Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (24 de desembre de 2022)
IsaĂŻes 9:1-6 / Titus 2:11-14 / Lluc 2:1-14
És Nadal. Ho hem cantat en començar les Vespres. No fem festa per haver guanyat cap mundial o cap altre competiciĂł esportiva, coses que nomĂ©s se celebren una vegada, quan passen, ni ens hem tornat mig bojos com posseĂŻts d’una rauxa col·lectiva semblant a la que hem vista a l’Argentina.Â
Nosaltres, estimats germans i germanes, repetim serenament les celebracions, especialment les d’aquestes festes que coneixem tant bĂ©, que ens diuen i ens recorden esdeveniments que tenim per fonamentals de les nostres vides i de la nostra fe. Commemorem cada any el naixement de JesĂşs de Natzaret, el Crist, perquè volem reviure personalment i col·lectivament tot el que Ell significa, tot allò que el seu naixement va acomplir en la història d’Israel i tot allò que, arrel de la seva vida i de la seva Paraula, s’ha esdevingut desprĂ©s d’Ell.Â
I Ell provoca que el recordem desprĂ©s de dos mil anys i Ell justifica que ens interessem per l’expectaciĂł que va crear en el context de la seva cultura. Per això llegim l’Antic Testament, en el qual s’amaga Crist, com deia Sant AgustĂ.
A la primera lectura del profeta Isaïes, hem escoltat quina era l’expectació, què es deia, aproximadament 500 anys abans del naixement de Crist una expectació que pot tornar-se interessant per nosaltres perquè ens pot ajudar a comprendre més i millor qui va ser Jesucrist, aquell que en les paraules del profeta Isaïes fou la llum pel poble que avançava a les fosques.
L’expectaciĂł de l’Antic Testament naixia d’una situaciĂł difĂcil: de foscor, de tenebres, de cĂ rregues pesades, (les barres i els jous), de les botes militars i dels mantells tacats de sang, avui podrĂem dir dels uniformes. No cap altra era la realitat del Poble d’Israel. Pot ser aquesta situaciĂł significativa per nosaltres? En les nostres cases confortables, en els paĂŻsos pacificats d’Occident, on a molts no els falta res, en els nostres carrers plens de llum, desafiant tota crisi, i amb l’abundor de tot, paradoxalment tan present cada any per Nadal, quina Ă©s la nostra foscor? la nostra tenebra? Les nostres cĂ rregues? Si les busquĂ©ssim, tambĂ© les trobarĂem, però voldria proposar-vos una mirada una mica mĂ©s ampla, que no es quedĂ©s nomĂ©s amb el “nosaltres”.
Perquè, Ă©s que nomĂ©s compto jo? tan sols jo soc important, o la Paraula de DĂ©u nomĂ©s pot ser significativa si m’afecta directament a mi? Si aixĂ fos, crec que deixarĂem de ser Cristians. La comuniĂł amb les dificultats del mĂłn ens fan comprendre millor allò que esperem. La podem buscar tots. Estic segur que tambĂ© vosaltres a l’Escolania heu treballat els problemes i les dificultats del mon i heu escoltat els problemes que tenen els joves de la vostra edat. Precisament si celebrem el Nadal no ho podem fer oblidant-nos dels altres, de tots aquells llocs on l’esperança de tenir llum no Ă©s una metĂ fora teològica sinĂł un desig real, ja sigui perquè un bombardeig l’ha sabotejada o perquè els propis recursos econòmics no se la poden permetre. Tampoc podem oblidar els llocs on les botes i els uniformes dels soldats sĂłn el record diari d’una tenebra que tampoc no tĂ© res de teòrica. O aquells altres llocs on la llum del coneixement, un tema tan estimat en la tradiciĂł cristiana antiga, es prohibeix a les nenes i a les dones joves. Tots haureu endevinat que tinc molt present la situaciĂł a llocs del mĂłn que pateixen la guerra en modalitats molt diverses, i que tambĂ© penso en les vĂctimes de la pobresa a casa nostra. I encara voldria fer present en aquest context en el qual esperem en la tenebra, els milers de persones que ben a prop nostre pateixen problemes i malalties mentals, tal com ens adverteixen tants experts de Sant Joan de DĂ©u, dels serveis assistencials, d’altres organitzacions i de Caritas, a favor de la qual farem avui una col·lecta per recolzar la seva tasca solidĂ ria.Â
Alguns em direu: que poc Nadal que fa tot això! Doncs crec que no, que la consciència que col·lectivament necessitem llum i salvaciĂł, ens fa molt mĂ©s sensibles al Nadal de veritat, al que senzillament celebra el naixement del Messies esperat d’Israel.Â
Però com responem a una expectativa tan gran?Â
Esperem, diem i confessem que aquest infant Ă©s la llum i que aquesta llum Ă©s vencedora.Â
El profeta IsaĂŻes ja va qualificar aquesta llum, esperaven un gran personatge:, DĂ©u-heroi, Conseller prodigiĂłs, pare per sempre, prĂncep de pau. Tenim la sensaciĂł que va exhaurir tots els qualificatius que tenia disponibles per descriure aquest que havia d’arribar.Â
I enlloc del gran personatge va nĂ©ixer un nen: per una banda, nomĂ©s JesĂşs, fill d’una famĂlia humil, de Natzaret, expulsat de tot arreu, mort com un delinqĂĽent. Si busquĂ©ssim tambĂ© una comuniĂł amb el gran personatge, amb el PrĂncep i rei de la casa de David, potser esperarĂem avui un gran anunci com que han inventat la soluciĂł definitiva de la malaltia, de la pobresa,…no sĂ©, qualsevol soluciĂł rĂ pida, automĂ tica i eficient a tots els nostres problemes. Potser per vosaltres escolans, el personatge seria un heroi d’una sèrie, o d’un vĂdeo joc, d’aquests que fan de tot i sĂłn capaços de tot o un mĂşsic tan important com Mozart o Bach,. No ho sĂ©. Penseu vosaltres quin seria el personatge mĂ©s gran que podrĂeu esperar. I certament davant de tanta expectativa, que aleshores i ara nomĂ©s tinguem l’infant de Betlem, podria ser una decepciĂł.Â
Però DĂ©u ho ha volgut fer d’aquesta manera. L’esperança Ă©s la pròpia humanitat. La promesa Ă©s un nen, un que ha d’esdevenir home adult. La llum i la salvaciĂł venen de la seva vida i de la seva paraula. Ell Ă©s el qui promou un regne de dret, de justĂcia i de pau. I nomĂ©s desprĂ©s d’haver deixat clar que aquest Regne tĂ© els seus camins de senzillesa i d’humilitat, els cristians el confessem el Messies, el Crist, el Fill de DĂ©u, el mateix DĂ©u fet home per nosaltres, i superem de llarg tot el que el Profeta IsaĂŻes n’havia dit. Però tot això ve desprĂ©s d’haver reconegut que tot passa per ser i actuar com un home.Â
Em sembla molt important i molt significatiu en aquest Nadal recuperar aquesta humanitat concreta de JesĂşs, en la qual DĂ©u s’ho ha jugat tot. Contemplant el Pessebre em pregunto, què podem haver fet malament perquè un missatge tan clar, tan positiu, tan humĂ , tan solidari, que posa la feblesa d’un nen al centre, sigui tan poc acceptat, fins al punt de treure’n la memòria dels edificis pĂşblics amb l’excusa de la societat laica. No Ă©s un crĂtica. És una pregunta feta a nosaltres mateixos com a cristians. Perquè la neutralitat institucional aparta el Pessebre, la representaciĂł tradicional de la història real que hi ha al darrera de la festa de Nadal, una història que Ă©s l’exaltaciĂł mĂ©s gran que es pot fer de la humanitat? Perquè no veu alguna cosa de veritat en Jesucrist i el seu Evangeli, digna de ser almenys recordada? El nostre Parlament prefereix significar el Nadal amb un arbre amb llums i boles de colors, aliè a la nostra cultura fins fa ben poc. Tinc tot el respecte a la legitimitat de les institucions, però cal que com a cristians en siguem ben conscients i ens preguntem si hem fet poc creĂŻble la vida i l’evangeli de Jesucrist.Â
Espero que els milers de persones que estareu seguint aquesta celebraciĂł, tot i l’hora de la nit, i als quals sempre us tenim molt presents des de Montserrat, no perdeu mai la fe en JesĂşs, i que en Ell, conserveu tambĂ© la fe en una humanitat capaç de promoure un Regne de DĂ©u concret, de justĂcia i de pau. Â
El Pessebre ens fa tocar de peus a terra. Podem tenir expectatives semblants a les d’IsaĂŻes, però JesĂşs i el Nadal sempre ens retorna a l’única manera segura i possible de fer les coses: a travĂ©s de la humanitat, amb els seus problemes i els seus lĂmits però tambĂ© amb la seva grandesa.Â
Esperem, diem i confessem com us deia que aquest infant és la llum i que aquesta llum és vencedora. Ens apropem potser també aquesta nit a la nit pasqual que celebrarem d’aquà tres mesos per a continuar dient que Déu, a Nadal ha entrat a casa nostra perquè nosaltres amb Jesucrist ressuscitat, a Pasqua, puguem entrar a la casa de Déu.
Ăšltima actualitzaciĂł: 26 desembre 2022