Homilia del P. Josep M Soler, Abat emèrit de Montserrat (15 de setembre de 2024)
Isaïes 50:5-9a / Jaume 2:14-18 / Marc 8:27-35
La gent, germans i germanes, discutia sobre la identitat de Jesús: que si era un profeta, que si era Elies o Joan Baptista tornats a vida. També Jesús pregunta als seus deixebles qui diuen ells que és. Pere respon en nom de tots: Vós sou el Messies. Les respostes de la gent, doncs, són insuficients perquè es limiten a dir que és algú que ha vingut a preparar la vinguda d’un altre. I no és pas així. Jesús és el Messies esperat, el Salvador definitiu. Quan Marc escriu l’evangeli, l’afirmació que Jesús és el Messies, que en grec es tradueix per “Crist” i significa “Ungit”, expressa la fe de l’Església primera sobre la persona de Jesús; una fe que subratlla la seva condició d’ungit per Déu per portar la salvació. Marc, però, des del primer verset del seu evangeli afirma, també, que Jesús és el Fill de Déu (cf. Mc 1, 1). I el clou posant la mateixa afirmació en llavis del centurió pagà que havia estat testimoni de la crucifixió i de la mort de Jesús (Mc 15, 39).
La resposta de Pere té lloc –segons que deia l’evangelista- a Cesarea de Felip. Una ciutat al límit nord de la Galilea, on coexistien els jueus i els no jueus i que era coneguda per tenir un santuari dedicat al déu Pan, una divinitat pagana. Pere, doncs, reconeix la identitat de Jesús en un context que té elements jueus i elements pagans. Jesús és el Messies universal. L’únic salvador del món. L’únic que dona sentit a l’existència i que revela el misteri de la història humana. Per això ha de ser anunciat a tots els pobles per portar-los llum i esperança davant les foscors que envolten la vida individual i col·lectiva.
Escoltar aqueta resposta de Pere: Vós sou el Messies, ens ha de portar a donar-nos una resposta a nosaltres mateixos sobre qui és Jesús per a mi, si és algú significatiu, si dubto de la seva existència i el tinc reduït a un mite, si em deixa indiferent, si el veig com un mestre espiritual semblant a d’altres que hi ha en altres religions, que ensenya una saviesa de vida remarcable, si crec que Jesús és el Messies, el Fill de Déu que ens salva de les nostres fragilitats i dels nostres errors, que se’ns revela com l’amor indefallent de Déu, com algú que té set de la nostra relació amb ell i vol la nostra felicitat, que vol transformar el món per camins de pau i d’amor. Sí, responguem-nos la pregunta: qui dic que és Jesús?
A l’evangeli d’avui, sorprèn que un cop Pere l’ha reconegut com a Messies, Jesús prohibeixi severament de dir-ho a ningú. Imposa silenci rigorós sobre la seva realitat. Ho fa perquè la proclamació de Jesús com a Messies podria prestar-se a equívocs. La mentalitat general de l’època creia que el Messies seria un salvador poderós que sortiria victoriós dels enemics i instauraria el regne de David. Era una visió molt humana i històricament comprensible, però allunyada dels plans de Déu. Per això, tot just després d’imposar-los silenci, Jesús comença a explicar-los que ell serà un Messies humil, perseguit, torturat, condemnat a mort. Un Messies que serà solidari de tot el dolor del món, tal com ja ho havia profetitzat Isaïes, com hem escoltat a la primera lectura. Però que després ressuscitarà, cosa que els passa força desapercebuda. Aleshores, Pere davant la perspectiva dels sofriments i de la mort, reacciona humanament, partint de la concepció general del que havia de ser el Messies triomfador i s’escandalitza del pla de Déu que contempla un Messies sofrent. Davant d’aquesta reacció, Jesús increpa enèrgicament Pere i el tracta de Satanàs, perquè fa com el diable temptador que vol desviar Jesús de la seva obediència a Déu (cf. Mc 1, 12). I a partir d’aquí, Jesús fa una crida a tothom: si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. El deixeble de Jesús, doncs, no sols l’ha de reconèixer com a Messies-Crist amb els llavis, sinó amb tota la vida, sense eludir el camí de la creu que ell ha volgut recórrer primer que ningú. Es tracta de seguir-lo renunciant a si mateix i arriscant la vida per causa de Jesús i del seu Evangeli; més ben dit, per amor a Jesús i al seu Evangeli. D’aquesta manera trobarem la plenitud de la vida.
Hem de viure el nostre seguiment de Jesucrist en la complexitat de la nostra societat, davant la indiferència de molts i de la increença militant d’alguns. El secret que Jesús imposa repetidament sobre la seva condició de Messies ens ajuda i ens encoratja a viure com a cristians en el nostre context social. Efectivament, l’evangelista Marc ens diu que molt sovint Jesús ordena de no dir res de les guaricions i prodigis que fa. Això crea entorn de Jesús un ambient discret, sense grans manifestacions externes; i ell actua amb una grandesa i una força que la gent sense fe no comprèn. La comunitat cristiana que Marc ens presenta és una realitat que no crida gaire l’atenció, sense massa rellevància, però transformada per la paraula i l’obra de Jesús, plena de la força de l’Esperit Sant. Aquest secret, aquesta irrellevància serà provisional. El secret sobre la seva condició de Messies de Crist, es manifestarà en la resurrecció de Jesús. I serà una primícia de la gran manifestació de Jesucrist al final de la història, quan “tornarà gloriós a judicar” sobre l’amor “els vius i els morts”. Això ens ajuda a viure amb esperança, a treballar sense defallir en la causa de Jesucrist i del seu Evangeli i en la causa de la persona humana, en una Església menys significativa, més minoritària, més pobra de recursos, menys valorada públicament i de vegades desqualificada. Això forma part, també de la creu que ens toca portar bo i acompanyant Jesús i tot fent camí cap a la salvació i la plenitud de l’existència.
L’Eucaristia ens dona força per no defallir en aquest camí i fa que la nostra fe doni fruits d’amor i de veritat.
Última actualització: 16 setembre 2024