, a dintre d'una arca de plata, que es troba sota mateix de l'altar major.