Suggestiva panoràmica del culte a Montserrat

Suggestiva panoràmica del culte a Montserrat

L’obra és “una volguda mescla d’història, narració, reflexió i costumari, i també alguna exemplificació, sense pretendre dir-ho tot”, afirma l’autor

Montserrat, febrer de 2020. “Montserrat, un Magníficat de roca” és una frase lapidària que va pronunciar el papa Sant Joan Pau II durant el seu pelegrinatge a Montserrat, el 7 de novembre de 1982. El P. Bernabé Dalmau recupera aquesta frase per donar títol al seu darrer llibre, en el qual ofereix una suggestiva panoràmica del culte a Montserrat. Els tres conceptes de Roca, Magníficat i Montserrat permeten passar de la funcionalitat litúrgica dels espais sagrats a la devoció popular mariana a través de la descripció de la vida sacramental, en el marc de les particularitats de l’any litúrgic.

El llibre Montserrat, un Magníficat de roca (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) està estructurat en base a aquesta frase en tres parts ben diferenciades. “L’expressió de la frase és terriblement suggestiva: uneix natura amb espiritualitat”, afirma el P. Bernabé Dalmau. És la impressió que té qualsevol visitant que arriba a Montserrat: una muntanya única i un santuari on la pregària esdevé lloança perenne. A aquesta lloança, també subratlla el papa “els fills de sant Benet” li han donat una dimensió litúrgica que configura la devoció a la Mare de Déu. Contemplar la litúrgia a Montserrat a través del prisma de la frase feliç del papa Joan Pau és una forma possible de penetrar a l’interior d’allò que dóna vida i testimoniatge cristià a l’activitat de la muntanya santa. Les pàgines del llibre volen ajudar a entendre com el càntic de Maria ha “cristal·litzat”.

A Montserrat, un Magníficat de roca hi ha “una volguda mescla d’història, narració, reflexió i costumari, i també alguna exemplificació, sense pretendre dir-ho tot”, afirma el P. Bernabé Dalmau. El llibre està escrit en llengua catalana, i també inclou la traducció castellana i l’anglesa.

Llanos MeseguerSuggestiva panoràmica del culte a Montserrat
Una peça de Gerard Rosés realitzada amb cartró ocupa l’espai de la Finestra Oberta del MDM

Una peça de Gerard Rosés realitzada amb cartró ocupa l’espai de la Finestra Oberta del MDM

L’obra d’aquest artista plàstic era en la seva majoria pictòrica, i en destaca la seva tècnica per elaborar composicions mitjançant el relleu i el color dels seus personatges.

Dia de Sant Jordi (2016) està feta amb una tècnica vinculada a l’arte povera i a cavall de la pintura, el collage i el dibuix.

Montserrat, gener de 2020. La peça singular titulada Dia de Sant Jordi, que es caracteritza per ser realitzada únicament amb cartró, obra de l’artista Gerard Rosés, ha estat l’escollida per la direcció del Museu de Montserrat per ocupar la finestra oberta al dipòsit de reserva fins a finals del mes de febrer.

L’obra va ser creada per Rosés el 2016. Està feta amb una tècnica vinculada a l’arte povera i a cavall de la pintura, el collage i el dibuix, que defineixen un llenguatge plàstic desimbolt que es correspon perfectament amb les escenes quotidianes que procura representar en les seves obres, plenes de vitalisme.

Gerard Rosés va néixer a Barcelona l’any 1944, però ben aviat es va traslladar amb la seva família al Masnou, d’on eren originaris. El 1986 va fixar la seva residència a Teià, on va viure fins l’any 2004, quan va tornar a Barcelona. Després de nombroses exposicions a galeries i museus de França, Alemanya i Itàlia, Gerard Rosés va tornar a El Masnou, població del seu darrer taller.

L’obra d’aquest artista plàstic era en la seva majoria pictòrica, i en destaca la seva tècnica per elaborar composicions mitjançant el relleu i el color dels seus personatges.

La donació de la peça Dia de Sant Jordi a Montserrat, a càrrec de Maria Dolors Gimbert i Tània Alaix, es va produir el 2017, l’any de la mort de l’artista. Es pot veure a l’espai de la Finestra Oberta al dipòsit de reserva del Museu de Montserrat, ubicat al final de recorregut de l’exposició permanent, fins a finals del mes de febrer de 2020.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminUna peça de Gerard Rosés realitzada amb cartró ocupa l’espai de la Finestra Oberta del MDM
Gira de l’Escolania per Rússia i Noruega

Gira de l’Escolania per Rússia i Noruega

Dijous 23, els 43 nois que formen el cor cantaran a la Casa Internacional de la Música de Moscou i dissabte 25 a l’Església de la Trinitat d’Oslo

Entre el 21 i el 26 de gener participarà en el festival internacional de música de Nadal a Moscou i farà un intercanvi amb el cor de la catedral d’Oslo

Montserrat, gener de 2020. L’Escolania ha estat convidada de nou a Moscou (Rússia). Participarà en un festival internacional de música de Nadal, un certamen en el qual ja va actuar l’any 2013 i que enguany, en complir el desè aniversari, han volgut tornar a convidar el cor que més els ha agradat durant aquests deu anys, que ha estat l’Escolania de Montserrat. I de Moscou es desplaçarà fins a Oslo (Noruega), on els escolans faran un intercanvi amb el cor de nois de la catedral de la capital escandinava, que el juny de 2018 va visitar Montserrat i van tenir ocasió de dinar junts i de cantar plegats a la Basílica de Santa Maria.

El concert a Moscou tindrà lloc a l’Auditori Dom Musike (Performing Arts Center), Casa Internacional de la Música, dijous 23 de gener, a les 19h; mentre que a Oslo actuaran a l’Església de la Trinitat (Trefoldighetskirken) dissabte 25 de gener, a la tarda. Aquest serà el primer cop que l’Escolania viatja a Noruega.

En els darrers 50 anys, l’Escolania ha ofert concerts en 22 països. El que més visitat ha estat França (12 vegades), seguit d’Alemanya i d’Itàlia (8 cops cadascun), Bèlgica (5), Rússia (3), Àustria (2), Estats Units (2, i també un cop Puerto Rico), Holanda (2), Hongria (2), Japó (2), Luxemburg (2), Polònia (2), Portugal (2), Anglaterra (1), Canadà (1), Irlanda (1), Israel (1), Mònaco (1) i Xina (1).

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminGira de l’Escolania per Rússia i Noruega
L’Aeri i el Funicular de Sant Joan, fora de servei a causa de la revisió anual

L’Aeri i el Funicular de Sant Joan, fora de servei a causa de la revisió anual

El Funicular de Sant Joan no estarà operatiu entre el 13 i el 31 de gener pel mateix motiu, mentre que el de la Santa Cova continuarà tancat fins que finalitzin les obres que estan realitzant.

Del 7 al 21 de gener es realitzaran les tasques de manteniment a l’Aeri de Montserrat.

Montserrat, gener de 2020. L’Aeri de Montserrat romandrà tancat del 7 al 21 de gener, ambdós inclosos, perquè durant aquests dies realitzaran les tasques habituals de revisió i de manteniment anual. Igualment, pel mateix motiu, el Funicular de Sant Joan tampoc donarà servei entre el 13 i el 31 de gener. Cal recordar que el Funicular de la Santa Cova continua tancat per les obres que hi estan fent, i que durant aquests dies la Capella de la Santa Cova estarà oberta en horari d’hivern: de les 11.30h a les 16.15h.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat

adminL’Aeri i el Funicular de Sant Joan, fora de servei a causa de la revisió anual
L’artista Jordi Isern reflecteix a Montserrat la necessitat de conèixer més enllà del que ens permeten els nostres sentits

L’artista Jordi Isern reflecteix a Montserrat la necessitat de conèixer més enllà del que ens permeten els nostres sentits

Les tres parts d’aquesta exposició, formada per 147 peces creades per a aquesta instal·lació, mostren les etapes d’un procés de reflexió i de vivència personal de l’artista.

L’exposició Memòria es pot veure a la Sala Daura del MDM del 13 de desembre al 3 de maig de 2020.

Montserrat, desembre de 2019. La Sala Daura del Museu de Montserrat (MDM) presenta, del 13 de desembre al 3 de maig de 2020, la mostra Memòria, de Jordi Isern (Barcelona, 1962), comissariada per José Corredor-Matheos.

L’obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat de conèixer més enllà del que ens permeten els nostres sentits. Ens atrau, ens inquieta i ens desperta en el nostre interior un ressò, com si dins tinguéssim rastres d’un coneixement previ i ens resultessin familiars. Les tres parts d’aquesta exposició, que en total compta amb 147 peces –totes elles creades per a aquesta instal·lació-, mostren les etapes d’un procés de reflexió i de vivència personal de l’artista.

En la primera cambra, el conjunt de rostres i cossos representen la Memòria del meu cos; en la segona, els cinc llits pintats evoquen la Memòria de l’abisme; finalment, en el tercer espai, Memòria del Tot, trobem la peça d’un sudari que vol suggerir l’Absolut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors, que som convidats a ser actors d’aquest muntatge. Jordi Isern és un artista conscient de les seves passes i cerca la transcendència: deixar que els límits del coneixement s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut.

Isern ha fonamentat el seu treball artístic dels darrers anys en la reflexió sobre la mirada de la pintura. Com la veu ell i el públic, i com ens mira. L’artista es preocupa per generar a l’espectador un clima perceptiu i transcendent i les seves exposicions-escenaris pretenen generar espais on es pugui respirar profundament l’obra. Aquest és també el propòsit de la mostra que ha preparat per al Museu de Montserrat. Isern cerca una experiència meditativa, un espai reflexiu sobre el sentit de l’existència humana, fent memòria del propi cos, de les pors i dels anhels.

Jordi Isern va néixer a Barcelona l’any 1962 i actualment viu a Sant Iscle d’Empordà. És Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la beca d’Arts Plàstiques de la Generalitat (1985) i la de pintura de la Fundació Güell (1986). Els darrers anys ha desenvolupat el projecte Origen al Museu de la Garrotxa d’Olot i a diversos espais de Girona. També ha pres part en el cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

Memòria, a ulls del comissari: José Corredor-Matheos

En paraules del comissari de la mostra, José Corredor-Matheos: “L’obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat i un impuls de conèixer més enllà del que ens permeten habitualment els nostres sentits. I no es tracta del que podríem considerar la imaginació ni, molt menys, de fantasia. Contràriament, podríem dir que respon a una visió més realista i directa, profunda, del que és l’habitual. Per això ens atrau i fins i tot ens inquieta i desperta en el nostre interior un ressò, com si dins tinguéssim rastres d’un coneixement previ i ens resultessin familiars”. “Una altra peculiaritat de l’art de Jordi Isern –afirma Corredor-Matheos- és que resulta difícil classificar-la en els ordres establerts: pintura i escultura? I, al mateix temps, es tracta de figuració o d’abstracció, d’integració i unificació o de descomposició i dispersió? Això ens fa veure, en el cas dels artistes més profunds, que els mots, el llenguatge, ens resulten inútils. És una cosa i una altra, tot i res”.

L’historiador i crític d’art José Corredor-Matheos explica que les tres parts de la mostra que es pot veure a Montserrat exposen les etapes d’un procés: “Els rostres i altres imatges de Memòria del meu cos, que representen la Passió; els cinc llits pintats de Memòria de l’Abisme, que representen la Mort; la peça d’un sudari que il·lumina Memòria del Tot vol presentar l’Absolut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors. El despullament del cos humà és símbol d’essencialitat. Nus arribem a aquest món i nus en sortim. I nus hauríem d’anar simbòlicament pel món. Jordi Isern és un dels rars artistes que són conscients de les seves passes i cerca la transcendència, el deixar que els límits del coneixement s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut”.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminL’artista Jordi Isern reflecteix a Montserrat la necessitat de conèixer més enllà del que ens permeten els nostres sentits
El pintor Ramon Casas, protagonista del Calendari Serra d’Or 2020

El pintor Ramon Casas, protagonista del Calendari Serra d’Or 2020

Recull les principals etapes i els temes preferits de l’artista: les dones i l’ambient frívol de París.

Editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, reprodueix 12 de les 28 obres d’aquest autor que hi ha al Museu de Montserrat.

Montserrat, desembre de 2019. El Calendari Serra d’Or de 2020 està dedicat a Ramon Casas. Aquest artista és, sens dubte, la figura més destacada del modernisme català. El Museu de Montserrat és afortunat per posseir una col·lecció de 28 obres excel·lents d’aquest autor. És el lloc públic on es pot copsar l’evolució d’aquest artista, com assoleix el punt àlgid i com es va endolcint amb la maduresa fins al final. El calendari d’aquest any, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, recull les principals etapes i els principals temes de Casas. El veiem al gener, de molt jove, en un autoretrat, que es va fer davant d’un mirall en el seu viatge a Granada de 1883. Es tracta de la seva afecció a l’espagnolade, contagiada a París. En la mateixa tònica s’insereix la plaça de toros del febrer.

Casas és un pintor de dones. El tema és recurrent en gairebé totes les imatges d’aquest calendari. Retrata les seves models, que eren moltes. En veiem un exemple al març: El mocador groc. Entre les dones cal destacar la seva germana Montsita, vestida de gala per al Liceu -que il·lustra el mes de juny-, però sobretot la seva dona Júlia, adés vestida d’andalusa, també al juny, adés disfressada de Doña Inés, la monja del Tenorio, al novembre, adés com a gran senyora, a l’octubre.

Un altre tema preferent de l’artista és l’ambient frívol de París. El trobem representat en les obres Després del ball, al mes d’abril, i Madeleine, a l’agost. Li agradava transportar l’atmosfera parisenca a Barcelona; ho veiem a Abans del bany, al juliol, i encara en la Chauffeuse, al maig. Casas era un extraordinari dibuixant de retrats. A París va retratar l’actriu Teresa Mariani i la seva mare, ja gran, que les veiem al setembre. I la sèrie acaba, al mes de desembre, amb l’autoretrat de Casas al seu taller del carrer Descartes l’any 1929, quan tenia 63 anys.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminEl pintor Ramon Casas, protagonista del Calendari Serra d’Or 2020
La guitarra: un instrument ben vàlid per a una música litúrgica de qualitat i per a un llenguatge nou al servei del cant dels salms

La guitarra: un instrument ben vàlid per a una música litúrgica de qualitat i per a un llenguatge nou al servei del cant dels salms

La Comissió de Trobades d’Animadors de Cant de Montserrat dóna a conèixer aquestes composicions pel valor que tenen per elles mateixes i per l’ensenyament que ofereixen sobre la manera de compondre música litúrgica, i més concretament per al salm responsorial

Quatre salms responsorials presenta les peces per a guitarra sobre quatre salms responsorials que va crear el P. Gregori Estrada, i els estudis dels PP. Jordi-Agustí Piqué i Ramon Ribera-Mariné.

Montserrat, novembre de 2019. La Comissió de Trobades d’Animadors de Cant de Montserrat presenta el llibre Quatre salms responsorials, publicat per FICTA, que recull quatre peces per a guitarra sobre quatre salms responsorials de la missa dominical que va compondre el P. Gregori Estrada i Gamissans (1918-2015) per a les Trobades Generals d’Animadors de Cant per a la Litúrgia dels anys 1985, 1986, 1987 i 1994. Aquestes obres van ser creades per ser interpretades per Mercè Saladich Olivé i representen una de les versions més contemporànies de la producció litúrgica del P. Gregori. El pròleg del llibre és el P. Abat Josep M. Soler. També presenta un estudi de cada salm fet des del punt de vista exegètic, litúrgic i espiritual pel P. Ramon Ribera-Mariné; mentre que el P. Jordi-Agustí Piqué exposa un ampli i competent estudi hermenèutic musical sobre aquestes composicions. Després d’aquesta profunda introducció es troba la transcripció per a guitarra dels quatre salms.

El guitarrista David Manzanares Viles ha fet la transcripció musical d’aquests acompanyaments per als salms responsorials. Es tracta d’unes composicions que calia donar a conèixer pel valor que tenen per elles mateixes i per l’ensenyament que ofereixen sobre la manera de compondre música litúrgica, i més concretament per al salm responsorial. La música hi està al servei de la Paraula i ajuda a interioritzar-la, a fer que qui la canta o qui l’escolta sintonitzi interiorment amb el text cantat. Tot i la gran tècnica musical que revelen aquestes composicions, sempre té la primacia la Paraula del salm. La música l’acompanya, ajuda a fer-ne hermenèutica, facilita l’actualització del text bíblic i porta a la pregària comunitària i personal. En el cas concret d’aquests quatre salms, facilita la resposta de l’assemblea i de cadascun dels seus membres a la Paraula proclamada en la primera lectura de la litúrgia dels diumenges corresponents. El P. Gregori Estrada va mostrar així que també la guitarra –com una nova cítara que acompanya la salmòdia- pot ser un instrument ben vàlid per a una música litúrgica de qualitat i per establir un llenguatge nou al servei del cant dels salms.

Un altre dels elements originals d’aquesta obra és l’estudi d’aquestes composicions que fa el P. Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat, que permet penetrar en el missatge que el P. Gregori dona amb la seva música per a cada salm. Fa veure tot el treball de composició que va fer el P. Gregori sobre aquests quatre salms, per tal de transmetre el missatge de cadascun d’ells i moure el cantor i l’assemblea a sintonitzar amb la Paraula de Déu que ens proclamen. El P. Jordi-Agustí mostra detalladament tota la tècnica musical que hi ha darrera de cada salm. Amb això permet de conèixer el treball de composició del P. Gregori i ofereix una guia de com cal compondre música per acompanyar els textos bíblics i litúrgics. A més, mostra la clau per entendre el món musical i espiritual tan ric del P. Gregori Estrada.

Hi ha un tercer element ben original, en aquest llibre: la presentació que fa el P. Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat, dels quatre salms que el P. Gregori va musicar per a guitarra, i que ajuda a penetrar cristianament en el text sàlmic proclamat. És un estudi breu del text, fet des del punt de vista exegètic, litúrgic i espiritual. Breument exposa què representen els salms en la Bíblia, com s’han d’interpretar des de la perspectiva cristiana, quina és la finalitat del salm responsorial en la missa i situa els quatre salms en relació amb la primera lectura i l’evangeli de cadascun dels quatre diumenges corresponents.

La presentació del llibre Quatre salms responsorials per a cant i guitarra, la producció i coordinació editorial ha anat a càrrec de FICTA, tindrà lloc el proper dimecres 27 de novembre, a les 6 de la tarda, a la Parròquia de la Mare de Déu de Núria de Barcelona (carrer del Bon Pastor, 7-9. Barcelona). Comptarà amb la intervenció del P. Abat Josep M. Soler, les interpretacions musicals de la guitarrista Mercè Saladrich, per a qui el P. Gregori va compondre els salms, junt amb els assistents a l’acte que podran cantar aquests salms.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminLa guitarra: un instrument ben vàlid per a una música litúrgica de qualitat i per a un llenguatge nou al servei del cant dels salms
La història recent de l’orgue a Montserrat composta per antics escolans, recollida en un CD

La història recent de l’orgue a Montserrat composta per antics escolans, recollida en un CD

L’Associació Unió d’Antics Escolans de Montserrat ha promogut el disc per tal de difondre la part més contemporània del patrimoni organístic d’arrel montserratina, que no tenia fins ara cap referent discogràfic exclusiu

Nova et Vetera. Antologia organística de compositors Antics Escolans de Montserrat (s. XIX a XXI) és un treball enregistrat per Vicenç Prunés i editat per Discos Abadia de Montserrat.

Montserrat, novembre de 2019. Nova et Vetera. Antologia organística de compositors Antics Escolans de Montserrat (s. XIX a XXI) és un treball inèdit que recull el període més recent de la història de l’orgue a Montserrat, promogut per l’Associació Unió d’Antics Escolans de Montserrat amb l’objectiu de difondre la part més contemporània del patrimoni organístic d’arrel montserratina, que no tenia fins ara cap referent discogràfic exclusiu.

Aquest CD, editat per Discos Abadia de Montserrat, conté 14 obres per a orgue compostes per antics escolans de Montserrat dels segles XIX, XX i XXI. Tots ells porten la música de Montserrat, el so intangible viscut a la basílica, cosida al seu ADN creatiu.

Cal remarcar la interrelació estreta que s’estableix entre els compositors del disc, segons la centenària concatenació que genera l’Escolania de Montserrat: condeixebles, mestres o alumnes; al capdavall tots comparteixen relacions de parentiu musical. Com una baula més, el propi intèrpret del disc ha estat en el seu dia deixeble d’alguns d’ells i mestre d’altres.

L’antologia arrenca a finals del segle XIX, amb la restauració i profunda reforma de l’Escolania per part del P. Manuel Guzmán, ressegueix tot el segle XX i acaba just als nostres dies. Si bé la producció per a orgue de l’Escola Montserratina dels segles XVII i XVIII ja és força documentada, la corresponent a l’Escolania moderna, llevat d’alguna peça que complementa antologies o discs amb un caràcter diferent, no estava enregistrada i agrupada en un disc.

El criteri de selecció de compositors i obres s’ha basat en l’interès musical, en la màxima diversitat estilística possible i en fer audible allò que era injustament desconegut. Al costat de compositors de renom, n’hi ha algun que fins i tot no té cap partitura en curs al país, i per això ha obligat a escorcollar indrets estrangers. Totes les peces contingudes al disc, excepte una, són primers enregistraments, que han anat a càrrec de Vicenç Prunés.

Els compositors de les obres incloses en aquest CD són: Anselm Barba, Robert Goberna, Àngel Rodamilans, Josep Maria Padró, Ireneu Segarra, Gregori Estrada, Francesc Civil, Jaume Padrós, Odiló Planàs i els contemporanis Bernat Vivancos i Pol Requesens.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminLa història recent de l’orgue a Montserrat composta per antics escolans, recollida en un CD
Montserrat acull una sessió de reflexió sobre el paper discursiu de les imatges

Montserrat acull una sessió de reflexió sobre el paper discursiu de les imatges

Identitats i alteritats Mediterrànies: imatges entrecreuades és el títol de la jornada en la que participaran arqueòlegs, antropòlegs, fotoperiodistes, sociòlegs, filòlegs i escriptors

Dijous 21 de novembre se celebra la III Jornada d’Estudi sobre Cultura i Religions a la Mediterrània, organitzada per l’Abadia de Montserrat i l’IEMed.

Montserrat, novembre de 2019. Arran de la recent digitalització del fons fotogràfic aplegat pel P. Bonaventura Ubach durant les seves llargues estades al Pròxim Orient i els treballs preparatoris per a una futura exposició en què es donarà a conèixer, l’Abadia de Montserrat i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) dediquen la III Jornada d’Estudi sobre Cultura i Religions a la Mediterrània, que tindrà lloc dijous 21 de novembre al Monestir de Montserrat, a la qüestió sobre identitat i alteritat, sobre la forma en que ens reconeixem i reafirmem a través de la imatge deformada d’aquells als que hem optat per considerar diferents.

I és que les més de 6.000 fotografies que el monjo de Montserrat va realitzar tenien per funció il·lustrar la Bíblia i, en essència, intentar establir vincles amb la cultura i els habitants d’una riba distant de la Mediterrània amb la qual, defensava el P. Ubach, estàvem lligats per l’herència comuna dels relats bíblics. Per aquest motiu, segons els organitzadors, han considerat necessari dedicar aquesta jornada a fer una reflexió més detinguda sobre el poder discursiu de les imatges.

En pocs espais es fa tan evident el poder de la imatge com en el de la negociació de la diferència, en la forma que tenim d’entendre el que ens és propi i el que ens és aliè. I poques vegades la icona ha guanyat tant de pes enfront del text com en la nostra societat digital, on la immediatesa i efectivitat del missatge visual s’ha imposat com a medi preferent per a la transmissió d’informació i d’opinió.

Vivim, certament, un temps de canvi i d’incertesa. La societat s’enfronta a fenòmens com el del Brèxit i el creixement de l’ultra dreta. El predomini en l’autoritat prescriptiva exercit durant dècades pel fotoperiodisme i el cinema documental es veu, a hores d’ara, contestat per l’explosió de les xarxes socials que, a costa de fragilitzar un sector professional ja malmès per la crisi econòmica, estan obrint-se a nous públics i assolint una insospitada capacitat d’influència, mentre es comença a perfilar un horitzó de formes de comunicació on la reflexivitat que comporta la lectura aniria cedint a favor de la immediatesa i el potencial viral d’unes imatges que cada cop esdevindran més influents.

El títol de la jornada és Identitats i alteritats mediterrànies: imatges entrecreuades, i tindrà lloc a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat, amb entrada lliure. El programa és el següent:

10h – Salutació, a càrrec de Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, i del G. Gabriel Soler, director de l’Scriptorium de l’Abadia de Montserrat.

10.15hDiàleg i convivència entre cultures: el llegat del Pare Ubach i la tradició montserratina, pel G. Gabriel Soler.
El fons fotogràfic del Pare Ubach. Un recorregut per l’Orient Mitjà desconegut, per Pau Canyameres, adjunt de direcció de l’Scriptorium.
El fons del Pare Ubach en el context fotogràfic del Proper Orient tardo-otomà i del període dels Mandats, per Joan E. García, arqueòleg.

11.15h – 1a sessió: El relat en la (re) construcció de la identitat.
Introducció i moderador: Carles M. Macian, adjunt Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
Construcció i representació d’identitats culturals. Estratègies textuals vs. estratègies visuals, per Ana Bejarano, professora titular a la Secció d’Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona (UB).
Minories, identitat i gènere: una reflexió sobre la nació des de l’altra riba, per Özgür Günes, sociòloga. Sòcia de la Cooperativa Col·lectivaT i professora de la Universitat de Lleida (UdL).
El repte d’un judaisme europeu: el periple de la família Bassat, per Lluís Bassat, president de la Fundació Carmen i Lluís Bassat; Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i polític i autor del llibre El Retorn dels Bassat.

15h – 2a sessió: El poder de la imatge en la definició de la identitat cultural.
Introducció i moderador: Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona.
Mirades creuades: periple de l’una a l’altra riba de la Mediterrània, per Anna Surinyach, fotoperiodista i editora gràfica de 5.
Comunicar la identitat. Percepció i auto-representació de la joventut immigrant, per Fátima Ahmed, presidenta de l’Associació Intercultural Diàleg de Dones i membre del Grup Interreligiós del Raval.
Noves formes de narrar la diferència. Del cinema a Instagram, per Edu Ponces, fotoperiodista de Ruidophoto.

17h – Conclusions, per Joan E. García.

17.15h – Paraules de cloenda: G. Gabriel Soler, Josep Ferré (director general IEMed).

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminMontserrat acull una sessió de reflexió sobre el paper discursiu de les imatges
El santuari, font del turisme religiós

El santuari, font del turisme religiós

Estudiosos i professionals del turisme compartiran un espai de reflexió i debat sobre el tema Turisme religiós, santuaris i pelegrinatges.

Dilluns 18 i dimarts 19 de novembre se celebren a Montserrat les X Jornades Universitàries de Turisme Religiós, organitzades per l’Abadia de Montserrat i les Universitats de Barcelona i de Girona.

Montserrat, octubre de 2019. El turisme religiós és un fenomen complex en el que intervenen aspectes tan diversos com les motivacions dels visitants o les activitats que realitzen. Però un tret que és innegable és que necessita d’uns espais concrets per a desenvolupar-se. Un d’aquests espais són els santuaris. Un santuari es defineix com un espai sagrat que acull o rep pelegrins. Per això, el santuari és una de les mostres més antigues de turisme religiós, al mateix temps que es manté en l’actualitat.

Les X Jornades Universitàries de Turisme Religiós, organitzades per l’Abadia de Montserrat i les Universitats de Barcelona i de Girona, que tindran lloc els dies 18 i 19 de novembre al Monestir de Montserrat, es plantegen com una reflexió al voltant de la naturalesa i la situació dels santuaris avui en dia i com es relacionen amb els pelegrinatges, que són una forma de turisme encara actualment vigents, tal com es constata amb els diferents casos presentats.

La voluntat d’aquestes jornades és realitzar una aproximació a alguns dels conceptes més rellevants, des dels conceptes i definicions més generals fins a la concreció en determinades tipologies d’espais com són els monestirs i els santuaris. El coneixement de tots aquests aspectes, des dels conceptes més generals com els relacionats amb la simbologia o l’art; fins a aspectes més concrets com la gestió, permetran als professionals del turisme entendre millor aquests espais per tal d’explicar-los als visitants, millorar la qualitat dels productes oferts o comprendre les motivacions dels pelegrins.

Les Jornades, que ofereixen als estudiosos i professionals del turisme un espai de reflexió i debat dels diversos aspectes que conformen aquest àmbit específic del món del turisme, estan adreçades principalment a guies turístics, estudiants, gestors de turisme cultural, i a les persones interessades en la millora de la conceptualització, gestió i innovació en el turisme religiós.

Aquestes jornades estan coordinades pel G. Gabriel Soler, director de l’Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat; la Dra. Dolors Vidal, directora de la Càtedra G. Cultura i Turisme, Calonge-Sant Antoni; i per la Dra. Sílvia Aulet, especialista en turisme religiós i espiritual, i professora de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.

El professorat el formen: Jordi Pigem, Doctor en Filosofia; P. Mariano Gastalver, Prior del Santuari de Lluc (Mallorca); Pilar Valdés Arroyo, responsable de Turismo Religioso y de Peregrinaciones del Instituto  de Turismo de la Región de Murcia; Laura de Castellet, Llicenciada en Belles Arts, Màster en Cultures Medievals, doctorand en Història; P. Josep-Enric Parellada, Llicenciat en Dret Civil i Canònic. Rector emèrit del Santuari de Montserrat. Director emèrit del Dpt. de Turisme, Santuaris i Pelegrinatges de la CEE y actual Prefecte d’estudis del Monestir de Montserrat i de la Província Hispànica; Dr. Gonzalo Tejerina, Licenciado en Filosofía y Doctor en Teología es Catedrático de Teología Fundamental en la Facultad de Teología de la Universidad Pontificia de Salamanca; P. Xavier Melloni, antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió; P. Josep Lluís Iriberri, director de l’Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià, Professor a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera–Sant Ignasi; Hospitalers de Montserrat, Associació dels amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell; Rafael Capitán, director de “Turismo y Peregrinaciones 2000”; i Mn. Jordi Font, capellà del Santuari del Mont.

El programa de les jornades és el següent:

Dilluns 18 de novembre

9.30h               Què és un santuari? Els santuaris avui, pel G. Gabriel Soler

10.30h             L’espiritualitat avui, per Jordi Pigem

12h                  El santuari de Lluc, on estem i on anem?, pel P. Mariano Gastalver

15h                  El Camino de Levante a Caravaca de la Cruz: ejemplo de éxito en la promoción del Turismo Religioso, per Pilar Valdés

16h                  Campanes: paisatge sonor, paisatge espiritual, per Laura de Castellet

Dimarts 19 de novembre

9.30h                Els santuaris, espais acollida i missió, pel P. Josep-Enric Parellada

10.30h             El camino de Santiago, un camino de vida y fe, per Gonzalo Tejerina

12h                  El sagrat en els santuaris, pel P. Xavier Melloni

15h                  Taula rodona moderada per Sílvia Aulet:

L’experiència sanadora del pelegrinatge. El Camí Ignasià i els Exercicis Espirituals (P. Josep Lluís Iriberri)

Els Hospitalers en el camí (Associació dels amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell)

Turismo y Peregrinaciones 2000 (Rafael Capitán)

Santuari del Mont (Mn. Jordi Font)

L’organització tècnica de les X Jornades Universitàries de Turisme Religiós anirà a càrrec de la Fundació Abadia de Montserrat 2025. Informació i inscripcions: 93 877 77 25 / fundacio2025@abadiamontserrat.net.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net

adminEl santuari, font del turisme religiós