Jubileu monàstic del P. Ramon Ribera (1 juny 2020)

Jubileu monàstic del P. Ramon Ribera (1 juny 2020)

Homilia del P. Josep M Soler, Abat de Montserrat (1 juny 2020)

Gènesi 3:9-15 – Joan 19:25-34

 

Dona, aquí ens el teu fill. Aquesta frase, germans i germanes estimats, és a la base de la celebració de Santa Maria com a Mare de l’Església. El Papa Francesc, des de fa tres anys, va establir que el dilluns després de la Pentecosta es fes memòria de la maternitat espiritual de la Mare de Déu sobre tots els deixebles de Jesús. És una conseqüència d’un fet anterior. El Papa sant Pau VI, al final de la tercera sessió del Concili Vaticà II, declarà Maria “Mare de l’Església”, és a dir, de tot el poble cristià, fidels i pastors.

Recordem breument aquest passatge de l’escena evangèlica que hem escoltat. Jesús, abans de morir, des de la creu deixa un testament d’amor a la seva mare i al deixeble estimat. Demana a Maria que aculli en la seva sol·licitud maternal aquest deixeble i a aquest deixeble li dona Maria per mare i amb això li demana que tingui una actitud filial envers ella. Però la comprensió de l’Església veu un abast més ampli en aquest testament de Jesús. S’adona que aquest deixeble personifica tots els deixebles de Jesús, els de la primera hora i tots els que ho seran al llarg dels segles. Aquest deixeble personifica, per tant, l’Església, que és la comunitat que aplega tots els deixebles de Jesús. I, amb una perspectiva més àmplia, personifica la humanitat sencera. A tots ens ha estat domada Maria com a Mare. I ella ens rep com a fills i acull la missió de tenir cura de tots els qui Jesucrist ha engendrat a la creu lliurant-los l’Esperit Sant. Maria esdevé així, prop del nou arbre del nou paradís, que és la creu (Gn 2, 17), la nova Eva, la mare de tots els qui viuen (cf. Gn 2, 20). Aquesta missió maternal, Maria la començà a exercir des dels primers inicis de la comunitat cristiana, quan ella juntament amb els apòstols i altres deixebles de Jesús perseveraven en la pregària tot esperant el do de l’Esperit Sant. Maria exercí aquesta nova missió de la maternitat confiada pel seu Fill, pregant, fent comunitat, estimant i servint, testimoniant la vida de Jesús enmig dels qui estaven aplegats en aquella casa de Jerusalem (Ac 1, 12-14). Adam va dir a Déu, segons que hem escoltat a la primera lectura: la dona que m’heu posat al costat m’ha ofert del fruit de l’arbre i n’he menjat (Gn 3, 12). Maria, en canvi, la dona posada al costat de Jesús, i enemistada radicalment amb el poder del Mal, en la seva missió maternal ens guia cap a la vida nova que brolla del costat obert de Jesús. Aquesta maternitat espiritual de Maria es fa present cada dia en aquesta casa de Montserrat, ella acull i consola tos els qui la invoquen per portar-los a Jesús.

El testament de Jesús dalt la creu, encarrega una nova missió a la seva Mare que abasta tots els deixebles, tot el poble cristià. I aquesta missió de Maria continua després de la seva Assumpció al cel, des d’on sosté el poble cristià que peregrina a la terra i tota la humanitat amb la seva pregària d’intercessió i amb la seva sol·licitud plena de misericòrdia i portadora d’esperança. És Mare de Déu i Mare de l’Església.

Aquí tens la teva mare. Però el testament de Jesús també encarrega una nova missió al deixeble estimat. En un signe de confiança, li és donada Maria perquè amb amor filial l’aculli, no sols físicament a casa seva, sinó també i sobre tot en el més íntim d’ell mateix. Tal com he dit abans, aquest deixeble representa  tots els deixebles de Jesucrist, tota l’Església. En ell, doncs, Jesús ens dóna la seva mare com a mare nostra i ens crida a acollir-la en el més íntim de la nostra vida interior. I això vol dir imitar-la en la manera d’acollir la Paraula de Déu plena d’obertura del cor i d’amor agraït, vol dir posar tota la nostra existència al servei de la voluntat de Déu, deixar que Jesucrist creixi en el nostre interior per identificar-nos cada vegada més amb ell, vol dir servir els altres amb amor, veure la història amb els ulls de la fe en el Déu que la porta, testimoniar l’esperança de la plenitud futura. I, per poder-ho fer malgrat la nostra poca cosa, vol dir invocar Maria i confiar en la seva sol·licitud maternal.

Li traspassà el costat […] i a l’instant en va sortir sang i aigua. A Jesús, després d’haver acomplert tot el que deia l’Escriptura i d’haver lliurat l’Esperit, la llançada d’un soldat li obrí el costat i en brollà sang i aigua. Més enllà de l’explicació natural que això pot tenir, la mirada contemplativa de l’evangelista hi veu una realitat més profunda. A partir de l’ensenyament de Jesús, l’aigua evoca el do de l’Esperit Sant (cf. Jo 7, 37-38) i la sang, la vida eterna atorgada, també segons la paraula de Jesús, als qui la beuen (Jo 6, 53-55). Esperit i vida que són comunicats als creients a través dels sagraments, sobretot a través del baptisme i la confirmació i de l’Eucaristia, que són els qui donen vida a l’Església. La mort de Jesús no és el final d’una existència. És el naixement d’una vida nova. Per això podem fer un paral·lel amb el llibre del Gènesi; allí Eva, l’esposa, surt del costat d’Adam adormit (cf. Gn 2, 21-22). Aquí, l’Església, esposa de Jesucrist, el nou Adam, neix, gràcies als sagraments, del seu costat obert mentre dorm a la creu. Els nous deixebles estimats donats a Maria com a fills naixem, doncs, a la vida cristiana del costat obert de Jesús.

La memòria de Santa Maria, Mare de l’Església, ens fa entendre que la vida cristiana ha d’estar arrelada en el misteri de la creu, unida a l’oblació que Jesucrist fa de si mateix al Pare i ajudada per la pregària de Santa Maria, que es va unir a l’ofrena del seu Fill; i, per això, a la missió de ser la mare del Redemptor, li fou confiada la de ser mare dels redimits.

Avui, dilluns després de la Pentecosta, s’escauen els cinquanta anys de professió del nostre P. Ramon Ribera i Mariné. Donem gràcies juntament amb ell per tots els dons que el Senyor li ha fet durant aquests anys de vida monàstica i per tot el bé que ha fet a través d’ell a favor de tantes persones, particularment a través de la difusió de la Paraula de Déu i de l’anunci de Jesús, el Messies d’Israel i Salvador de tota la humanitat. Ara que renovarà el seu compromís monàstic en el si de la nostra comunitat, preguem perquè cada dia més es puguin fer realitat en ell aquelles paraules del salteri: Feliç […] el qui estima de cor la Llei del Senyor i la repassa de nit i de dia (Ps 1, 2); el Senyor serà el seu pastor, el farà descansar en prats deliciosos vora l’aigua, i, ni que passi per barrancs tenebrosos, no tindrà por de cap mal, perquè la bondat i l’amor del Senyor l’acompanyen i li prometen que viurà anys i més anys a la casa del Senyor (Ps 22, 1-4.6).

Anton GordilloJubileu monàstic del P. Ramon Ribera (1 juny 2020)
1 juny 2020 – Dilluns Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

1 juny 2020 – Dilluns Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

Fets dels Apòstols 1:12-14

La memòria que avui l’Església ens convida a celebrar ens parla d’una funció que el Concili Vaticà II va subratllar és que mirem Maria com la primera creient, és a dir la primera persona que va creure en Jesús, però sempre vinculada amb la resta del creients: aquest és la descripció que trobem en el text d’avui. Maria prega amb els apòstols. ¿Quan pregues tens present que no ets tu sol? Ets conscient amb qui vols estar en comunió?

Senyor, que amb Maria, sàpiga escoltar-te, obeir-te, acceptar-te.

Anton Gordillo1 juny 2020 – Dilluns Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església
Solemnitat de la Pentecosta (31 maig 2020)

Solemnitat de la Pentecosta (31 maig 2020)

Homilia del P. Josep M Soler, Abat de Montserrat (31 maig 2020)

Fets dels Apòstols 2:1:11 1 Corintis 12:3-7.12-13 – Joan 20:19-23

 

Germans i germanes estimats: és la Pasqua granada! Curulla dels fruits de l’Esperit atorgats a l’Església en benefici de tota la humanitat. Tots aquests dons són fruit de la Pasqua de Jesucrist, per això l’evangeli que acabem d’escoltar ens ha portat al vespre del dia de Pasqua, el primer diumenge de la història. El dia que el Senyor s’alegrà contemplant el que havia fet, la gesta que havia obrat (cf. Ps responsorial).

Jesús es posa al mig dels deixebles i els diu per dues vegades: Pau a vosaltres. Que ho digui dues vegades indica que es tracta d’una cosa important. Efectivament, la pau, en tant que plenitud de vida, és el do messiànic per excel·lència, el do que el Déu de la pau fa a la humanitat com un dels fruits de l’Esperit que el Senyor, dalt la creu, va lliurar al moment de morir (cf. Jo 19, 30). La pau que dóna Jesucrist no és tant absència de tensions i de conflictes com una serenor interior, al fons del cor, nascuda de la fe de saber-nos perdonats i estimats entranyablement per Déu; i és fruit, també, de la confiança que Jesucrist porta la història de les persones i la història de la humanitat cap a camins d’alliberament, de salvació i de plenitud. La pau de Jesús, que és do de l’Esperit, fa entrar la seva Llum en el nostre interior per veure’ns a nosaltres mateixos, per veure els altres i tot el que ens envolta des de la perspectiva de la victòria pasqual de Jesucrist. I, al mateix temps, aquest do ens obre als altres per ser portadors y artesans de pau (Mt 5, 9). Aquesta pau cal nodrir-la, però, amb la pregària i amb l’amor a tothom. Per això, la pau de Jesucrist pot persistir malgrat les dificultats; tal com diu a l’evangeli segons sant Joan: en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món (cf. Jo 16, 33). En fer-nos el do de la pau, el Senyor s’alegra contemplant el que ha fet.

Després de donar-los la pau, Jesús –tal com hem escoltat- alenà damunt dels deixebles per significar que feia una nova creació i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. Déu, segons el relat del llibre del Gènesi, havia alenat per infondre l’esperit de vida al primer home (cf. Gn 2, 7) i ara el Crist ressuscitat alena sobre els deixebles per comunicar-los la vida de l’Esperit. I aquest do fet als deixebles el vespre de Pasqua, té un esclat de vida i de gràcia en el dia de Pentecosta que arriba a tots els qui creuen en Crist, tal com hem escoltat a la primera lectura. Jesús comunica l’Esperit Sant per perdonar els pecats, per perdonar les nostres opcions contràries a la voluntat amorosa de Déu, els nostres comportaments dolents. Jesús els confereix el ministeri de perdó que ell havia exercit durant tota la seva existència mortal (cf. Mt 9, 1-8.), Ho fa com a fruit del do de la seva vida fins a la mort i de la seva sang vessada a la creu. Gràcies a Jesucrist i a l’Esperit, els cristians ens sabem perdonats i reconciliats amb Déu Pare; ens sabem animats per la vida de l’Esperit que ens infon coratge, ens consola, ens protegeix davant el mal, ens porta cap al coneixement de la veritat (cf. Jo 14, 15-17.26; 16, 13). I això ens és font d’alegria, de riquesa espiritual i de compromís a imitar Déu perdonant sempre que calgui i afavorint la vida i el bé dels altres. Si ho fem així, el Senyor es podrà alegrar contemplat el que ha fet.

Envigorits ja per la seva pau i portats per l’Esperit Sant, Jesús confia una missió als deixebles i a tots els qui pel baptisme seran els seus continuadors, també a nosaltres, doncs. Diu: Com el Pare m’ha enviat a mi, jo us envio a vosaltres. Són, i som, enviats a testimoniar Jesús i a continuar la seva obra. Per això, tal com deia sant Pau, a la primera lectura, l’Esperit distribueix en l’Església donsdiversos a cadascun del batejats perquè serveixin al bé de tots. La missió que Jesucrist encomana als deixebles i a tota l’Església, prolonga la missió que el Pare li ha confiat a ell. L’Esperit serà la força que, a través del testimoniatge i de l’acció dels cristians, transformarà els cors amb vista a transformar el món segons els ensenyaments de Jesús. Així el designi diví d’amor envers tota la humanitat es podrà anar fent realitat. Ser enviats per Jesucrist amb la força de l’Esperit és la nostra grandesa i la nostra responsabilitat. Déu confia en nosaltres per la difusió del seu missatge radicalment alliberador i salvador. Si ens deixem portar per l’Esperit en aquesta tasca, pot ser que constatem que es crea una sintonia entre el nostre anunci i els desitjos més profunds del cor dels qui ens vegin o ens escoltin, com va passar a la gent que va ser testimoni de la primera pentecosta. Així el Senyor es podrà alegrar contemplant el que ha fet.

Jesús ressuscitat, com al vespre de Pasqua del qual ens ha parlat l’evangeli, no cessa de venir enmig dels seus. Fruit de l’acció de l’Esperit Sant sobre el pa i el vi, serà present en el sagrament eucarístic per donar-nos vida. I, per la participació del Cos i la Sang de Crist, l’Esperit actua per tal d’unir en un sol cos tots els qui formem aquesta assemblea i tota l’Església estesa d’orient a occident (cf. pregària eucarística II). És la conseqüència del que sentíem de sant Pau a la segona lectura: tots nosaltres, siguem del llinatge que siguem, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos. I, a més, tots els batejats estem habitats pel mateix Esperit; la seva presència en el nostre interior satisfà la nostra set existencial més profunda.

L’evangeli ens deia que els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Nosaltres ens alegrem de tenir-lo enmig nostre per l’acció de l’Esperit. Tant de bo que també el Senyor es pugui alegrar, tal com deia el salm, contemplant el que ha fet. El que ha fet per mitjà de l’Esperit en l’Església, en la nostra assemblea i en cadascun de nosaltres. Glòria al Senyor per sempre, en aquesta Pasqua granada, per totes les seves obres. Que li siguin agradables els nostres cants de goig i d’agraïment.

Anton GordilloSolemnitat de la Pentecosta (31 maig 2020)
31 maig 2020 – Diumenge de la Pentecosta

31 maig 2020 – Diumenge de la Pentecosta

Fets dels Apòstols 2:1-11

El text descriu la diada de Pentecostès: els apòstols començaren a expressar-se en diversos llenguatges i ens diu que gent provinent de tot arreu:«quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva llengua, però el que és veritablement important és l’afirmació darrera del relat: «tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.» Aquest és un dels distintius d’aquells que són posseïts per l’Esperit Sant: proclama les grandeses de Déu.

Gràcies per les meravelles que fas a tots els homes i dones; que cadascú de nosaltres siguem, almenys, una espurna de la teva llum.

Anton Gordillo31 maig 2020 – Diumenge de la Pentecosta
30 maig 2020 – Dissabte VII Pasqua

30 maig 2020 – Dissabte VII Pasqua

Fets dels Apòstols 28:16-20.30-31

La darrera lectura dels Fets dels Apòstols ens diu que: «Un cop a Roma, van permetre a Pau de viure en una habitació privada, amb el soldat que el guardava… I passà dos anys sencers en aquell apartament llogat… i obertament, sense cap trava, predicava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor». Pau, presoner, no para de predicar; i nosaltres què fem? Fins i tot els qui estem impedits, com ens ho fa veure Pau, podem anunciar la Bona Nova. Què més em fa falta?

Senyor, dóna’m la força i el coratge de Pau. Avui demana-ho això tantes vegades com puguis.

Anton Gordillo30 maig 2020 – Dissabte VII Pasqua
29 maig 2020 – Divendres VII Pasqua

29 maig 2020 – Divendres VII Pasqua

Fets dels Apòstols 25:13-21

Festus explica al rei Agripa i Berenica el cas de Pau que, presoner perquè ha apel·lat al Cèsar com a ciutadà romà, és acusat per una qüestió: «de la seva religió, sobre  un tal Jesús mort, que Pau afirma viu.» Creieu que avui hi hauria molta gent no  creient que té clar que el nucli de la fe en Jesús és precisament el fet de la resurrecció?

Senyor, dóna’m una fe transparent, profunda i clara; i que jo tingui la força de viure-la sincerament.

Anton Gordillo29 maig 2020 – Divendres VII Pasqua
28 maig 2020 – Dijous VII Pasqua

28 maig 2020 – Dijous VII Pasqua

Fets dels Apòstols 22:30; 23:6-11

El relat d’avui ens fa veure que Pau era hàbil a l’hora de defensar-se. Així ens diu que ell: «sabia que allí uns eren saduceus i uns altres fariseus.» i per això planteja la seva fe en la resurrecció dels morts; la qual cosa provoca una discussió molt aferrissada, dividint l’assemblea que l’acusava. De tal manera que el tribú es va veure obligat a protegir Pau. Però també convé subratllar les darreres paraules del text d’avui: «La nit següent el Senyor se li va aparèixer i li digué: «Coratge! El  testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l’hauràs de donar a Roma». ¿El Senyor et podria dir també que tinguis coratge, perquè el testimoni que has donat fins ara, l’hauràs de donar a un altre lloc?

Perdona’m, Senyor, per les vegades que he estat covard a donar testimoni de la meva fe.

Anton Gordillo28 maig 2020 – Dijous VII Pasqua
El P. Ramon Ribera-Mariné celebra el jubileu monàstic a Montserrat

El P. Ramon Ribera-Mariné celebra el jubileu monàstic a Montserrat

L’endemà de la Solemnitat de la Pentecosta, dilluns 1 de juny, durant la missa conventual del Monestir, que presidirà el P. Abat Josep M. Soler, el P. Ramon Ribera-Mariné celebrarà 50 anys de la seva professió com a monjo i renovarà els vots monàstics davant la comunitat benedictina de Montserrat. L’eucaristia es podrà seguir en directe a partir de les 11h a través de Montserrat RTV (www.montserratcomunicacio.cat).

El P. Ramon Ribera-Mariné va néixer a Barcelona el 9 de gener de 1949. Va entrar al Monestir el 7 de novembre de 1968 i va fer la professió simple el dilluns següent a la Pentecosta de 1970, que aquell any va ser el 18 de maig. El 24 de juny de 1973 va fer la professió solemne i el 13 de febrer de 1982 va ser ordenat sacerdot.

És doctor en Sagrada Escriptura pel Ponfitici Institut Bíblic de Roma i durant aquests primers 50 anys ha tingut diverses responsabilitats dins la comunitat, com ara prior, director la Casa d’Espiritualitat del Miracle, superior de la comunitat de Montserrat al Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent, Catalunya Nord), formador dels monjos joves o professor de Bíblia. Va estudiar a Roma i a Jerusalem. És un gran amant de la natura i bon caminador. Quan va celebrar 25 anys com a monjo va anar caminant de Montserrat a Sant Jaume de Galícia, un trajecte que va fer en un mes i que va tenir com a fruit un llibre on va plasmar la seva experiència.

En aquests 50 anys, el P. Ramon afirma que ha estat “testimoni del creixement de forces persones”, la qual cosa l’ha “omplert de felicitat”. Per raons familiars –Mn. Jaume Oliveras, creador de la travessa Matagalls-Montserrat i pioner del pirineïsme, va ser oncle seu-, la natura i la muntanya ha estat la seva “escola d’humanitat, una invitació a intentar passar el meus petits límits; és un camp d’entrenament de la vida i un llibre obert, que cal saber llegir”, assegura. A banda de l’estudi de la Bíblia, l’altra gran passió del P. Ramon són els salms, que li són “importants com a pregària”. “Com tota bona poesia són un pou sense fons d’on es pot treure aigua renovada; he tingut la sort d’arribar dels primers a la comprensió del Salteri com un llibre articulat, i és un goig de veure com es multipliquen els sentits dels salms. Pregar amb paraules d’un altres, donar vida a un altre, és tan gran…”, conclou.

 

Oscar BardajiEl P. Ramon Ribera-Mariné celebra el jubileu monàstic a Montserrat
27 maig 2020 – Dimecres VII Pasqua

27 maig 2020 – Dimecres VII Pasqua

Fets dels Apòstols 20:28-38

Pau s’acomiada dels preveres de la comunitat dels efesis. Sempre els comiats són emotius quan hi ha hagut autèntic amor; en aquest relat, per exemple, ens diu que: «Pau s’agenolla i van pregar tots junts. Tothom plorava i se li tiraven al coll i el besaven…» Quan nosaltres ens acomiadem d’alguna institució o d’algun treball, fem com Pau que, agenollat, prega amb els qui han col·laborat fins aleshores?

Senyor, recorda’t de tots aquells que en algun moment han caminat amb mi.

Anton Gordillo27 maig 2020 – Dimecres VII Pasqua
Encendre un llantió a la Mare de Déu

Encendre un llantió a la Mare de Déu

Davant la difícil crisi que estem vivint a causa del COVID-19 i altres circumstàncies personals moltes persones han mostrat el seu desig de posar un llantió a la Mare de Déu de Montserrat. Com que el confinament fa impossible temporalment l’accés al recinte del Santuari, la comunitat benedictina ofereix la possibilitat d’encendre un llantió (ciri/espelma) per les intencions dels qui ho sol·licitin.

Els encarregats de posar els ciris sol·licitats seran els monjos responsables del Centre de Coordinació Pastoral, el P. Joan M. Mayol, rector del Santuari, i el G. Gabriel Soler, vicerector. A partir de les peticions rebudes s’encendran els llantions demanats i els sol·licitants rebran un correu-e de confirmació, que també inclourà el text que es lliura a tots els fidels que encarreguen intencions de missa al Santuari: “Sota la vostra protecció, ens refugiem, oh Santa Mare de Déu; no desoïu les nostres súpliques en els nostres necessitats, en tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda.”

La petició de l’encesa d’un llantió es pot fer d’una manera molt senzilla:

  1. Clicar al lloc indicat del final d’aquesta pàgina.
  2. Indicar l’aportació que es vol fer: 2€ (ciri petit) o 3€ (ciri gran).
  3. Omplir les dades i seleccionar la opció “Posar un llantió a la Mare de Déu”.
  4. Si es vol, a la casella de comentaris es pot dir el motiu pel qual es vol posar. 

ENCÉN UN LLANTIÓ

Oscar BardajiEncendre un llantió a la Mare de Déu