Homilia del P. Ignasi M Fossas, Abat President de la Congregació sublacense cassinense (6 de gener de 2025)
Isaïes 60:1-6 / Efesis 3:2-3a.5-6 / Mateu 2:1-12
La solemnitat de l’Epifania, en la litúrgia romana, ha acumulat la celebració de tres manifestacions de Nostre Senyor, de Jesús de Natzaret com a Messies, Fill de Déu fet home. Es tracta de la manifestació als pobles pagans, en la persona dels mags vinguts d’Orient, el Baptisme per part de Joan al qual es va sotmetre voluntàriament i les Noces de Canà. Es tracta de tres moments de la vida de Crist en els quals apareix clarament la seva condició de Déu i home veritable. En queda una reminiscència clara a l’antífona del Càntic de Maria de les segones vespres, que diu: Celebrem un dia santificat per tres miracles: avui, l’estel va guiar els mags al pessebre; avui, a les noces, l’aigua fou convertida en vi; avui, Crist, per salvar-nos, volgué ser batejat per Joan en el Jordà, al·leluia.
Amb la reforma del Missal i del calendari, s’ha volgut separar la celebració d’aquestes epifanies -manifestacions del Senyor. Per això avui ens centrem en la manifestació als pobles pagans, diumenge que ve celebrarem el Baptisme del Senyor i d’aquí a dos diumenges llegirem a missa el miracle de les noces de Canà, amb la conversió de l’aigua en vi.
Les lectures d’avui ens presenten, per tant, la dimensió universal de la salvació, el fet que l’encarnació del Verb ha tingut lloc per salvar la humanitat sencera, estesa arreu del mon al llarg de tots els temps.
Es complia així la profecia d’Isaïes, que hem sentit a la primera lectura: porten a casa teva la riquesa de las nacions… tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor, i també es complia el que hem sentit en el salm responsorial: els reis d’Aràbia i de Sabà li oferiran presents. Li faran homenatge tots els reis, se li sotmetran tots els pobles. El Déu d’Israel és el Déu Únic que salva tots els pobles. El seu designi de redempció no va adreçat exclusivament al poble jueu, sinó que a partir dels fills d’Abraham, com d’una llavor potent, arriba a la humanitat sencera. És el misteri secret revelat per Déu que sant Pau comunica als Efesis: tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. En aquest cas, es tracta de la revelació d’un secret que te un contingut positiu, es una bona notícia: la redempció que ens ve de Crist val per a tothom. Ho rebem encara així, com una bona notícia per al nostre temps?
Jesús de Natzaret, el Messies, el Verb de Déu fet home, es llum resplendor de la llum, ell mateix que va dir als seus deixebles: Jo soc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida (Jo 8, 12). Reconeixem en Jesús el Verb de Déu, el qui és la Paraula, el qui té en ell la Vida, la Vida que és Llum dels homes. La llum que resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la (cf. Jo 1, 4-5). A partir d’aquesta confessió de fe, la rica simbologia de la llum pren per als cristians un significat especial. Podríem dir que nosaltres sabem per què, durant aquestes festes de Nadal, els carrers s’engalanen de llums, els arbres i les cases s’omplen de lluminàries de tots colors, i fins a l’interior de les llars s’afegeix un escreix de llum en certs llocs especials. La llum és, per als deixebles de Crist, signe del Ressuscitat, record de la persona d’Aquell que, essent Fill de Maria és alhora Fill de Déu, i per tant ens obre al coneixement i a l’amor del Pare i de l’Esperit Sant.
També aquí l’analogia amb la creació ens ajuda a apropar-nos al misteri de Crist. Així com Déu, que al principi va crear el cel i la terra, amb el sol i la lluna i els estels del firmament, fa sortir el sol sobre tothom, sobre bons i dolents, sobre justos i injustos (Mt 5, 45), de la mateixa manera, Déu va enviar el seu Fill Jesucrist per salvar la humanitat sencera de tots els temps, primer al po-ble d’Israel, com a signe i llavor de redempció, per tal d’assegurar el realisme de l’encarnació del Verb, i després a tothom. La presència dels mags procedents de l’Orient, d’una terra i d’una cultura estranyes a la d’Israel, i que en altre temps havia estat fins i tot hostil, vol expressar aquesta dimensió universal de la salvació. Ningú està exclòs de la llum de Crist, com ningú n’està de la llum del sol, a no ser que altres homes la hi privin o que un mateix la rebutgi voluntàriament. Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Nosaltres som la nova Jerusalem. Encara que les tenebres sovint embolcallen la terra i fosques nuvolades cobreixen les nacions, deixem que la llum de Crist ens il·lumini, ens doni el seu coneixement i la seva força; deixem que escalfi i abrandi el nostre cor amb el foc de l’amor. Repetim la pregària d’ahir a vespres: Senyor, que ens il·lumini la llum de la vostra divinitat; feu que, gui-ats per ella a través de la foscor d’aquest món, puguem arribar a la claror de la pàtria eterna. Amén.
Última actualització: 8 gener 2025