Skip to main content Scroll Top

Diumenge IV de durant l’any (1 febrer 2026)

Homilia del P. JOan M Mayol, monjo de Montserrat (1 de febrer de 2026)

Sofonies 2:3;3:12-13 / 1 corintis 1:26-31 / Mateu 5:1-12a

Germans i germanes,

Les lectures que avui hem escoltat, germans, neixen d’una mateixa certesa: la presència viva de Déu en el cor de tota persona.  I quan això és percep en veritat, tot canvia. No perquè la vida deixi de ser difícil, sinó perquè ja no estem sols.

Sofonies ens diu que la felicitat no s’amaga en coses espectaculars, sinó en fer el bé cada dia, sense pretensions i amb senzillesa. I sant Pau ens recorda que això només és possible si estem units a Jesucrist. Sense ell, anem perduts. Amb ell, descobrim qui som de debò. Ell és la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra llibertat i la nostra vida.

La vida no és fàcil. El món està ple d’injustícies, de violència i de contradiccions. Però Jesús no ens convida a resignar-nos. Ens convida a prendre partit: o pel bé o pel mal, o per l’amor o per l’egoisme. No hi ha terme mig. Les benaurances no són paraules toves: són una sacsejada. Desperten els cors més adormits i incomoden les consciències més tranquil·les.

Jesús no diu que sigui bo ser pobre, ni patir, ni passar gana. Diu que no val la pena viure a costa dels altres. Que és millor ser pobre que ric opressor. Millor plorar que fer plorar. Millor passar gana que negar el pa a algú. Feliços, no per patir, sinó per estimar sense fer mal.

Les benaurances no s’entenen amb el cap, sinó amb la vida. Des de fora semblen una bogeria. Però qui s’atreveix a viure-les descobreix una felicitat diferent, més fonda, més real. La felicitat de Jesús.

I Jesús encara va més lluny: diu feliços els qui són perseguits per causa de l’Evangeli. No perquè el sofriment sigui bo, sinó perquè quan algú et critica o t’ataca per viure l’Evangeli, t’adones que el que vius importa i molt. Que la teva fe no és decoració. Que és vida.

Avui, a l’Eucaristia, Jesús se’ns dóna perquè tinguem el seu mateix esperit. Ens envia a viure les benaurances a classe, a la feina, a les xarxes, a casa. No com herois, sinó com persones reals que estimen, que perdonen i que no passen de llarg.

Aquesta és la benaurança de Jesús; la felicitat que no s’acaba mai.

 

Última actualització: 3 febrer 2026