Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (25 de desembre de 2025)
Isaïes 52:7-10 / Hebreus 1:1-6 / Joan:1-18
Existeix, estimats germans i germanes, una mena d’efecte Nadal, que fa que un dia com avui estiguem contents.
Podem haver-hi motius una mica extraordinaris, com per exemple començar les vacances pels escolans, després d’uns mesos intensos de vida i de celebració del Mil·lenari, també hi ha tots aquests motius menys extraordinaris però tan propis d’aquestes festes, els retrobaments familiars, els regals, la preparació dels àpats.
Voldria creure que, a més, per a molts, la joia d’avui té un nucli espiritual important i que ens alegrem perquè recordem i celebrem una veritat fonamental de la nostra fe: “La Paraula es va fer home i va habitar entre nosaltres”. És a dir, va haver-hi un naixement diferent i únic, un Nadal, que és l’evolució catalana del nom Natalem, naixement en llatí. Tan significatiu que el continuem celebrant avui.
Però no és el cristianisme que se’n derivà i l’Església que ha marcat de manera transcendental la història de la terra durant aquests vint segles allò que més ens afecta, sinó personalment ens toca el do que ens fa Déu de poder comprendre des de la fe, aquest apropament a la humanitat en Jesús de Natzaret. Podem entendre, encara que no sigui del tot, el pròleg de l’Evangeli de Joan que hem llegit, i que explica què és realment Nadal de manera insuperable, poder acostar-nos al comentari que en feia Sant Agustí, quan deia que ell “Sant Agustí”, no tenia paraules per explicar-ho… No sé on quedem tots els altres…
A nosaltres ens toca continuar fent present tot allò que entenguem de l’evangeli i de Jesucrist. Ho hem de fer ben conscients que davant de Déu, de la fe, de tot el món espiritual hi ha moltes opcions.
Per exemple, hi ha un conegut diari de Barcelona que publica diàriament entrevistes a persones molt diverses. Personalment agraeixo que sovint hi consti l’opció religiosa de l’entrevistat. Entre altres coses, m’ha donat un contingut bastant entretingut per aquesta homilia.
Aquestes darreres setmanes he anat guardant aquestes converses i és interessant com aquestes persones s’acosten a Déu.
Algunes vegades hi ha senzillament silenci. Imagino que l’entrevistat diu clarament que no vol que consti cap comentari sobre la seva opció religiosa.
A vegades hi ha una confessió atea com respondre a la pregunta: creences?: “No. L’univers existeix sense Déu” o “No. La meva passió després del cervell, és el surf” o: “Soc Atea, però tots necessitem creure en alguna cosa”. En aquesta darrera ja afluixem una mica. Nogensmenys, es tracta de la directora de la pel·lícula “Los Domingos”, segurament una de les ocasions on darrerament la vida contemplativa i el fenòmen de la vocació religiosa ha arribat a més gent!
Altres vegades hi ha tot un món de creences espirituals una mica més difuses. Per exemple: “sentim un buit. Proposo que abracem el misteri”; o “tot i que no sé què hi ha, alguna cosa hi ha”, o “No ho sé encara. Crec que crec en alguna cosa”.
Ah!, i hi ha també algú que diu que és catòlic, fins i tot catòlic practicant, fet que ens provoca el consol i l’alegria de no estar sols!
Com deia el teòleg Karl Rahner, és important que es parli de Déu, que es parli de la necessitat de creure o no. Que valorem que el món espiritual i personal està aquí, sobre la taula, sobre el paper, sobre el diari. És en aquest món i en aquesta humanitat reflectida d’alguna manera en aquestes entrevistes, totes fetes a persones molt sòlides i respectables, en la qual nosaltres continuem proposant Jesús de Natzaret com la llum que ve al món i li manifestem el nostre acolliment.
Es tracta com deia de l’Evangeli de facilitar que els qui no l’han reconegut, el reconeguin. Déu després de parlar de tantes maneres, ha parlat avui en el naixement del Messies, “Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat”. No es podia fer res més per nosaltres.
El pròleg de l’Evangeli de Sant Joan que hem llegit, ja descriu una resistència a creure. Alguna vegada fem discursos molt apocalíptics sobre la nostra fe, com si ens inventéssim alguna cosa avui, quan de fet el testimoni de l’amor de Déu, del seu Regne, de Jesucrist es va predir i explicar amb totes les dificultats, problemes i objeccions, algunes ben honestes, i que són presents en el món des de l’inici, com quelcom humà que no es deixa anar en la bondat i en el bé.
Una de les maneres amb les quals demostrem que hem acollit la Paraula de Déu, és intentar col·laborar en el progrés del seu Regne. La realitat de Josep i Maria a Betlem és la d’una parella que ha de tenir el fill en un estable, pràcticament al carrer. Com hem fet aquesta nit, us proposem que col·laboreu amb la col·lecta que farem a favor de la Fundació Arrels, que s’ocupa de l’atenció als sensellar, el graó final de tot un problema social sobre l’habitatge. La seva acció pren els qui dormen al carrer i els retorna una mica de dignitat.
Celebramos Navidad. Creemos que la Palabra se hizo carne y contemplamos su gloria. En Jesucristo hemos visto a Dios. No puede haber otro don mayor para toda la humanidad. Enmedio de todas las fiestas que acompañan estos días, no olvidemos el centro, el niño Jesús en el Pessebre, allí donde convergen las miradas y la fe.
Probably some of you come to celebrate this morning Christmas in Montserrat. May the liturgy of this day, no just remind us of the blessed birth of our saviour Jesus Christ but to give us this inner feeling of his presence. May we look forward to bring to the world some of the peace and joy that fill the hearts, the families. Trough Him God has revealed himself. In Him we have received grace and Truth. Let’s be always thankful.
Continuem aquesta eucaristia del dia de Nadal fent encara més present Jesucrist en els dons del pa i el vi, prova que volgué romandre amb nosaltres per sempre, perquè Ell que se’ns donà en el seu naixement, continuï sempre enmig nostre.
Última actualització: 25 desembre 2025