Homilia del P. Josep M Soler, Abat emèrit de Montserrat (21 de juliol de 2024)
Jeremies 23:1-6 / Efesis 2:13-18 / Marc 6:30-34
Jesús es compadí de la gent perquè eren com ovelles sense pastor. Ho deia, germans i germanes, l’evangeli que acabem d’escoltar. Els caps religiosos que havien de fer de pastors, no s’han interessat pel bé de les ovelles sinó pel bé propi, i en lloc d’aplegar-les i oferir-los bones pastures, les han dispersades, les han esfereït –com deia el profeta Jeremies a la primera lectura- imposant-los unes pràctiques que ni ells mateixos podien suportar (cf. Mt 23, 4) i les han allunyat del camí de la salvació (cf. Mt 23, 13-14).
Les ovelles sense pastor es dispersen, cadascuna segons el seu instint buscant aliment i fonts d’aigua. Deixades soles, cerquen i molt sovint no troben nodriment ni aigua on veure. Mentre que el pastor sap on són les bones pastures i on poden satisfer la set, i les hi mena. Sense conèixer els camins i sense que ningú les guiï, es poden fatigar excessivament, poden esgarrinxar-se o prendre mal, el llop les pot atacar.
Jesús es compadeix d’aquesta situació del poble, que compara a les ovelles sense pastor. I amb la seva paraula i les seves obres es posarà a fer de bon pastor. Aquesta és la seva missió. Ensenyarà el camí que mena a viure en plenitud, conduirà a trobar el nodriment humà i espiritual per satisfer la fam i la set del cor i de la intel·ligència, donarà fecunditat a l’acció de les persones, buscarà les ovelles perdudes i esgarriades per posar-se-les tendrament a l’espatlla, guarirà les ferides, s’ocuparà de les malaltes (cf. Ez 34, 15-16; Mt 18, 10-14). Evidentment, parlar d’ovelles és una manera imatjada de referir-se a les persones que el segueixen amb interès perquè ningú no els ha parlat mai com ell (cf. Mc 1, 21). I no pensa només en aquelles persones concretes que té al davant. Pensa en tota la humanitat . I per això associa els apòstols a la seva obra, que com ell hauran de ser bons pastors, hauran viure abnegadament la donació a les persones i les exigències de l’obra evangelitzadora. Però, en la seva sol·licitud, els ensenya que hauran de trobar també moments de descans i de nodrir-se espiritualment amb la pregària. Els apòstols dugueren a terme aquesta missió I en confiaren la continuació als seus successors. I així fins al dia d’avui.
El nostre món és com un conjunt d’ovelles sense pastor. Molts analistes de la nostra societat occidental –i concretament europea- remarquen el malestar, la confusió i el desconcert de molta gent que veu com disminueix el seu poder adquisitiu, que es troba davant la desinformació i la mentida que fan impossible distingir entre allò que és veritat i allò que és fals, que tem pel seu futur davant d’allò que el Papa Francesc anomena una tercera guerra mundial a trossos que posa en qüestió la seguretat i l’esdevenidor dels seus fills i néts, hi ha gent que tem que una màquina moguda per intel·ligència artificial pugui decidir sobre la vida i la mort de les persones. Els analistes remarquen el declivi de la demografia, de la família; el predomini del nihilisme en la vida social i la minva creixent de la religió. Algú ha parlat de l’autodestrucció de la cultura occidental. Una cultura, amb la qual Europa s’identificava, fonamentada en la fe en Déu i en l’Evangeli de Jesucrist, en la llibertat, en la igualtat, en la democràcia i en la justícia (cf. G. Agamben, “El ocaso de occidente”: ABC 30.6.24, p. 3). Ens trobem en un moment ideològic, social i polític de molts canvis i indecisions. No sabem ben bé cap on va tot plegat. I hi ha falsos pastors que volen imposar els seus models per qüestions ideològiques o econòmiques.
En aquest panorama que, com deia, ens fa semblants a ovelles sense pastor, Jesucrist, amb la seva paraula i la seva vida, ens vol ajudar. Es compadeix del desconcert, del sofriment, de la manca de sentit que generen en tanta gent aquestes situacions. Jesucrist ens ensenya a jutjar i a separar allò que és verdader d’allò que és fals, allò que dóna vida d’allò que és incapaç de donar-ne. Perquè l’existència humana no és una cosa líquida, sense valors ferms, que pot canviar segons la demanda de l’instant i de l’instint. Construir la vida sobre l’Evangeli és construir-la sobre la roca ferma, sobre uns principis estables (cf. Mt 7, 24-27). Jesucrist, i només, ell, té paraules que donen vida eterna (cf. Jo 6, 68) i sentit coherent a l’existència. Ell, i només ell, és el camí, la veritat i la vida (cf. Jo, 14, 6)). Ell, i només ell, té les claus del regne de la mort per alliberar-nos-en (cf. Ap, 1, 18). Ell, i només ell, ens pot oferir la felicitat eterna i plena en el regne de Déu (cf. Mt 22, 8; 25, 35).
L’Església, cada cristià, hem de tenir dins del cor, com Jesús, la compassió envers la multitud, envers els nostres contemporanis. I, a més, pel baptisme i la confirmació, som continuadors del petit grup dels dotze i cridats, per tant, a transformar el món en el qual vivim, a donar-li sentit, a ajudar els nostres contemporanis a descobrir Jesucrist i el seu Evangeli. I des d’aquí fer obra de promoció social en favor de la justícia i de la pau. Per fer-ho ens cal trobar moments de pregària i de repòs contemplatiu, com els apòstols, al costat de Jesucrist present en la seva Església. L’Eucaristia ens dona llum i forces per tenir envers els altres un amor servicial i ple de compassió semblant al de Jesucrist.
Última actualització: 21 juliol 2024