Novetat editorial: «Montserrat, 1789»

Montserrat, 1789
Comprar
Primeres pàgines

Aquest llibre gira al voltant d’un àlbum excepcional de dibuixos de la muntanya de Montserrat, confeccionats pel pintor Pere Pau Montaña i l’arquitecte Francesc Renart durant l’estiu de 1789, vint-i-dos anys abans que el Monestir i l’ermitatge patissin la devastació provocada per la Guerra del Francès que canviaria la seva fesomia per sempre. Els dibuixos van ser elaborats a instàncies de Francisco de Zamora, alcalde del crim de la Reial Audiència del Principat, per il·lustrar l’edició d’una Descripció geogràfica, natural i política de la muntanya de Montserrat: una obra col·lectiva que el magistrat tenia previst publicar en un termini curt, molt curt de temps. Però l’empresa editorial quedà estroncada i el llibre no es va arribar a publicar mai.

Tal com passa amb altres obres inacabades, aquesta està envoltada de misteri i genera molts interrogants; la majoria sense resposta. El llibre no s’acabà publicant, però, sortosament, s’ha conservat un volum considerable de documentació manuscrita relacionada amb el projecte editorial —el guió, la correspondència adreçada al magistrat, alguns esborranys d’estudis preparatoris de certes parts, etc.– incompleta, heterogènia i dispersa, però extraordinàriament valuosa perquè compon un recull d’informacions que ens permet seguir l’evolució dels treballs dels comissionats de Zamora pràcticament dia a dia, i ens brinda la possibilitat de sentir-ne les veus. La documentació ens ofereix igualment una varietat d’aproximacions a la muntanya i a la història de Montserrat, sàvies i perspicaces la majoria de vegades, i sovint, també, apassionades.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Montserrat, 1789»

Reedició del llibre «La felicitat és amor i veritat» del P. Carles Gri

Publicacions de l’Abadia de Montserrat acaba de reeditar una petita joia, per la qual darrerament hi ha un interès renovat.

La felicitat´és amor i felicitat
Comprar
Primeres pàgines

Recull de textos breus que descriuen la vivència de Déu de l’autor amb pensaments i experiències exposats al compàs de la vida i dins d’una atmosfera de realisme, de confidència i d’amistat.

Alguns dels pensaments, per exemple, són al voltant de l’esperança, la humiliació, la comprensió, el cristianisme dèbil, o el discerniment, entre molts d’altres.

Déu és amor i llum. L’home és la imatge i la semblança de Déu. Per tant, l’home és amor lluminós. Tot el seu dinamisme existencial ha d’estar regit i orientat per l’amor veritable. Solament així assoleix la seva plenitud i la seva felicitat.

Aquesta és la vivència que Carles Maria Gri, monjo de Montserrat, ens descriu en aquestes pàgines plenes de pensaments i experiències exposats al compàs de la vida i dins d’una atmosfera de realisme, de confidència i d’amistat.

Abadia de MontserratReedició del llibre «La felicitat és amor i veritat» del P. Carles Gri

Premis Crítica Serra d’Or 2022

L’obra L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural), de Víctor Garcia Tur, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2022; Vent a la mà (Edicions 62), de Carles Dachs, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2022; Joan Todó, amb La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret (Godall edicions), el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Assaig; Joana Masó, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Estudis Literaris per
Tosquelles. Curar les institucions
(Arcàdia); i Josep M. Jaumà, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2022 per Poesia completa, T. S. Eliot (Edicions de 1984). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Mariona Lladonosa Latorre i Manuel Lladonosa Vall-llebrera han guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Humanitats) per l’obra Una cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977) (Grup Enciclopèdia), per l’anàlisi exhaustiva del que va representar el Congrés, un resum molt assenyat dels diferents continguts i una anàlisi valorativa dels principals actors i assoliments. Molts àmbits foren debatuts en profunditat. Força ben escrit. La nova geografia de la Catalunya postcovid (Institut d’Estudis Catalans), coordinat per Jesús Burgueño, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Ciències), per una visió polièdrica sobre com es presenta el segle XXI per a Catalunya, amb totes les oportunitats i les amenaces que la pandèmia, el canvi climàtic i la resta de crisis suposen per al país. Llibre coral que va més enllà dels aspectes geogràfics. I Segundo diccionario de los catalanes de México (Institut d’Estudis Catalans), de Gemma Domènech, Salomó Marquès, José M. Murià i Angélica Peregrina, han rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2022 per ser una biografia de més de dos centenars de catalans que trobaren en la República Mexicana una nova pàtria. Representa un recull exhaustiu d’intel·lectuals, professors, artistes, polítics i ciutadans comuns que col·laboraren a fer de Mèxic el país pròsper i modern que ara és.

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Òscar Intente La idea d’Europa, de George Steiner s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2022 per la fidelitat i l’eficàcia amb què Òscar Intente trasllada a escena l’assaig homònim de George Steiner en un muntatge que incita a reflexionar i debatre sobre el passat d’Europa i el futur que volem construir com a europeus. Malditas Plumas, de Sol Picó, el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2022 per la brillant recreació de l’afinitat històrica entre el cabaret del Paral·lel barceloní i el parisenc de començament del segle XX, que culmina una dilatada i fructífera trajectòria com a coreògrafa i ballarina. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’espectacle de pallassos ha estat per a Gran Reserva, de Rhum & Cia., per la consolidació que Rhum & Cia. hi aconsegueix del singular llenguatge de pallasso contemporani, ja experimentat amb Monti & Cia. i desenvolupat en espectacles previs com Rhum, Rhümia i Rhumans. Mentre que el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’aportació més interessant ha estat per a la Col·lecció Teatre, de Lleonard Muntaner Editor, per la seva aposta de qualitat a favor de la publicació de literatura dramàtica catalana i l’anostrament de la dramatúrgia estrangera més rellevant amb acurades traduccions.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Infantil ha estat per a Espècies extraordinàries (Birabiro), amb text de Salvador Comelles i il·lustració de Christian Inaraja. I el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Juvenil (Coneixements) li ha estat concedit a la Col·lecció Petit Sàpiens, d’Ara Llibres.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras i Xulio Ricard. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Francesc Foguet, Santi Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Joan Bustos, Núria Càrcamo, Teresa Mañà i Núria Ventura.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, que enguany arriben a la 56a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència del P. Abat Manel Gasch, de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2021, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

Paraules del P. Abat Manel Gasch

En la seva intervenció, el P. Abat Manel Gasch ha felicitat els guardonats i ha mostrat la seva admiració “per la vocació d’escriptors, carregada d’aquella paciència necessària per tal que la imaginació es tradueixi en paraules, i les paraules s’escriguin per poder ser compartides. Fer això, fer-ho bé i fer-ho en català és un acte de generositat.  En el nostre món volàtil, en el qual el director o l’editor d’un diari considera un èxit si un internauta roman un minut i mig en la seva pàgina web, escriure un llibre de qualsevol mena, tot tenint la pretensió que algú s’hi passi unes quantes hores llegint-lo, se’m presenta gairebé com un acte de fe en la humanitat. Una fe que proclama que som capaços de començar a llegir una novel·la, un assaig, un llibre infantil i d’acabar-lo!”.

“Els monjos de Montserrat hem mantingut la passió per les lletres des de sempre, com a lectors, com a escriptors, i com a impressors i editors. La nostra estabilitat quasi mil·lenària al bell mig de Catalunya, al cor del nostre poble i de la nostra cultura ens han fet estimar el català com la llengua pròpia de quasi tots i de la comunitat –ha continuat el P. Abat Manel Gasch-. D’una manera més intensa en els darrers cent anys d’història, l’amor benedictí als llibres més aquesta aposta decidida per la llengua van portar-nos a la represa de l’activitat editorial amb les publicacions dels inicis del segle XX, sota la visió d’un home tan clau en la creació del Montserrat modern, com va ser el P. Abat Antoni M. Marcet”.

“Fa un cert vertigen adonar-se’n que en aquesta perspectiva històrica de cent anys, el P. Josep Massot i Muntaner n’hagi ocupat la meitat, cinquanta, essent el pal de paller i l’impulsor de tota l’activitat editorial del monestir. Tot i el devessall d’elogis i homenatges que van seguir la seva mort la matinada del 24 d’abril d’enguany, no em puc estar en aquesta primera celebració dels Premis Serra d’Or sense ell, de reconèixer la feina infinita que va fer. I dic “infinita” perquè allò que el va fer anar endavant, penso que va ser la idea que hi havia tantes coses per fer, per estudiar, per escriure que no bastava una vida ni dues per fer-les. Fa un any aproximadament, en ocasió del seu vuitantè aniversari, dels cinquanta anys al capdavant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i dels cinquanta també d’ordenació presbiteral, els col·laboradors de l’editorial li vau oferir una miscel·lània d’homenatge, que va llegir sencera la mateixa tarda i nit del dia que li vau lliurar, i l’Institut d’Estudis Catalans també va aplegar amics i coneguts per tal d’agrair-li la feina feta. Ens queda el record de les seves paraules aquell dia: molt humils en parlar d’ell, generoses respecte els altres, seriosament preocupades i reivindicatives quan parlava dels perills per la cultura i la llengua catalana. Con no podia ser d’una altra manera, la revista Serra d’Or li feu un extens homenatge en el número exclusiu d’aquest juny. La seva vida és l’estímul més gran per la comunitat de Montserrat a continuar en el compromís editorial mantingut durant tants anys”, ha conclòs el P. Abat de Montserrat.

Intervenció del cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro

Per la seva banda, el cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha lamentat el traspàs del P. Josep Massot, “una pèrdua per la cultura d’aquest país i, de manera especial, per a Publicacions de l’Abadia de Montserrat i per a tota la gent que fem la revista Serra d’Or. Ell s’estimava molt aquests Premis, vivia aquesta jornada de manera molt intensa; era feliç de poder repartir uns guardons que subratllen l’excel·lència, l’originalitat i la intel·ligència dels nostres creadors”. El cap del consell de redacció de la revista ha recordat que el P. Massot “ha estat i és un referent i un exemple: de feina ben feta, d’amor a la cultura, de mentalitat oberta, i de catalanitat. Ell ens ha marcat un camí i nosaltres, amatents a les necessitats de la nova època i els nous reptes, volem ser-ne continuadors fidels. El seu llegat ens esperona”.

“Els Premis Crítica Serra d’Or són una prova que la nostra cultura i la nostra llengua, malgrat alguns problemes i algunes percepcions, gaudeixen de bona salut. Avui és moment de veure el got mig ple, sobretot perquè hi ha noves generacions que pugen amb força i gosadia, i ofereixen una obra admirable –ha afegit Francesc-Marc Álvaro-. “El debats pessimistes sobre la llengua i la suposada decadència de Barcelona o del país s’han de confrontat amb la realitat d’una literatura, un teatre, un cinema i altres arts que ens confirmen com una nació viva i oberta al món. Som un país que parla al món i del món des d’una cultura dinàmica, robusta i moderna, que beu d’una tradició rica i que sap connectar amb els canvis globals. Aquests premis ho confirmen un any més”, ha explicat Francesc-Marc Álvaro.

Abadia de MontserratPremis Crítica Serra d’Or 2022

Presentació del llibre «El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle»

Dissabte, 17 de setembre, a dos quarts de cinc de la tarda, es presenta a la Sala Puig i Cadafalch de Montserrat (accés pel Museu) el llibre «El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle», de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

L’acte comptarà amb la participació de l’autor, Salvador Giralt, i el protagonista del llibre, el P. Ramon Ribera-Mariné. El llibre relata les converses tranquil·les, estimulants i sinceres, a través de les quals el P. Ramon obre la porta a les interioritats de la seva experiència. Arrenquen a partir de les preguntes habituals sobre la raó de la seva entrada al monestir, per què el va atraure l’estil de vida monàstica, com és la vida d’un monjo en el seu dia a dia…, que van generant noves qüestions que els porta a camins insospitats.

El camí del monjo
Comprar
Índex i primeres pàgines

Per què va entrar al monestir? Per què es va fer monjo? Què hi va trobar en aquest estil de vida? Com és la vida d’un monjo en el seu dia a dia? I els ermitans, és el mateix? Les campanes, la rutina, el ritual, el camí, les escriptures, l’aparició del 3 d’agost de 1458, la Capella de la Desaparició, el significat del gran retaule barroc…

Jo arribava al Miracle amb algunes preguntes preparades, però a l’hora de la veritat, el que en Ramon anava dient generava noves preguntes i ens portava per camins insospitats. Potser algunes de les qüestions que tractem us semblaran ingènues o infantils. A vegades parlem de les petites coses de cada dia, d’alguns detalls minúsculs. El camí interior relaciona el més gran amb el més petit, el que és a tocar amb l’intangible. No hi ha distincions. Hem parlat de detalls i detallets, i d’historietes (paraula que en Ramon fa servir sovint), però no hem perdut de vista allò que és essencial.

Al llarg d’aquestes converses -converses tranquil·les, estimulants, sinceres-, en Ramon Ribera-Mariné, monjo de llarg recorregut, ens obre la porta a les interioritats de la seva experiència.

Abadia de MontserratPresentació del llibre «El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle»

Núria Mañé, nova directora de Publicacions de l’Abadia de Montserrat

L’editora Núria Mañé i Puerto (Vilanova i la Geltrú, 1964) és la nova directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA). Fins ara n’era editora i col·laboradora directa del P. Josep Massot i Muntaner, que n’havia estat el director des de 1970 i que va morir el passat 24 d’abril. Núria Mañé treballa des de fa 15 anys a l’editorial montserratina, i en feia 30 que col·laborava amb el P. Josep Massot; per tant, considera que l’encàrrec del Monestir “és una mostra de confiança al treball fet al costat del P. Massot: he vist com treballava, el rigor i la serietat en la feina; evidentment que ni puc ni vull imitar-lo, però la seva manera de fer és present l’editorial i hi continuarà estant”.

“És una nova etapa que començo amb molta il·lusió i conscient de la responsabilitat que implica posar-se al davant d’una editorial que funciona des de 1499”, afirma la nova directora de PAMSA. “El fet que Publicacions de l’Abadia tingui sis segles d’història no vol dir que no sigui una editorial actual. I ho ha de ser encara més. No volem canviar la nostra personalitat, però sí que podem avançar i innovar en les línies editorials on sempre ens hem mogut i on ens sentim còmodes”, avança Núria Mañé en referència al futur de l’editorial, en la qual treballen 10 persones.

D’altra banda, el Monestir de Montserrat ha nomenat el periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro com a cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or. Fins ara, Francesc-Marc Álvaro, que és columnista de La Vanguardia i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, era membre del mateix consell, del qual n’és secretària Elisenda Marsal.

Núria Mañé i Puerto

Nascuda a Vilanova i la Geltrú l’any 1964, Núria Mañé és Llicenciada en Documentació (Gestió de la informació) a la Universitat Oberta de Catalunya (2008) i Diplomada en traducció a l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets de la Universitat Autònoma de Barcelona (1987).

Ha coordinat els col·laboradors externs a l’enciclopèdia Gran Larousse Català dirigida per Josep Corredor-Matheos a Edicions 62 (1988-1991), ha transcrit i elaborat els índexs topogràfics i onomàstics de tots els volums de Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a cura de Josep Massot i Muntaner. Ha treballat en l’edició conjunta, amb Josep Massot, de Memòries de Josep Puig i Cadafalch, d’Índexs de les Obres de Jordi Rubió i Balaguer i, amb Albert Soler, de «De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes», de Germà Colón. Ha fet igualment traduccions del francès i de l’alemany de diversos contes i novel·les juvenils. És autora dels contes infantils «La carta als Reis» i «En un poble de pessebre». Des de l’any 2007 treballa d’editora a Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat

L’activitat de Publicacions de l’Abadia de Montserrat s’inicia l’any 1499, quan l’abat Garcías Jiménez de Cisneros va instal·lar una impremta pròpia al monestir, que va treballar fins al 1524. Des del segle XX, l’activitat editorial del monestir augmenta amb la constitució empresarial, tant amb publicacions en llengua catalana, com també en castellà, llatí i en les diverses llengües d’Europa. PAMSA compta amb un fons editorial de més de 3.000 títols publicats. Les principals matèries que abasta són: la història, l’art, l’assaig, els estudis de llengua i literatura, la religió, l’ensenyament de música i de català, i el llibre infantil i juvenil. A més de l’edició de llibres, també publica cada quinze dies o cada mes les revistes Serra d’Or, Documents d’Església, Studia Monastica, Randa, Caplletra i Piu-piu.

Abadia de MontserratNúria Mañé, nova directora de Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Presentació del llibre: «Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània»

Dissabte 2 d’abril, a les 12.00 hores, es presentarà el llibre «Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània» a la sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat. Comptarà amb la presència de Manuel Forcano i de la curadora del llibre, Lourdes Godoy. Després de la presentació es podrà visitar lliurement l’exposició temporal «La mirada del biblista».

Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània

Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània
Comprar
Índex i primeres pàgines

Bonaventura Ubach va néixer a Barcelona el 1879. Va professar com a monjo de Montserrat el 1894 i fou ordenat sacerdot el 1902. Interessat des de jove pels estudis bíblics, el 1906 es traslladà a Jerusalem, des d’on viatjà incansablement per tot l’Orient fins al 1951, quan va tornar a Montserrat, on morí el 1960.

Viatjà al Líban per primer cop el maig de 1908, per aprendre l’àrab durant uns mesos al seminari siríac de Charfet, al Mont Líban. Hi va tornar l’any següent i, després de l’estiu, va estar-se a Beirut. Al llarg de la seva vida hi tornaria diverses vegades en estades més curtes.

Aquest llibre, que recull diversos dietaris de viatge i altres notes de les seves primeres estades al Líban, entre els anys 1908 i 1910, ens proporciona una visió inèdita d’aquesta regió, aleshores sota el domini de l’Imperi Otomà. Aquesta obra s’afegeix als altres dos llibres de viatges editats per ell mateix, el del Sinaí i el de les regions de l’Iraq.

Abadia de MontserratPresentació del llibre: «Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània»

Miscel·lània d’homenatge a Josep Massot i Muntaner, home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra

Amb motiu del vuitantè aniversari del P. Josep Massot i Muntaner, dels cinquanta anys de la seva ordenació sacerdotal i dels cinquanta anys com a director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, una seixantena de persones, entre historiadors, literats, escriptors, filòlegs, religiosos i professors universitaris, han participat en la miscel·lània d’homenatge més completa i extensa que se li ha fet fins ara. Impulsada per institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Universitat de les Illes Balears, la Xarxa Vives d’Universitats, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat o la mateixa Abadia de Montserrat, la miscel·lània tracta totes les facetes de l’homenatjat: l’historiador, l’editor, el director de revistes, l’assessor cultural i el monjo de Montserrat.

El monjo, l’historiador i l’editor
Comprar
Primeres pàgines

Coordinada pel filòleg i historiador Jordi Manent i Tomàs, l’obra El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, inclosa dins la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de Publicacions de l’Abadia, té 565 pàgines. Entre els col·laboradors s’hi troben intel·lectuals rellevants de les terres de parla catalana com Joan Martí Castell, Vinyet Panyella, Lola Badia, Carles Duarte, David Ginard, Albert Balcells, Antoni Simon, Albert Hauf, Damià Pons, Vicent Simbor i Joan Veny, entre d’altres. També hi participen catalans, valencians i balears -de Mallorca, Menorca i Eivissa-, a més de persones de fora de Catalunya com l’historiador Paul Preston, el lingüista Philip D. Rasico i la professora de la Université Paris Sciences Lettres Dominique de Courcelles.

La miscel·lània aprofundeix sobre la tasca del Josep Massot historiador: de la Guerra Civil, d’historiador de la literatura, de la llengua, de l’Església i de la música. Igualment, s’hi destaquen totes les aportacions del P. Massot en el camp de la història, de la llengua, de la literatura i de la cultura en general, així com la traducció d’alguns dels seus llibres i articles sobre la Guerra Civil a l’estranger. A més, hi ha un apartat sobre els records personals i familiars.

Aquest és, per tant, un merescut homenatge a un home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra, editor i director de revistes com “Serra d’Or”, “Randa” i “Studia Monastica”. Com diu el coordinador de la miscel·lània, Jordi Manent, a la introducció, “no cal perspectiva històrica per adonar-nos de la important petja de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de fets i personatges de la nostra llengua, literatura i història”; per tant, la seva obra, “que podríem qualificar d’historiador tot terreny, pot presumir, també, de molt de rigor i molta qualitat”. “Una cultura es mesura, també, per la quantitat d’obres publicades que la conreen, l’estudien, l’analitzen i la defensen, però sobretot per la qualitat i la solidesa dels seus textos, que la prestigien als ulls del món. És evident que tots dos aspectes els trobem en l’obra i la trajectòria de Josep Massot i Muntaner. Seguim-ne l’exemple”, afirma Jordi Manent.

La miscel·lània es complementa amb una bibliografia completa i actualitzada sobre el P. Josep Massot, elaborada per Rafael Roca, una cronologia biogràfica i un plec de fotografies que recull la seva vida i trajectòria.

Abadia de MontserratMiscel·lània d’homenatge a Josep Massot i Muntaner, home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra

«Atura’t i respira». 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena

365 reflexions, una per a cada dia de l’any.

Atura't i respira
Comprar
Primeres pàgines

Pertanyen a 38 monjos; alguns ja traspassats fa uns anys, d’altres estan en plena activitat.

Són monjos molt diferents els uns dels altres, però tots tenen en comú el fet de compartir una vivència de fe cristiana arrelada en la Paraula de Déu, en la pregària personal i comunitària, en la vida fraterna benedictina a Montserrat.

Sempre amb voluntat de compartir amb els altres allò que cadascun viu per oferir-los una experiència espiritual que dona sentit a la vida, que il·lumina el dia a dia i que obre a uns horitzons de plenitud.

 
 
 
 

Abadia de Montserrat«Atura’t i respira». 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena

«Flora de Montserrat», calendari de «Serra d’Or» per al 2022

Calendari Serra d'Or 2022
Comprar
Primeres pàgines

Montserrat ha estat sempre una muntanya única per desenvolupar estudis científics de tota mena, i entre ells, la botànica. L’orografia montserratina, la situació geogràfica i la climatologia (pròpiament mediterrània) es concreten en un espai reduït de diversos ecosistemes, que esdevenen part fonamental en la seva diversitat biològica. Vegetació rupícola, ruderal, forestal, etc.; una gran varietat d’espècies de plantes mediterrànies, eurosiberianes, cosmopolites i fins i tot al·lòctones que perduren i s’adapten a les particulars condicions del clima, del lloc i a l’impacte antropològic a la muntanya.

Trobem documentats, en els segles xvi, manuscrits de botànica mèdica de l’apotecari i botànic Francesc Micó (1528-1592?) com a primer herboritzador científic de Montserrat i recol·lector de la Ramonda myconi (orella d’os). Posteriorment, i d’entre molts destacats botànics i naturalistes, cal fer esment de Miguel Colmeiro y Penido (1816-1901), Antoni Cebrià Costa (1817-1886), Joan Montserrat i Archs (1845-1895), Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901) i Joan Cadevall (1846-1921).

Aquesta continuïtat en l’interès botànic a Montserrat, es referma al començament del segle xx amb molt més caràcter científic a l’hora de classificar i identificar les espècies existents a la muntanya. L’herbari que realitzà el P. Adeodat Marcet (1875-1964, monjo de Montserrat) anomenat Flora Montserratina, inicia un camí d’estudis més rigorosos. A la botànica actual hi arribem amb els acurats treballs d’Oriol de Bolòs (1924-2007) i ja més recentment de Josep Nuet i Josep M. Panareda amb l’obra de referència Flora de Montserrat. Tot aquest esperit de recerca ens deixa un camí ben obert a continuar elaborant un coneixement que ens acosti amb més respecte a la Natura, i si més no, amb més estima a allò que tenim a prop, Montserrat.

Aquest calendari es pot adquirir a la botiga online de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Abadia de Montserrat«Flora de Montserrat», calendari de «Serra d’Or» per al 2022

Lliurament de la miscel·lània «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner»

Avui 13 de novembre, el P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha rebut en un acte privat a Montserrat, organitzat sense que ell en tingués cap informació prèvia, el llibre «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner».

Es tracta d’una miscel·lània d’homenatge, coordinada per Jordi Manent, on una seixantena de participantes glosen els diversos aspectes i la importància de la tasca del P. Massot com a monjo de Montserrat i també la seva petjada en la cultura catalana contemporània, com a editor, historiador, assessor cultural, etc.

Enguany el P. Josep Massot ha celebrat una triple efemèride: els cinquanta anys d’ordenació presbiteral, els cinquanta anys al capdavant de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i els vuitanta anys de naixement i bateig.

El volum  «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner» forma part de la col·lecció «Biblioteca Abat Oliba» i properament es posarà a la venda.

Abadia de MontserratLliurament de la miscel·lània «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner»

Novetat editorial: «Els camins de l’amor»

Els camins de l'amor
Comprar
Primeres pàgines

Els camins de l’amor no estan definits en una agenda, els construïm dia a dia amb les nostres paraules, amb actituds i amb fets. Anar pels camins de l’amor és una elecció íntima, individual. Som nosaltres que escollim quin camí seguirem per assolir un objectiu o quina resposta donarem a les situacions que se’ns posen al davant: Discutir o dialogar? Abraçar o agredir? Esperar o no esperar? Odiar o perdonar? Fer front o amagar-se? Corregir o deixar passar? Les respostes que donem a totes aquestes situacions ens fan viure amb més grau de satisfacció o d’amargor.

De qui depèn? Només de nosaltres. Sota l’òptica de l’amor tots els camins condueixenal mateix port: la pau amb un mateix, amb els altres i amb Déu. En els camins de l’amor els indicadors ens diuen que per arribar a la felicitat no he de ser feliç jo a qualsevol preu, sinó fer-te feliç a tu. Estimar és donar i donar-se sense esperar res a canvi. Això és sabut. Però, com ho fem?

«Els camins de l’amor», de Xavier Guillamet, és un llibre de Publicacions de l’Abadia de Montserrat inclòs dins la col·lecció El gra de blat.

Índex

  1. Professor per a un sol aprenent
  2. La felicitat: una matèria complicada
  3. Primera assignatura: autocontrol
  4. Segona assignatura: generositat
  5. Tercera assignatura: humilitat
  6. Quarta assignatura: coratge
  7. Cinquena assignatura: compassió
  8. Sisena assignatura: discreció
  9. Setena assignatura: honestedat
  10. Eureka
Abadia de MontserratNovetat editorial: «Els camins de l’amor»

Novetat editorial: «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»

«A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie» és el nou llibre del P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, que recull vuit treballs, en bona part inèdits, complementaris a les recerques històriques que ha fet els darrers anys.

«A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»
Comprar
Primeres pàgines

El primer es refereix al Llibre Vermell, el manuscrit més important de la Biblioteca de Montserrat, salvat de la destrucció napoleònica del segle XIX per circumstàncies no prou conegudes i recuperat per l’abat P. Josep Deàs d’una manera plena d’enigmes. El segon ressegueix la relació, no sempre pacífica, entre le gran mecenes Rafael Patxot i Hubert i el musicòleg Higini Anglès, col·laborador de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot.

El tercer i el quart publiquen i contexutalitzen cartes de la poeta i folklorista Palmira Jaquetti, adreçades a Rafael Patxot i a l’erudit i polític Lluís Nicolau d’Olwer. El cinquè i sisè fan servir igualment l’immens epistolari de Nicolau d’Olwer, conservat a Montserrat, centrant-se en les cartes amb el lul·lista Salvador Galmés i amb el polític i promotor cultural Joan Estelrich, tots dos mallorquins.

El setè es refereix un cop més al moviment bíblic del segle XX a Catalunya, aquesta vegada a partir d’unes Efemèrides de la Fundació Sant Damàs, que permeten d’endinsar-se en els orígens complexos de la Fundació Bíblica Catalana, de la Bíblia de Montserrat i de la Bíblia del Foment de Pietat Catalana, i en les figures del pare Miquel d’Esplugues, del pare Bonaventura Ubach i del pare Ignasi Casanovas, tots ells relacionats amb el polític i mecenes Francesc Cambó.

El vuitè i darrer fa un homenatge al lingüista Antoni M. Badia i Margarit, en el centenari del seu naixement.

El llibre «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie» ha estat publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»

Novetat editorial: «Meditació del Parenostre»

Aquest llibret ens acosta al sentit tant de l’estructura com del contingut del Parenostre. La invocació inicial al Pare del cel crea el clima adient per adreçar-li sis peticions, organitzades en cascada segons la lògica del Regne de Déu que Jesús anunciava. Amb elles se sintetitza també l’essencial de la vida cristiana.

Meditació del Parenostre
Comprar

Una lectura meditativa, personal o compartida, de les reflexions que segueixen pot ajudar-nos a viure millor la connexió íntima que hi ha entre fe, pregària i humanització del món.
Índex

  • Preguntes inicials
  • El text
    • Invocació inicial
    • Primera petició: «Sigui santificat el vostre nom»
    • Segona petició: «Vingui a nosaltres el vostre regne»
    • Tercera petició: «Faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel»
    • Quarta petició: «El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui»
    • Cinquena petició: «I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors»
    • Sisena petició: «I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal»
    • Conclusió: «Amén»

Joan Ordi és doctor en filosofia i llicenciat en teologia. Professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i de Lleida, ha publicat diferents llibres i articles de filosofia i teologia. Li interessa com raonar la fe cristiana en el nostre món.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Meditació del Parenostre»

Novetat editorial: «Els empresonats i exiliats de la Bíblia»

LA Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l’àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats.

Empresonats i exiliats
Comprar
Primeres pàgines

La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d’un misteriós projecte diví de plenitud, que s’imposa progressivament en la història humana. La Bíblia, també fonamenta usos, hàbits i comportaments socials com el calendari, el descans setmanal, la sintolia ecològica, els valors ètics, el nom de pila, paraules i pressions del llenguatge quotidià…

Per aquestes raons, el caputxí P. Jordi Cervera i Valls, explica en el llibre publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres. Josep, de la presó a governar el país. Moisès, l’exiliat que alliberà el poble. Samsó, derrotat i humiliat a la presó. David i la seva cort, un exili breu i dolorosíssim. Elies, un exili que confirmarà la missió. Micàiehu, empresonat acusat de deslleialtat. Amós, exiliat per denunciar el sistema. Jeremies, empresonat i acusat de traïció. Jeremies, de la presó a l’exili amb el poble. Josep, Maria i el nen, l’exili d’una família. Joan Baptista, presó i execució per criticar l’autoritat reial. Jesús, detingut i torturat; jutjat i executat a correcuita. Pere i Joan, detinguts per accions i discursos agitadors. Els apòstols, detinguts, assotats i alliberats en grup. Esteve, també detingut, jutjat i executat a correcuita. Jaume, executat, i Pere empresonat de nou per satisfer l’opinió pública. Pau i Siles a FIlips: assotats, aplallissats i empresonats sense judici. Pau a Jerusalem: exigint justícia des del calabós. Pau a Cesarea: dos anys de presó esperant el judici. Pau a Roma: dos anys de llibertat vigilada. Aristarc i Èpafres, companys de Pau a la presó. Joan, encoratjant des de l’exili.

El llibre forma part de la col·lecció «El gra de blat».

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Els empresonats i exiliats de la Bíblia»

El P. Bernabé Dalmau dona motius a les persones d’edat per superar la tendència a les nostàlgies

Ancians, vells o avis?    (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021) és el títol del nou llibre del P. Bernabé Dalmau, en el qual dona uns motius a les persones d’edat per tal que superin la tendència a les nostàlgies, visquin l’etapa final amb dignitat i, encara més, lluitin pel propi rejoveniment global sigui quin sigui el seu estat de salut física. A més a més, el llibre ofereix una visió cristiana de l’última etapa de la vida per tal que, “en arribar-hi, no sigui un trauma sinó una font de felicitat”. L’any 2010, el P. Bernabé ja va tocar el tema en el llibre Envellir amb dignitat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), i ara torna a tractar-lo després d’haver tingut contactes amb el moviment cristià “Vida creixent”.

Ancians, vells o avis? (P. Bernabé Dalmau)
Comprar
Primeres pàgines

Si la paraula vellesa pot indicar una caducitat de facultats i de creativitat, el mot “avis” aporta un deix de familiaritat i de relació amb els altres, assegura el P. Bernabé. L’allargament de la vida ha capgirat els models ancestrals de nucli familiar i un possible allunyament físic de l’ancià. Però a la persona d’edat no li convé l’isolament, tant més que també té molt a aportar a la família i als qui estan en contacte amb ella.

En definitiva, el P. Bernabé apunta en el llibre que, per damunt del temperament de cadascú, la dignitat humana pressuposa i demana que la persona gran no sols no se senti un destorb sinó que des de l’etapa final doni un testimoniatge positiu a les noves generacions. El llibre també transmet que la fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida i a preparar-se per al destí final amb una gran confiança en Déu i donant a tothom l’exemple d’haver estat útil als altres al llarg dels anys viscuts.

El rejoveniment global només s’obté si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot “vell” ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat –segons com es miri- no ha de ser considerada tant un decaïment com més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers el qual, amb la fe com a estímul, cal tendir.

P. Bernabé Dalmau

El P. Bernabé Dalmau (Igualada, 1944) és monjo de Montserrat i liturgista. Va ingressar al monestir l’any 1960 i va ser ordenat sacerdot el 1972. Va cursar estudis eclesiàstics a Montserrat i a Estrasburg, on es va llicenciar en teologia i en dret canònic. Va intervenir en l’organització del III Congrés litúrgic de Montserrat (1990) i va ser relator en el Concili Provincial Tarraconense (1995). Des del 1986 és director de la revista Documents d’Església i des de la creació del bisbat de Sant Feliu de Llobregat ha col·laborat en la delegació de pastoral litúrgica, en el Consell presbiteral i va ser designat un dels Missioners de la Misericòrdia. Com a traductor també ha format part en les edicions catalanes del Codi de dret canònic (1983), del Catecisme de l’Església catòlica (1993) i dels Documents del Concili Vaticà II (2003). Ha publicat diversos llibres sobre espiritualitat i divulgació religiosa I més recentment, una trilogia d’aproximació psicològica cristiana: Manual cristià d’autoestima (2017), El dol (2018) i Alimentació i vida espiritual (2019).

Abadia de MontserratEl P. Bernabé Dalmau dona motius a les persones d’edat per superar la tendència a les nostàlgies

«Montserrat al cor», calendari de «Serra d’Or» per al 2021

El Calendari «Serra d’Or» del 2021 inclou una selecció de dotze breus fragments dels poemes montserratins de mossèn Jacint Verdaguer, il·lustrats amb fotografies que evoquen la meteorologia, la llum i els colors de cadascun dels mesos d’un any que esperem sigui molt millor que no pas el que deixem enrere.

Abadia de Montserrat«Montserrat al cor», calendari de «Serra d’Or» per al 2021

Nova edició de la «Història de Montserrat»

Publicacions de l’Abadia de Montserrat acaba d’editar una nova edició de la «Història de Montserrat», actualitzada a l’any 2020.

Història de Montserrat
Comprar

El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l’arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle XVI i represa al segle XIX per l’abat Miquel Muntadas, d’oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens.

Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l’abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d’esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya. El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d’aleshores, s’ha anat posant al dia en diverses edicions.

En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.

El llibre «Història de Montserrat» ha estat publicat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. El podeu adquirir a qualsevol llibreria i també online.

Abadia de MontserratNova edició de la «Història de Montserrat»

Montserrat reedita l’Himnari dels fidels

Arran dels 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, el Monestir de Montserrat ha editat novament l’Himnari dels fidels (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), amb himnes per als diversos temps de l’any litúrgic i per a diverses festes litúrgiques. Els cants que conté van ser elaborats en temps postconciliar, en un moment de canvis significatius en la litúrgia que exigien una participació molt més activa de la comunitat. Seguint aquesta línia, es van elaborar cants per a tot l’any litúrgic. La popularitat de molts d’aquests himnes ha arribat fins avui, per la qual cosa s’ha optat per reeditar-lo i actualitzar-lo. Aquesta nova edició l’ha convertit en un llibre més pràctic per a la interpretació dels cants, amb l’himne sencer i els acompanyaments d’orgue en vista de dues pàgines i, seguidament, les versions a veus mixtes i veus iguals; tot pensat per facilitar-ne l’ús habitual. L’edició, a més, ha estat enriquida amb dibuixos i gravats del P. Oriol Diví (1924-2013), famós internacionalment pels seus ex-libris, en homenatge al seu treball en aquest camp.


Himnari dels fidels
Comprar

El llibre, amb una presentació del P. Abat Josep M. Soler, es publica en vigílies del centenari del naixement del P. Hildebrand Miret (1921-2010), que és l’autor de tots els textos, llevat del Cant d’acció de gràcies, que és del P. Jordi M. Pinell. El P. Hildebrand estimava molt aquests himnes, que eren fruit d’un llarg treball d’estudi de l’Escriptura, dels Pares de l’Església i de la tradició litúrgica romana, i a més de la mètrica. Els himnes havien nascut de la seva vivència de la litúrgia, de la seva “lectio divina” i de la seva pregària personal. Aquesta nova edició, doncs, vol ser un reconeixement al seu servei a les comunitats de casa nostra per tal d’ajudar-les en la seva pregària donant-los uns textos de contingut sòlid, ben adequat amb el temps litúrgic o amb les festes del Santoral, i amb una expressió pulcra des del punt de vista lingüístic.

A més, aquest volum vol ser un reconeixement a l’obra del P. Jordi M. Pinell (1921-1997), com a liturgista i poeta, i també al P. Ireneu Segarra (1917-2005), que és l’autor de totes les músiques de l’himnari menys dues, les que va compondre el P. Gregori Estrada (1918-2015), el de l’Ascensió i el de sant Joan Baptista. Si era molt important el text, ho era també la música, per tal de servir a la pregària del poble en les celebracions.

Aquest Himnari pretén que els himnes siguin vehicle de comprensió i aprofundiment espiritual del temps litúrgic o solemnitat pels quals estaven destinats. La qualitat dels textos i la música permet que els fidels puguin viure i participar activament de la litúrgia. La seva estructura és senzilla i ordenada per temps litúrgics i festes; els seus cants, amb melodies populars, són fàcils de seguir i entonar, i la riquesa de les seves lletres, sempre coherents amb la celebració i la litúrgia. Conté cants molt coneguts i també descobreix himnes que fins ara han passat més desapercebuts, com el de Sant Joan o de Santa Cecília. Els cants que conté l’Himnari dels fidels permeten que tant comunitats petites com aquelles que disposen d’un cor en facin ús, perquè d’un mateix himne hi ha versions a una veu o polifòniques. És una eina que s’adapta a la majoria de realitats parroquials actuals.

Abadia de MontserratMontserrat reedita l’Himnari dels fidels

Suggestiva panoràmica del culte a Montserrat

L’obra és “una volguda mescla d’història, narració, reflexió i costumari, i també alguna exemplificació, sense pretendre dir-ho tot”, afirma l’autor

Himnari dels fidels
Comprar
Primeres pàgines

Montserrat, un Magníficat de roca” és una frase lapidària que va pronunciar el papa Sant Joan Pau II durant el seu pelegrinatge a Montserrat, el 7 de novembre de 1982. El P. Bernabé Dalmau recupera aquesta frase per donar títol al seu darrer llibre, en el qual ofereix una suggestiva panoràmica del culte a Montserrat. Els tres conceptes de Roca, Magníficat i Montserrat permeten passar de la funcionalitat litúrgica dels espais sagrats a la devoció popular mariana a través de la descripció de la vida sacramental, en el marc de les particularitats de l’any litúrgic.

El llibre Montserrat, un Magníficat de roca   (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020) està estructurat en base a aquesta frase en tres parts ben diferenciades. “L’expressió de la frase és terriblement suggestiva: uneix natura amb espiritualitat”, afirma el P. Bernabé Dalmau. És la impressió que té qualsevol visitant que arriba a Montserrat: una muntanya única i un santuari on la pregària esdevé lloança perenne. A aquesta lloança, també subratlla el papa “els fills de sant Benet” li han donat una dimensió litúrgica que configura la devoció a la Mare de Déu. Contemplar la litúrgia a Montserrat a través del prisma de la frase feliç del papa Joan Pau és una forma possible de penetrar a l’interior d’allò que dóna vida i testimoniatge cristià a l’activitat de la muntanya santa. Les pàgines del llibre volen ajudar a entendre com el càntic de Maria ha “cristal·litzat”.

A Montserrat, un Magníficat de roca hi ha “una volguda mescla d’història, narració, reflexió i costumari, i també alguna exemplificació, sense pretendre dir-ho tot”, afirma el P. Bernabé Dalmau. El llibre està escrit en llengua catalana, i també inclou la traducció castellana i l’anglesa.

Abadia de MontserratSuggestiva panoràmica del culte a Montserrat