Homilia del P. Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat (25 de gener de 2026)
Isaïes 8:23b-9:3 / 1 Corintis 10-13.17 / Mateu 4:12-23
Benvolguts germans i germanes,
Pensant en l’evangeli que ens acaba de proclamar el diaca, m’he adonat que hi sobresurten dos temes clau. D’una banda, el tema de la llum; de l’altra, el tema del seguiment, ambdós, però, amb un mateix objectiu: la conversió, perquè el Regne de Déu ja és enmig nostre.
Pel que fa a la llum, la descripció que sant Mateu ens fa de l’aparició pública de Jesús va precedida pel record de Joan Baptista, que havia estat empresonat i silenciat, i també pel fet que Jesús deixà Natzaret i es traslladà a Cafarnaüm, prop del llac de Galilea. És com si l’evangelista ens volgués dir això: que, si la veu del Baptista s’havia apagat, ara començava a escoltar-se una nova veu: la de Jesús, que anuncia una nova vida per a tots aquells que vivien envoltats per les tenebres, tot fent ressò del profeta Isaïes que hem proclamat a la primera lectura.
Jesús és la llum que il·lumina. Una llum que ens convida a no deixar-nos enredar per les xarxes de la comoditat i de la desil·lusió. Una llum que ens diu que, sota les crostes del mal que semblen envair-ho tot, s’hi troben la bondat i el compromís de Déu a favor de tota la humanitat. Aquesta llum, però, no ens estalvia la presa de decisions; més aviat ens permet d’avançar, encara que sovint ho hàgim de fer a les palpentes, perquè –com hem cantat al salm responsorial– “el Senyor m’il·lumina i em salva: ¿qui em pot fer por?” (Ps 26, 1).
Jesús, l’home-Déu, va viure i va morir ensenyant-nos que és possible viure d’una altra manera, que és possible sortir de l’obscuritat. I aquesta és la bona notícia per a totes les generacions. Una notícia que trobem resumida en la primera paraula de la seva predicació: “Convertiu-vos, perquè el Regne de Déu és ja a prop vostre”. És a dir: el dia del vostre alliberament ja és aquí; la llum, encara que sigui tènue, ja brilla enmig vostre.
Quan passem al segon tema, el del seguiment, veiem Jesús caminant vora el llac de Galilea. Allà hi troba Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Després hi troba Joan i Jaume, els fills de Zebedeu. A tots ells els crida perquè el segueixin. I ells, deixant xarxes i barques, el van seguir.
A l’Evangeli, la crida que Jesús adreça als homes i a les dones de tots els temps és clara i directa: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes”. I és important adonar-nos que aquesta crida no arriba fora de la vida, sinó just al bell mig de la vida quotidiana. Per això ens cal viure el present com un temps i un espai plens de Déu, més enllà de la nostra tebiesa, però també més enllà de les nostres seguretats i projectes.
Qui segueix algú s’hi identifica: amb el seu pensament i, sobretot, amb la seva manera de viure. Per això, seguir Jesús vol dir acceptar un destí que, aquí i ara, continua sent incert i exigent, com ho fou el del Mestre. El deixeble —nosaltres—, cadascú en el seu temps i en el seu lloc, està cridat a ser un altre Crist.
Germans i germanes, en tots els temps, en el de Jesús i en el nostre, ressona la mateixa crida: vine amb mi! El mateix Esperit que obrí els ulls de Pau a Damasc és el que avui vol obrir els nostres cors a la unitat. La llum de Crist no es divideix: és una sola, com una sola és l’esperança a la qual som cridats.
Que la celebració de l’Eucaristia ens ajudi a descobrir aquesta llum que ja brilla enmig nostre, i ens ajudi a ser fidels a la crida rebuda: convertiu-vos, que el Regne de Déu ja és enmig vostre!»
Última actualització: 25 gener 2026