Homilia del P. Valentí Tenas, monjo de Montserrat (21 de gener de 2024)
Jonàs 3:1-5.10 / 1 Corintis 7:29-31 / Marc 1:14-20
Benvolguts germans i germanes: Som al temps de durant l’any, en els pocs diumenges que corren entre Nadal i la Quaresma, que si Déu vol començarà el dimecres de Cendra el 14 de febrer.
Avui, l’Evangeli que hem escoltat segons sant Marc, ens cal situar-lo en el seu lloc geogràfic concret, en la gran depressió del riu Jordà, concretament en el llac natural de Tiberíades conegut com mar de Galilea; famós pels seus girs sobtats de mala mar i mar llisa, un cop sant Joan Baptista havia estat empresonat per Herodes. Ara en l’actualitat, un petit monestir Grec Ortodox, amb tot de cúpules vermelloses, vol recordar la platja pedregosa, de terra negra, la crida dels primers deixebles de Jesús de Natzaret.
Tot passant vora del llac, el Mestre, comença la seva manifestació, la seva missió. Jesús voreja la seva riba i veu dos germans, Simó-Pere i Andreu, que estaven tirant el filat, Ell personalment els crida: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, que ja tenien una barca en propietat de la seva família, tot reparant les grans xarxes. Tots dos joves, deixant de pressa el seu pare Zebedeu i els jornalers de casa seva, segueixen ràpidament la Veu, la Vocació el (Vocare) del Mestre. Trobar-se amb el Crist que s’acosta, es començà a canviar tot el teu entorn. Ells han fet aquest pas i han experimentat l’abraçada d’Amor transformador de Déu. Jesús no els va prometre, res de res, no els va assegurar una vida tranquil·la, una casa o uns diners, No! Simplement els va Cridar i Ells, lliurement van respondre: Aquí em teniu, Déu Meu! Sóc aquí! (Conversió, Crida i Seguiment!).
Tots som cridats a seguir el Crist en els múltiples Llacs i Estanys de la nostra petita vida humana. Però… en quina llacuna, o en quin aiguamoll, de la nostre existència estem situats ara? Dins el pantà del meu Jo personal, del meu egoisme interior, que no deixa sentir la remor, de la brisa suau, de la veu del Senyor que ens crida avui personalment? Ara ens cal deixar la barca o la (Banca o la Caixa) de les nostres comoditats, arrossegada moltes vegades per la nostra mala maror sistemàtica. Ens cal un cop de mar fort, de onades altes, per tal de desvetllar-nos del petit vaixell inestable de la nostra vida i reconèixer que Jesús és el port, la dàrsena de salvació per a tots nosaltres. Vivim enredats en les nostres pròpies xarxes socials i ara el Crist ens invita a escoltar-lo en una freqüència, en un Xat diferent, per tal de sentir-lo interiorment. Jesús ens convida a obrir una nova finestra, una nova pantalla, de la nostra ret social per seguir les seves petjades marcades a la platja on cada petit granet de sorra, blanca o negra, és una persona humana única, específica, i singular. El Pescador d’Homes ens vol, repescar-nos amb el seu Ham d’Amor infinit, sols falta la nostra resposta, cal remar ferms, sincronitzats per a seguir-lo; Jesús sempre ens deixa una total llibertat per acompanyar-lo. Nosaltres, simplement, ens cal escollir-lo i ser bons deixebles, Apòstols, seguidors de la bona nova avui, ara i aquí.
Se sol dir que, escollir és renunciar i en molta freqüència hem de triar entre dues coses bones; ens cal sospesar sempre els pros i els contres per així determinar-nos i d’escollir-ne una. Escoltar, escollir i discernir és una feina que hem de fer constantment i diàriament en la nostra vida quotidiana. Però… rectificar sempre és de savis!
La conversió és sempre una invitació, una crida a girar-nos vers Déu. No es tracta només d’esdevenir bones persones de cop, no! sinó, de tornar a aquell Jo, que és bo, dins de nosaltres mateixos. Per això, la conversió no és mai trista, és simplement, el redescobriment de la veritable alegria interior de tot cor humà. Convertir-se és senzillament: Donar un vas d’aigua o parlar amb aquella persona gran del replà de casa. Ser voluntari en tot. De dir: ¿Bon dia, Bona nit? Consolar i especialment escoltar els qui ploren o pateixen. Compassius, amb els qui passen: “Fam, dolor o guerra”. Pacificadors, en tot moment de la nostra vida. Nets de cor, per dir sempre un mot escaient de: “Joia d’amor i de pau”. I sobretot treure’ns de la cara aquella visió freda, aquella mirada de pocs amics, de rostre seriós i tens, que demana sempre una certa distància. Viure amb respecte i amb caritat per a tothom, i no solament per a les teves amistats.
Jesús, vol apòstols, vol testimonis del seu Amor. No vol savis, ni poderosos ni entesos. Ell vol simplement, una resposta positiva i concreta per fer una conversió total de la teva vida, un revestir-se d’Ell mateix i seguir-lo.
El 14 de febrer el Dimecres de Cendra, el celebrant imposarà la cendra sobre el nostre cap tot dient les mateixes paraules de l’Evangeli d’avui: “Convertir-vos i creieu en la Bona Nova de l’Evangeli”. Que així sigui. Amén.
Última actualització: 22 gener 2024