Homilia del P. Manel Gash i Hurios, P. Abat de Montserrat (21 de març de 2025)
Gènesi 12:1-4 / Filipencs 4:4-9 / Joan 17:20-26
Vivim, estimats germans i germanes, en un món accelerat, en el qual passen moltes coses. Diuen que en tres dies, o menys, rebem la mateixa informació que els nostres avis en tota la seva vida. He trobat una paraula nova que es diu, infoxicació i que parla de l’empatx que ens provoca la connexió i la pluja constant de notícies. Posant-hi una mica de sentit de l’humor un director de cinema americà es reia del fenomen i deia: “Vaig fer un curs de lectura ràpida i vaig ser capaç de llegir Guerra i Pau de Tolstoi, en vint minuts; crec que parlava sobre Rússia” (La novel·la Guerra i Pau té 1.400 pàgines).
Començo aquestes paraules referint-me al context actual perquè la memòria del trànsit de Sant Benet, això és de la seva mort i del seu naixement al cel, ens porta a tota la seva vida i al a Regla per a monjos que va escriure, i aquesta té un ensenyament que posa en qüestió la infoxicació i en canvi remet al silenci, a la capacitat d’assimilar lentament la lectura, sovint poques paraules. Sabem que aquesta manera de fer no el va inhabilitar ni per a la seva vida, ni per a la comprensió de la persona humana, ni de la realitat de Déu, sinó tot el contrari.
Les lectures d’avui i l’inici de la biografia de Sant Benet, escrita per Sant Gregori, m’han evocat aquesta dimensió del nostre pare en la vida monàstica com d’algú que és capaç de mantenir un diàleg interior. El salm i l’evangeli que hem llegit en són un exemple.
El salm quinzè, redactat en primera persona i que comença adreçant-se a Déu: “guardeu-me Déu meu, en vos trobo refugi…”, ens mostra la capacitat que tenim els homes i les dones d’observar-nos, de mirar l’entorn, de veure què hi passa i si som creients, de confiar-ho a Déu”. El salm declara la felicitat d’estar amb Déu, la consciència que n’hi ha molts que, enlloc de Déu, es refien dels ídols del món, per acabar una altra vegada refermant-se en la sort de poder dir: “joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre”
L’Evangeli fa un pas més i ens explica el diàleg íntim de Jesucrist amb el Pare. L’evangelista Sant Joan reprodueix durant cinc capítols aquest moment entre el Pare-Déu i el Fill-Déu, on es repassen tantes veritats de la nostra fe. En el fragment que hem llegit, Jesucrist té consciència
de l’amor amb el Pare l’ha estimat, de la unitat que formen, i del seu intent de portar-nos a tots a aquest amor i a aquesta unitat. És un exemple de com els altres no queden mai exclosos en aquesta conversa interior i per això, com a cristians, hem de tenir també a Jesucrist per model i hem d’intentar ser-hi a dins, identificats amb les seves paraules, amb aquesta veritat d’amor i d’unitat. He escoltat darrerament que un dels problemes de la nostra joventut és la incapacitat d’establir aquesta connexió amb un mateix, i de trobar el llenguatge per saber què passa per dins, potser perquè la infoxicació ofega els altres camins.
A Montserrat, en aquest any del mil·lenari, podem ser ben conscients d’un exemple de com aquest nucli de pregària i diàleg interior s’ha mantingut durant tantes generacions de monjos i per això hem proposat en el nostre lema les paraules Ora, lege i rege te ipsum, però també som conscients del fruit de “labora” i del “in comunitate”, concretat en tants fruits donats pel nostre monestir, gràcies a l’esforç dels monjos i de tots els pelegrins que ens han estimat tant i que ens permet encara avui continuar comprenent i responent al nostre entorn social, des de l’Esperit del diàleg amb Déu.
Aquest exercici de reflexió personal i cristiana el pot fer tothom, també el podeu fer els escolans, que penseu, mireu al voltant i, amb l’ajuda de les vostres famílies i dels vostres formadors us pregunteu moltes coses. I això és bo.
Com podeu viure els escolans el lema del mil·lenari? Permeteu-me unes paraules dedicades a vosaltres, ja que avui és l’única festa de Sant Benet en aquest Mil·lenari que celebrem junts.
La primera és: Ora. Prega. Resar forma part del vostre servei a Montserrat. La Salve i el Virolai, les conventuals, els breus moments de pregària a l’Escolania volen que també vosaltres com Sant Benet, com Jesucrist tingueu una experiència i una comprensió de Déu.
La segona és lege: Llegeix. No només es tracta d’anar tot el dia amb un llibre a la mà, que també està bé, sinó de saber que l’escola i el que apreneu us ajudarà a entendre el món i que és important. Compartiu amb els vostres professors això tan benedictí de tenir passió per la
cultura, i en el vostre cas amb la importància especial d’aprendre el llenguatge de la música que ajuda a expressar l’ànima humana.
El tercer és Rege te ipsum. Domina’t! Aquí tenim a vegades una mica de feina! Ja que no sempre actueu i us porteu com voldríeu. Tampoc ho fem els adults, encara que sovint se’ns noti menys! És un ideal que aprengueu a controlar-vos i posar-vos al servei d’allò que és bo, d’allò que us ajuda a vosaltres i als altres.
Labora. Treballa. No esteu en l’edat de treballar com els grans, però l’Escolania és volgudament intensa i sovint com a cor, esteu a un nivell professional. Poder “treballar” així, entre cometes, quan sou joves és un bon aprenatatge per tot el que després haureu de viure, quan calgui treballar per a construir el món i sostenir-vos.
I finalment In comunitate. En comunitat. Em sembla que de totes les experiències de convivència que nois de la vostra edat poden fer avui en la nostra societat, viure junts els quaranta i tants que ho feu, us fa viure la comunitat en moltes dimensions.
Sí. En aquest dia de Sant Benet, penso que viviu aquest lema amb el qual els monjos no volem que tothom faci de monjo, sinó que volem compartir la saviesa del nostre pare amb els qui ens han acompanyat durant aquests mil anys, i no hi ha cap dubte que vosaltres heu estat una part molt important i significativa de Montserrat durant quasi tota la seva història i podeu viure amb esperit benedictí.
Els primers capítols de la Vida de Sant Benet ens diuen que: “ Desitjós de plaure únicament a Déu, buscà l’hàbit d’una vida santa. Va retirar-se, doncs, prudentment ignorant i sàviament indocte”. En aquestes darreres expressions hi veig quelcom totalment contrari a la infoxicació contemporània. No és una apologia de la desinformació, per altra banda incomprensible i contradictòria amb el lloc que té la lectura i la cultura en la mateixa Regla per a monjos que Sant Benet va redactar, sinó una defensa de la comprensió ben entesa de tot. Una part important dels problemes actuals del món, venen d’aquesta manca d’intel·ligència profunda d’allò que passa i de la capacitat de reaccionar-hi. És molt trist que calguin guerres i morts i destrosses i exilis, per arribar a solucions que podien prendre dialogant en pocs dies. A qui fa bé tot això?
Davant d’un cert sense sentit, continuem confiant-nos a Déu, que en Jesucrist es farà present en aquest eucaristia i ens donarà la força per continuar aplegats, demanant per la intercessió de Sant Benet i Santa Maria, continuem en aquest lloc sant de Montserrat “al servei de Déu Totpoderós”.
Última actualització: 21 març 2025