Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (24 de desembre de 2025)
Isaïes 9:1-6 / Titus 2:11-14 / Lluc 2:1-14
Avui, Expliquem la història de l’amor de Déu conegut en Jesús de Natzaret.
Estimats germans i germanes, tot el que diem, cantem i segurament preguem en el silenci dels nostres cors en aquesta nit té aquesta intenció: recordar com Déu ens ha estimat sense mesura i com aquest amor s’ha fet real i palpable en Jesús, de qui proclamem que és la mateixa Paraula de Déu feta home.
La identitat d’aquesta solemnitat de Nadal ens ve de la nostra història. Cristianament s’enfonsa en la narració de l’Evangeli que hem escoltat, però també fou avançada en els profetes, entre ells d’una manera rellevant en Isaïes de qui hem escoltat el tercer nocturn i la primera lectura. Ell recollia l’expectació d’un passat anterior a la vinguda del Messies que ens permet avui a nosaltres, si aconseguim empatitzar amb l’esperança que ell ens proposa, aprofundir la comprensió d’aquest Crist, que es feu home en Jesús de Natzaret.
Què ens diu Isaïes? Que caminàvem en la fosca i que ens ve un príncep que ens és llum, pau, estabilitat. Alegreu-vos i feu festa. El profeta ens parla del contrast i del canvi total que l’esdeveniment del Messies porta a la terra!
L’Antic Testament és la nostra primera història, un relat del passat sempre ens interessa per a situar-nos en el present. I avui hi ha tres grans aspectes que voldria comentar-vos sobre el significat de la nostra celebració.
En primer lloc, Nadal ens provoca un cant de joia. Ens hi entretenim. Els monjos de Montserrat ens hi entretenim especialment i em sembla important. És fins i tot una mica alternatiu celebrar durant més de tres hores aquesta nit amb tots vosaltres, els qui sou aquí i els qui us uniu des de lluny, però no té cap altra intenció que subratllar-ne la importància, de la mateixa manera que ho fem la nit de Pasqua. Cantem que cantem! “Canteu, canteu, canteu” és l’inici dels primers tres versets del salm responsorial. En els himnes de Nadal ens referim al càntic nou que ens inspira aquesta nit i que per tot això entonem un moment de lloança. No us preocupeu els escolans que demà començareu vacances i deixareu de cantar una mica però, per ara, aquesta nit, cantem el Nadal.
En segon lloc, actualitzem la dimensió absolutament teològica del Nadal. Què vol dir això? Déu s’ha fet home i ha salvat la humanitat. Ens cal donar un sentit avui a això que proclamem en cada moment en la nostra litúrgia. Sant Anselm de Canterbury es va preguntar en un dels seus llibres més famosos: Perquè Déu es va fer home? I Certament que el doctor Magnífic, diu que a Déu no li calia, sinó que ho va fer per nosaltres, per amor. Potser és bo que personalitzem i individualitzem aquesta idea de salvació i d’estimació per a cadascun de nosaltres. Reconèixer que estar adherits a Jesucrist en el nostre baptisme renova aquella acció salvadora de Déu que començà en haver assumit la nostra humanitat, ens farà ser més profundament agraïts pel do de Jesucrist en el Nadal. Us asseguro que comprendre aquesta visió teològica, de la fe que il·lumina el nostre ser cristià ens porta a viure un Nadal diferent, des de l’interior, des del sentit. Crec que és molt important repetir-ho i creure-ho. Assumirem amb una joia diferent tot l’entorn festiu d’aquestes dates. Us convido doncs a anar una mica més enllà de l’embolcall d’aquestes festes. Potser perquè m’entengueu bé els escolans, us convido a desembolicar tots els regals, com en aquelles bromes o aquells amics invisibles on hi ha molts paquets, uns dins dels altres, com si al final quedés una capsa petita, la darrera, en la qual hi ha Jesucrist i és la que ens ha fet anar desfent els llaços i els papers de les altres.
En tercer lloc, el Regne de pau, de justícia, d’amor, que Jesucrist vingué a portar a la a la terra no ha estat automàtic. No hem pitjat un botó i tot s’ha posat en marxa. Potser perquè Déu en fer-se home s’ha auto limitat voluntàriament, ha escollit una manera tan profundament humana d’actuar en el Crist, tan sotmesa al temps i a les circumstàncies que acabarà crucificat. Déu ens ha salvat, ens hem adherit a la seva salvació però en el dia a dia ens hi resistim i Ell deixa el marge per resistir-nos, no ens força!
Individualment, podem fer l’anàlisi de quan no som realment constructors del Regne. És fàcil per a tots, A qui ens volem assemblar? Tenim molts models davant. Però siguem intel·ligents i sapiguem veure, què hi ha darrera de la imatge d’algunes persones que es proposen com exemples. Jo de vosaltres em refiaria primer dels qui coneixeu de carn i ossos i d’aquells dels quals ens sabeu directament alguna cosa, més que dels que només veieu per internet o pengen vídeos a Tik tok… Us aconsellaria que aterréssiu perquè aterrar és en el fons, amb perdó dels teòlegs, allò que va fer Déu en Jesús. Potser sí que tocar de peus a terra sigui una de les primeres lliçons per a viure el Nadal.
També col·lectivament sembla que ens resistim i ens preguntem davant de tantes situacions de violència: on i com i per aquí són reals tots aquests desitjos de pau, de justícia, de felicitat? Aterrem a la realitat però no podem deixar de mirar el cel. Nadal és saber que Déu hi és i que ha vingut i que per tant, si els nostres desitjos nadalencs estan arrelats en la seva voluntat, en la seva essència amorosa, han de ser bons i Ell n’és la garantia. Encara que després d’una guerra en vingui una altra, abans que no s’acabin les que ja hi eren, davant de tantes situacions de misèria, de ser testimonis que als sers humans sembli que els falti quelcom per ser humans, hi ha Déu i també hi ha tot el que en aquest món ha aterrat amb Ell. Tota la bondat que ha portat la persona de Jesucrist, Fill de Déu encarnat i el seu Evangeli, i de tots els qui volem ser deixebles. Que l’arbre que cau no ens faci deixar de veure el bosc que creix.
Com tots sabeu, és present aquests dies socialment el problema de la llar i de l’habitatge. El darrer graó d’aquest drama és el de la gent sense llar. És per això que avui, com un humil signe de solidaritat, us proposem col·laborar amb la Fundació Arrels que es dedica a acollir els sense llar i vèncer així una de les resistències que la societat posa al Regne de Déu.
Les tres grans qüestions de les que he parlat, aquest present de lloança, fer-nos conscients de la dignitat que tenim com homes i dones salvats, i de no parar-nos, atrapats per les resistències, sinó saber-les enfrontar, és el que ens fa responsables del nostre futur.
Allò important és la nostra reacció a aquesta consciència de l’acció de Déu en Jesucrist i en nosaltres: Sant Pau ens ha dit que la nostra resposta era viure una vida de sobrietat, de justícia i de pietat. Se li poden posar altres noms, tants com es vulgui, però potser la frase final de la lectura és quasi insuperable: voldríem ser “un poble ben seu, apassionat per fer el bé”.
Tant de bo sapiguem aterrar també nosaltres amb el Crist per a transformar el món segons l’Evangeli, essent generosos per tornar amor per amor, un amor que se’ns renova també en cada eucaristia que celebrem.
Última actualització: 25 desembre 2025