Homilia del P. Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat (4 d’agost de 2024)
Èxode 16:2-4.12-15 / Efesis4:17.20-24 / Joan 6:24-35
Benvolguts germans i germanes en Crist:
La complexitat textual i narrativa de l’Evangeli de Joan que acabem d’escoltar pot ser fins i tot aclaparadora per d’un diumenge d’estiu com aquest. Per això ens centrarem només en una de les frases que diu Jesús: “Jo sóc el pa que dona la vida” (Jn 6, 35).
Pot resultar també xocant parlar de “pa de vida” en la nostra societat, on quan un ha de fer règim lo primer que li treuen de la dieta, és el pa.
En certa manera hem oblidat el sentit “d’aliment bàsic” que té el pa, almenys pels éssers humans entorn a la Mediterrània, on neix l’Evangeli.
La Bíblia però, des de l’AT fins al NT contempla moltes vegades el tema del pa: “menjaràs el pa amb la suor del teu front” (Gènesi 3,19); Melquisedec, rei de Salem, va portar a Abraham “pa i vi” (Gènesi 14, 18); El Senyor el donà el blat celestial (Salm 77, 24b); “porta una mica de farina i fes-me un pa”, li diu el profeta Elies a la viuda de Sarepta (1 Reyes 17:8-24); Jesús multiplica el pans (Jn 6); Jesús parteix el pa i els el donava com Eucaristia post-pasqual!!!
El gest donar i prendre el pa, és el gest per antonomàsia del qui vol donar vida als seus fills. La guerra suposa l’absència de pa; el racionament, la misèria (com ve ho veiem cada dia a la televisió).
I la nostra societat opulent, massa tipa de tot, s’oblida dels qui passen fam i set del més bàsic, s’oblida dels qui tenen set de justícia, dels qui pateixen les guerres en curs. El pa, continua mancant a moltes cases i a moltes persones ( i no molt lluny de nosaltres); fins el pa de la concòrdia no és habitual en moltes famílies actuals.
I Jesús es presenta com el Pa de Vida: no com aquell pa que els israelites reberen en forma de mannà. Perquè Jesús és més que Moisés i ve a dur a terme els profetes. Però nosaltres, cristians, davant d’aquestes realitats, tenim fam i set de Jesús?
Els diumenges que segueixen la Pentecosta estan caracteritzats per la catequesis sobre els fets i les paraules que Jesús va fer i ensenyar entre els seus. El gest de partir el pa, el pa l’Eucaristia, ens remet a un dels principals actes de Jesús quan es presenta ressuscitat. El seu Cos i la seva Sang, continuen alimentant avui la seva Església (que som nosaltres) i escampant el do de l’Evangeli a tots els cansats i afeixugats del nostre món.
En aquest diumenge centrem-nos una mica més en l’Eucaristia. La litúrgia que es sàvia i mestra, ens ho ensenya a fer: ens fa cantar com a antífona de comunió un fragment del mateix Evangeli que hem proclamat mentre anem a combregar. Quan ho fem, no oblidem la pietat eucarística, en el capteniment i en els gestos. I si de debò creiem que Jesús és el qui el Pare a enviat, serem capaços d’escampar l’esperança i la justícia entre els qui passen per moments difícils: serem capaços d’alimentar-nos espiritualment i de poder donar raó de la nostra joia amb humilitat i serenitat, davant a un món desesperançat, vencent tot pecat.
Acostem-nos renovellats a la taula Eucarística animats per l’escolta la Paraula evangèlica. Cantem amb goig el do de la fe. No ens oblidem els pobres.
Crist Senyor, do del Pare, ompliu els nostres cors del Sant Esperit, renoveu-nos amb el do de la vostra santedat. Amen.
Última actualització: 8 agost 2024