Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (7 de setembre de 2024)
1 Corintis 4:6-9 / Lluc 6:1-5
Estimats germans i germanes, tal com us he dit al principi, l’acolliment que devem als nostres germans abats i monjos de tot el mon presents avui aquí, em porten a fer una homilia una mica multilingüe.
Per ducatum evangelii: Dieu nous met tous au défi de marcher conformément à l’Évangile. Aux abbés, comme le dira la prière Collecte d’aujourd’hui, on nous demande que « par des actes et des paroles, nous conduisions nos frères et sœurs sur les chemins de l’Évangile » : cela signifie témoigner le Christ, sa vie et ses enseignements. Une vie, la vie de Jésus de Nazareth, qui a été celle de l’incarnation du Verbe de Dieu, mais qui n’a pas cessé d’être profondément humaine, elle a embrassé toute la fragilité de l’homme pour la sauver. Il est beau que notre choix de vie monastique s’enracine dans cet appel commun de tous les baptisés. Les moines, cependant, parmi nos frères et sœurs chrétiens, nous cherchont ce face à face avec Dieu, et en écoutant sa voix et en suivant l’appel à vivre en communauté, nous travaillons, nous cherchons à nous dominer, nos passions, nos pensées, nous lisons, nous prions.
Los monjes intentamos vivir en presencia de Dios, siguiendo una llamada que nos conduce a Cristo. El silencio, el tiempo del monasterio, la repetición son elementos muy alternativos a la cultura actual pero que nosotros afirmamos plenamente válidos, especialmente porque no nos los damos nosotros a nosotros mismos, sino que los recibimos de Dios y de una tradición que los ha confirmado durante quince siglos y en cualquier lugar y cultura del mundo.
El P. Abat Ignasi M. ens deia que entenia abans d’ahir, en el moment de seva elecció, que entenia la seva benedicció com el darrer d’una sèrie d’esdeveniments d’aquests darrers dies, i el qualificava de mistagògic. Això vol dir que vol ensenyar alguna cosa. Tots els que l’hem tingut per professor, sabem que el nostre abat president defensa que la litúrgia s’explica ella mateixa, que no cal fer explicació de l’explicació. Potser per això avui la millor homilia seria dir-vos que, ja que som en una eucaristia que vol explicar alguna cosa especial i diferent, hi estiguéssiu atents.
Si ho haguésim planificat molt, el darrer dia que hauríem escollit per fer una celebració com aquesta hauria estat avui: el dia que inaugurem la celebració del Mil·lenari, entre aquest vespre i demà al matí. I aprofito per agrair la presència de la Schola Cantorum, que una vegada més feu un esforç per acompanyar-nos amb el vostre cant!
Dicevo, che con una planificazione un po curata non sarebbe stato propio oggi, inaugurazione del Millenario della fondazione del monastero, il giorno eletto per faré questa benedizione. Ma nulla, assolutamente nulla potrebbe spiegare meglio questa benedizione abbaziale che celebrarla con tutti gli abati e i monaci, quasi un centinaio, che per dieci giorni abbiamo celebrato il nostro Capitolo Generale. La vostra presenza, ancora oggi a Montserrat, rende visibile tutta la nostra Famiglia Sublacense Cassinesa e, pregando insieme per il Padre Abate Ignasi Maria, dà a questa Eucaristia una forza e un significato che nessuna lunga e meticolosa preparazione avrebbe potuto sostituire. Questo coro monastico pieno di fratelli, provenienti da tutte le nazioni, dai cinque continenti, rappresenta la forza del carisma benedettino capace di radicarsi in qualsiasi lingua e cultura, e che, mancante o debole nelle singole realtà, appare potente e forte nel suo insieme.
Ma è su di Lui che deve essere benedetto che preghiamo. Preghiamo affinché Dio li dia il suo Spirito con i suoi doni e lo riempia delle sue virtù. Affinchè possa avvicinarsi a quell’utopia di leadership e di autorità descritta nella Regola del Nostro Padre San Benedetto.
La preghiera di benedizione recupera alcune delle più impegnative idee date all’abbate:
Che cosa ardua non accetta di governare le anime e di adattarsi a molti modi di essere;
e sia consapevole che il suo dovere è di aiutare, piuttosto che di comandare.
Non anteponga nulla a Cristo e insegni che nulla deve essere messo davanti a lui.
E aggiungerei, con il permesso della liturgia, quella frase del capitolo, in cui San Benedetto arriva a una comprensione tanto semplice quanto profonda della autorità sopra una comunità umana: ” Sia pienamente cosciente di essersi assunto il compito di curare anime inferme e non di dover esercitare il dominio sulle sane (RB 27)”
All of us who are somewhat familiar with the Rule of St. Benedict we know that our Father in monastic life was a true interpreter of today’s Gospel. Despite being the great legislator of monastic life in the West, he always had before his eyes that humanity and respect for human weakness prevail. We find in him the flexibility of the legislator who is humble enough to let everyone who will come after to adapt everything that is necessary, except for the essential. As Fr. Adalbert de Vogüe put it, in Saint Benedict: “The Rule is erased before the Abbot” La Règle s’efface devant l’Abbé”.
Ara és el moment, estimat P. Ignasi M., com abat, de passar de la teoria a la pràctica. Després de molts anys d’estreta convivència i col·laboració amb diversos abats, d’haver-ne coneguts molts, d’haver reflexionat i escrit, ja no podràs dir més que parles de l’Abat i de la seva funció, com has fet davant de molta gent durant anys, sense ser-ho. Però tot això està en el teu insubstituïble bagatge personal. De la teoria a la pràctica, però també de la pràctica a la teoria, perquè, el teu ensenyament s’enriquirà encara més per tot allò que Déu et farà viure, d’un cap a l’altre de la terra.
Que Déu concedeixi pel teu servei, que tots els monestirs de la Congregació avancem pels camins de l’Evangeli, per testimoniar Jesucrist, el Salvador, que nasqué de Maria Verge i que és la Llum que il·lumina tot el mon.
Última actualització: 15 setembre 2024