Isaïes ens diu: «El Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits». Ja ho sé, Senyor, que ets el meu consol perquè et compadeixes de mi. Te’n dono gràcies, però
inspira’m, Senyor, perquè jo sàpiga transmetre-ho a tots els qui tu estimes, el teu poble.
Molt senzillament fes-te teves les paraules amb què comença la lectura d’avui del profetes Miquees; és la teva pregària.
«Tinc els ulls posats en el Senyor, espero en Déu, que em salva».
Les paraules del llibre d’Isaïes que són posades en boca del Senyor: «Crearé un cel nou i una terra nova», ens recorden que l’esperança en Déu farà canviar les coses. ¿Però quins són els canvis que jo desitjo? ¿Et semblen que són com els que desitja Déu?
Senyor, que aquí a la terra es faci la teva voluntat.
El llibre de les Cròniques explica les raons profundes de la tragèdia de l’exili. El poble de Déu acumulà un pes terrible de pecat i d’infidelitat, tancant-se contínuament a la paraula de Déu, «fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei». Però també ens fa veure que Déu mateix busca reconstruir els ponts trencats amb el seu poble i promou a través del rei Cir, rei de Pèrsia, reconstruir el temple i la possibilitat de retorn de l’exili. Potser nosaltres no estem vivint a l’exili, però molts tenen la impressió que la situació actual de l’Església a Catalunya està vivint un moment de desolació. Com recuperarem l’esperança?¿ Quines coses essencials creus que caldria recomençar de nou per viure la fe íntegra amb alegria?
Senyor, que sapiguem redescobrir l’esperança.
Avui el profeta Osees ens convida: «Anem, convertim-nos al Senyor, tornem al nostre Déu» i ens assegura que «Ell, que ens ha destrossat, ens curarà; Ell que ens ha obert les ferides, ens embenarà. Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar, perquè visquem a la seva presència».
Senyor, que no perdem mai l’esperança de viure el dia tercer (la resurrecció) a la vostra presència.
Els israelites davant les dificultats que tenien en la seva peregrinació pel desert amb l’objectiu d’arribar a la terra promesa es feien aquesta pregunta: «¿El Senyor és amb nosaltres o no hi és?» No te l’has fet mai aquesta pregunta davant les dificultats que tu o d’altres com tu troben? No pensis que fer-se aquesta pregunta és incorrecta; sovint ho és la resposta, perquè darrera de la resposta hi ha la concepció que tens de Déu. Què fas per conèixer-lo? El desitges com l’enamorat desitja viure l’amor?
Senyor, obre’m l’enteniment, obre’m el cor, perquè pugui conèixer millor què vols de nosaltres.
En el llibre de Jeremies llegim: «El Senyor diu: “Quan vaig treure d’Egipte els vostres pares, els vaig manar que m’obeïssin, i els vaig dir: Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els meus camins que jo us assenyalo i tot anirà bé”». Nosaltres, com el poble d’Israel caminem cap a la terra promesa.
Senyor, apiada’t de tots nosaltres si no som capaços de ser fidels al teu camí.
Aquests dies de quaresma sabem que estem especialment cridats a la conversió, que pot voler dir, no solament replantejar actituds per ser fidels a la llei de l’amor, sinó de reviure agraïts el do de la fe que hem rebut. Així ho expressa el text del Deuteronomi: «Estigues atent i guarda’t d’oblidar mai els fets que has vist amb els teus ulls. Que en tota la vida no se’n vagin del teu cor; i fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills». Quins són els passos que més t’han marcat en la teva fe? Dóna’n gràcies.
El llibre de Daniel ens conta que Azaries, quan va ser llençat al foc va fer una gran i llarga pregària, en la qual recorda l’amor de Déu envers el seu poble, però ara aquest no té res de material per oferir: li ofereix el cor, perquè de nou es compadeixi i salvi el seu poble. Fins ara hem assajat una pregària personal a partir de la pròpia experiència individual. Per què no assagem de pregar en nom de tots?
Vet aquí una proposta extreta d’aquesta pregària d’Azaries: «Senyor, per culpa dels nostres pecats, som el més petit de tots els pobles…Però accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat. Que aquest sigui agradable a la vostra presència. Per la vostra paciència i el vostre amor, sigueu bondadós amb nosaltres».
Avui tenim el relat de Naaman, el comandant dels exèrcits del rei de Síria, que era leprós. Una noia israelita, que està al seu servei, li fa saber que a Israel hi ha un profeta que el podria guarir; després de consultar-ho al seu rei, emprèn el viatge cap a Israel i es presenta al rei d’Israel amb una recomanació. El relat no estalvia de dir-nos que hi va anar amb un gran desplegament de luxe «350 kg de plata, 6 mil peces d’or i deu mudes de vestit». El rei d’Israel creu que és una trampa perquè ell es reconeix incapaç de guarir-lo. Finalment, Eliseu, el veritable profeta, indica al rei d’Israel que li enviï Naaman. Aquest abans d’arribar a casa del profeta rep un missatge d’aquest dient-li que es banyi al Jordà, i quedarà pur. Naaman , incrèdul, no ho vol fer, però els qui l’ac ompanyaven el convencen dient-li: «Pare, si el profeta us hagués demanat una cosa difícil, ¿no l’hauríeu feta? Molt més, doncs si us diu que us banyeu i quedareu net». Un cop guarit Naaman fa una professió de fe quan diu:«Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra».
Ni luxes, ni aparences no impressionen Déu: per guarir-te, per quedar net només cal fer coses senzilles i reconèixer que és Déu qui ho ha fet.
Senyor, que ho sàpiga entendre sempre!
El text que l’Església ens proposa de llegir és fonamentalment els deu manaments però enriquits amb aspectes que no estem acostumats a conèixer. Darrera de les paraules ens descriu el fons de l’actitud que Déu vol dels homes: el respecte profund pel qui és el teu proïsme, no inventar-se un déu diferent a l’únic Déu veritable a qui retre culte. Déu dóna aquestes prescripcions perquè: «t’he fet sortir… d’un lloc d’esclavatge». Déu vol que conservem la veritable llibertat i que no siguem de nou esclaus de res, ni de ningú. Els manaments de la llei de Déu són per a tu el camí de la llibertat? ¿Hi trobes dificultats perquè sigui veritat en tu?
Senyor, il·lumina la meva intel·ligència perquè descobreixi que la teva llei és perfecta.
Miquees es pregunta: «Qui és com Vós, Déu nostre?», i ell es respon: «Vós perdoneu les culpes, i a la resta de la vostra heretat, no li teniu en compte la infidelitat passada: no us obstineu a castigar, perquè estimeu la bondat». És tan important conèixer els propis pecats, com estar convençut que Déu està disposat a perdonar-los.
Deixa que avui ressoni dintre teu: «Vós perdoneu les culpes, perquè estimeu la bondat».
Avui el llibre del Gènesis ens explica la història de Josep, víctima de l’enveja dels seus germans, fins al punt que alguns desitjaven matar-lo.
Senyor, que l’enveja no podreixi el meu cor, ni els dels qui amb mi caminen.
Les paraules que Jeremies posa en boca del Senyor impressionen: «Maleït l’home que es refia de l’ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor». ¿Quantes vegades he manipulat el meu proïsme per a la meva comoditat?
Senyor, que sigui sempre conscient que sóc un instrument al teu servei.
L’experiència de Jeremies és negativa quan ell s’havia presentat al Senyor per intercedir a favor seu (el poble) perquè no fos tan sever amb ells. Ara es troba que li volen mal. A Jesús li va passar semblantment. ¿També jo he de tornar mal per bé alguna vegada?
Senyor a la creu vas dir: Pare perdona’ls que no saben el que fan; avui jo m’atreveixo a dir-te el mateix.
El profeta Isaïes també ens diu a nosaltres: « Renteu-vos fins que quedeu nets, traieu-me de davant els ulls tot el mal que feu. No perjudiqueu els altres, apreneu a fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits…». Què haig de fer per rentar el meu cor fins a quedar net? Tingues coratge de fer-ho. Déu t’espera purificat.
Senyor, ajuda’m a netejar les meves obres, la meva mirada, els meus sentiments.
¿Puc fer meves les paraules del llibre de Daniel quan diu: «A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, no ens queda res més que la vergonya que passem per haver pecat contra Vós»?
Senyor, que sigui capaç d’assumir tots els meus errors.
Sembla, a primera vista, que Déu demana a Abraham fer una bogeria amb el seu fill únic: matar-lo per oferir-lo com a sacrifici, però el text ens ensenya que Déu mateix a través de l’àngel impedeix fer una barbaritat semblant. Els estudiosos diuen que des d’aleshores es va entendre que no calia sacrificis humans. Però el text subratlla que Déu elogia i beneeix Abraham: «Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions…». Abraham és tingut per pare dels creients per la seva capacitat de saber escoltar Déu. A tu, què et sembla que et demana Déu? L’escoltes en el fons del teu cor?
Senyor, ensenya’m a escoltar-Te.
El llibre del Deuteronomi ens diu: «Moisès s’adreçà al poble i li digué… “Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu, sota la condició que tu segueixis els seus camins, observis els seus decrets, els seus manaments i les seves decisions, i l’obeeixis”». Això que va adreçat al poble d’Israel, avui també és adreçat a tu. ¿Què fas perquè sigui així?
Senyor, jo sol sóc incapaç de seguir-te, però estic segur que, si m’infons fortalesa, viuré a fons la promesa de comptar-me entre els teus estimats.
A través d’Ezequiel, mira què ens diu el Senyor: «Us penseu que jo desitjo la mort del pecador?… El meu desig és que abandonis els mals camins i visquis». Aquesta quaresma ens prepararem per viure de veritat. Què faig perquè sigui cert això?
Senyor, que en el meu camí de la fe no m’aparti de les teves senyalitzacions.
El llibre d’Ester ens conta com aquesta pren consciència del perill que corria la seva vida, ens diu: «davant el perill de mort que amenaçava, acudí al Senyor». El pecat és una forma de mort i el pecat ens ronda. Ester s’apropa al Senyor, i jo, quan em posi davant el Senyor, què li diré?
Senyor si estic en pecat, perdona’m; si estic mort, aixeca’m; si estic condemna’t, salva’m. Ensenya’m a estimar com Tu estimes.
Jonàs és enviat per Déu a predicar la conversió a Nínive i ens diu que «La gent de Nínive cregué en Déu» i van evitar de ser castigats per Déu. Avui Déu també et diu que pots ser destruït si no ets capaç de convertir-te. Què creus que ha de canviar en tu?
Dóna’m forces per fer-ho, Senyor!
Isaïes posa en boca de Déu: «La paraula que surt dels meus llavis no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».
Senyor, que la teva paraula fecundi el meu cor; que la meva vida sigui un camp on Tu hi treballis de gust.
Des de la seu de Pere ens ressona aquesta recomanació que ens porta la primera carta de Pere: «Pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat.» Em sembla que convindrem que tot bon pastor, almenys, s’ha de proposar que el ramat creixi, es multipliqui, sigui ben alimentat i visqui unit.
Senyor, que tinguem encert, flexibilitat, generositat i profunditat, perquè la vostra església estigui governada per bons pastors.
Tots recordem la narració del diluvi universal; però potser no recordem perquè es va produir tal fet. En síntesi la Bíblia ens narra al seu començament que Déu va obrar la creació i va anar posant ordre i harmonia a tot l’univers; recordem la frase famosa que Déu pronuncia davant de cada realitat creada: «Déu veié que era bo». Doncs bé, el llibre del Gènesi també ens diu que l’obra que Déu havia creat, l’home l’havia fet malbé, i per això va caldre el diluvi universal per fer cau i net, i tornar a començar de nou.
El text d’avui recorda que Déu renova la confiança en l’home i estableix amb ell una nova aliança que Déu no vol trencar, i per recordar-ho «apareixerà l’arc entre els núvols» que vol significar l’aliança entre Déu i els homes. ¿Tens la impressió que tornem a malmetre la creació? ¿Com pots ser fidel amb el compromís de guardar la bellesa del do que Déu ha posat a les nostres mans?
Senyor, que el meu obrar sigui fruit d’un amor fidel.