Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (19 de maig de 2024)
Fets dels Apòstols 2:1-11 / Gàlates 5:16-25 / Joan 15:26-27; 16:12-15
Qui és aquest Esperit Sant? Les lectures d’avui ens en parlen, descrivint la seva revelació als apòstols, descrivint les capacitats i les possibilitats que obra en nosaltres. L’Esperit Sant és universal i personal. Ve sobre tothom, sobre aquesta comunitat representada precisament pels apòstols reunits amb Maria, però hi ve d’una manera personalíssima, al cor de cadascú, a la nostra interioritat i al nostre cos, envigorint-nos per la vida. Precisament per aquest caràcter de l’Esperit que ve sobre tots, vaig voler escoltar alguns dels qui rebreu especialment avui els seu do, el do d’aquest Esperit. Dilluns passat, estimats germans i germanes, amb alguns monjos encarregats de l’Escolania vam voler compartir una estona amb els escolans que avui reben el sagrament de la confirmació. Ja els hi vaig dir clarament que la meva intenció és que m’ajudessin a escriure aquesta homilia! M’adreço per tant especialment a vosaltres i a les vostres germanes i germà que també reben avui la confirmació, però amb la intenció que aquestes paraules ens recordin a tots la nostra realitat espiritual, aquella que se’ns dona per l’Esperit Sant.
Va ser una estona molt interessant, almenys per a mi. Vaig aprendre que l’Esperit Sant és molt “random”. Això no ho van dir els escolans, ho dic jo, però vaig descobrir que aquesta paraula anglesa, que vol dir aleatori, s’ha incorporat al llenguatge dels joves. Un dels significats de random és “ser impredictible” i li escau molt bé a l’Esperit Sant que té aquest punt de llibertat i de flexibilitat que supera totes les definicions i previsions. Un altre significat de random, però, que és el de tenir poc pes o ser irrellevant, no li escau gens a l’Esperit Sant, que forma part de Déu mateix, que és present a la Creació des del principi i que ha ajudat tota la humanitat a avançar i a progressar. I això té molt de pes! L’Esperit Sant té grans contrastos, és molt lleuger per la seva capacitat de ser a tot arreu i pesa molt a la vegada pels efectes que té sobre la nostra vida.
L’Esperit Sant ha donat a tots els pobles el coneixement de Déu, però això només ho fa a través de cadascú de nosaltres. En un moment intranscendent de la nostra , un de vosaltres, després d’una pregunta, que no recordo, va dir: “a mi no em miris”. Jo puc no mirar. Nosaltres podem no mirar però no li digueu mai a Déu: “a mi no em miris”, perquè Ell no pot deixar de mirar. L’Esperit Sant és la mirada de Déu sobre cadascun de nosaltres. Una mirada que comença en el primer moment de la nostra existència, que després es defineix de manera cristiana en el nostre baptisme i que avui es confirma. La confirmació és senzillament això que diu el seu nom, confirmar quelcom que ja existeix: ser del Crist pel do de l’Esperit Sant. Fer-ho en aquesta edat vostre, per vosaltres que vau ser batejats de petits, ha de tenir el sentit de viure i interioritzar què vol dir ser cristians. Algun de vosaltres col·locava la vostra fe dintre d’una relació personal amb Déu, amb Jesucrist i amb la Mare de Déu. Maria, com representa bé aquesta pintura del presbiteri, la penúltima en tota la vida de la Mare de Déu que tenim representada en aquesta basílica, és la que presideix els apòstols a la Pentecosta. És bo que estigui present en la nostra Pentecosta! A Montserrat en som constantment testimonis.
Confirmar-se és: “continuar essent cristians” segons vosaltres mateixos vau dir: això és, seguir Jesucrist. Seguir-lo com ens han ensenyat i fer allò que Ell mateix ens va demanar que féssim: estimar-nos els uns als altres.
Quan us vam preguntar perquè us confirmàveu, algú va dir : “no hi ha cap raó per no fer-ho”. Aquesta frase que podria semblar com una mica irresponsable, com si no volguéssim entrar en els motius de veritat, ens revela en el fons un fet molt interessant. Algú com vosaltres que amb 12 o 13 anys diu que no hi ha cap raó per no confirmar-se, està dient que ha viscut la vida com a cristià. Que la seva família l’ha acompanyat en la seva fe, que en un ambient com la parròquia, l’escola i, molt especialment pels escolans i una mica també per les vostres germanes, Montserrat i l’Escolania, no han posat obstacles sinó que han ajudat aquest camí cristià. És en el fons molt bonic que vosaltres mateixos digueu que no hi ha cap raó per no confirmar-se!
També algú va dir perquè: “confirmar-se està molt bé”. I tant que està molt bé: sempre que sigui un compromís. L’Esperit Sant ens dona la força de ser testimonis i ens la renova en cada sagrament. Ser cristià és ser màrtir, que vol dir ser testimoni. Cadascú ho ha de ser de la millor manera: n’hi ha moltes perquè molts són els dons que Déu ens fa. La carta que hem llegit de l’apòstol Sant Pau ens exhortava a no oblidar mai la importància d’aquests dons espirituals, els que us donaran i ens donaran a tots una manera diferent de viure, perquè el nostre mon no serà només el de totes les coses materials sinó que ha de tenir “alguna cosa més”. Potser la celebració del do de l’Esperit Sant per dir-ho molt senzillament hauria de ser això: pensar que hi ha “alguna cosa més” de les que habitualment ens proposa aquesta societat que oblida molt la dimensió espiritual de la persona humana. Els cristians que som una creació de l’Esperit no podem mai oblidar aquesta dimensió, ens hi hem d’abandonar, l’hem de deixar inspirar-nos, hem de confiar en la seva capacitat de transformar un mon injust, ple de guerres, ple d’unes diferències entre pobres i rics que espanten, escandaloses. I hem de tenir clar que la majoria dels canvis possibles passen per nosaltres. Voldríem junts que l’Església.
Em demanàveu que a l’homilia us donés un consell: d’una manera molt senzilla us diria això: penseu sempre que “hi ha alguna cosa més”, i a través d’aquesta idea, deixeu entrar l’originalitat, la il·lusió de viure, de creure. Mireu aquelles persones del vostre entorn que viuen com si “hi hagués alguna cosa més” i procureu imitar tot allò bo que tenen.
Per “aquesta cosa més”, a aquesta diferència que fa la fe i la vida cristiana us hi comprometreu ara, amb la renovació de els promeses del baptisme. Si ens fixem en les dues darrers: direu que voleu ser imitadors de Jesucrist i que treballareu per la salvació de tota la humanitat. Són declaracions importants, sobre la fe, sobre com volem ser en el mon, sobre la nostra actitud. Els compromisos cristians del baptisme són per a tota la vida. Mai ens hem de frustrar si ens sembla que no hi arribem. Déu sempre espera i l’Esperit Sant no es retira mai. Tot és sempre una qüestió de la nostra actitud.
La confirmació us assegura aquest “alguna cosa més” que en diem Esperit Sant, la part més random d’aquest Déu que us pot sorprendre en qualsevol moment.
I espero que després de tot això, l’any que ve, els escolans que si Déu vol es confirmaran i que ara feu sisè, també vulguin venir a berenar amb l’abat i els monjos!
Última actualització: 21 maig 2024