Novetat editorial: «Els camins de l’amor»

Els camins de l'amor
Comprar
Primeres pàgines

Els camins de l’amor no estan definits en una agenda, els construïm dia a dia amb les nostres paraules, amb actituds i amb fets. Anar pels camins de l’amor és una elecció íntima, individual. Som nosaltres que escollim quin camí seguirem per assolir un objectiu o quina resposta donarem a les situacions que se’ns posen al davant: Discutir o dialogar? Abraçar o agredir? Esperar o no esperar? Odiar o perdonar? Fer front o amagar-se? Corregir o deixar passar? Les respostes que donem a totes aquestes situacions ens fan viure amb més grau de satisfacció o d’amargor.

De qui depèn? Només de nosaltres. Sota l’òptica de l’amor tots els camins condueixenal mateix port: la pau amb un mateix, amb els altres i amb Déu. En els camins de l’amor els indicadors ens diuen que per arribar a la felicitat no he de ser feliç jo a qualsevol preu, sinó fer-te feliç a tu. Estimar és donar i donar-se sense esperar res a canvi. Això és sabut. Però, com ho fem?

«Els camins de l’amor», de Xavier Guillamet, és un llibre de Publicacions de l’Abadia de Montserrat inclòs dins la col·lecció El gra de blat.

Índex

  1. Professor per a un sol aprenent
  2. La felicitat: una matèria complicada
  3. Primera assignatura: autocontrol
  4. Segona assignatura: generositat
  5. Tercera assignatura: humilitat
  6. Quarta assignatura: coratge
  7. Cinquena assignatura: compassió
  8. Sisena assignatura: discreció
  9. Setena assignatura: honestedat
  10. Eureka
Abadia de MontserratNovetat editorial: «Els camins de l’amor»

Novetat editorial: «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»

«A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie» és el nou llibre del P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, que recull vuit treballs, en bona part inèdits, complementaris a les recerques històriques que ha fet els darrers anys.

«A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»
Comprar
Primeres pàgines

El primer es refereix al Llibre Vermell, el manuscrit més important de la Biblioteca de Montserrat, salvat de la destrucció napoleònica del segle XIX per circumstàncies no prou conegudes i recuperat per l’abat P. Josep Deàs d’una manera plena d’enigmes. El segon ressegueix la relació, no sempre pacífica, entre le gran mecenes Rafael Patxot i Hubert i el musicòleg Higini Anglès, col·laborador de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot.

El tercer i el quart publiquen i contexutalitzen cartes de la poeta i folklorista Palmira Jaquetti, adreçades a Rafael Patxot i a l’erudit i polític Lluís Nicolau d’Olwer. El cinquè i sisè fan servir igualment l’immens epistolari de Nicolau d’Olwer, conservat a Montserrat, centrant-se en les cartes amb el lul·lista Salvador Galmés i amb el polític i promotor cultural Joan Estelrich, tots dos mallorquins.

El setè es refereix un cop més al moviment bíblic del segle XX a Catalunya, aquesta vegada a partir d’unes Efemèrides de la Fundació Sant Damàs, que permeten d’endinsar-se en els orígens complexos de la Fundació Bíblica Catalana, de la Bíblia de Montserrat i de la Bíblia del Foment de Pietat Catalana, i en les figures del pare Miquel d’Esplugues, del pare Bonaventura Ubach i del pare Ignasi Casanovas, tots ells relacionats amb el polític i mecenes Francesc Cambó.

El vuitè i darrer fa un homenatge al lingüista Antoni M. Badia i Margarit, en el centenari del seu naixement.

El llibre «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie» ha estat publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»

Novetat editorial: «Meditació del Parenostre»

Aquest llibret ens acosta al sentit tant de l’estructura com del contingut del Parenostre. La invocació inicial al Pare del cel crea el clima adient per adreçar-li sis peticions, organitzades en cascada segons la lògica del Regne de Déu que Jesús anunciava. Amb elles se sintetitza també l’essencial de la vida cristiana.

Meditació del Parenostre
Comprar

Una lectura meditativa, personal o compartida, de les reflexions que segueixen pot ajudar-nos a viure millor la connexió íntima que hi ha entre fe, pregària i humanització del món.
Índex

  • Preguntes inicials
  • El text
    • Invocació inicial
    • Primera petició: «Sigui santificat el vostre nom»
    • Segona petició: «Vingui a nosaltres el vostre regne»
    • Tercera petició: «Faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel»
    • Quarta petició: «El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui»
    • Cinquena petició: «I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors»
    • Sisena petició: «I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal»
    • Conclusió: «Amén»

Joan Ordi és doctor en filosofia i llicenciat en teologia. Professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i de Lleida, ha publicat diferents llibres i articles de filosofia i teologia. Li interessa com raonar la fe cristiana en el nostre món.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Meditació del Parenostre»

Novetat editorial: «Els empresonats i exiliats de la Bíblia»

LA Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l’àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats.

Empresonats i exiliats
Comprar
Primeres pàgines

La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d’un misteriós projecte diví de plenitud, que s’imposa progressivament en la història humana. La Bíblia, també fonamenta usos, hàbits i comportaments socials com el calendari, el descans setmanal, la sintolia ecològica, els valors ètics, el nom de pila, paraules i pressions del llenguatge quotidià…

Per aquestes raons, el caputxí P. Jordi Cervera i Valls, explica en el llibre publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres. Josep, de la presó a governar el país. Moisès, l’exiliat que alliberà el poble. Samsó, derrotat i humiliat a la presó. David i la seva cort, un exili breu i dolorosíssim. Elies, un exili que confirmarà la missió. Micàiehu, empresonat acusat de deslleialtat. Amós, exiliat per denunciar el sistema. Jeremies, empresonat i acusat de traïció. Jeremies, de la presó a l’exili amb el poble. Josep, Maria i el nen, l’exili d’una família. Joan Baptista, presó i execució per criticar l’autoritat reial. Jesús, detingut i torturat; jutjat i executat a correcuita. Pere i Joan, detinguts per accions i discursos agitadors. Els apòstols, detinguts, assotats i alliberats en grup. Esteve, també detingut, jutjat i executat a correcuita. Jaume, executat, i Pere empresonat de nou per satisfer l’opinió pública. Pau i Siles a FIlips: assotats, aplallissats i empresonats sense judici. Pau a Jerusalem: exigint justícia des del calabós. Pau a Cesarea: dos anys de presó esperant el judici. Pau a Roma: dos anys de llibertat vigilada. Aristarc i Èpafres, companys de Pau a la presó. Joan, encoratjant des de l’exili.

El llibre forma part de la col·lecció «El gra de blat».

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Els empresonats i exiliats de la Bíblia»

El P. Bernabé Dalmau dona motius a les persones d’edat per superar la tendència a les nostàlgies

Ancians, vells o avis?    (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021) és el títol del nou llibre del P. Bernabé Dalmau, en el qual dona uns motius a les persones d’edat per tal que superin la tendència a les nostàlgies, visquin l’etapa final amb dignitat i, encara més, lluitin pel propi rejoveniment global sigui quin sigui el seu estat de salut física. A més a més, el llibre ofereix una visió cristiana de l’última etapa de la vida per tal que, “en arribar-hi, no sigui un trauma sinó una font de felicitat”. L’any 2010, el P. Bernabé ja va tocar el tema en el llibre Envellir amb dignitat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), i ara torna a tractar-lo després d’haver tingut contactes amb el moviment cristià “Vida creixent”.

Ancians, vells o avis? (P. Bernabé Dalmau)
Comprar
Primeres pàgines

Si la paraula vellesa pot indicar una caducitat de facultats i de creativitat, el mot “avis” aporta un deix de familiaritat i de relació amb els altres, assegura el P. Bernabé. L’allargament de la vida ha capgirat els models ancestrals de nucli familiar i un possible allunyament físic de l’ancià. Però a la persona d’edat no li convé l’isolament, tant més que també té molt a aportar a la família i als qui estan en contacte amb ella.

En definitiva, el P. Bernabé apunta en el llibre que, per damunt del temperament de cadascú, la dignitat humana pressuposa i demana que la persona gran no sols no se senti un destorb sinó que des de l’etapa final doni un testimoniatge positiu a les noves generacions. El llibre també transmet que la fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida i a preparar-se per al destí final amb una gran confiança en Déu i donant a tothom l’exemple d’haver estat útil als altres al llarg dels anys viscuts.

El rejoveniment global només s’obté si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot “vell” ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat –segons com es miri- no ha de ser considerada tant un decaïment com més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers el qual, amb la fe com a estímul, cal tendir.

P. Bernabé Dalmau

El P. Bernabé Dalmau (Igualada, 1944) és monjo de Montserrat i liturgista. Va ingressar al monestir l’any 1960 i va ser ordenat sacerdot el 1972. Va cursar estudis eclesiàstics a Montserrat i a Estrasburg, on es va llicenciar en teologia i en dret canònic. Va intervenir en l’organització del III Congrés litúrgic de Montserrat (1990) i va ser relator en el Concili Provincial Tarraconense (1995). Des del 1986 és director de la revista Documents d’Església i des de la creació del bisbat de Sant Feliu de Llobregat ha col·laborat en la delegació de pastoral litúrgica, en el Consell presbiteral i va ser designat un dels Missioners de la Misericòrdia. Com a traductor també ha format part en les edicions catalanes del Codi de dret canònic (1983), del Catecisme de l’Església catòlica (1993) i dels Documents del Concili Vaticà II (2003). Ha publicat diversos llibres sobre espiritualitat i divulgació religiosa I més recentment, una trilogia d’aproximació psicològica cristiana: Manual cristià d’autoestima (2017), El dol (2018) i Alimentació i vida espiritual (2019).

Abadia de MontserratEl P. Bernabé Dalmau dona motius a les persones d’edat per superar la tendència a les nostàlgies

«Montserrat al cor», calendari de «Serra d’Or» per al 2021

El Calendari «Serra d’Or» del 2021 inclou una selecció de dotze breus fragments dels poemes montserratins de mossèn Jacint Verdaguer, il·lustrats amb fotografies que evoquen la meteorologia, la llum i els colors de cadascun dels mesos d’un any que esperem sigui molt millor que no pas el que deixem enrere.

Abadia de Montserrat«Montserrat al cor», calendari de «Serra d’Or» per al 2021

Nova edició de la «Història de Montserrat»

Publicacions de l’Abadia de Montserrat acaba d’editar una nova edició de la «Història de Montserrat», actualitzada a l’any 2020.

Història de Montserrat
Comprar

El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l’arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle XVI i represa al segle XIX per l’abat Miquel Muntadas, d’oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens.

Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l’abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d’esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya. El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d’aleshores, s’ha anat posant al dia en diverses edicions.

En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.

El llibre «Història de Montserrat» ha estat publicat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. El podeu adquirir a qualsevol llibreria i també online.

Abadia de MontserratNova edició de la «Història de Montserrat»

Montserrat reedita l’Himnari dels fidels

Arran dels 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, el Monestir de Montserrat ha editat novament l’Himnari dels fidels (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), amb himnes per als diversos temps de l’any litúrgic i per a diverses festes litúrgiques. Els cants que conté van ser elaborats en temps postconciliar, en un moment de canvis significatius en la litúrgia que exigien una participació molt més activa de la comunitat. Seguint aquesta línia, es van elaborar cants per a tot l’any litúrgic. La popularitat de molts d’aquests himnes ha arribat fins avui, per la qual cosa s’ha optat per reeditar-lo i actualitzar-lo. Aquesta nova edició l’ha convertit en un llibre més pràctic per a la interpretació dels cants, amb l’himne sencer i els acompanyaments d’orgue en vista de dues pàgines i, seguidament, les versions a veus mixtes i veus iguals; tot pensat per facilitar-ne l’ús habitual. L’edició, a més, ha estat enriquida amb dibuixos i gravats del P. Oriol Diví (1924-2013), famós internacionalment pels seus ex-libris, en homenatge al seu treball en aquest camp.


Himnari dels fidels
Comprar

El llibre, amb una presentació del P. Abat Josep M. Soler, es publica en vigílies del centenari del naixement del P. Hildebrand Miret (1921-2010), que és l’autor de tots els textos, llevat del Cant d’acció de gràcies, que és del P. Jordi M. Pinell. El P. Hildebrand estimava molt aquests himnes, que eren fruit d’un llarg treball d’estudi de l’Escriptura, dels Pares de l’Església i de la tradició litúrgica romana, i a més de la mètrica. Els himnes havien nascut de la seva vivència de la litúrgia, de la seva “lectio divina” i de la seva pregària personal. Aquesta nova edició, doncs, vol ser un reconeixement al seu servei a les comunitats de casa nostra per tal d’ajudar-les en la seva pregària donant-los uns textos de contingut sòlid, ben adequat amb el temps litúrgic o amb les festes del Santoral, i amb una expressió pulcra des del punt de vista lingüístic.

A més, aquest volum vol ser un reconeixement a l’obra del P. Jordi M. Pinell (1921-1997), com a liturgista i poeta, i també al P. Ireneu Segarra (1917-2005), que és l’autor de totes les músiques de l’himnari menys dues, les que va compondre el P. Gregori Estrada (1918-2015), el de l’Ascensió i el de sant Joan Baptista. Si era molt important el text, ho era també la música, per tal de servir a la pregària del poble en les celebracions.

Aquest Himnari pretén que els himnes siguin vehicle de comprensió i aprofundiment espiritual del temps litúrgic o solemnitat pels quals estaven destinats. La qualitat dels textos i la música permet que els fidels puguin viure i participar activament de la litúrgia. La seva estructura és senzilla i ordenada per temps litúrgics i festes; els seus cants, amb melodies populars, són fàcils de seguir i entonar, i la riquesa de les seves lletres, sempre coherents amb la celebració i la litúrgia. Conté cants molt coneguts i també descobreix himnes que fins ara han passat més desapercebuts, com el de Sant Joan o de Santa Cecília. Els cants que conté l’Himnari dels fidels permeten que tant comunitats petites com aquelles que disposen d’un cor en facin ús, perquè d’un mateix himne hi ha versions a una veu o polifòniques. És una eina que s’adapta a la majoria de realitats parroquials actuals.

Abadia de MontserratMontserrat reedita l’Himnari dels fidels

Suggestiva panoràmica del culte a Montserrat

L’obra és “una volguda mescla d’història, narració, reflexió i costumari, i també alguna exemplificació, sense pretendre dir-ho tot”, afirma l’autor

Himnari dels fidels
Comprar
Primeres pàgines

Montserrat, un Magníficat de roca” és una frase lapidària que va pronunciar el papa Sant Joan Pau II durant el seu pelegrinatge a Montserrat, el 7 de novembre de 1982. El P. Bernabé Dalmau recupera aquesta frase per donar títol al seu darrer llibre, en el qual ofereix una suggestiva panoràmica del culte a Montserrat. Els tres conceptes de Roca, Magníficat i Montserrat permeten passar de la funcionalitat litúrgica dels espais sagrats a la devoció popular mariana a través de la descripció de la vida sacramental, en el marc de les particularitats de l’any litúrgic.

El llibre Montserrat, un Magníficat de roca   (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020) està estructurat en base a aquesta frase en tres parts ben diferenciades. “L’expressió de la frase és terriblement suggestiva: uneix natura amb espiritualitat”, afirma el P. Bernabé Dalmau. És la impressió que té qualsevol visitant que arriba a Montserrat: una muntanya única i un santuari on la pregària esdevé lloança perenne. A aquesta lloança, també subratlla el papa “els fills de sant Benet” li han donat una dimensió litúrgica que configura la devoció a la Mare de Déu. Contemplar la litúrgia a Montserrat a través del prisma de la frase feliç del papa Joan Pau és una forma possible de penetrar a l’interior d’allò que dóna vida i testimoniatge cristià a l’activitat de la muntanya santa. Les pàgines del llibre volen ajudar a entendre com el càntic de Maria ha “cristal·litzat”.

A Montserrat, un Magníficat de roca hi ha “una volguda mescla d’història, narració, reflexió i costumari, i també alguna exemplificació, sense pretendre dir-ho tot”, afirma el P. Bernabé Dalmau. El llibre està escrit en llengua catalana, i també inclou la traducció castellana i l’anglesa.

Abadia de MontserratSuggestiva panoràmica del culte a Montserrat