Scroll Top

Diumenge VI Pasqua (5 maig 2024)

Homilia del P. Josep M Soler, Abat emèrit de Montserrat (5 de maig de 2024)

Fets dels Apòstols 10:25-26.34-35.44-48 / 1 Joan 4:7-10 / Joan 15:9-17

 

La fe cristiana no és un contingut de creences teòriques i de pràctiques rituals sinó una experiència viscuda amb tota la intensitat personal. L’evangeli que acabem d’escoltar, dens de contingut, ens invita precisament a una vivència profunda de la nostra vinculació a Jesucrist.

Aquesta invitació,  la podem resumir en tres frases de Jesús del text evangèlic que ens ha estat proclamat.

La primera: manteniu-vos en l’amor. El nucli de la fe cristiana és l’amor: l’amor que Déu ens té sense cap mèrit nostre, l’amor que nostres li tenim a ell i l’amor que hem de tenir envers els altres.. Jesús deia: jo us estimo com el Pare m’estima. És a dir, som estimats per Jesús amb la mateixa plenitud amb què el Pare l’estima a ell. I ens ho demostrat abraçant la creu per amor i deixant-nos el sagrament de l’Eucaristia, que és memorial i presència del seu amor infinit. Ser cristià, doncs, es viure la certesa que Jesucrist ens estima personalment, tal com som, amb tota la nostra història personal. Si pensem bé què significa això, ens sentim meravellats, confosos en la nostra realitat petita i pecadora. Però això no és tot. Jesús té set del nostre amor i per això ens diu: manteniu-vos en l’amor que us tinc. És a dir, no us en separeu, deixeu-vos estimar i procureu correspondre al meu amor amb el vostre amor. Sap que el nostre és un amor migrat, pobre, inconstant. Però el vol perquè ens ha fet els seus amics, amb una iniciativa tota gratuïta. En el nostre itinerari de fe, hi ha, és cert, una opció nostra a favor d’ell. Però ell ens havia estimat i escollit abans. Ens ho deia, també, a l’evangeli: no sou vosaltres els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit i us he fet amics. No vol que siguem servents, que el servent no comparteix la intimitat amb el seu amo. Jesús vol viure amb nosaltres una relació personal i lliure, confiada, sincera. I una relació així és portadora de vida. Diumenge passat ens posava la imatge de la unió de la sarment amb el cep; ell és el cep i nosaltres les sarments, deia (cf. Jo 15, 5); la vida que ell té passa a nosaltres per l’acció de l’Esperit. Això ens obre l’horitzó duna experiència intensa, contemplativa, transformadora. La garantia per perseverar unit al Crist és, tal com deia ell, observar els seus manaments; és a dir, viure d’acord amb la seva Paraula, particularment en la relació amb els altres, en la pràctica de la caritat fraterna.

Mantenir-nos en l’amor, però, no es limita a acollir l’amor que Jesús ens té i a correspondre-li, cal estimar els altres. I fer-ho amb un amor concret i sense límits: El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. El llistó és molt alt. Cal estimar com Jesús ha estimat, fins al do de la pròpia vida. L’amistat amb ell ens transforma en ell i ens porta a actuar per amor, com ell, en vers els altres.

La segona frase de Jesús que voldria destacar és: Us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit. Gratuïtament, per pura gràcia ens ha escollit i ens ha confiat una missió. Una missió que queda concentrada en una paraula: donar fruit arreu on siguem. I aquest fruit no és altre que el resultat d’estar units a ell i deixar que la seva vida passi a la nostra i de donar-se als altres per amor, amb esperit de servei i treballant per la justícia i la pau a favor de tots els germans i germanes en humanitat. Tenint present, a més, que allà on no pot arribar la nostra acció, hi pot arribar la nostra pregària. A la dignitat, rebuda gratuïtament, doncs, de ser amics seus, Jesucrist hi afegeix una altra dignitat, la de continuar la seva missió en el món. Una missió centrada en l’amor. És una dignitat i una responsabilitat, que només podem dur a terme units a ell i rebent la força de l’Esperit que ell ens comunica.

I, finalment, la tercera frase que voldria destacar de l’evangeli d’avui és: us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc. Una alegria ben plena. El fet de mantenir-nos units a Jesucrist, d’entrar en comunió d’amistat i de missió amb ell i de donar fruit al servei dels altres ens fa fecunds i en fa compartir l’alegria de Jesús. Una alegria ben plena al fons del cor. L’evangeli subratllava, a més, que aquesta alegria no és una cosa del futur. Ja la podem tenir ara, perquè units a ell, ens és donat de participar de l’alegria que ell té en la comunió amb el Pare i l’Esperit Sant. Fins al punt que la mesura de l’alegria espiritual que ara tenim ens pot indicar la intensitat del nostre mantenir-nos en l’amor de Jesucrist.

Que  ens ompli d’alegria una gràcia pasqual tan immensa. I ens porti a donar-ne gràcies.

Última actualització: 5 maig 2024