Homilia del P. Lluís Planas, monjo de Montserrat (18 d’agost de 2024)
Proverbis 9:1-6 / Efesis 5:15-20 / Joan 6:51-58
Diumenge passat la lectura de l’evangeli ens feia una pregunta fonamental: qui és Jesús? La resposta havia de ser personal, perquè demanava que cadascú fes l’experiència de veure i de creure en Ell, d’aquesta manera ens permetia de descobrir el significat de Jesús en la nostra vida. Descobrir, des del cor, que Déu s’ha fet un com nosaltres. I és amb Jesús que nosaltres podem veure Déu, aquest Déu que, encarnant-se en Jesús, ve per donar-nos vida, la vida eterna.
Avui l’evangelista Sant Joan ens proposa anar més endins, perquè es tracta que, des de la fe, ens adonem que el mateix Jesús és el nostre aliment, i per tant és la força que ens permetrà anar a fons en el camí de fe que cadascú ha de fer. Per explicitar-ho millor: hem sentit que Jesús ens deia: «Jo soc el pa viu baixat del cel» No es tracta d’un pa corrent, com el que habitualment podem trobar a la taula de casa nostra, sinó que ens ha dit que aquest pa és viu, és a dir, que transmet vida, i ha continuat: «Qui menja aquest pa viurà per sempre» Qui fa seu, qui interioritza la vida de Jesús, viurà per sempre. Creure vol dir que s’està convençut que la vida no s’acaba en la mort, sinó que la fe li fa entendre que, en Déu, la vida és eterna.
Amb tot en l’evangeli d’avui hi ha alguna expressió que ens pot sorprendre, com quan diu: «el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món»; si darrere d’aquesta afirmació nosaltres sabem entendre que no ens parla de la materialitat de la carn, sinó del significat de la carn, més fàcilment podrem comprendre que, el que ens diu, és que l’aliment, per poder avançar en el camí de la nostra fe, consisteix a amarar-nos de la seva experiència de vida, perquè ha vingut precisament per donar vida en aquest món. I si hi ha un lloc privilegiat per acollir el do de Déu, en el que tots podem nodrir-nos de la seva vida, és l’Eucaristia; perquè a la seva taula escoltem i acollim la seva Paraula, i després passem al sagrament. Mengem el Crist Paraula i així ens preparem per menjar el Crist, Pa i Vi. En el cor d’aquesta mateixa Eucaristia tots els sacerdots consagrarem, sota el signe del pa i del vi, recordant la voluntat de Jesús i direm: “Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos, entregat per vosaltres” i la mateixa idea la repetirem quan direm: “Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva sang, la sang de l’aliança nova i eterna, vessada per vosaltres i per tots els homes, en remissió dels pecats” La remissió dels pecats ens obre les portes de la salvació, de la vida. Repetirem en el fons el que hem sentit a l’evangeli: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia».
Per això és tan important que els creients participem en l’Eucaristia, perquè no es tracta recordar uns fets passats, sinó que avui, fem present, l’experiència de la vida de Jesús. Alimentar-nos de la seva experiència de vida, al voltant de la taula de l’Eucaristia, és aprofundir la nostra realitat cristiana. És entrar en el sagrament, en el misteri de Jesús; és identificar-nos amb Jesús. «Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell». Si ens hi fixem bé, això només es pot dir des de l’amor; només ho pot dir aquell que estima i que obre les portes de la seva intimitat: està en mi i jo en ell. És una experiència única que integra la nostra vida amb la de Jesús. I això ens ho diu a tots i a cadascú, sense excepcions; cal que ens deixem abraçar, agafar, la nostra interioritat per Jesús. Per mitjà de l’Eucaristia, gràcies a Ell, hem estat introduïts en una relació que té una profunditat i una força immensa perquè ens convida a viure en la comunió de l’amor.
El cimal d’aquesta relació d’amor és quan Jesús ens comunica: «a mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies el Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi». La comunió d’amor que Jesús estableix amb nosaltres és semblant a la comunió que Ell té amb el Pare. Jesús ens obre doncs les portes a la comunió de l’amor de Déu. La paraula de Jesús encara avui és tan ferma com ara fa dos mil anys. L’Eucaristia que estem celebrant és l’acompliment de la seva promesa. El pa i el vi consagrats són, d’una manera misteriosa, però real, la seva mateixa Persona que, per amor, se’ns dona perquè tinguem vida. Així podem dir que ens sentim estimats, i això s’hauria de notar en la nostra mirada, en els nostres gestos, en la nostra vida. Cada dia que tenim el goig de participar en la taula de l’Eucaristia, n’hauríem de donar gràcies i hauríem de saber transmetre l’energia de l’amor de Déu que hem rebut.
Última actualització: 10 setembre 2024