Hebreus 1:1-6

¿Recordes que ahir vàrem sentir en el baptisme de Jesús: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut»? Avui, a la carta als Hebreus podem sentir unes paraules semblants: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»; però, a més a més, ens ha dit quina era la missió del seu Fill: «Déu ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill.» Tot ens porta a una de les paraules clau per a un creient: escoltar-lo. Qui escolta Jesús, escolta Déu. Què vol dir escoltar Jesús? Tens temps cada dia per fer-ho?

Senyor, que dins meu no hi hagi aquell soroll que m’impedeix acollir les teves paraules.

Isaïes 55:1-11

La festa d’avui, representa la cloenda de les festes nadalenques i, alhora, anuncia el començament del temps ordinari o corrent. És en aquest temps ordinari que la Paraula de Déu manifestada sobretot per Jesús, i degudament acollida per nosaltres, donarà el seu fruit. Això és el que expliquen les poètiques paraules d’Isaïes quan diu: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar… així serà la paraula que surt dels meus llavis». ¿Què em proposo fer perquè la Paraula arreli dins meu?

Senyor, vull ser com la millor terra que es deixa fecundar pel gra de la teva Paraula.

1 Joan 4:11-18

A vegades hi ha frases que aclareixen tant la pròpia vida que, són per elles mateixes, com una brúixola, però com passa amb les brúixoles cal saber interpretar-les bé. Diu així: «Un senyal per saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit» Tu n’ets conscient? Com ho notes? Què notes? Saps que l’Església pensa que l’Esperit de Déu es manifesta en l’amor?

Senyor, m’has regalat el teu amor, que jo sàpiga ser-ne testimoni

1 Joan 4:7-10

No hay vuelta de hoja, la primera carta de Juan lo dice bien claro: «Dios es amor. » Y más adelante lo explicita más: «En esto consiste el amor: no en que nosotros hayamos amado a Dios, sino en que él nos amó y nos envió a su Hijo como víctima de propiciación para nuestros pecados». El amor de Dios, pues, se manifiesta dando lo mejor que tiene, su Hijo, la vida. ¿Qué haces para corresponder al amor de Dios?

Señor, casi no me atrevo a decirlo, pero deseo decirlo: Te amaré toda la vida.

1 Joan 3:22 – 4:6

Hi ha criteris i criteris. Mirem què ens diu la carta de Joan: «Nosaltres som de Déu i els qui coneixen Déu ens escolten; els qui no són de Déu no ens volen escoltar.»

Ara bé, ¿la nostra vida “explica” a la societat que estimem Déu i estimem els nostres germans?

Senyor, que sempre sigui signe del teu Amor.

Isaïes 60:1-6

«Jerusalem…sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor.» Quan va néixer Jesús, els creients tenien Jerusalem com el cimal de la seva referència religiosa. Quan Isaïes ens diu que per sobre clareja com l’alba la glòria del Senyor, ens convida a saber veure – amb la imatge de l’alba que porta la llum després de la fosca de la nit-, com la força, la glòria de Déu, esdevé la referència fonamental que no hem de perdre mai de vista, malgrat el pecat, la foscor. Si podem veure tot el que significa Jerusalem, si podem distingir les nostres referències religioses, és gràcies a la llum de Déu que, com l’alba, ens porta Jesús.

Senyor que, com els mags, sàpiga orientar-me en la pràctica de la meva fe, agraint sempre la Teva força salvadora en tots els homes.

1 Joan 3:11-21

Avui Joan ens convida a fer un pas més quan afirma: «L’amor veritable, l’hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això nosaltres hem de donar la vida pels germans». No sé si et passa, però no donar la vida per als altres no és tant per manca de coratge, com de por de perdre la meva pròpia vida.

Senyor, ajuda’m a superar aquest instint de conservació que em paralitza!

1 Joan 3:7-10

Aquí tenim una resposta a la pregunta d’ahir: «Qui no obra bé i no estima el seu germà no és fill de Déu. En això es veu ben clar quins són els fills de Déu i quins són els del diable».

Senyor, que vegi sempre, en aquest món tan competitiu, el camí de l’amor que obra sempre el bé.

Jesús, fill de Sira 24:1-2.8-12

Si, en el text d’avui del llibre del Siràcida, assimilem la paraula saviesa amb una manera de manifestar-se Déu mateix, i, per part nostra, estem convençuts que és una manera d’apropar-nos a la immensitat de la revelació de Déu, el final del paràgraf que l’Església ens proposa de reflexionar, ens serà fàcil de reconèixer l’experiència de l’Emmanuel: «He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat.» 

Diguem tots junts una paraula, i no ens cansem de repetir-la: gràcies! 

1 Joan 2:22-28

La carta de Joan ens diu com és la nostra relació envers Déu quan ens aconsella: «Fillets, manteniu-vos en el Fill; així quan ell apareixerà podreu esperar-lo amb confiança…». Mantenir-se en el Fill és viure com a fills. ¿Em comporto com un fill estimat?

Senyor, que no em manqui mai aquesta actitud de confiança.