Comprar
Primeres pàgines

Heus aquí un home de Déu, un home de pregària com no se’n troben… Tot ell revestit de la humilitat cristiana.

Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l’obra gràfica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació —primer sacerdotal i ben aviat monàstica: «les dues crides al meu llac de Galilea», com diu ell mateix.

Tot i que conegut per la seva obra ex-librística (xilografies), fins i tot en el pla internacional, la seva dimensió espiritual passà discreta, gairebé desapercebuda… Algunes necrològiques publicades en donaren fe després de la seva mort. Però la seva amagada irradiació traspassava els murs del monestir i ens arriba pels testimonis dels seus amics, dins i fora del recinte monàstic, artistes o no, i dels seus fills espirituals, a través de la correspondència. És aquesta dimensió de l’home espiritual la que voldríem subratllar en aquest esbós biogràfic. Ens hi apropem amb l’amor i el temor que ens obliga a descalçar-nos, perquè estem a punt de trepitjar terra sagrada. No voldríem caure en les frases altisonants i voldríem, en canvi, encomanar-nos a la sòbria ebrietat de l’Esperit, a qui ell tant estimava, perquè ens guiï i ens inspiri en aquest recorregut.

Aquesta semblança ens agradaria que fos com un gravat al boix, senzill i en filigrana alhora, com un dels gravats lluminosos que sortien de les seves mans i del seu cor. O, encara més, com una icona escrita per contemplar-la radiant i venerar-la, que exhalés el perfum d’una vida de monjo vessada del tot en amor a la Trinitat santa, i donés la mateixa pau que tot ell encomanava al seu voltant quan era entre nosaltres, i que el seu record continua encomanant avui.
[…]
La nostra comesa és, sobretot, de donar-li la veu perquè ens expliqui la seva vida. Tenim el goig de poder donar a conèixer aquests escrits més elaborats de la infantesa, però també altres com el del seu sotsdiaconat, i anirem seguint el seu itinerari vital amb altres referències que ell va donar en llibretes i cartes, intentant-ne omplir les llacunes inevitables. L’itinerari vital serà, doncs, la primera part d’aquest llibre.

En una segona part, que titulem «Ora et labora», intentarem donar la profunditat del monjo repassant i comentant les seves dedicacions artístiques, la plàstica i la poesia, però també els temes més directament relacionats amb la vida espiritual: l’amistat i l’acompanyament espiritual, la pregària, les traduccions, homilies i recessos, l’ecumenisme, la Passió, les revelacions.

Comprar
Primeres pàgines

«Sigueu sants, perquè jo soc sant.» Des d’aquesta afirmació del llibre del Levític (11,45) la història de la salvació i els llibres que ens la relaten i la mediten van plens del mot misteriós que transmet l’essència de Déu. La santedat és allò que apropa més l’home a l’Inaccessible i, alhora, el que el fa més semblant a Ell. La persona humana no obté la santedat per ella mateixa. Per bé que Déu s’apropa a l’home de moltes maneres i en diverses ocasions, la resposta d’aquest és cabdal. Altrament les obres meritòries queden en el no-res si no hi ha diàleg, i acaben perdent valor.

Déu és sant, «l’únic sant». I forma part d’aquesta santedat el fet de la crida adreçada a l’home a apropar-se-li. Aquest és el missatge que envolta l’Evangeli, perquè l’encarnació de Jesucrist és el gest màxim d’aproximació de Déu. «Què n’hauríem tret d’haver nascut, si no hi hagués redempció?» canta l’Església la nit de Pasqua.

La santedat merescuda per la redempció forma el canemàs de la vida cristiana. Els textos del Nou Testament no tenen escrúpol d’anomenar «sants» els creients, perquè formen part del poble sant. I no ho fan per simple constatació, sinó també com a proposta. En últim terme, santedat i vida cristiana s’identifiquen.

Als nostres dies, el Concili Vaticà II va dedicar pàgines a la crida universal a la santedat (Lumen gentium, 39-42). Són pàgines que difícilment envelliran, perquè van a l’essencial del que és la identitat del creient. En descriu les múltiples formes amb les quals valora tota mena de carismes dintre l’Església, des dels que estan vinculats a sagraments específics fins als que l’Esperit Sant suscita en les diverses condicions de vida. A més de la descripció, també narra els camins per a arribar-hi, sempre sobre el fonament que en proporciona l’Escriptura. Rere el Concili, molt s’ha escrit sobre el tema.

Però per damunt de la doctrina, els exemples dels qui formen el poble de Déu parlen més que els raonaments, sempre en la línia de la magistral afirmació de sant Pau VI: «l’home contemporani escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis» (Evangelii nuntiandi, 41).

Això el cristianisme ho ha entès des dels orígens. No tenen altra finalitat les vides de sants, començant per les Actes dels màrtirs, la primera de les quals la constitueixen les quatre narracions evangèliques de la passió de nostre Senyor Jesucrist. Posteriorment han impactat en el poble de Déu els biògrafs que, seguint la tradició de la literatura universal, han presentat la semblança del seu personatge fins a fer-ne un heroi.

És innegable que qui té biògraf és perquè en alguna cosa deu haver destacat. La tendència dels biògrafs és convertir la persona en un personatge. I això ja ho respecta tothom. La gràcia és que el biògraf tingui habilitat per a presentar el seu admirat, cosa que depèn molt sovint de la recepció que el públic lector en fa.

Aterrant ja al camp cristià, ultra les esmentades pàgines evangèliques i les semblances que els Fets dels apòstols ens donen, trobem en l’antigor cristiana i sobretot a l’edat mitjana la tendència a ressaltar els prodigis, fins al punt de teixir biografies a base de donar-nos un enfilall de miracles. A l’home modern, això a vegades el molesta, perquè l’afany de veracitat li fa repugnar l’exageració. Però ha d’evitar pensar que l’hagiògraf és necessàriament un crèdul, un ingenu que vol encomanar als altres la pròpia limitació. En realitat, l’hagiògraf sovint és més llest del que aparenta, i no pretén altra cosa que presentar-nos
doctrina a través de l’anècdota.

Al capdavall, l’escriptor no ha tingut altre objectiu que donar a conèixer el personatge, perquè l’ha considerat digne d’edificació per al poble cristià. Ho ha fet, amb finalitat catequètica, instructiva, valent-se dels mitjans que gairebé fins als nostres dies han perdurat: exalçant les virtuts, subratllant els fets admirables, desitjant que el personatge esdevingui un model per a molts.

Entre aquests personatges, ben vius encara en la pietat cristiana, n’hem triat quatre, que han donat lloc a llegendes i sobretot a devoció popular. Estaríem temptats de creure que la popularitat els ve d’haver tingut un bon padrí, en aquest cas un hàbil biògraf. És veritat que ens han arribat escrits autèntics d’aquests sants populars, i generalment ens en donen una imatge no sols més realista, sinó més cristianament assenyada.

Però no hi fa res: el poble és el poble i, generalment, amant de les tradicions. I amb els sants no s’hi pot jugar a base de menysprear-los: cal saber fer-nos-en una imatge completa a partir de les fonts i del perquè han tingut biògraf destacat i el poble els ha acollit.

En aquest recull en presentem tres de l’antigor i un de medieval: Antoni de Tebes (gràcies a sant Atanasi), Martí de Tours (per obra de Sulpici Sever), Benet (fomentat per Gregori el Gran) i Francesc (el carisma del qual les Fonts franciscanes han testimoniat). Potser han resultat mitificats i el poble fidel s’ha quedat encisat per alguna de les contalles que ha excel·lit enmig d’una vida que devia tenir la seva prosa quotidiana.

Per això el nostre esperit crític ha de sanejar-se abans d’apropar-se a algun d’aquests clàssics de l’hagiografia. Potser l’aspecte més important a tenir en compte, tractant-se de personatges que han adquirit popularitat, és el de la traça del biògraf. Saber distingir en cadascun d’ells la trama històrica de la pretensió de l’hagiògraf serà un bon exercici de discerniment espiritual.

Aquest exercici segur que no defrauda.

Comprar
Primeres pàgines

Impremta i biblioteca a l’hospital militar de Montserrat (1936-1939) és una síntesi de la història humana i cultural dins del recinte de Montserrat durant la Guerra Civil.

S’hi dona a conèixer la instal·lació de dependències de l’Exèrcit de l’Est, primer a la Colònia Puig i posteriorment a Montserrat, amb la creació d’un hospital militar conegut com a Clínica Z.

S’hi explica la vida quotidiana d’artistes, sanitaris, treballadors, mossos d’esquadra, polítics, nens, refugiats i espies, i la creació d’una biblioteca que va sobreviure a la retirada de l’exèrcit destinada a la formació política i cultural dels soldats.

Finalment, s’hi presenta la creació del segell editorial Ediciones Literarias del Ejército del Este, amb la presència del poeta Manuel Altolaguirre. S’hi exposen títols, fins ara no identificats, d’aquest segell editorial i detalls inèdits sobre la confecció del paper d’autèntiques edicions de bibliòfil d’obres de poetes com Neruda, Vallejo i Prados.

L’obra El conte de l’alfabet (L’Avenç), de Xènia Dyakonova, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Narrativa 2023; El rastre nival (Pagès Editors), d’Àngels Marzo, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2023; Vicenç Pagès Jordà, amb Kennedyana (Folch & Folch – Navona), el Premi Crítica Serra d’Or 2023 d’Assaig; Lluís Feliu i Adelina Millet, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023 per Poema de Gilgamesh (Adesiara); i Sebastià Roig i Toni Benages Gallard, el nou Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Còmic per El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols (Editorial Males Herbes). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Marta Vallverdú ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Humanitats) per l’obra Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 (L’Avenç), un assaig sistemàtic i global sobre la florida i expansió dels moviments culturals antifranquistes en el marc dels Països Catalans. Un text que convida a una lectura aprofundida i al debat crític. El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Ciències) ha estat per a Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat (Anthesis Lavola), de Pere Colomer i Roma. La història d’una empresa internacional de serveis ambientals que va començar com un grup d’amics osonencs que feien educació ambiental i ha evolucionat fins a arribar a difondre coneixement i metodologia per resoldre problemes ambientals i treballar per la sostenibilitat del país i del món. És un bon exemple d’empresa amb ànima. I el Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Catalanística és per a Irmela Neu per Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença (1833-1891) (PAMSA). Es tracta d’un estudi rigorós i sistemàtic del concepte de llengua i nació en la Renaixença fet des de la tradició germanística i que ara arriba al públic català gràcies a l’impuls del P. Josep Massot i Muntaner.

Xènia Dyakonova (Narrativa), Vicenç Pagès (Assaig), Marta Vallverdú (Recerca), Julio Manrique (Teatre), Aina Alegre (Dansa), Josep Pedrals (Juvenil), entre els guardonats, i també s’ha reconegut la tasca de Josep Vallverdú com a autor de literatura infantil i juvenil

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Anja Hilling  Animal negre tristesa, dirigida per Julio Manrique, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2023 pel descobriment d’una veu nova de la dramatúrgia europea i pel risc estètic de plantejar la responsabilitat individual i col·lectiva davant la preservació del medi natural. R-A-U-X-A, d’Aina Alegre, s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2023 per una proposta immersiva en què la dansa fa de pont entre la tradició i el futur, i articula els elements escènics (llum, so, espai) amb contundència. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle d’òpera 2023 ha estat per a La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu, una òpera comunitària i popular, que ha obert el Gran Teatre del Liceu al barri del Raval amb la implicació de veïns i veïnes i professionals de les arts escèniques i de la mediació artística. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’aportació més interessant 2023 ha anat per a la Companyia Teatre Micalet per la seva trajectòria de més de 25 anys de muntatges en català, a la ciutat de València, tant de textos del repertori universal com de la dramatúrgia contemporània i de creació pròpia.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2023 Infantil ha estat per a Naïm (Piscina un petit oceà), amb text de Joan Rioné (Naïm Batruni) i il·lustració d’Alba Domingo. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 és per a El joc del penjat (Animallibres), de Josep Pedrals. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Coneixements) li ha estat concedit a Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons (Zahorí), de Cristina Cubells i Joana Casals. I, finalment, en aquest mateix apartat, el nou Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Còmic) és per a Dones de la muntanya (Pol·len Edicions), de Federica Ravera i Martina Manyà.

Per cloure l’acte, la revista Serra d’Or ha fet un esment especial a Josep Vallverdú, en reconeixement de la seva important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2023, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Joaquim Noguero, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Francesc Foguet, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Joaquim Noguero, Núria Ventura i Marika Vila.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2023, que enguany arriben a la 57a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, del P. Abat Manel Gasch, de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2022, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Francesc-Marc Álvaro presenta la nova etapa de la revista

El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha presentat el nou disseny i els nous continguts de la revista. S’inicia així una nova etapa de Serra d’Or, sense perdre el seu esperit que es manté des de 1959. “Encetem un camí que vol sumar nous lectors als nostres lectors i subscriptors de sempre. Això és un recomençament i ens fa molta il·lusió”, ha dit Francesc-Marc Álvaro.

“A partir d’un format més atractiu i contemporani, pretenem incorporar matèries inèdites i noves firmes a la revista, amb voluntat de tornar a ser una àgora central de la cultura catalana, on reflexionar i debatre amb mirada nacional, europea i global alhora. Volem continuar sent un lloc de trobada per als creadors i consumidors de cultura als Països Catalans, amb voluntat crítica i de diàleg permanent”, ha explicat el cap del consell de redacció de la revista.

“En un moment de redefinició de les publicacions especialitzades arreu, al caire de les transformacions tecnològiques i dels hàbits culturals, pensem que encara hi ha lloc per a una revista que vol fugir de les immediateses i vol posar preguntes damunt la taula. Amb un peu en la tradició i un altre en els fenòmens emergents, Serra d’Or vol arribar a nous sectors interessats en les lletres, les arts, el pensament i la ciència”, ha afegit Francesc-Marc Álvaro.

El cap del consell de redacció de Serra d’Or ha fet referència als nous guardons dedicats al còmic i al còmic per a joves, que ha incorporat l’edició d’enguany dels Premis Crítica. “Era necessari obrir el ventall a un llenguatge tan important com el de la novel·la gràfica, que té a Catalunya creadors de primer nivell” ha conclòs.

Comprar
Primeres pàgines

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya es va fundar a Barcelona el 1922 amb la intenció de recollir la música popular dels Països Catalans. L’entitat fou creada pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i patrocinada per l’Orfeó Català, amb la cooperació d’altres entitats.

Gràcies a un treball de camp sistemàtic reuní una col·lecció de materials que el 1936, quan la Guerra Civil el va interrompre, superava els 40.000 documents.

Rafael Patxot s’exilià a Suïssa amb una part del material recopilat, i una altra part restà a Barcelona. Patxot havia deixat instruccions clares adreçades als seus descendents per tal que els materials no es posessin a disposició del públic fins que la situació política no fos estable, a fi de garantir-ne la integritat i la conservació.

A començament dels anys 90, els nets de Rafael Patxot van cedir tota la documentació a l’Abadia de Montserrat.

El P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat que va morir el 24 d’abril de 2022, va classificar i descriure tot el material, en tant que conservador de l’Arxiu. Del seu llibre Caçadors de cançons s’han extret totes les fotografies que il·lustren aquest calendari i que formen part del material recollit pels missioners.

Cantants, músics, missioners, grups familiars, treballadors… Procedeixen de tots els Països Catalans i en posem el nom i el lloc sempre que hi constava a la fotografia original.

Un petit homenatge a tots els que van fer possible aquesta gran empresa i al P. Josep Massot, que hi va dedicar molts anys de feina i d’entusiasme.

Aquest calendari es pot adquirir a la botiga online de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Comprar
Primeres pàgines

Aquest llibre gira al voltant d’un àlbum excepcional de dibuixos de la muntanya de Montserrat, confeccionats pel pintor Pere Pau Montaña i l’arquitecte Francesc Renart durant l’estiu de 1789, vint-i-dos anys abans que el Monestir i l’ermitatge patissin la devastació provocada per la Guerra del Francès que canviaria la seva fesomia per sempre. Els dibuixos van ser elaborats a instàncies de Francisco de Zamora, alcalde del crim de la Reial Audiència del Principat, per il·lustrar l’edició d’una Descripció geogràfica, natural i política de la muntanya de Montserrat: una obra col·lectiva que el magistrat tenia previst publicar en un termini curt, molt curt de temps. Però l’empresa editorial quedà estroncada i el llibre no es va arribar a publicar mai.

Tal com passa amb altres obres inacabades, aquesta està envoltada de misteri i genera molts interrogants; la majoria sense resposta. El llibre no s’acabà publicant, però, sortosament, s’ha conservat un volum considerable de documentació manuscrita relacionada amb el projecte editorial —el guió, la correspondència adreçada al magistrat, alguns esborranys d’estudis preparatoris de certes parts, etc.– incompleta, heterogènia i dispersa, però extraordinàriament valuosa perquè compon un recull d’informacions que ens permet seguir l’evolució dels treballs dels comissionats de Zamora pràcticament dia a dia, i ens brinda la possibilitat de sentir-ne les veus. La documentació ens ofereix igualment una varietat d’aproximacions a la muntanya i a la història de Montserrat, sàvies i perspicaces la majoria de vegades, i sovint, també, apassionades.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat acaba de reeditar una petita joia, per la qual darrerament hi ha un interès renovat.

Comprar
Primeres pàgines

Recull de textos breus que descriuen la vivència de Déu de l’autor amb pensaments i experiències exposats al compàs de la vida i dins d’una atmosfera de realisme, de confidència i d’amistat.

Alguns dels pensaments, per exemple, són al voltant de l’esperança, la humiliació, la comprensió, el cristianisme dèbil, o el discerniment, entre molts d’altres.

Déu és amor i llum. L’home és la imatge i la semblança de Déu. Per tant, l’home és amor lluminós. Tot el seu dinamisme existencial ha d’estar regit i orientat per l’amor veritable. Solament així assoleix la seva plenitud i la seva felicitat.

Aquesta és la vivència que Carles Maria Gri, monjo de Montserrat, ens descriu en aquestes pàgines plenes de pensaments i experiències exposats al compàs de la vida i dins d’una atmosfera de realisme, de confidència i d’amistat.

L’obra L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural), de Víctor Garcia Tur, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2022; Vent a la mà (Edicions 62), de Carles Dachs, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2022; Joan Todó, amb La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret (Godall edicions), el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Assaig; Joana Masó, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Estudis Literaris per
Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia); i Josep M. Jaumà, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2022 per Poesia completa, T. S. Eliot (Edicions de 1984). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Mariona Lladonosa Latorre i Manuel Lladonosa Vall-llebrera han guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Humanitats) per l’obra Una cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977) (Grup Enciclopèdia), per l’anàlisi exhaustiva del que va representar el Congrés, un resum molt assenyat dels diferents continguts i una anàlisi valorativa dels principals actors i assoliments. Molts àmbits foren debatuts en profunditat. Força ben escrit. La nova geografia de la Catalunya postcovid (Institut d’Estudis Catalans), coordinat per Jesús Burgueño, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Ciències), per una visió polièdrica sobre com es presenta el segle XXI per a Catalunya, amb totes les oportunitats i les amenaces que la pandèmia, el canvi climàtic i la resta de crisis suposen per al país. Llibre coral que va més enllà dels aspectes geogràfics. I Segundo diccionario de los catalanes de México (Institut d’Estudis Catalans), de Gemma Domènech, Salomó Marquès, José M. Murià i Angélica Peregrina, han rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2022 per ser una biografia de més de dos centenars de catalans que trobaren en la República Mexicana una nova pàtria. Representa un recull exhaustiu d’intel·lectuals, professors, artistes, polítics i ciutadans comuns que col·laboraren a fer de Mèxic el país pròsper i modern que ara és.

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Òscar Intente La idea d’Europa, de George Steiner s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2022 per la fidelitat i l’eficàcia amb què Òscar Intente trasllada a escena l’assaig homònim de George Steiner en un muntatge que incita a reflexionar i debatre sobre el passat d’Europa i el futur que volem construir com a europeus. Malditas Plumas, de Sol Picó, el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2022 per la brillant recreació de l’afinitat històrica entre el cabaret del Paral·lel barceloní i el parisenc de començament del segle XX, que culmina una dilatada i fructífera trajectòria com a coreògrafa i ballarina. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’espectacle de pallassos ha estat per a Gran Reserva, de Rhum & Cia., per la consolidació que Rhum & Cia. hi aconsegueix del singular llenguatge de pallasso contemporani, ja experimentat amb Monti & Cia. i desenvolupat en espectacles previs com Rhum, Rhümia i Rhumans. Mentre que el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’aportació més interessant ha estat per a la Col·lecció Teatre, de Lleonard Muntaner Editor, per la seva aposta de qualitat a favor de la publicació de literatura dramàtica catalana i l’anostrament de la dramatúrgia estrangera més rellevant amb acurades traduccions.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Infantil ha estat per a Espècies extraordinàries (Birabiro), amb text de Salvador Comelles i il·lustració de Christian Inaraja. I el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Juvenil (Coneixements) li ha estat concedit a la Col·lecció Petit Sàpiens, d’Ara Llibres.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras i Xulio Ricard. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Francesc Foguet, Santi Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Joan Bustos, Núria Càrcamo, Teresa Mañà i Núria Ventura.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, que enguany arriben a la 56a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència del P. Abat Manel Gasch, de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2021, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

Paraules del P. Abat Manel Gasch

En la seva intervenció, el P. Abat Manel Gasch ha felicitat els guardonats i ha mostrat la seva admiració “per la vocació d’escriptors, carregada d’aquella paciència necessària per tal que la imaginació es tradueixi en paraules, i les paraules s’escriguin per poder ser compartides. Fer això, fer-ho bé i fer-ho en català és un acte de generositat.  En el nostre món volàtil, en el qual el director o l’editor d’un diari considera un èxit si un internauta roman un minut i mig en la seva pàgina web, escriure un llibre de qualsevol mena, tot tenint la pretensió que algú s’hi passi unes quantes hores llegint-lo, se’m presenta gairebé com un acte de fe en la humanitat. Una fe que proclama que som capaços de començar a llegir una novel·la, un assaig, un llibre infantil i d’acabar-lo!”.

“Els monjos de Montserrat hem mantingut la passió per les lletres des de sempre, com a lectors, com a escriptors, i com a impressors i editors. La nostra estabilitat quasi mil·lenària al bell mig de Catalunya, al cor del nostre poble i de la nostra cultura ens han fet estimar el català com la llengua pròpia de quasi tots i de la comunitat –ha continuat el P. Abat Manel Gasch-. D’una manera més intensa en els darrers cent anys d’història, l’amor benedictí als llibres més aquesta aposta decidida per la llengua van portar-nos a la represa de l’activitat editorial amb les publicacions dels inicis del segle XX, sota la visió d’un home tan clau en la creació del Montserrat modern, com va ser el P. Abat Antoni M. Marcet”.

“Fa un cert vertigen adonar-se’n que en aquesta perspectiva històrica de cent anys, el P. Josep Massot i Muntaner n’hagi ocupat la meitat, cinquanta, essent el pal de paller i l’impulsor de tota l’activitat editorial del monestir. Tot i el devessall d’elogis i homenatges que van seguir la seva mort la matinada del 24 d’abril d’enguany, no em puc estar en aquesta primera celebració dels Premis Serra d’Or sense ell, de reconèixer la feina infinita que va fer. I dic “infinita” perquè allò que el va fer anar endavant, penso que va ser la idea que hi havia tantes coses per fer, per estudiar, per escriure que no bastava una vida ni dues per fer-les. Fa un any aproximadament, en ocasió del seu vuitantè aniversari, dels cinquanta anys al capdavant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i dels cinquanta també d’ordenació presbiteral, els col·laboradors de l’editorial li vau oferir una miscel·lània d’homenatge, que va llegir sencera la mateixa tarda i nit del dia que li vau lliurar, i l’Institut d’Estudis Catalans també va aplegar amics i coneguts per tal d’agrair-li la feina feta. Ens queda el record de les seves paraules aquell dia: molt humils en parlar d’ell, generoses respecte els altres, seriosament preocupades i reivindicatives quan parlava dels perills per la cultura i la llengua catalana. Con no podia ser d’una altra manera, la revista Serra d’Or li feu un extens homenatge en el número exclusiu d’aquest juny. La seva vida és l’estímul més gran per la comunitat de Montserrat a continuar en el compromís editorial mantingut durant tants anys”, ha conclòs el P. Abat de Montserrat.

Intervenció del cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro

Per la seva banda, el cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha lamentat el traspàs del P. Josep Massot, “una pèrdua per la cultura d’aquest país i, de manera especial, per a Publicacions de l’Abadia de Montserrat i per a tota la gent que fem la revista Serra d’Or. Ell s’estimava molt aquests Premis, vivia aquesta jornada de manera molt intensa; era feliç de poder repartir uns guardons que subratllen l’excel·lència, l’originalitat i la intel·ligència dels nostres creadors”. El cap del consell de redacció de la revista ha recordat que el P. Massot “ha estat i és un referent i un exemple: de feina ben feta, d’amor a la cultura, de mentalitat oberta, i de catalanitat. Ell ens ha marcat un camí i nosaltres, amatents a les necessitats de la nova època i els nous reptes, volem ser-ne continuadors fidels. El seu llegat ens esperona”.

“Els Premis Crítica Serra d’Or són una prova que la nostra cultura i la nostra llengua, malgrat alguns problemes i algunes percepcions, gaudeixen de bona salut. Avui és moment de veure el got mig ple, sobretot perquè hi ha noves generacions que pugen amb força i gosadia, i ofereixen una obra admirable –ha afegit Francesc-Marc Álvaro-. “El debats pessimistes sobre la llengua i la suposada decadència de Barcelona o del país s’han de confrontat amb la realitat d’una literatura, un teatre, un cinema i altres arts que ens confirmen com una nació viva i oberta al món. Som un país que parla al món i del món des d’una cultura dinàmica, robusta i moderna, que beu d’una tradició rica i que sap connectar amb els canvis globals. Aquests premis ho confirmen un any més”, ha explicat Francesc-Marc Álvaro.

Amb motiu del vuitantè aniversari del P. Josep Massot i Muntaner, dels cinquanta anys de la seva ordenació sacerdotal i dels cinquanta anys com a director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, una seixantena de persones, entre historiadors, literats, escriptors, filòlegs, religiosos i professors universitaris, han participat en la miscel·lània d’homenatge més completa i extensa que se li ha fet fins ara. Impulsada per institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Universitat de les Illes Balears, la Xarxa Vives d’Universitats, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat o la mateixa Abadia de Montserrat, la miscel·lània tracta totes les facetes de l’homenatjat: l’historiador, l’editor, el director de revistes, l’assessor cultural i el monjo de Montserrat.

Comprar
Primeres pàgines

Coordinada pel filòleg i historiador Jordi Manent i Tomàs, l’obra El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, inclosa dins la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de Publicacions de l’Abadia, té 565 pàgines. Entre els col·laboradors s’hi troben intel·lectuals rellevants de les terres de parla catalana com Joan Martí Castell, Vinyet Panyella, Lola Badia, Carles Duarte, David Ginard, Albert Balcells, Antoni Simon, Albert Hauf, Damià Pons, Vicent Simbor i Joan Veny, entre d’altres. També hi participen catalans, valencians i balears -de Mallorca, Menorca i Eivissa-, a més de persones de fora de Catalunya com l’historiador Paul Preston, el lingüista Philip D. Rasico i la professora de la Université Paris Sciences Lettres Dominique de Courcelles.

La miscel·lània aprofundeix sobre la tasca del Josep Massot historiador: de la Guerra Civil, d’historiador de la literatura, de la llengua, de l’Església i de la música. Igualment, s’hi destaquen totes les aportacions del P. Massot en el camp de la història, de la llengua, de la literatura i de la cultura en general, així com la traducció d’alguns dels seus llibres i articles sobre la Guerra Civil a l’estranger. A més, hi ha un apartat sobre els records personals i familiars.

Aquest és, per tant, un merescut homenatge a un home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra, editor i director de revistes com “Serra d’Or”, “Randa” i “Studia Monastica”. Com diu el coordinador de la miscel·lània, Jordi Manent, a la introducció, “no cal perspectiva històrica per adonar-nos de la important petja de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de fets i personatges de la nostra llengua, literatura i història”; per tant, la seva obra, “que podríem qualificar d’historiador tot terreny, pot presumir, també, de molt de rigor i molta qualitat”. “Una cultura es mesura, també, per la quantitat d’obres publicades que la conreen, l’estudien, l’analitzen i la defensen, però sobretot per la qualitat i la solidesa dels seus textos, que la prestigien als ulls del món. És evident que tots dos aspectes els trobem en l’obra i la trajectòria de Josep Massot i Muntaner. Seguim-ne l’exemple”, afirma Jordi Manent.

La miscel·lània es complementa amb una bibliografia completa i actualitzada sobre el P. Josep Massot, elaborada per Rafael Roca, una cronologia biogràfica i un plec de fotografies que recull la seva vida i trajectòria.

365 reflexions, una per a cada dia de l’any.

Comprar
Primeres pàgines

Pertanyen a 38 monjos; alguns ja traspassats fa uns anys, d’altres estan en plena activitat.

Són monjos molt diferents els uns dels altres, però tots tenen en comú el fet de compartir una vivència de fe cristiana arrelada en la Paraula de Déu, en la pregària personal i comunitària, en la vida fraterna benedictina a Montserrat.

Sempre amb voluntat de compartir amb els altres allò que cadascun viu per oferir-los una experiència espiritual que dona sentit a la vida, que il·lumina el dia a dia i que obre a uns horitzons de plenitud.

Avui 13 de novembre, el P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha rebut en un acte privat a Montserrat, organitzat sense que ell en tingués cap informació prèvia, el llibre «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner».

Es tracta d’una miscel·lània d’homenatge, coordinada per Jordi Manent, on una seixantena de participantes glosen els diversos aspectes i la importància de la tasca del P. Massot com a monjo de Montserrat i també la seva petjada en la cultura catalana contemporània, com a editor, historiador, assessor cultural, etc.

Enguany el P. Josep Massot ha celebrat una triple efemèride: els cinquanta anys d’ordenació presbiteral, els cinquanta anys al capdavant de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i els vuitanta anys de naixement i bateig.

massot01

massot02

massot03

massot04

massot05

massot06

massot07

massot08

massot09

massot10

El volum  «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner» forma part de la col·lecció «Biblioteca Abat Oliba» i properament es posarà a la venda.

Ancians, vells o avis?    (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021) és el títol del nou llibre del P. Bernabé Dalmau, en el qual dona uns motius a les persones d’edat per tal que superin la tendència a les nostàlgies, visquin l’etapa final amb dignitat i, encara més, lluitin pel propi rejoveniment global sigui quin sigui el seu estat de salut física. A més a més, el llibre ofereix una visió cristiana de l’última etapa de la vida per tal que, “en arribar-hi, no sigui un trauma sinó una font de felicitat”. L’any 2010, el P. Bernabé ja va tocar el tema en el llibre Envellir amb dignitat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), i ara torna a tractar-lo després d’haver tingut contactes amb el moviment cristià “Vida creixent”.

Comprar
Primeres pàgines

Si la paraula vellesa pot indicar una caducitat de facultats i de creativitat, el mot “avis” aporta un deix de familiaritat i de relació amb els altres, assegura el P. Bernabé. L’allargament de la vida ha capgirat els models ancestrals de nucli familiar i un possible allunyament físic de l’ancià. Però a la persona d’edat no li convé l’isolament, tant més que també té molt a aportar a la família i als qui estan en contacte amb ella.

En definitiva, el P. Bernabé apunta en el llibre que, per damunt del temperament de cadascú, la dignitat humana pressuposa i demana que la persona gran no sols no se senti un destorb sinó que des de l’etapa final doni un testimoniatge positiu a les noves generacions. El llibre també transmet que la fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida i a preparar-se per al destí final amb una gran confiança en Déu i donant a tothom l’exemple d’haver estat útil als altres al llarg dels anys viscuts.

El rejoveniment global només s’obté si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot “vell” ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat –segons com es miri- no ha de ser considerada tant un decaïment com més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers el qual, amb la fe com a estímul, cal tendir.

P. Bernabé Dalmau

El P. Bernabé Dalmau (Igualada, 1944) és monjo de Montserrat i liturgista. Va ingressar al monestir l’any 1960 i va ser ordenat sacerdot el 1972. Va cursar estudis eclesiàstics a Montserrat i a Estrasburg, on es va llicenciar en teologia i en dret canònic. Va intervenir en l’organització del III Congrés litúrgic de Montserrat (1990) i va ser relator en el Concili Provincial Tarraconense (1995). Des del 1986 és director de la revista Documents d’Església i des de la creació del bisbat de Sant Feliu de Llobregat ha col·laborat en la delegació de pastoral litúrgica, en el Consell presbiteral i va ser designat un dels Missioners de la Misericòrdia. Com a traductor també ha format part en les edicions catalanes del Codi de dret canònic (1983), del Catecisme de l’Església catòlica (1993) i dels Documents del Concili Vaticà II (2003). Ha publicat diversos llibres sobre espiritualitat i divulgació religiosa I més recentment, una trilogia d’aproximació psicològica cristiana: Manual cristià d’autoestima (2017), El dol (2018) i Alimentació i vida espiritual (2019).

Publicacions de l’Abadia de Montserrat acaba d’editar una nova edició de la «Història de Montserrat», actualitzada a l’any 2020.

Comprar

El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l’arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle XVI i represa al segle XIX per l’abat Miquel Muntadas, d’oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens.

Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l’abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d’esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya. El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d’aleshores, s’ha anat posant al dia en diverses edicions.

En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.

El llibre «Història de Montserrat» ha estat publicat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. El podeu adquirir a qualsevol llibreria i també online.

Arran dels 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, el Monestir de Montserrat ha editat novament l’Himnari dels fidels (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), amb himnes per als diversos temps de l’any litúrgic i per a diverses festes litúrgiques. Els cants que conté van ser elaborats en temps postconciliar, en un moment de canvis significatius en la litúrgia que exigien una participació molt més activa de la comunitat. Seguint aquesta línia, es van elaborar cants per a tot l’any litúrgic. La popularitat de molts d’aquests himnes ha arribat fins avui, per la qual cosa s’ha optat per reeditar-lo i actualitzar-lo. Aquesta nova edició l’ha convertit en un llibre més pràctic per a la interpretació dels cants, amb l’himne sencer i els acompanyaments d’orgue en vista de dues pàgines i, seguidament, les versions a veus mixtes i veus iguals; tot pensat per facilitar-ne l’ús habitual. L’edició, a més, ha estat enriquida amb dibuixos i gravats del P. Oriol Diví (1924-2013), famós internacionalment pels seus ex-libris, en homenatge al seu treball en aquest camp.

Comprar

El llibre, amb una presentació del P. Abat Josep M. Soler, es publica en vigílies del centenari del naixement del P. Hildebrand Miret (1921-2010), que és l’autor de tots els textos, llevat del Cant d’acció de gràcies, que és del P. Jordi M. Pinell. El P. Hildebrand estimava molt aquests himnes, que eren fruit d’un llarg treball d’estudi de l’Escriptura, dels Pares de l’Església i de la tradició litúrgica romana, i a més de la mètrica. Els himnes havien nascut de la seva vivència de la litúrgia, de la seva “lectio divina” i de la seva pregària personal. Aquesta nova edició, doncs, vol ser un reconeixement al seu servei a les comunitats de casa nostra per tal d’ajudar-les en la seva pregària donant-los uns textos de contingut sòlid, ben adequat amb el temps litúrgic o amb les festes del Santoral, i amb una expressió pulcra des del punt de vista lingüístic.

A més, aquest volum vol ser un reconeixement a l’obra del P. Jordi M. Pinell (1921-1997), com a liturgista i poeta, i també al P. Ireneu Segarra (1917-2005), que és l’autor de totes les músiques de l’himnari menys dues, les que va compondre el P. Gregori Estrada (1918-2015), el de l’Ascensió i el de sant Joan Baptista. Si era molt important el text, ho era també la música, per tal de servir a la pregària del poble en les celebracions.

Aquest Himnari pretén que els himnes siguin vehicle de comprensió i aprofundiment espiritual del temps litúrgic o solemnitat pels quals estaven destinats. La qualitat dels textos i la música permet que els fidels puguin viure i participar activament de la litúrgia. La seva estructura és senzilla i ordenada per temps litúrgics i festes; els seus cants, amb melodies populars, són fàcils de seguir i entonar, i la riquesa de les seves lletres, sempre coherents amb la celebració i la litúrgia. Conté cants molt coneguts i també descobreix himnes que fins ara han passat més desapercebuts, com el de Sant Joan o de Santa Cecília. Els cants que conté l’Himnari dels fidels permeten que tant comunitats petites com aquelles que disposen d’un cor en facin ús, perquè d’un mateix himne hi ha versions a una veu o polifòniques. És una eina que s’adapta a la majoria de realitats parroquials actuals.