Avui, dia 18 d’agost, celebrem la festivitat de:
 
Santa Helena, emperadriu
Nasqué a mitjan segle III, probablement a Bitínia, a l’actual Turquia, en la ciutat que més tard portaria el seu nom: Helenòpolis. És la mare de Constantí, el primer emperador cristià, que concedí la llibertat a l’Església l’any 313, després de les dures persecucions dels primers segles. Poc després del Concili de Nicea, l’any 325, Helena, que ja simpatitzava amb el cristianisme, es feu batejar.
Llavors emprengué un pelegrinatge a Terra Santa al capdavant d’una delegació imperial per cercar els llocs sants on Crist havia viscut i mort. Eusebi de Cesarea ens ha transmès una antiga tradició segons la qual santa Helena, inspirada per Déu, en excavar aquells indrets hi trobà tres creus: la de Crist i les dels dos lladres. També trobà el títulus, o inscripció de Jesús de Natzaret, que li permeté identificar la Vera Creu o Lignum Crucis.
Sant Ambrós digué d’ella: “Va trobar la inscripció, va adorar el Rei (...), va adorar aquell qui penjà de la Creu, indicat en la inscripció, aquell, vull dir, que clamava el seu Pare que perdonés els pecats dels seus perseguidors. Aquella dona, (...), amb cor alegre i amb pas trepidant (...) s’apressà vers el fonament de la veritat, la creu resplendí i la gràcia brillà. L’Esperit li ensenyà el que ella ignorava i la conduí pel camí que l’home mortal no podia conèixer”.
Des d’aleshores dedicà moltes energies a promoure la identificació i la preservació dels llocs sants de Jerusalem i la construcció de basíliques que els dignifiquessin. Féu edificar les basíliques de la Nativitat a Betlem, i de l’Ascensió al Mont de les Oliveres, i convencé Constantí perquè construís la Basílica de la Resurrecció. Morí vers l’any 330, quan tenia uns vuitanta anys.