Scroll Top

Diumenge III de Pasqua (14 abril de 2024)

Homilia del P. Emili Solano (14 d’abril de 2024)

Fets dels Apòstols 3:13-15.17-19 / 1 Joan 2:1-5a / Lluc 24:13-35

 

Germans, som al temps pasqual, i la litúrgia ens ofereix alguns estímuls per enfortir la nostra fe en Crist ressuscitat. En aquest tercer diumenge de Pasqua, per exemple, sant Lluc narra com els dos deixebles d’Emmaús, després d’haver «reconegut Jesús quan partia el pa», anaren plens d’alegria a Jerusalem per informar els altres deixebles del que els havia passat. I precisament mentre estaven parlant, el Senyor mateix es va aparèixer mostrant les mans i els peus amb els signes de la passió. Després, davant la sorpresa i la incredulitat dels Apòstols, Jesús els va demanar menjar i li donaren un tall de peix a la brasa, i se’l menjà davant d’ells.

A diferència de la quaresma en que organitzem coses com Via Crucis, dejunis i abstinències, celebracions penitencials o xerrades quaresmals, quan arriba la Pasqua, com els deixebles, ens podem quedar “esglaiats”, alarmats i amb dubtes al nostre interior. No sabem què fer a Pasqua. Estem més acostumats a “fer coses” per Déu que ha deixar que Déu les faci en nosaltres.

I aquest és el sentit de la Pasqua. Reconèixer allò que Déu ha fet, reconèixer que ha complert totes les seves promeses i tota la nostra vida ha estat refeta, feta de nou. L’home vell tendirà a aixecar-se, però podem dir-li a la cara: “ets vell” i  rebutjar-lo. Sol ser més fàcil cuidar algú que deixar-se cuidar quan estem impedits. De manera semblant, ens és més fàcil oferir a Déu coses que agrair-li allò que ens ha donat, sobretot quan hem de reconèixer que ens ho ha donat tot. Per a això és la Pasqua, el pas que fa Déu en Jesucrist perquè passem de la mort a la vida, del pecat a la gràcia. En lloc d’intentar arribar difícilment a Déu, a la Pasqua Déu s’apropa fins a nosaltres en Jesucrist, i donar-nos el do de l’Esperit Sant. La Pasqua és agrair, és alegrar-se, gaudir i descansar en Déu. En un món en què només es venen els diaris que donen males notícies nosaltres tenim l’única notícia que val la pena que perduri tota l’eternitat als titulars: Que l’amor de Déu ha arribat en nosaltres a la seva plenitud; i encara n’hi ha tants que no se n’han assabentat.

En el relat del evangeli d’avui, i altres, es pot capta una invitació repetida a vèncer la incredulitat i a creure en la resurrecció de Crist, dons els deixebles estan cridats a ser testimonis precisament d’aquest esdeveniment extraordinari. La resurrecció de Crist és la dada central del cristianisme, veritat fonamental que cal reafirmar amb vigor en tots els temps, ja que negar-la, com de diverses maneres s’ha intentat fer i se segueix fent, o transformar-la en un esdeveniment purament espiritual, significa desvirtuar la nostra mateixa fe. «Si no va ressuscitar Crist —afirma sant Pau—, és en va la nostra predicació, és en va també la vostra fe».

En els dies que van seguir la resurrecció del Senyor, els Apòstols van romandre reunits, confortats per la presència de Maria, i després de l’Ascensió van perseverar, juntament amb Ella, a la pregària en espera de la Pentecosta. La Verge va ser per a ells mare i mestra, paper que segueix exercint pel que fa als cristians de tots els temps. Demanem-li que ens ajudi a ser sempre deixebles dòcils i testimonis valents del Senyor ressuscitat.

 

Última actualització: 14 abril 2024

Related Posts