Homilia del P. Joan M Mayol, monjo de Montserrat (14 de desembre de 2025)
Isaïes 35:1-6a.10 / Jaume 5:7-10 / Mateu 11:2-11
El text poètic de la profecia d’Isaïes que l’Església avui ha proclamat en la primera lectura de cada missa celebrada arreu del món és un veritable cant universal d’esperança.
«La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron.»
Aquest text, per a nosaltres que estimem Montserrat, té una connotació especial. Aquests versos d’Isaïes serveixen precisament com a antífona d’introducció a la missa pròpia de la Mare de Déu de Montserrat, indicant així que la profecia d’Isaïes, que es va acomplir en la primera vinguda del Senyor, en l’adveniment del Fill de Déu concebut per obra de l’Esperit Sant i nascut de la Verge Maria, està expressada bellament en la imatge de la Moreneta.
La vinguda del Messies, anunciada per Joan Baptista, feu del silenci del desert una festa; era molta la gent de tota condició que responia a la seva crida. L’alegria de l’anunci de l’evangeli feu reflorir aquells cors eixuts com l’estepa, conduint-los a la conversió i a la lloança veritable de Déu, donant-li glòria. I aquesta lloança encara ressona avui en el món, enmig de l’assemblea litúrgica, en cada persona que s’obre a una veritable conversió de vida. No llegim o cantem la poesia bíblica per regalar-nos les oïdes, sinó per lloar l’obra de Déu en la història, que ens crida a la conversió i ens obre el cor a l’esperança.
Montserrat —monjos, oblats, confrares, escolans i pelegrins, tant els qui sou aquí com els qui, de lluny, participeu d’aquesta eucaristia—, estem cridats a fer visible la joia i l’esperança que Déu ens dona generosament a través d’aquest signe tangible de conversió que és la convivència fraterna lligada amb el vincle de la fe en Jesucrist. És ell qui ens encomana aquesta missió: ser col·laboradors en l’obra que Déu fa en el món perquè tothom pugui obrir els ulls a la bellesa i la veritat de la fe, entendre i acollir el missatge joiós de l’evangeli, a fi que, des de la base de la societat, es vagin vencent els prejudicis i els enfrontaments, i tota llengua, en harmonia polifònica amb les altres, lloï amb goig l’obra de Déu. Aquest és el somni de Crist i de la seva Mare: «unir tots els seus fills amb cor de germans».
Per això, com hem sentit a la carta de sant Jaume, hem d’exercitar amb saviesa les virtuts del bon pagès: l’esforç, la constància, la paciència i la confiança. L’experiència del passat dona a la fe la certesa del seu acompliment, encara que ara no en veiem el fruit esperat. Cap collita no surt per generació espontània: cal que hi hagi qui doblegui l’esquena per llaurar, sembrar, podar i fer tantes altres tasques necessàries perquè finalment l’aigua i el sol transformin en fruits saborosos tot el treball que s’hi ha posat.
Per a cadascú de nosaltres, el retorn de Crist cada dia és més a prop; el seu retorn segur que no es farà esperar una eternitat. Feliços nosaltres si no quedem decebuts davant del que Jesús ens revela i ens mana; feliços si trobem cada dia més en ell, com en ningú més, la força per viure amb sentit i plenitud tots els moments de la vida.
«La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron.»
La nostra terra, encara que sovint sembli eixuta o deserta, pot estar de festa, perquè l’alegria viva de la celebració de la fe la farà reflorir i cantar de goig: el Senyor és a prop; més encara: és entre nosaltres, tal com ho expressa la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, per mantenir-nos units en l’amor, a fi que siguem en el seu Fill Jesucrist signes tangibles d’esperança enmig del món.
Crist, Fill de Déu i fill de santa Maria sempre verge, és l’únic Salvador: no n’hem d’esperar cap altre.
Última actualització: 15 desembre 2025