Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (1 de gener de 2025)
Nombres 6:22-27 / Gàlates 4:4-7 / Lluc 2:16-21
Dos mil vint-i-cinc. Amb tots vosaltres, que estimeu i sou propers a Montserrat i potser també amb els qui més casualment, sóu aquí o ens seguiur, comprendreu que la nostra comunitat senti una certa emoció en veure avui aquest any en el calendari. Tot i que és cert que fa quatre mesos que celebrem el mil·lenari de la fundació del monestir, durant molt de temps, hem mirat cap aquest número, dos mil vint-i-cinc, com el “moment” que contenia tot el pes d’aquest aniversari. ealment som al 2025?
Sí, hi som. I tot i que l’any nou sigui una festa civil, l’Església no es fa per res aliena dels sentiments propis d’un començament que són d’acció de gràcies i d’esperança, a les quals us convido tots a afegir-vos-hi.
Acció de gràcies per tantes coses bones que han passat. Darrere de totes elles, hi reconeixem la voluntat de Déu, que mai no ha deixat d’estimar aquest món, per això hem cantat amb el salm:
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra.
Les lectures d’avui reflecteixen aquesta resposta agraïda al Senyor, però que mai no es cansa de demanar la seva benedicció i recolzament. De generació en generació, des del moment que es van escriure els primers testimonis de la fe, ens hem girat humils cap a Déu, demanant que ens recordés i confessant la nostra confiança. I si bé és veritat que aquesta justícia de Déu en el govern del món no sempre és clara i aparent, sabem que Ell té la darrera paraula sobre tota circumstància. Aquesta consciència de la seva voluntat, se’ns transforma en una pregària per la fi de tot conflicte en el món, per la pau que Crist ens deixà com a realitat i com a desig, i per això avui ú de gener, és tant escaient que celebrem el dia mundial de la Pau.
Avui, també entonem una acció de gràcies per la nostra comunitat. Per mitjà de l’Abat Oliba, el Senyor va voler que monjos benedictins vinguessin fa mil anys en aquest lloc de Montserrat, a viure, ja aleshores al costat de Santa Maria, la seva vida segons la Regla de Sant Benet. Pregària, lectura, treball i conversió personal en comunitat han estat el
nostre dia a dia. En el fons d’aquesta vocació monàstica i mariana, compartim amb ella aquesta actitud que ens transmet l’Evangeli d’avui: “Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava”. Durant deu segles hem volgut ser, com ella, memòria de Déu, pel record i la meditació de la seva Paraula, en el cor de cada monjo i en el de tota la comunitat. Com Santa Maria, salvant tota distància, la Paraula de Déu s’ha anat fent el projecte de cadascú i, en una unitat de vocació que ha pres molts matisos en cada època i per la irradiació contemporània en tants camps, el nostre monestir ha donat fruit. La fertilitat té la seva solidesa en l’arrelament a aquesta tradició benedictina, formada per l’impacte de la creu, el llibre i l’arada, signes del compromís dels monjos amb l’evangeli, la cultura i el món.
En aquesta acció de gràcies per la inspiració que la nostra abadia ha rebut de Déu, i tal com hem fet durant tot el que portem de la celebració del mil·lenari, hi ha inclosos tots els peregrins, tots vosaltres, que heu omplert aquest santuari de sentit amb la vostra devoció a Santa Maria i amb la vostra estimació per la comunitat. Si una part de la vocació monàstica aquí, a Montserrat, és compartir amb la Mare de Déu aquest conservar i meditar en el cor la memòria de Déu, volem estendre la nostra vida espiritual en la mesura que puguem a tots els qui us acosteu a la Moreneta i feu que aquest santuari esdevingui un lloc de benedicció i de record de tot allò que Déu ha fet amb el seu Poble, un lloc d’evangelització, de coneixement de Jesucrist, de l’Evangeli i de la vida monàstica. Fa unes setmanes vam acollir el noviciat dels jesuïtes de la Província d’Espanya i em deia: en el fons, han trobat el mateix que Sant Ignasi: la Muntanya, Santa Maria i la pregària de la comunitat.
Agraïm el Jubileu amb el qual durant el mil·lenari el Papa Francesc ha volgut distingir el nostre santuari. Un motiu més perquè durant tots aquests mesos els pelegrins celebrin la misericòrdia d’un Déu que mai no és tan omnipotent com quan perdona i ens compadeix. Un any, aquest 2025, en el qual som dins del gran jubileu de l’Església, peregrinant en l’esperança, i som també un santuari jubilar per indicació del nostre bisbe Xabier.
No voldria que aquesta acció de gràcies pel món, per la nostra comunitat i per cada monjo que l’ha formada, semblés triomfalista o quelcom que només ens ateny a nosaltres. Per això us convido a
participar-hi i a fer-ho amb l’actitud adient. Només la humilitat que desprenen les lectures d’avui és adequada per a descriure la nostra posició davant de Déu i de la història. Tots som, com a molt, els servents que només han fet allò que havien de fer, i ens hem sentit estimats de Déu molt més enllà dels nostres mèrits. Per això ens girem a ell perquè “S’apiadi de nosaltres i ens faci veure la claror de la seva mirada”, perquè continuï donant-nos la intel·ligència de la fe i del misteri, la que va donar a Sant Pau, quan el va fer capaç de formular que per Jesucrist érem fills i hereus, la de l’autor de la carta als hebreus, que va saber que el mateix Jesucrist era la Paraula definitiva.
Tots els cristians tenim un repte evangelitzador. En iniciar aquest nou any, l’evangeli ens fa pensar un moment en el nom de Jesús, que vol dir salvador. Des d’ell, llegim la història com un diàleg entre la seva salvació i tot el pecat que Ell ha vingut a redimir, i el veiem transformant el món amb el seu amor, expressat a través de tants homes i dones que compleixen la seva voluntat. En Crist tenim el fonament de la nostra vida. Ell és qui seu a la falda de Santa Maria de Montserrat. Ell és qui sosté la pinya que representa la humanitat, diferent però unida en la confessió del seu nom.
Que Ell ens concedeixi de ser avui i aquí, en l’eucaristia que celebrem, amb tots els qui us hi uniu, i durant tot aquest 2025, els seus testimonis.
Última actualització: 2 gener 2025