Avui, dia 5 de juliol, celebrem la festivitat de: sant Antoni Maria Zaccaria, prevere; sant Miquel dels Sants, prevere; i la de sant Atanasi d’Athos, abat.

Sant Antoni M. Zaccaria, prevere

Va néixer a Cremona, al nord de la península Itàlica l’any 1502. Estudià medicina a Pàdua i exercí com a metge vivint en la pobresa i amb vint-i-set anys s’ordenà capellà, per tal de servir millor els malalts i el poble de Déu. Després de traslladar-se a Milà, començà la seva tasca fundadora juntament amb altres que culminà amb la institució dels Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats barnabites): “Els qui hem escollit per guia un apòstol tan gran ens hem d’esforçar per traduir la seva doctrina als nostres costums”. Fundà també la congregació de les Germanes Angèliques de Sant Pau (anomenades així perquè el seu primer convent fou “Els Sants Àngels” i que constituïren el primer exemple de monges fora de la clausura, amb una intensa activitat apostòlica al carrer, cases i hospitals, tot i que després de Trento se’ls va imposar la clausura), i encara un moviment d’espiritualitat de Laics de Sant Pua, format per laics casats lliurats a l’Evangeli. Les seves grans devocions foren l’Eucaristia i la passió i la mort de Crist, així com les cartes de Sant Pau. La seva obra s’inscriu entre els nombrosos corrents renovadors del segle XVI de la contrareforma. Morí a Cremona amb trenta-sis anys, el 5 de juliol de 1539, essent canonitzat el 1897.

Sant Miquel dels Sants, prevere

Miquel Argemir i Mitjà, nasqué a Vic l’any 1597 en la festa de Sant Miquel arcàngel de qui prengué el nom. Després d’una etapa eremítica, finalment professà en els trinitaris calçats de Barcelona, on rebé el nom de Miquel dels Sants. Pel seu caràcter rigorista trobà la vida massa tova i es passa a la nova banca reformada de trinitaris descalços en el convent de Pamplona. La seva vida fou plena de manifestacions de caràcter místic i miraculós. Va estar a Barcelona, Saragossa, Pamplona, Madrid, Ciudad Real, Sevilla, Faro i Baeza. Dedicat a la predicació i la direcció espiritual fins que el 1622 fou nomenat superior del convent de Valladolid on moriria en 1625 amb només 33 anys i fama de santedat. Es deia d’ell que vivia en un estat constant de “bogeria divina”. De fet, a Valladolid, era conegut com “el loco del Sacramento”, ja que sovint patia d’èxtasis místics en públic. És patró de la ciutat de Vic.

Sant Atanasi de l’Athos, abat

Nasqué a Trebisonda, a l’actual Turquia, en la primera meitat del segle X amb el nom d’Abraham. Professor a Constantinoble conegué la vida monàstica en mans de l’abat del monestir de Kyminas de Bitínia i es feu eremita en diversos llocs fins que arribà al Mont Athos, al nord de Grècia, prenent el nom d’Atanasi. Allà introduí la vida cenobítica estudita fundant el Monestir de la Gran Laura (una agrupació de cel·les eremítiques amb una església i altres serveis comuns) i redactant una Regla que tingueren gran influència en el monaquisme de la Santa Muntanya durant molts segles. Morí el 5 de juliol del 1003 quan la coberta de l’església que estava construint caigué sobre d’ell i altres cinc monjos.