Avui, dia 9 d'octubre, celebrem la festivitat de: sant Dionís, bisbe, i companys, màrtirs; dels preveres sant Joan Leonardi; sant Lluís Bertran; sant Joan Enric Newman, cardenal; i també commemoren el patriarca Abraham i la seva esposa Sara.

Sant Dionís, bisbe, i companys, màrtirs

Segons sant Gregori de Tours, fou un dels set bisbes enviats des de Roma per evangelitzar les Gàl·lies. La tradició el presenta com el primer bisbe de París, on hauria sofert el martiri juntament amb dos membres del seu clergat, Rústic i Eleuteri, probablement durant la persecució de l’emperador Deci, cap a l’any 250. Segons el relat tradicional, el cos de Dionís fou llançat al Sena, mentre que els dels seus companys foren enterrats al lloc on més endavant s’alçaria la famosa abadia de Saint-Denis, als afores de París.

Sant Joan Leonardi, prevere

Nasqué l’any 1541 a la Lucca, a la Toscana italiana, i fou ordenat prevere el 1571. Allà fundà una comunitat dedicada a la catequesi de joves i adults, que donà origen a la Companyia de la Doctrina Cristiana. L’any 1574, aquesta experiència es transformà en una congregació de preveres reformats, els Clergues Regulars de la Mare de Déu, que es dedicaren especialment a la predicació i a la formació cristiana.

Més endavant es traslladà a Roma, on participà activament en la renovació de la vida eclesial i en la preparació de missioners. Fou un dels promotors del Seminari Romà per a les Missions, antecedent de la futura Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. Morí a Roma l’any 1609, víctima de la pesta contreta mentre atenia els malalts, i fou canonitzat l’any 1938.

Sant Lluís Bertran, prevere

Fou un prevere dominic valencià que, durant set anys, predicà l’Evangeli entre els pobles indígenes d’Amèrica del Sud. La seva activitat missionera estigué acompanyada d’una defensa dels drets dels indígenes davant els abusos dels colonitzadors. Retornat a València, continuà la seva vida religiosa i fou prior del convent de Sant Domènec. Morí l’any 1581 i canonitzat el 1671. És venerat especialment a València, ciutat de la qual és patró.

Sant Joan Enric Newman, cardenal

Nasqué a Londres l’any 1801. Fou teòleg, professor de la Universitat d’Oxford, escriptor i poeta, i esdevingué una de les figures més destacades del moviment d’Oxford, que cercava una renovació espiritual de l’Església d’Anglaterra. L’estudi dels Pares de l’Església i la seva recerca teològica el portaren progressivament cap a la fe catòlica, fins que l’any 1845 es convertí al catolicisme. A Roma fou ordenat prevere i ingressà a l’Oratori de sant Felip Neri. Retornat a Anglaterra, dedicà bona part de la seva vida a la predicació, la formació cristiana i l’atenció pastoral.

Durant un temps visqué a Dublín, on participà en la fundació de la Universitat Catòlica d’Irlanda. De nou a Anglaterra, continuà la seva tasca a l’Oratori de Birmingham. Fou creat cardenal l’any 1879, respectant el seu desig de no ser nomenat bisbe. Morí l’any 1890 i fou canonitzat el 2019. És commemorat pels anglicans l’11 d’agost, aniversari del seu traspàs.

Sant Abraham, Patriarca de l’Antic Testament, i la seva esposa Santa Sara

Abraham, natural d’Ur dels caldeus, sentí la crida de Déu: “ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré i et convertiré en un gran poble”. I, senzillament, “se n’anà tal com el Senyor havia dit” cap a la terra de Canaan, foraster en terra estrangera. Déu li prometé una nova terra i una descendència nombrosa.

Un dels episodis més coneguts de la seva vida és la prova en què Déu li demanà que oferís el seu fill Isaac. Quan estava a punt de sacrificar-lo, un àngel del Senyor l’aturà i salvà la vida del noi. Abraham és recordat en la tradició jueva, cristiana i islàmica com a pare de la fe.

Sara, esposa d’Abraham, participà també en el compliment de la promesa de Déu. Déu prometé a Abraham que la seva dona tindria un fill, i Sara, efectivament, fou mare d’Isaac. Al Nou Testament, Sara és presentada com a símbol de fe i confiança en Déu.