Scroll Top

Serra d’Or lliura els «Premis Crítica Serra d’Or 2023» i presenta la nova etapa de la revista

L’obra El conte de l’alfabet (L’Avenç), de Xènia Dyakonova, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Narrativa 2023; El rastre nival (Pagès Editors), d’Àngels Marzo, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2023; Vicenç Pagès Jordà, amb Kennedyana (Folch & Folch – Navona), el Premi Crítica Serra d’Or 2023 d’Assaig; Lluís Feliu i Adelina Millet, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023 per Poema de Gilgamesh (Adesiara); i Sebastià Roig i Toni Benages Gallard, el nou Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Còmic per El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols (Editorial Males Herbes). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Marta Vallverdú ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Humanitats) per l’obra Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 (L’Avenç), un assaig sistemàtic i global sobre la florida i expansió dels moviments culturals antifranquistes en el marc dels Països Catalans. Un text que convida a una lectura aprofundida i al debat crític. El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Ciències) ha estat per a Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat (Anthesis Lavola), de Pere Colomer i Roma. La història d’una empresa internacional de serveis ambientals que va començar com un grup d’amics osonencs que feien educació ambiental i ha evolucionat fins a arribar a difondre coneixement i metodologia per resoldre problemes ambientals i treballar per la sostenibilitat del país i del món. És un bon exemple d’empresa amb ànima. I el Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Catalanística és per a Irmela Neu per Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença (1833-1891) (PAMSA). Es tracta d’un estudi rigorós i sistemàtic del concepte de llengua i nació en la Renaixença fet des de la tradició germanística i que ara arriba al públic català gràcies a l’impuls del P. Josep Massot i Muntaner.

Xènia Dyakonova (Narrativa), Vicenç Pagès (Assaig), Marta Vallverdú (Recerca), Julio Manrique (Teatre), Aina Alegre (Dansa), Josep Pedrals (Juvenil), entre els guardonats, i també s’ha reconegut la tasca de Josep Vallverdú com a autor de literatura infantil i juvenil

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Anja Hilling  Animal negre tristesa, dirigida per Julio Manrique, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2023 pel descobriment d’una veu nova de la dramatúrgia europea i pel risc estètic de plantejar la responsabilitat individual i col·lectiva davant la preservació del medi natural. R-A-U-X-A, d’Aina Alegre, s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2023 per una proposta immersiva en què la dansa fa de pont entre la tradició i el futur, i articula els elements escènics (llum, so, espai) amb contundència. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle d’òpera 2023 ha estat per a La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu, una òpera comunitària i popular, que ha obert el Gran Teatre del Liceu al barri del Raval amb la implicació de veïns i veïnes i professionals de les arts escèniques i de la mediació artística. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’aportació més interessant 2023 ha anat per a la Companyia Teatre Micalet per la seva trajectòria de més de 25 anys de muntatges en català, a la ciutat de València, tant de textos del repertori universal com de la dramatúrgia contemporània i de creació pròpia.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2023 Infantil ha estat per a Naïm (Piscina un petit oceà), amb text de Joan Rioné (Naïm Batruni) i il·lustració d’Alba Domingo. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 és per a El joc del penjat (Animallibres), de Josep Pedrals. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Coneixements) li ha estat concedit a Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons (Zahorí), de Cristina Cubells i Joana Casals. I, finalment, en aquest mateix apartat, el nou Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Còmic) és per a Dones de la muntanya (Pol·len Edicions), de Federica Ravera i Martina Manyà.

Per cloure l’acte, la revista Serra d’Or ha fet un esment especial a Josep Vallverdú, en reconeixement de la seva important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2023, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Joaquim Noguero, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Francesc Foguet, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Joaquim Noguero, Núria Ventura i Marika Vila.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2023, que enguany arriben a la 57a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, del P. Abat Manel Gasch, de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2022, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

Francesc-Marc Álvaro presenta la nova etapa de la revista

El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha presentat el nou disseny i els nous continguts de la revista. S’inicia així una nova etapa de Serra d’Or, sense perdre el seu esperit que es manté des de 1959. “Encetem un camí que vol sumar nous lectors als nostres lectors i subscriptors de sempre. Això és un recomençament i ens fa molta il·lusió”, ha dit Francesc-Marc Álvaro.

“A partir d’un format més atractiu i contemporani, pretenem incorporar matèries inèdites i noves firmes a la revista, amb voluntat de tornar a ser una àgora central de la cultura catalana, on reflexionar i debatre amb mirada nacional, europea i global alhora. Volem continuar sent un lloc de trobada per als creadors i consumidors de cultura als Països Catalans, amb voluntat crítica i de diàleg permanent”, ha explicat el cap del consell de redacció de la revista.

“En un moment de redefinició de les publicacions especialitzades arreu, al caire de les transformacions tecnològiques i dels hàbits culturals, pensem que encara hi ha lloc per a una revista que vol fugir de les immediateses i vol posar preguntes damunt la taula. Amb un peu en la tradició i un altre en els fenòmens emergents, Serra d’Or vol arribar a nous sectors interessats en les lletres, les arts, el pensament i la ciència”, ha afegit Francesc-Marc Álvaro.

El cap del consell de redacció de Serra d’Or ha fet referència als nous guardons dedicats al còmic i al còmic per a joves, que ha incorporat l’edició d’enguany dels Premis Crítica. “Era necessari obrir el ventall a un llenguatge tan important com el de la novel·la gràfica, que té a Catalunya creadors de primer nivell” ha conclòs.

Última actualització: 31 març 2023