58a edició dels Premis Crítica Serra d’Or

L’obra Triomfador (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2024; La llum mirada (Perifèric), de Vicenç Llorca, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2024; Fèlix Fanés, amb La cinta vermella (Ensiola), el Premi Crítica Serra d’Or 2024 d’Assaig; Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), el Premi Crítica Serra d’Or 2024 de Còmic per El museu (Norma Editorial); i Lola Badia, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2024 per La mort del rei Artús (Cal Carré). Aquests han estat els premiats e l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Joaquim Albareda Salvadó ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2024 (Humanitats) per l’obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62). El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2024 (Ciències) ha estat per a Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació (Lynx), de Jordi Ruiz.Olmo i David Camps. I el Premi Crítica Serra d’Or 2024 de Catalanística és per a Catalonia: A New History (Routledge), d’Andrew Dowling.

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé i Pujol, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2024. Tot el que passarà a partir d’ara, dirigit per Glòria Balañà, s’endú el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de teatre 2024. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2024 a la trajectòria teatral és per a Nao Albet i Marcel Borràs. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional “Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica”, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.

Joan Jordi Miralles (Novel·la), Vicenç Llorca (Poesia), Lola Badia (Traducció), Glòria Balañà (Arts escèniques), Pep Brocal (Còmic) i Nao Albet i Marcel Borràs (Trajectòria teatral, entre els guardonats

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2024 Infantil ha estat per a La lletra que tot ho canvia (Meraki), amb text de Ramon Besora i il·lustració d’Albert Asensio. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 és per a Els contesde Lesbos (Bambú), d’Àngel Burgas i il·lustració d’Ignasi Blanch. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 (Coneixements) li ha estat concedit a Una ciutat a Mart (Joventut), amb text de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i il·lustració d’Eduard Altarriba. I, finalment, el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 (Còmic) és per a Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Eva Saumell, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Núria Ventura i Marika Vila.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, que enguany arriben a la 58a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; del P. Abat Manel Gasch; de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Joaquim Noguero. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2023, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

Joaquim Noguero defensa la vinculació de Serra d’Or a la “cultura d’elit”

El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Joaquim Noguero, ha destacat que la revista ha estat sempre “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme”. “Serra d’Or és una eina de jerarquització, de guany d’autoritat, de credibilitat, de legitimitat d’un punt de vista, contra l’autoritarisme del perquè sí tan dur dels fets”, ha dit Joaquim Noguero, que també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista i que ha de continuar vinculat, i que vol dir “sentir-nos prou compromesos amb la tradició i amb el present com per establir-hi punts de contacte i llegir-ho tot amb aquest esperit; cultura d’elit vol dir fer cultura amb memòria i amb nervi, i no té res a veure amb l’elitisme, si fem –com volem fer– per explicar-la bé i per compartir-la amb tothom”. “Fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta. Això volen aquests premis. Això reclama la nostra revista. Una mirada adulta que, això sí, es pot aplicar a qualsevol forma de cultura, perquè hi ha creacions millor i pitjors en cada àrea on posem la nostra mirada, però no hi ha llenguatges o arts millor o pitjors. Podem parlar d’art o de disseny amb el mateix rigor. Podem parlar d’òpera o de còmic. De cultura popular tradicional o de cultura popular de quiosc. De literatura, de teatre, de dansa, de cinema, de quadres o de cartells, de Catalunya, d’Europa i del món. Podem parlar-ne sense manies i n’hem de parlar per a tothom”, ha argumentat el cap del consell de redacció de Serra d’Or.

“La tria de temes d’aquests darrer any ha estat una declaració de principis”, ha explicat Noguero, i ha avançat que aquest any continuaran “amb dossiers sobre els videojocs, la crisi de certa gestió cultural, Jordi Sarsanedas, el mite de Felanitx, el País Valencià o les distòpies d’un temps tan distòpic com el nostre, al costat dels mateixos col·laboradors que han fet possible anys i més anys de revista”.

Paraules del P. Abat Manel Gasch

El P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, ha fet referència en la seva intervenció a tres virtuts monàstiques i benedictines que afavoreixen molt l’activitat i la creativitat cultural, i que compleix PAMSA, editora de la revista Serra d’Or. “La primera –ha dit el P. Abat- és l’amor a les lletres; en el nostre monestir hem promogut i mantingut una editorial”. “La paciència o perseverança són la segona virtut; i això ho aplicaria institucionalment a la constància a mantenir una revista cultural com Serra d’Or, veritable cronista de la cultura catalana de més de mig segle, i a continuar atorcant els Premis, reconeixement precisament de la capacitat pacient de tots els qui arrisqueu temps i esforç en aquestes activitats difícils, artístiques i literàries –ha argumentat el P. Manel Gasch”. I l’altra virtut monàstica a la qual ha fet referència ha estat l’estabilitat: “Estabilitat en el cor de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, per la qual no ens atorguem cap mèrit, sinó el d’haver intentat comprendre els temps i les necessitats i de continuar-ho fent, en una editorial i revista al servei exclusiu, com deia el P. Josep Massot, de la llengua i cultura catalanes, vetllant-ne sempre la correcció i l’excel·lència”, ha conclòs el P. Abat de Montserrat.

Abadia de Montserrat58a edició dels Premis Crítica Serra d’Or

«Montserrat, paisatge canviant», calendari de «Serra d’Or» per al 2024

Calendari Serra d'Or 2024
Comprar
Primeres pàgines

El fotògraf Ula Serra ha fotografiat la muntanya de Montserrat des de diferents llocs i ho ha fet durant tot un any, perquè puguem anar veient els canvis en la fesomia, els colors i l’aparença de la muntanya, segons quan i des d’on ens la mirem.

Per il·lustrar les fotografies hem triat petits fragments del llibre Montserrat, a la vora de Barcelona, de Wilhelm von Humboldt, traduït de l’alemany per Jordi Martí Fitó i publicat per José J. de Olañeta, editor. És un petit llibre en el qual el savi alemany explica al seu amic Johann Wolfgang Goethe la seva visita a Montserrat l’any 1800, les impressions que li produeixen l’ascens a la muntanya, el paisatge que s’hi troba i, sobretot, els ermitans que aleshores habitaven la muntanya.

Un deliciós quadern de viatge que us recomanem que llegiu sencer. Veureu com la natura, el paisatge i la vida que transcorre a Montserrat, des de sempre han fascinat tothom qui hi accedeix per primer cop, vingui d’on vingui. I continuen meravellant els visitants que hi tornen un cop i un altre en qualsevol època de l’any.

Aquest calendari es pot adquirir a la botiga online de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Abadia de Montserrat«Montserrat, paisatge canviant», calendari de «Serra d’Or» per al 2024

Novetat editorial: «El P. Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924-2013)»

Montserrat, 1789
Comprar
Primeres pàgines

Heus aquí un home de Déu, un home de pregària com no se’n troben… Tot ell revestit de la humilitat cristiana.

Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l’obra gràfica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació —primer sacerdotal i ben aviat monàstica: «les dues crides al meu llac de Galilea», com diu ell mateix.

Tot i que conegut per la seva obra ex-librística (xilografies), fins i tot en el pla internacional, la seva dimensió espiritual passà discreta, gairebé desapercebuda… Algunes necrològiques publicades en donaren fe després de la seva mort. Però la seva amagada irradiació traspassava els murs del monestir i ens arriba pels testimonis dels seus amics, dins i fora del recinte monàstic, artistes o no, i dels seus fills espirituals, a través de la correspondència. És aquesta dimensió de l’home espiritual la que voldríem subratllar en aquest esbós biogràfic. Ens hi apropem amb l’amor i el temor que ens obliga a descalçar-nos, perquè estem a punt de trepitjar terra sagrada. No voldríem caure en les frases altisonants i voldríem, en canvi, encomanar-nos a la sòbria ebrietat de l’Esperit, a qui ell tant estimava, perquè ens guiï i ens inspiri en aquest recorregut.

Aquesta semblança ens agradaria que fos com un gravat al boix, senzill i en filigrana alhora, com un dels gravats lluminosos que sortien de les seves mans i del seu cor. O, encara més, com una icona escrita per contemplar-la radiant i venerar-la, que exhalés el perfum d’una vida de monjo vessada del tot en amor a la Trinitat santa, i donés la mateixa pau que tot ell encomanava al seu voltant quan era entre nosaltres, i que el seu record continua encomanant avui.
[…]
La nostra comesa és, sobretot, de donar-li la veu perquè ens expliqui la seva vida. Tenim el goig de poder donar a conèixer aquests escrits més elaborats de la infantesa, però també altres com el del seu sotsdiaconat, i anirem seguint el seu itinerari vital amb altres referències que ell va donar en llibretes i cartes, intentant-ne omplir les llacunes inevitables. L’itinerari vital serà, doncs, la primera part d’aquest llibre.

En una segona part, que titulem «Ora et labora», intentarem donar la profunditat del monjo repassant i comentant les seves dedicacions artístiques, la plàstica i la poesia, però també els temes més directament relacionats amb la vida espiritual: l’amistat i l’acompanyament espiritual, la pregària, les traduccions, homilies i recessos, l’ecumenisme, la Passió, les revelacions.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «El P. Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924-2013)»

Novetat editorial: «Les floretes de quatre grans sants: Antoni abat, Martí, Benet, Francesc»

Montserrat, 1789
Comprar
Primeres pàgines

«Sigueu sants, perquè jo soc sant.» Des d’aquesta afirmació del llibre del Levític (11,45) la història de la salvació i els llibres que ens la relaten i la mediten van plens del mot misteriós que transmet l’essència de Déu. La santedat és allò que apropa més l’home a l’Inaccessible i, alhora, el que el fa més semblant a Ell. La persona humana no obté la santedat per ella mateixa. Per bé que Déu s’apropa a l’home de moltes maneres i en diverses ocasions, la resposta d’aquest és cabdal. Altrament les obres meritòries queden en el no-res si no hi ha diàleg, i acaben perdent valor.

Déu és sant, «l’únic sant». I forma part d’aquesta santedat el fet de la crida adreçada a l’home a apropar-se-li. Aquest és el missatge que envolta l’Evangeli, perquè l’encarnació de Jesucrist és el gest màxim d’aproximació de Déu. «Què n’hauríem tret d’haver nascut, si no hi hagués redempció?» canta l’Església la nit de Pasqua.

La santedat merescuda per la redempció forma el canemàs de la vida cristiana. Els textos del Nou Testament no tenen escrúpol d’anomenar «sants» els creients, perquè formen part del poble sant. I no ho fan per simple constatació, sinó també com a proposta. En últim terme, santedat i vida cristiana s’identifiquen.

Als nostres dies, el Concili Vaticà II va dedicar pàgines a la crida universal a la santedat (Lumen gentium, 39-42). Són pàgines que difícilment envelliran, perquè van a l’essencial del que és la identitat del creient. En descriu les múltiples formes amb les quals valora tota mena de carismes dintre l’Església, des dels que estan vinculats a sagraments específics fins als que l’Esperit Sant suscita en les diverses condicions de vida. A més de la descripció, també narra els camins per a arribar-hi, sempre sobre el fonament que en proporciona l’Escriptura. Rere el Concili, molt s’ha escrit sobre el tema.

Però per damunt de la doctrina, els exemples dels qui formen el poble de Déu parlen més que els raonaments, sempre en la línia de la magistral afirmació de sant Pau VI: «l’home contemporani escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis» (Evangelii nuntiandi, 41).

Això el cristianisme ho ha entès des dels orígens. No tenen altra finalitat les vides de sants, començant per les Actes dels màrtirs, la primera de les quals la constitueixen les quatre narracions evangèliques de la passió de nostre Senyor Jesucrist. Posteriorment han impactat en el poble de Déu els biògrafs que, seguint la tradició de la literatura universal, han presentat la semblança del seu personatge fins a fer-ne un heroi.

És innegable que qui té biògraf és perquè en alguna cosa deu haver destacat. La tendència dels biògrafs és convertir la persona en un personatge. I això ja ho respecta tothom. La gràcia és que el biògraf tingui habilitat per a presentar el seu admirat, cosa que depèn molt sovint de la recepció que el públic lector en fa.

Aterrant ja al camp cristià, ultra les esmentades pàgines evangèliques i les semblances que els Fets dels apòstols ens donen, trobem en l’antigor cristiana i sobretot a l’edat mitjana la tendència a ressaltar els prodigis, fins al punt de teixir biografies a base de donar-nos un enfilall de miracles. A l’home modern, això a vegades el molesta, perquè l’afany de veracitat li fa repugnar l’exageració. Però ha d’evitar pensar que l’hagiògraf és necessàriament un crèdul, un ingenu que vol encomanar als altres la pròpia limitació. En realitat, l’hagiògraf sovint és més llest del que aparenta, i no pretén altra cosa que presentar-nos
doctrina a través de l’anècdota.

Al capdavall, l’escriptor no ha tingut altre objectiu que donar a conèixer el personatge, perquè l’ha considerat digne d’edificació per al poble cristià. Ho ha fet, amb finalitat catequètica, instructiva, valent-se dels mitjans que gairebé fins als nostres dies han perdurat: exalçant les virtuts, subratllant els fets admirables, desitjant que el personatge esdevingui un model per a molts.

Entre aquests personatges, ben vius encara en la pietat cristiana, n’hem triat quatre, que han donat lloc a llegendes i sobretot a devoció popular. Estaríem temptats de creure que la popularitat els ve d’haver tingut un bon padrí, en aquest cas un hàbil biògraf. És veritat que ens han arribat escrits autèntics d’aquests sants populars, i generalment ens en donen una imatge no sols més realista, sinó més cristianament assenyada.

Però no hi fa res: el poble és el poble i, generalment, amant de les tradicions. I amb els sants no s’hi pot jugar a base de menysprear-los: cal saber fer-nos-en una imatge completa a partir de les fonts i del perquè han tingut biògraf destacat i el poble els ha acollit.

En aquest recull en presentem tres de l’antigor i un de medieval: Antoni de Tebes (gràcies a sant Atanasi), Martí de Tours (per obra de Sulpici Sever), Benet (fomentat per Gregori el Gran) i Francesc (el carisma del qual les Fonts franciscanes han testimoniat). Potser han resultat mitificats i el poble fidel s’ha quedat encisat per alguna de les contalles que ha excel·lit enmig d’una vida que devia tenir la seva prosa quotidiana.

Per això el nostre esperit crític ha de sanejar-se abans d’apropar-se a algun d’aquests clàssics de l’hagiografia. Potser l’aspecte més important a tenir en compte, tractant-se de personatges que han adquirit popularitat, és el de la traça del biògraf. Saber distingir en cadascun d’ells la trama històrica de la pretensió de l’hagiògraf serà un bon exercici de discerniment espiritual.

Aquest exercici segur que no defrauda.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Les floretes de quatre grans sants: Antoni abat, Martí, Benet, Francesc»

El filòleg i periodista Joaquim Noguero, nou cap del Consell de redacció de la revista Serra d’Or

El filòleg i periodista Joaquim Noguero ha estat nomenat pel Monestir de Montserrat com a Cap del Consell de redacció de la revista Serra d’Or. Substitueix en el càrrec al periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro, que va presentar la renúncia el passat mes de juny per passar a l’activitat política.

Joaquim Noguero i Ribes (Manresa, 1964) és llicenciat en Filologia Catalana (1989) i de Filologia Hispànica. Professor de Periodisme Cultural a la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (FCRI-URL), des de 1999, i de l’Aula d’Escriptura de Girona, des de 2017, ha comissariat una vuitantena d’exposicions de literatura, còmic, il·lustració, teatre i dansa (la majoria de les de la BCNegra, per exemple, les del festival 42 de gèneres fantàstics dedicades a Stanislaw Lem o Italo Calvino, o la dels 50 anys de La Galera o els 40 anys de la revista L’Avenç). Crític del diari La Vanguardia des de 2002, ha dirigit revistes com Reflexions entorn de la dansa per al Mercat de les Flors i la revista de literatura i pensament El Pou de Lletres (1996-2000). Ha estat redactor en cap també de la revista Escola Catalana (1994-2000), d’on ja abans havia estat coordinador de la secció de llibre per a joves. Prèviament, de 1995 a 2002, s’ha ocupat de la crítica de teatre i dansa al diari Avui, i ha estat editor de moltes altres publicacions, i col·laborador de prop d’un centenar. També és guionista d’una desena d’adaptacions de clàssics en còmic, autor de llibres com Les finestres de la Maria (2018), amb la il·lustradora Maria Rius, Víctor Mora, l’aventura d’escriure (2017), subtitulat, Memòria, imaginació i compromís, o La ciutat modernista (2015), a més de curador d’obres com Valències, de l’escriptor Pere Gimferrer (1993), El que m’agradaria que la dansa fos (2020), del coreògraf Cesc Gelabert, l’obra integral del dibuixant Jesús Blasco i els seus germans a ECC o publicacions com El espectador activo (Museo Reina Sofía, 2010). Actualment, també és membre de la Comissió del Còmic i la Il·lustració, creada per la Generalitat de Catalunya el 2019.

És professor de Periodisme Cultural a la FCRI Blanquerna (URL) i de l’Aula d’Escriptura de Girona, i ha comissariat una vuitantena d’exposicions; i fins ara era membre del Consell de la revista

Per al nou Cap del Consell de redacció de Serra d’Or, la revista ha “estat sempre un exemple de pluralitat, un espai d’entesa entre sensibilitats molt diferents, però que sabien d’on venien i què compartien per posar-se d’acord a trobar juntes cap on anar. D’acord sempre amb noves sensibilitats, és clar, però també amb la fermesa i la responsabilitat heretades. Aquest exercici és tant de continuïtat com de renovació. Ho compartim així tot el Consell de redacció, com hem pogut veure aquest any tan estimulant que Francesc-Marc Álvaro ens ha permès compartir amb ell. Cal agrair a la comunitat de Montserrat la llibertat que sempre ha donat a la revista perquè fos aquesta àgora viva, una plaça de comunió per al conjunt de la cultura catalana. Si Publicacions de l’Abadia de Montserrat és l’editorial més antiga d’Europa, Serra d’Or és la revista degana en català. I una llengua és una lent, una eina de coneixement, però també una mà oferta als altres, una possibilitat vibrant de conversa i contacte. D’acord amb això, entendre-la amb aquella màxima de Foix que també va recordar el Francesc-Marc quan la revista estrenava imatge l’abril passat (“m’exalta el nou i m’enamora el vell”) ha de guiar qualsevol etapa de Serra d’Or. Ho ha fet sempre. Amb el P. Maur Boix i Jordi Sarsanedas, amb el pare Josep Massot, amb Francesc-Marc Álvaro i amb qualsevol altre dels caps que hi haurem passat. Assumir aquesta guia implica, com ells, fer-ho amb rigor i humilitat, fer-ho amb curiositat, amb una mirada intergeneracional i transversal (és una revista d’arts, de pensament i espiritualitat, de cultura). Volem viure-la com la comunitat que sempre ha estat, és i serà una revista que hem de connectar amb l’ara de què formem part, i no pas amb l’instant que fuig, i  volem fer-ho en contacte viu amb el món, amb la història del país i amb les seves veus: la gent i els agents culturals que tenim com a interlocutors”.

La comunitat de Montserrat i Publicacions de l’Abadia de Montserrat agraeixen la tasca i l’impuls de Francesc-Marc Álvaro durant l’any en què ha estat al capdavant de Serra d’Or. Álvaro ha declarat que “el balanç que faig d’aquest any és molt positiu: hem ampliat el consell de redacció amb persones de diverses especialitats, que se sumen a les que ja venien aportant les seves idees des de fa alguns anys; hem modernitzat el disseny i hem transformat una part dels continguts de la revista, per arribar a nous públics i connectar amb fenòmens inèdits que ens interpel·len; hem captat noves firmes i noves veus de diverses generacions, que tenen coses a dir; hem sortit en diversos mitjans per rellançar la capçalera davant audiències que no ens tenien presents; hem ampliat les categories dels Premis Crítica Serra d’Or, introduint el còmic per a adults i per a infants, i hem fet tot el possible per portar a les pàgines del nostre mensual assumptes contemporanis que demanen debat, com és el cas de la Intel·ligència Artificial, i altres reptes -també de les ciències- que conviden a la reflexió de fons”.

Abadia de MontserratEl filòleg i periodista Joaquim Noguero, nou cap del Consell de redacció de la revista Serra d’Or

Canvis a la revista «Serra d’Or»

El dia 13 de juny passat el Sr. Francesc Marc Alvaro, davant de la seva incorporació a l’activitat política, va presentar la renúncia al P. Abat de Montserrat com a cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or.

Els propers números de la revista ja estan preparats. El procés de relleu es preveu que duri unes quantes setmanes.

Abadia de MontserratCanvis a la revista «Serra d’Or»

Novetat editorial: «Impremta i biblioteca a l’hospital militar de Montserrat (1936-1939)»

Impremta i biblioteca a l’hospital militar de Montserrat (1936-1939)
Comprar
Primeres pàgines

Impremta i biblioteca a l’hospital militar de Montserrat (1936-1939) és una síntesi de la història humana i cultural dins del recinte de Montserrat durant la Guerra Civil.

S’hi dona a conèixer la instal·lació de dependències de l’Exèrcit de l’Est, primer a la Colònia Puig i posteriorment a Montserrat, amb la creació d’un hospital militar conegut com a Clínica Z.

S’hi explica la vida quotidiana d’artistes, sanitaris, treballadors, mossos d’esquadra, polítics, nens, refugiats i espies, i la creació d’una biblioteca que va sobreviure a la retirada de l’exèrcit destinada a la formació política i cultural dels soldats.

Finalment, s’hi presenta la creació del segell editorial Ediciones Literarias del Ejército del Este, amb la presència del poeta Manuel Altolaguirre. S’hi exposen títols, fins ara no identificats, d’aquest segell editorial i detalls inèdits sobre la confecció del paper d’autèntiques edicions de bibliòfil d’obres de poetes com Neruda, Vallejo i Prados.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Impremta i biblioteca a l’hospital militar de Montserrat (1936-1939)»

Serra d’Or lliura els «Premis Crítica Serra d’Or 2023» i presenta la nova etapa de la revista

L’obra El conte de l’alfabet (L’Avenç), de Xènia Dyakonova, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Narrativa 2023; El rastre nival (Pagès Editors), d’Àngels Marzo, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2023; Vicenç Pagès Jordà, amb Kennedyana (Folch & Folch – Navona), el Premi Crítica Serra d’Or 2023 d’Assaig; Lluís Feliu i Adelina Millet, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023 per Poema de Gilgamesh (Adesiara); i Sebastià Roig i Toni Benages Gallard, el nou Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Còmic per El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols (Editorial Males Herbes). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Marta Vallverdú ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Humanitats) per l’obra Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 (L’Avenç), un assaig sistemàtic i global sobre la florida i expansió dels moviments culturals antifranquistes en el marc dels Països Catalans. Un text que convida a una lectura aprofundida i al debat crític. El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Ciències) ha estat per a Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat (Anthesis Lavola), de Pere Colomer i Roma. La història d’una empresa internacional de serveis ambientals que va començar com un grup d’amics osonencs que feien educació ambiental i ha evolucionat fins a arribar a difondre coneixement i metodologia per resoldre problemes ambientals i treballar per la sostenibilitat del país i del món. És un bon exemple d’empresa amb ànima. I el Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Catalanística és per a Irmela Neu per Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença (1833-1891) (PAMSA). Es tracta d’un estudi rigorós i sistemàtic del concepte de llengua i nació en la Renaixença fet des de la tradició germanística i que ara arriba al públic català gràcies a l’impuls del P. Josep Massot i Muntaner.

Xènia Dyakonova (Narrativa), Vicenç Pagès (Assaig), Marta Vallverdú (Recerca), Julio Manrique (Teatre), Aina Alegre (Dansa), Josep Pedrals (Juvenil), entre els guardonats, i també s’ha reconegut la tasca de Josep Vallverdú com a autor de literatura infantil i juvenil

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Anja Hilling  Animal negre tristesa, dirigida per Julio Manrique, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2023 pel descobriment d’una veu nova de la dramatúrgia europea i pel risc estètic de plantejar la responsabilitat individual i col·lectiva davant la preservació del medi natural. R-A-U-X-A, d’Aina Alegre, s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2023 per una proposta immersiva en què la dansa fa de pont entre la tradició i el futur, i articula els elements escènics (llum, so, espai) amb contundència. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle d’òpera 2023 ha estat per a La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu, una òpera comunitària i popular, que ha obert el Gran Teatre del Liceu al barri del Raval amb la implicació de veïns i veïnes i professionals de les arts escèniques i de la mediació artística. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’aportació més interessant 2023 ha anat per a la Companyia Teatre Micalet per la seva trajectòria de més de 25 anys de muntatges en català, a la ciutat de València, tant de textos del repertori universal com de la dramatúrgia contemporània i de creació pròpia.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2023 Infantil ha estat per a Naïm (Piscina un petit oceà), amb text de Joan Rioné (Naïm Batruni) i il·lustració d’Alba Domingo. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 és per a El joc del penjat (Animallibres), de Josep Pedrals. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Coneixements) li ha estat concedit a Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons (Zahorí), de Cristina Cubells i Joana Casals. I, finalment, en aquest mateix apartat, el nou Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Còmic) és per a Dones de la muntanya (Pol·len Edicions), de Federica Ravera i Martina Manyà.

Per cloure l’acte, la revista Serra d’Or ha fet un esment especial a Josep Vallverdú, en reconeixement de la seva important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2023, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Joaquim Noguero, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Francesc Foguet, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Joaquim Noguero, Núria Ventura i Marika Vila.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2023, que enguany arriben a la 57a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, del P. Abat Manel Gasch, de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2022, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

Francesc-Marc Álvaro presenta la nova etapa de la revista

El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha presentat el nou disseny i els nous continguts de la revista. S’inicia així una nova etapa de Serra d’Or, sense perdre el seu esperit que es manté des de 1959. “Encetem un camí que vol sumar nous lectors als nostres lectors i subscriptors de sempre. Això és un recomençament i ens fa molta il·lusió”, ha dit Francesc-Marc Álvaro.

“A partir d’un format més atractiu i contemporani, pretenem incorporar matèries inèdites i noves firmes a la revista, amb voluntat de tornar a ser una àgora central de la cultura catalana, on reflexionar i debatre amb mirada nacional, europea i global alhora. Volem continuar sent un lloc de trobada per als creadors i consumidors de cultura als Països Catalans, amb voluntat crítica i de diàleg permanent”, ha explicat el cap del consell de redacció de la revista.

“En un moment de redefinició de les publicacions especialitzades arreu, al caire de les transformacions tecnològiques i dels hàbits culturals, pensem que encara hi ha lloc per a una revista que vol fugir de les immediateses i vol posar preguntes damunt la taula. Amb un peu en la tradició i un altre en els fenòmens emergents, Serra d’Or vol arribar a nous sectors interessats en les lletres, les arts, el pensament i la ciència”, ha afegit Francesc-Marc Álvaro.

El cap del consell de redacció de Serra d’Or ha fet referència als nous guardons dedicats al còmic i al còmic per a joves, que ha incorporat l’edició d’enguany dels Premis Crítica. “Era necessari obrir el ventall a un llenguatge tan important com el de la novel·la gràfica, que té a Catalunya creadors de primer nivell” ha conclòs.

Abadia de MontserratSerra d’Or lliura els «Premis Crítica Serra d’Or 2023» i presenta la nova etapa de la revista

«Caçadors de cançons», calendari de «Serra d’Or» per al 2023

Calendari Serra d'Or 2023
Comprar
Primeres pàgines

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya es va fundar a Barcelona el 1922 amb la intenció de recollir la música popular dels Països Catalans. L’entitat fou creada pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i patrocinada per l’Orfeó Català, amb la cooperació d’altres entitats.

Gràcies a un treball de camp sistemàtic reuní una col·lecció de materials que el 1936, quan la Guerra Civil el va interrompre, superava els 40.000 documents.

Rafael Patxot s’exilià a Suïssa amb una part del material recopilat, i una altra part restà a Barcelona. Patxot havia deixat instruccions clares adreçades als seus descendents per tal que els materials no es posessin a disposició del públic fins que la situació política no fos estable, a fi de garantir-ne la integritat i la conservació.

A començament dels anys 90, els nets de Rafael Patxot van cedir tota la documentació a l’Abadia de Montserrat.

El P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat que va morir el 24 d’abril de 2022, va classificar i descriure tot el material, en tant que conservador de l’Arxiu. Del seu llibre Caçadors de cançons s’han extret totes les fotografies que il·lustren aquest calendari i que formen part del material recollit pels missioners.

Cantants, músics, missioners, grups familiars, treballadors… Procedeixen de tots els Països Catalans i en posem el nom i el lloc sempre que hi constava a la fotografia original.

Un petit homenatge a tots els que van fer possible aquesta gran empresa i al P. Josep Massot, que hi va dedicar molts anys de feina i d’entusiasme.

Aquest calendari es pot adquirir a la botiga online de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Abadia de Montserrat«Caçadors de cançons», calendari de «Serra d’Or» per al 2023

Novetat editorial: «Montserrat, 1789»

Montserrat, 1789
Comprar
Primeres pàgines

Aquest llibre gira al voltant d’un àlbum excepcional de dibuixos de la muntanya de Montserrat, confeccionats pel pintor Pere Pau Montaña i l’arquitecte Francesc Renart durant l’estiu de 1789, vint-i-dos anys abans que el Monestir i l’ermitatge patissin la devastació provocada per la Guerra del Francès que canviaria la seva fesomia per sempre. Els dibuixos van ser elaborats a instàncies de Francisco de Zamora, alcalde del crim de la Reial Audiència del Principat, per il·lustrar l’edició d’una Descripció geogràfica, natural i política de la muntanya de Montserrat: una obra col·lectiva que el magistrat tenia previst publicar en un termini curt, molt curt de temps. Però l’empresa editorial quedà estroncada i el llibre no es va arribar a publicar mai.

Tal com passa amb altres obres inacabades, aquesta està envoltada de misteri i genera molts interrogants; la majoria sense resposta. El llibre no s’acabà publicant, però, sortosament, s’ha conservat un volum considerable de documentació manuscrita relacionada amb el projecte editorial —el guió, la correspondència adreçada al magistrat, alguns esborranys d’estudis preparatoris de certes parts, etc.– incompleta, heterogènia i dispersa, però extraordinàriament valuosa perquè compon un recull d’informacions que ens permet seguir l’evolució dels treballs dels comissionats de Zamora pràcticament dia a dia, i ens brinda la possibilitat de sentir-ne les veus. La documentació ens ofereix igualment una varietat d’aproximacions a la muntanya i a la història de Montserrat, sàvies i perspicaces la majoria de vegades, i sovint, també, apassionades.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Montserrat, 1789»

Reedició del llibre «La felicitat és amor i veritat» del P. Carles Gri

Publicacions de l’Abadia de Montserrat acaba de reeditar una petita joia, per la qual darrerament hi ha un interès renovat.

La felicitat´és amor i felicitat
Comprar
Primeres pàgines

Recull de textos breus que descriuen la vivència de Déu de l’autor amb pensaments i experiències exposats al compàs de la vida i dins d’una atmosfera de realisme, de confidència i d’amistat.

Alguns dels pensaments, per exemple, són al voltant de l’esperança, la humiliació, la comprensió, el cristianisme dèbil, o el discerniment, entre molts d’altres.

Déu és amor i llum. L’home és la imatge i la semblança de Déu. Per tant, l’home és amor lluminós. Tot el seu dinamisme existencial ha d’estar regit i orientat per l’amor veritable. Solament així assoleix la seva plenitud i la seva felicitat.

Aquesta és la vivència que Carles Maria Gri, monjo de Montserrat, ens descriu en aquestes pàgines plenes de pensaments i experiències exposats al compàs de la vida i dins d’una atmosfera de realisme, de confidència i d’amistat.

Abadia de MontserratReedició del llibre «La felicitat és amor i veritat» del P. Carles Gri

Premis Crítica Serra d’Or 2022

L’obra L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural), de Víctor Garcia Tur, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2022; Vent a la mà (Edicions 62), de Carles Dachs, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2022; Joan Todó, amb La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret (Godall edicions), el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Assaig; Joana Masó, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Estudis Literaris per
Tosquelles. Curar les institucions
(Arcàdia); i Josep M. Jaumà, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2022 per Poesia completa, T. S. Eliot (Edicions de 1984). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Mariona Lladonosa Latorre i Manuel Lladonosa Vall-llebrera han guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Humanitats) per l’obra Una cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977) (Grup Enciclopèdia), per l’anàlisi exhaustiva del que va representar el Congrés, un resum molt assenyat dels diferents continguts i una anàlisi valorativa dels principals actors i assoliments. Molts àmbits foren debatuts en profunditat. Força ben escrit. La nova geografia de la Catalunya postcovid (Institut d’Estudis Catalans), coordinat per Jesús Burgueño, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Ciències), per una visió polièdrica sobre com es presenta el segle XXI per a Catalunya, amb totes les oportunitats i les amenaces que la pandèmia, el canvi climàtic i la resta de crisis suposen per al país. Llibre coral que va més enllà dels aspectes geogràfics. I Segundo diccionario de los catalanes de México (Institut d’Estudis Catalans), de Gemma Domènech, Salomó Marquès, José M. Murià i Angélica Peregrina, han rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2022 per ser una biografia de més de dos centenars de catalans que trobaren en la República Mexicana una nova pàtria. Representa un recull exhaustiu d’intel·lectuals, professors, artistes, polítics i ciutadans comuns que col·laboraren a fer de Mèxic el país pròsper i modern que ara és.

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Òscar Intente La idea d’Europa, de George Steiner s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2022 per la fidelitat i l’eficàcia amb què Òscar Intente trasllada a escena l’assaig homònim de George Steiner en un muntatge que incita a reflexionar i debatre sobre el passat d’Europa i el futur que volem construir com a europeus. Malditas Plumas, de Sol Picó, el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2022 per la brillant recreació de l’afinitat històrica entre el cabaret del Paral·lel barceloní i el parisenc de començament del segle XX, que culmina una dilatada i fructífera trajectòria com a coreògrafa i ballarina. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’espectacle de pallassos ha estat per a Gran Reserva, de Rhum & Cia., per la consolidació que Rhum & Cia. hi aconsegueix del singular llenguatge de pallasso contemporani, ja experimentat amb Monti & Cia. i desenvolupat en espectacles previs com Rhum, Rhümia i Rhumans. Mentre que el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’aportació més interessant ha estat per a la Col·lecció Teatre, de Lleonard Muntaner Editor, per la seva aposta de qualitat a favor de la publicació de literatura dramàtica catalana i l’anostrament de la dramatúrgia estrangera més rellevant amb acurades traduccions.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Infantil ha estat per a Espècies extraordinàries (Birabiro), amb text de Salvador Comelles i il·lustració de Christian Inaraja. I el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Juvenil (Coneixements) li ha estat concedit a la Col·lecció Petit Sàpiens, d’Ara Llibres.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras i Xulio Ricard. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Francesc Foguet, Santi Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Joan Bustos, Núria Càrcamo, Teresa Mañà i Núria Ventura.

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, que enguany arriben a la 56a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència del P. Abat Manel Gasch, de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2021, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.

Paraules del P. Abat Manel Gasch

En la seva intervenció, el P. Abat Manel Gasch ha felicitat els guardonats i ha mostrat la seva admiració “per la vocació d’escriptors, carregada d’aquella paciència necessària per tal que la imaginació es tradueixi en paraules, i les paraules s’escriguin per poder ser compartides. Fer això, fer-ho bé i fer-ho en català és un acte de generositat.  En el nostre món volàtil, en el qual el director o l’editor d’un diari considera un èxit si un internauta roman un minut i mig en la seva pàgina web, escriure un llibre de qualsevol mena, tot tenint la pretensió que algú s’hi passi unes quantes hores llegint-lo, se’m presenta gairebé com un acte de fe en la humanitat. Una fe que proclama que som capaços de començar a llegir una novel·la, un assaig, un llibre infantil i d’acabar-lo!”.

“Els monjos de Montserrat hem mantingut la passió per les lletres des de sempre, com a lectors, com a escriptors, i com a impressors i editors. La nostra estabilitat quasi mil·lenària al bell mig de Catalunya, al cor del nostre poble i de la nostra cultura ens han fet estimar el català com la llengua pròpia de quasi tots i de la comunitat –ha continuat el P. Abat Manel Gasch-. D’una manera més intensa en els darrers cent anys d’història, l’amor benedictí als llibres més aquesta aposta decidida per la llengua van portar-nos a la represa de l’activitat editorial amb les publicacions dels inicis del segle XX, sota la visió d’un home tan clau en la creació del Montserrat modern, com va ser el P. Abat Antoni M. Marcet”.

“Fa un cert vertigen adonar-se’n que en aquesta perspectiva històrica de cent anys, el P. Josep Massot i Muntaner n’hagi ocupat la meitat, cinquanta, essent el pal de paller i l’impulsor de tota l’activitat editorial del monestir. Tot i el devessall d’elogis i homenatges que van seguir la seva mort la matinada del 24 d’abril d’enguany, no em puc estar en aquesta primera celebració dels Premis Serra d’Or sense ell, de reconèixer la feina infinita que va fer. I dic “infinita” perquè allò que el va fer anar endavant, penso que va ser la idea que hi havia tantes coses per fer, per estudiar, per escriure que no bastava una vida ni dues per fer-les. Fa un any aproximadament, en ocasió del seu vuitantè aniversari, dels cinquanta anys al capdavant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i dels cinquanta també d’ordenació presbiteral, els col·laboradors de l’editorial li vau oferir una miscel·lània d’homenatge, que va llegir sencera la mateixa tarda i nit del dia que li vau lliurar, i l’Institut d’Estudis Catalans també va aplegar amics i coneguts per tal d’agrair-li la feina feta. Ens queda el record de les seves paraules aquell dia: molt humils en parlar d’ell, generoses respecte els altres, seriosament preocupades i reivindicatives quan parlava dels perills per la cultura i la llengua catalana. Con no podia ser d’una altra manera, la revista Serra d’Or li feu un extens homenatge en el número exclusiu d’aquest juny. La seva vida és l’estímul més gran per la comunitat de Montserrat a continuar en el compromís editorial mantingut durant tants anys”, ha conclòs el P. Abat de Montserrat.

Intervenció del cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro

Per la seva banda, el cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha lamentat el traspàs del P. Josep Massot, “una pèrdua per la cultura d’aquest país i, de manera especial, per a Publicacions de l’Abadia de Montserrat i per a tota la gent que fem la revista Serra d’Or. Ell s’estimava molt aquests Premis, vivia aquesta jornada de manera molt intensa; era feliç de poder repartir uns guardons que subratllen l’excel·lència, l’originalitat i la intel·ligència dels nostres creadors”. El cap del consell de redacció de la revista ha recordat que el P. Massot “ha estat i és un referent i un exemple: de feina ben feta, d’amor a la cultura, de mentalitat oberta, i de catalanitat. Ell ens ha marcat un camí i nosaltres, amatents a les necessitats de la nova època i els nous reptes, volem ser-ne continuadors fidels. El seu llegat ens esperona”.

“Els Premis Crítica Serra d’Or són una prova que la nostra cultura i la nostra llengua, malgrat alguns problemes i algunes percepcions, gaudeixen de bona salut. Avui és moment de veure el got mig ple, sobretot perquè hi ha noves generacions que pugen amb força i gosadia, i ofereixen una obra admirable –ha afegit Francesc-Marc Álvaro-. “El debats pessimistes sobre la llengua i la suposada decadència de Barcelona o del país s’han de confrontat amb la realitat d’una literatura, un teatre, un cinema i altres arts que ens confirmen com una nació viva i oberta al món. Som un país que parla al món i del món des d’una cultura dinàmica, robusta i moderna, que beu d’una tradició rica i que sap connectar amb els canvis globals. Aquests premis ho confirmen un any més”, ha explicat Francesc-Marc Álvaro.

Abadia de MontserratPremis Crítica Serra d’Or 2022

Presentació del llibre «El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle»

Dissabte, 17 de setembre, a dos quarts de cinc de la tarda, es presenta a la Sala Puig i Cadafalch de Montserrat (accés pel Museu) el llibre «El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle», de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

L’acte comptarà amb la participació de l’autor, Salvador Giralt, i el protagonista del llibre, el P. Ramon Ribera-Mariné. El llibre relata les converses tranquil·les, estimulants i sinceres, a través de les quals el P. Ramon obre la porta a les interioritats de la seva experiència. Arrenquen a partir de les preguntes habituals sobre la raó de la seva entrada al monestir, per què el va atraure l’estil de vida monàstica, com és la vida d’un monjo en el seu dia a dia…, que van generant noves qüestions que els porta a camins insospitats.

El camí del monjo
Comprar
Índex i primeres pàgines

Per què va entrar al monestir? Per què es va fer monjo? Què hi va trobar en aquest estil de vida? Com és la vida d’un monjo en el seu dia a dia? I els ermitans, és el mateix? Les campanes, la rutina, el ritual, el camí, les escriptures, l’aparició del 3 d’agost de 1458, la Capella de la Desaparició, el significat del gran retaule barroc…

Jo arribava al Miracle amb algunes preguntes preparades, però a l’hora de la veritat, el que en Ramon anava dient generava noves preguntes i ens portava per camins insospitats. Potser algunes de les qüestions que tractem us semblaran ingènues o infantils. A vegades parlem de les petites coses de cada dia, d’alguns detalls minúsculs. El camí interior relaciona el més gran amb el més petit, el que és a tocar amb l’intangible. No hi ha distincions. Hem parlat de detalls i detallets, i d’historietes (paraula que en Ramon fa servir sovint), però no hem perdut de vista allò que és essencial.

Al llarg d’aquestes converses -converses tranquil·les, estimulants, sinceres-, en Ramon Ribera-Mariné, monjo de llarg recorregut, ens obre la porta a les interioritats de la seva experiència.

Abadia de MontserratPresentació del llibre «El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle»

Núria Mañé, nova directora de Publicacions de l’Abadia de Montserrat

L’editora Núria Mañé i Puerto (Vilanova i la Geltrú, 1964) és la nova directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA). Fins ara n’era editora i col·laboradora directa del P. Josep Massot i Muntaner, que n’havia estat el director des de 1970 i que va morir el passat 24 d’abril. Núria Mañé treballa des de fa 15 anys a l’editorial montserratina, i en feia 30 que col·laborava amb el P. Josep Massot; per tant, considera que l’encàrrec del Monestir “és una mostra de confiança al treball fet al costat del P. Massot: he vist com treballava, el rigor i la serietat en la feina; evidentment que ni puc ni vull imitar-lo, però la seva manera de fer és present l’editorial i hi continuarà estant”.

“És una nova etapa que començo amb molta il·lusió i conscient de la responsabilitat que implica posar-se al davant d’una editorial que funciona des de 1499”, afirma la nova directora de PAMSA. “El fet que Publicacions de l’Abadia tingui sis segles d’història no vol dir que no sigui una editorial actual. I ho ha de ser encara més. No volem canviar la nostra personalitat, però sí que podem avançar i innovar en les línies editorials on sempre ens hem mogut i on ens sentim còmodes”, avança Núria Mañé en referència al futur de l’editorial, en la qual treballen 10 persones.

D’altra banda, el Monestir de Montserrat ha nomenat el periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro com a cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or. Fins ara, Francesc-Marc Álvaro, que és columnista de La Vanguardia i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, era membre del mateix consell, del qual n’és secretària Elisenda Marsal.

Núria Mañé i Puerto

Nascuda a Vilanova i la Geltrú l’any 1964, Núria Mañé és Llicenciada en Documentació (Gestió de la informació) a la Universitat Oberta de Catalunya (2008) i Diplomada en traducció a l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets de la Universitat Autònoma de Barcelona (1987).

Ha coordinat els col·laboradors externs a l’enciclopèdia Gran Larousse Català dirigida per Josep Corredor-Matheos a Edicions 62 (1988-1991), ha transcrit i elaborat els índexs topogràfics i onomàstics de tots els volums de Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a cura de Josep Massot i Muntaner. Ha treballat en l’edició conjunta, amb Josep Massot, de Memòries de Josep Puig i Cadafalch, d’Índexs de les Obres de Jordi Rubió i Balaguer i, amb Albert Soler, de «De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes», de Germà Colón. Ha fet igualment traduccions del francès i de l’alemany de diversos contes i novel·les juvenils. És autora dels contes infantils «La carta als Reis» i «En un poble de pessebre». Des de l’any 2007 treballa d’editora a Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat

L’activitat de Publicacions de l’Abadia de Montserrat s’inicia l’any 1499, quan l’abat Garcías Jiménez de Cisneros va instal·lar una impremta pròpia al monestir, que va treballar fins al 1524. Des del segle XX, l’activitat editorial del monestir augmenta amb la constitució empresarial, tant amb publicacions en llengua catalana, com també en castellà, llatí i en les diverses llengües d’Europa. PAMSA compta amb un fons editorial de més de 3.000 títols publicats. Les principals matèries que abasta són: la història, l’art, l’assaig, els estudis de llengua i literatura, la religió, l’ensenyament de música i de català, i el llibre infantil i juvenil. A més de l’edició de llibres, també publica cada quinze dies o cada mes les revistes Serra d’Or, Documents d’Església, Studia Monastica, Randa, Caplletra i Piu-piu.

Abadia de MontserratNúria Mañé, nova directora de Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Presentació del llibre: «Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània»

Dissabte 2 d’abril, a les 12.00 hores, es presentarà el llibre «Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània» a la sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat. Comptarà amb la presència de Manuel Forcano i de la curadora del llibre, Lourdes Godoy. Després de la presentació es podrà visitar lliurement l’exposició temporal «La mirada del biblista».

Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània

Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània
Comprar
Índex i primeres pàgines

Bonaventura Ubach va néixer a Barcelona el 1879. Va professar com a monjo de Montserrat el 1894 i fou ordenat sacerdot el 1902. Interessat des de jove pels estudis bíblics, el 1906 es traslladà a Jerusalem, des d’on viatjà incansablement per tot l’Orient fins al 1951, quan va tornar a Montserrat, on morí el 1960.

Viatjà al Líban per primer cop el maig de 1908, per aprendre l’àrab durant uns mesos al seminari siríac de Charfet, al Mont Líban. Hi va tornar l’any següent i, després de l’estiu, va estar-se a Beirut. Al llarg de la seva vida hi tornaria diverses vegades en estades més curtes.

Aquest llibre, que recull diversos dietaris de viatge i altres notes de les seves primeres estades al Líban, entre els anys 1908 i 1910, ens proporciona una visió inèdita d’aquesta regió, aleshores sota el domini de l’Imperi Otomà. Aquesta obra s’afegeix als altres dos llibres de viatges editats per ell mateix, el del Sinaí i el de les regions de l’Iraq.

Abadia de MontserratPresentació del llibre: «Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània»

Miscel·lània d’homenatge a Josep Massot i Muntaner, home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra

Amb motiu del vuitantè aniversari del P. Josep Massot i Muntaner, dels cinquanta anys de la seva ordenació sacerdotal i dels cinquanta anys com a director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, una seixantena de persones, entre historiadors, literats, escriptors, filòlegs, religiosos i professors universitaris, han participat en la miscel·lània d’homenatge més completa i extensa que se li ha fet fins ara. Impulsada per institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Universitat de les Illes Balears, la Xarxa Vives d’Universitats, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat o la mateixa Abadia de Montserrat, la miscel·lània tracta totes les facetes de l’homenatjat: l’historiador, l’editor, el director de revistes, l’assessor cultural i el monjo de Montserrat.

El monjo, l’historiador i l’editor
Comprar
Primeres pàgines

Coordinada pel filòleg i historiador Jordi Manent i Tomàs, l’obra El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, inclosa dins la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de Publicacions de l’Abadia, té 565 pàgines. Entre els col·laboradors s’hi troben intel·lectuals rellevants de les terres de parla catalana com Joan Martí Castell, Vinyet Panyella, Lola Badia, Carles Duarte, David Ginard, Albert Balcells, Antoni Simon, Albert Hauf, Damià Pons, Vicent Simbor i Joan Veny, entre d’altres. També hi participen catalans, valencians i balears -de Mallorca, Menorca i Eivissa-, a més de persones de fora de Catalunya com l’historiador Paul Preston, el lingüista Philip D. Rasico i la professora de la Université Paris Sciences Lettres Dominique de Courcelles.

La miscel·lània aprofundeix sobre la tasca del Josep Massot historiador: de la Guerra Civil, d’historiador de la literatura, de la llengua, de l’Església i de la música. Igualment, s’hi destaquen totes les aportacions del P. Massot en el camp de la història, de la llengua, de la literatura i de la cultura en general, així com la traducció d’alguns dels seus llibres i articles sobre la Guerra Civil a l’estranger. A més, hi ha un apartat sobre els records personals i familiars.

Aquest és, per tant, un merescut homenatge a un home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra, editor i director de revistes com “Serra d’Or”, “Randa” i “Studia Monastica”. Com diu el coordinador de la miscel·lània, Jordi Manent, a la introducció, “no cal perspectiva històrica per adonar-nos de la important petja de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de fets i personatges de la nostra llengua, literatura i història”; per tant, la seva obra, “que podríem qualificar d’historiador tot terreny, pot presumir, també, de molt de rigor i molta qualitat”. “Una cultura es mesura, també, per la quantitat d’obres publicades que la conreen, l’estudien, l’analitzen i la defensen, però sobretot per la qualitat i la solidesa dels seus textos, que la prestigien als ulls del món. És evident que tots dos aspectes els trobem en l’obra i la trajectòria de Josep Massot i Muntaner. Seguim-ne l’exemple”, afirma Jordi Manent.

La miscel·lània es complementa amb una bibliografia completa i actualitzada sobre el P. Josep Massot, elaborada per Rafael Roca, una cronologia biogràfica i un plec de fotografies que recull la seva vida i trajectòria.

Abadia de MontserratMiscel·lània d’homenatge a Josep Massot i Muntaner, home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra

«Atura’t i respira». 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena

365 reflexions, una per a cada dia de l’any.

Atura't i respira
Comprar
Primeres pàgines

Pertanyen a 38 monjos; alguns ja traspassats fa uns anys, d’altres estan en plena activitat.

Són monjos molt diferents els uns dels altres, però tots tenen en comú el fet de compartir una vivència de fe cristiana arrelada en la Paraula de Déu, en la pregària personal i comunitària, en la vida fraterna benedictina a Montserrat.

Sempre amb voluntat de compartir amb els altres allò que cadascun viu per oferir-los una experiència espiritual que dona sentit a la vida, que il·lumina el dia a dia i que obre a uns horitzons de plenitud.

 
 
 
 

Abadia de Montserrat«Atura’t i respira». 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena

«Flora de Montserrat», calendari de «Serra d’Or» per al 2022

Calendari Serra d'Or 2022
Comprar
Primeres pàgines

Montserrat ha estat sempre una muntanya única per desenvolupar estudis científics de tota mena, i entre ells, la botànica. L’orografia montserratina, la situació geogràfica i la climatologia (pròpiament mediterrània) es concreten en un espai reduït de diversos ecosistemes, que esdevenen part fonamental en la seva diversitat biològica. Vegetació rupícola, ruderal, forestal, etc.; una gran varietat d’espècies de plantes mediterrànies, eurosiberianes, cosmopolites i fins i tot al·lòctones que perduren i s’adapten a les particulars condicions del clima, del lloc i a l’impacte antropològic a la muntanya.

Trobem documentats, en els segles xvi, manuscrits de botànica mèdica de l’apotecari i botànic Francesc Micó (1528-1592?) com a primer herboritzador científic de Montserrat i recol·lector de la Ramonda myconi (orella d’os). Posteriorment, i d’entre molts destacats botànics i naturalistes, cal fer esment de Miguel Colmeiro y Penido (1816-1901), Antoni Cebrià Costa (1817-1886), Joan Montserrat i Archs (1845-1895), Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901) i Joan Cadevall (1846-1921).

Aquesta continuïtat en l’interès botànic a Montserrat, es referma al començament del segle xx amb molt més caràcter científic a l’hora de classificar i identificar les espècies existents a la muntanya. L’herbari que realitzà el P. Adeodat Marcet (1875-1964, monjo de Montserrat) anomenat Flora Montserratina, inicia un camí d’estudis més rigorosos. A la botànica actual hi arribem amb els acurats treballs d’Oriol de Bolòs (1924-2007) i ja més recentment de Josep Nuet i Josep M. Panareda amb l’obra de referència Flora de Montserrat. Tot aquest esperit de recerca ens deixa un camí ben obert a continuar elaborant un coneixement que ens acosti amb més respecte a la Natura, i si més no, amb més estima a allò que tenim a prop, Montserrat.

Aquest calendari es pot adquirir a la botiga online de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Abadia de Montserrat«Flora de Montserrat», calendari de «Serra d’Or» per al 2022

Lliurament de la miscel·lània «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner»

Avui 13 de novembre, el P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha rebut en un acte privat a Montserrat, organitzat sense que ell en tingués cap informació prèvia, el llibre «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner».

Es tracta d’una miscel·lània d’homenatge, coordinada per Jordi Manent, on una seixantena de participantes glosen els diversos aspectes i la importància de la tasca del P. Massot com a monjo de Montserrat i també la seva petjada en la cultura catalana contemporània, com a editor, historiador, assessor cultural, etc.

Enguany el P. Josep Massot ha celebrat una triple efemèride: els cinquanta anys d’ordenació presbiteral, els cinquanta anys al capdavant de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i els vuitanta anys de naixement i bateig.

El volum  «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner» forma part de la col·lecció «Biblioteca Abat Oliba» i properament es posarà a la venda.

Abadia de MontserratLliurament de la miscel·lània «El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner»

Novetat editorial: «Els camins de l’amor»

Els camins de l'amor
Comprar
Primeres pàgines

Els camins de l’amor no estan definits en una agenda, els construïm dia a dia amb les nostres paraules, amb actituds i amb fets. Anar pels camins de l’amor és una elecció íntima, individual. Som nosaltres que escollim quin camí seguirem per assolir un objectiu o quina resposta donarem a les situacions que se’ns posen al davant: Discutir o dialogar? Abraçar o agredir? Esperar o no esperar? Odiar o perdonar? Fer front o amagar-se? Corregir o deixar passar? Les respostes que donem a totes aquestes situacions ens fan viure amb més grau de satisfacció o d’amargor.

De qui depèn? Només de nosaltres. Sota l’òptica de l’amor tots els camins condueixenal mateix port: la pau amb un mateix, amb els altres i amb Déu. En els camins de l’amor els indicadors ens diuen que per arribar a la felicitat no he de ser feliç jo a qualsevol preu, sinó fer-te feliç a tu. Estimar és donar i donar-se sense esperar res a canvi. Això és sabut. Però, com ho fem?

«Els camins de l’amor», de Xavier Guillamet, és un llibre de Publicacions de l’Abadia de Montserrat inclòs dins la col·lecció El gra de blat.

Índex

  1. Professor per a un sol aprenent
  2. La felicitat: una matèria complicada
  3. Primera assignatura: autocontrol
  4. Segona assignatura: generositat
  5. Tercera assignatura: humilitat
  6. Quarta assignatura: coratge
  7. Cinquena assignatura: compassió
  8. Sisena assignatura: discreció
  9. Setena assignatura: honestedat
  10. Eureka
Abadia de MontserratNovetat editorial: «Els camins de l’amor»

Novetat editorial: «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»

«A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie» és el nou llibre del P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, que recull vuit treballs, en bona part inèdits, complementaris a les recerques històriques que ha fet els darrers anys.

«A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»
Comprar
Primeres pàgines

El primer es refereix al Llibre Vermell, el manuscrit més important de la Biblioteca de Montserrat, salvat de la destrucció napoleònica del segle XIX per circumstàncies no prou conegudes i recuperat per l’abat P. Josep Deàs d’una manera plena d’enigmes. El segon ressegueix la relació, no sempre pacífica, entre le gran mecenes Rafael Patxot i Hubert i el musicòleg Higini Anglès, col·laborador de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot.

El tercer i el quart publiquen i contexutalitzen cartes de la poeta i folklorista Palmira Jaquetti, adreçades a Rafael Patxot i a l’erudit i polític Lluís Nicolau d’Olwer. El cinquè i sisè fan servir igualment l’immens epistolari de Nicolau d’Olwer, conservat a Montserrat, centrant-se en les cartes amb el lul·lista Salvador Galmés i amb el polític i promotor cultural Joan Estelrich, tots dos mallorquins.

El setè es refereix un cop més al moviment bíblic del segle XX a Catalunya, aquesta vegada a partir d’unes Efemèrides de la Fundació Sant Damàs, que permeten d’endinsar-se en els orígens complexos de la Fundació Bíblica Catalana, de la Bíblia de Montserrat i de la Bíblia del Foment de Pietat Catalana, i en les figures del pare Miquel d’Esplugues, del pare Bonaventura Ubach i del pare Ignasi Casanovas, tots ells relacionats amb el polític i mecenes Francesc Cambó.

El vuitè i darrer fa un homenatge al lingüista Antoni M. Badia i Margarit, en el centenari del seu naixement.

El llibre «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie» ha estat publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie»

Novetat editorial: «Meditació del Parenostre»

Aquest llibret ens acosta al sentit tant de l’estructura com del contingut del Parenostre. La invocació inicial al Pare del cel crea el clima adient per adreçar-li sis peticions, organitzades en cascada segons la lògica del Regne de Déu que Jesús anunciava. Amb elles se sintetitza també l’essencial de la vida cristiana.

Meditació del Parenostre
Comprar

Una lectura meditativa, personal o compartida, de les reflexions que segueixen pot ajudar-nos a viure millor la connexió íntima que hi ha entre fe, pregària i humanització del món.
Índex

  • Preguntes inicials
  • El text
    • Invocació inicial
    • Primera petició: «Sigui santificat el vostre nom»
    • Segona petició: «Vingui a nosaltres el vostre regne»
    • Tercera petició: «Faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel»
    • Quarta petició: «El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui»
    • Cinquena petició: «I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors»
    • Sisena petició: «I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal»
    • Conclusió: «Amén»

Joan Ordi és doctor en filosofia i llicenciat en teologia. Professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i de Lleida, ha publicat diferents llibres i articles de filosofia i teologia. Li interessa com raonar la fe cristiana en el nostre món.

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Meditació del Parenostre»

Novetat editorial: «Els empresonats i exiliats de la Bíblia»

LA Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l’àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats.

Empresonats i exiliats
Comprar
Primeres pàgines

La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d’un misteriós projecte diví de plenitud, que s’imposa progressivament en la història humana. La Bíblia, també fonamenta usos, hàbits i comportaments socials com el calendari, el descans setmanal, la sintolia ecològica, els valors ètics, el nom de pila, paraules i pressions del llenguatge quotidià…

Per aquestes raons, el caputxí P. Jordi Cervera i Valls, explica en el llibre publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres. Josep, de la presó a governar el país. Moisès, l’exiliat que alliberà el poble. Samsó, derrotat i humiliat a la presó. David i la seva cort, un exili breu i dolorosíssim. Elies, un exili que confirmarà la missió. Micàiehu, empresonat acusat de deslleialtat. Amós, exiliat per denunciar el sistema. Jeremies, empresonat i acusat de traïció. Jeremies, de la presó a l’exili amb el poble. Josep, Maria i el nen, l’exili d’una família. Joan Baptista, presó i execució per criticar l’autoritat reial. Jesús, detingut i torturat; jutjat i executat a correcuita. Pere i Joan, detinguts per accions i discursos agitadors. Els apòstols, detinguts, assotats i alliberats en grup. Esteve, també detingut, jutjat i executat a correcuita. Jaume, executat, i Pere empresonat de nou per satisfer l’opinió pública. Pau i Siles a FIlips: assotats, aplallissats i empresonats sense judici. Pau a Jerusalem: exigint justícia des del calabós. Pau a Cesarea: dos anys de presó esperant el judici. Pau a Roma: dos anys de llibertat vigilada. Aristarc i Èpafres, companys de Pau a la presó. Joan, encoratjant des de l’exili.

El llibre forma part de la col·lecció «El gra de blat».

Abadia de MontserratNovetat editorial: «Els empresonats i exiliats de la Bíblia»

El P. Bernabé Dalmau dona motius a les persones d’edat per superar la tendència a les nostàlgies

Ancians, vells o avis?    (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021) és el títol del nou llibre del P. Bernabé Dalmau, en el qual dona uns motius a les persones d’edat per tal que superin la tendència a les nostàlgies, visquin l’etapa final amb dignitat i, encara més, lluitin pel propi rejoveniment global sigui quin sigui el seu estat de salut física. A més a més, el llibre ofereix una visió cristiana de l’última etapa de la vida per tal que, “en arribar-hi, no sigui un trauma sinó una font de felicitat”. L’any 2010, el P. Bernabé ja va tocar el tema en el llibre Envellir amb dignitat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), i ara torna a tractar-lo després d’haver tingut contactes amb el moviment cristià “Vida creixent”.

Ancians, vells o avis? (P. Bernabé Dalmau)
Comprar
Primeres pàgines

Si la paraula vellesa pot indicar una caducitat de facultats i de creativitat, el mot “avis” aporta un deix de familiaritat i de relació amb els altres, assegura el P. Bernabé. L’allargament de la vida ha capgirat els models ancestrals de nucli familiar i un possible allunyament físic de l’ancià. Però a la persona d’edat no li convé l’isolament, tant més que també té molt a aportar a la família i als qui estan en contacte amb ella.

En definitiva, el P. Bernabé apunta en el llibre que, per damunt del temperament de cadascú, la dignitat humana pressuposa i demana que la persona gran no sols no se senti un destorb sinó que des de l’etapa final doni un testimoniatge positiu a les noves generacions. El llibre també transmet que la fe cristiana no sols ajuda a acollir les xacres de la vellesa, sinó a valorar encara més el do de la vida i a preparar-se per al destí final amb una gran confiança en Déu i donant a tothom l’exemple d’haver estat útil als altres al llarg dels anys viscuts.

El rejoveniment global només s’obté si al progrés de l’edat hi correspon una maduració de la persona. Volent donar un sentit positiu a la darrera etapa de la vida, no podem deixar que la caricatura o la mala imatge que el mot “vell” ha anat adquirint se sobreposin a la realitat i a l’ideal a què aspirem. La tercera o quarta edat –segons com es miri- no ha de ser considerada tant un decaïment com més aviat una plenitud, una maduració. Aquest és l’ideal vers el qual, amb la fe com a estímul, cal tendir.

P. Bernabé Dalmau

El P. Bernabé Dalmau (Igualada, 1944) és monjo de Montserrat i liturgista. Va ingressar al monestir l’any 1960 i va ser ordenat sacerdot el 1972. Va cursar estudis eclesiàstics a Montserrat i a Estrasburg, on es va llicenciar en teologia i en dret canònic. Va intervenir en l’organització del III Congrés litúrgic de Montserrat (1990) i va ser relator en el Concili Provincial Tarraconense (1995). Des del 1986 és director de la revista Documents d’Església i des de la creació del bisbat de Sant Feliu de Llobregat ha col·laborat en la delegació de pastoral litúrgica, en el Consell presbiteral i va ser designat un dels Missioners de la Misericòrdia. Com a traductor també ha format part en les edicions catalanes del Codi de dret canònic (1983), del Catecisme de l’Església catòlica (1993) i dels Documents del Concili Vaticà II (2003). Ha publicat diversos llibres sobre espiritualitat i divulgació religiosa I més recentment, una trilogia d’aproximació psicològica cristiana: Manual cristià d’autoestima (2017), El dol (2018) i Alimentació i vida espiritual (2019).

Abadia de MontserratEl P. Bernabé Dalmau dona motius a les persones d’edat per superar la tendència a les nostàlgies

«Montserrat al cor», calendari de «Serra d’Or» per al 2021

El Calendari «Serra d’Or» del 2021 inclou una selecció de dotze breus fragments dels poemes montserratins de mossèn Jacint Verdaguer, il·lustrats amb fotografies que evoquen la meteorologia, la llum i els colors de cadascun dels mesos d’un any que esperem sigui molt millor que no pas el que deixem enrere.

Abadia de Montserrat«Montserrat al cor», calendari de «Serra d’Or» per al 2021