Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (25 de desembre de 2024)
Isaïes 52:7-10 / Hebreus 1:1-6 / Joan:1-18
Nadal és la festa de l’acolliment. L’acolliment entre Déu i la humanitat i ho diem de moltes maneres! Segur que tots tenim una experiència de què vol dir acollir i ser acollit, perquè és fonamental per a comprendre aquesta solemnitat.
Els escolans sou acollits moltes vegades, cada cop que feu un concert en algun lloc, sou els convidats tan sovint esperats durant temps i deixeu que us rebin bé. Recordo que alguna vegada fins i tot la guàrdia urbana del lloc on anàvem ens esperava a l’entrada del poble, com feia amb els hostes importants. També feu l’experiència d’acollir. Alguna vegada veieu gent dins de l’Escolania, són altres escoles que us visiten. Diguem-ne que acull la casa, la història, tot allò que sou després de tants segles.
Fins i tot en alguna ocasió acolliu vosaltres mateixos. Me’n venen dues al cap. La primera quan feu un intercanvi amb algun cor, normalment estranger o amb alguna altra institució. La segona, potser la més important encara que només sigui un cop l’any, és el dia de Portes Obertes. I ho és perquè molts de vosaltres heu estat en les dues posicions, la de ser acollits per un altre escolà amb les vostres famílies i la d’acollir vosaltres mateixos a alguna família que venia a conèixer l’Escolania.
Si recordeu, si guardeu aquesta experiència dins vostre, entendreu que Nadal és l’acolliment que la humanitat fa de Déu, com quan els escolans rebeu algú, però també és l’acollida que Déu fa de nosaltres, com quan aneu a algun lloc.
Sí, clar. Nadal és una mica més que anar a fer un concert o unes Portes Obertes, perquè respon a una idea que Déu ha tingut des de sempre. Per això celebrem el naixement de Jesús esperant amb la història, especialment la del Poble Israel, la dels profetes i per això avui celebrem aquest Naixement, tan únic, que fins i tot hem comptat els anys de la història a partir d’Ell.
Qui acollim? Ho hem cantat moltes vegades des d’ahir al vespre. Ens ho diuen moltes antífones i himnes: “Ens ha nascut un infant que s’anomenarà Déu heroi”; “Avui ens ha nascut el Crist”, “Ell ha nascut avui com a Salvador del món”; Quan brillarà el sol a l’horitzó, veureu el Rei dels Reis que surt del Pare com un espòs de la cambra”.
Ens ho ha dit l’Evangeli: La Paraula de Déu es va fer Carn i va habitar entre nosaltres. i especialment les darreres paraules: “Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat”. Fixem-nos que als Pessebres no hi representem mai Déu Pare, perquè els pessebres són fidels a aquesta idea de l’evangeli de Joan, que correspon a la bona teologia, segons la qual només Jesús és la imatge de Déu. Acollint el seu naixement, la seva persona, també rebem el Déu Trinitat, el Déu Creador, el Déu redemptor que ens vols perdonar. Deia Sant Agustí comentant aquest fragment de l’Evangeli que hem llegit que “cal no separar-se de Crist nascut en la carn, fins que no arribem a Crist nascut de l’Únic Pare, el verb de Déu, en el qual hi ha la vida i la llum dels homes”. A Christo per carnem nato non recedas, donec pervenias ad Christum ab uno Patre natum, Verbum Deum apud Deum, per quod facta sunt omnia: quia illa vita est, quae in illo est lux hominum.
Des d’on l’acollim? Des d’on som. L’Evangeli ens parlar d’alguns que són a les tenebres i d’altres que sí han acollit la llum. Som en el món que pateix i també en el món que està content. A vegades des les homilies es critica la manera actual de viure Nadal. Naturalment que hi ha interessos que no tenen res a veure amb l’Evangeli i que s’aprofiten d’allò que un antropòleg contemporani en deia la perversió del desig, amb tot, en aquest joia una mica inconscient que es respira per Nadal, m’agradaria pensar que hi ha quelcom que ve de Déu que també s’encarna en les celebracions, en les trobades familiars, en la generositat dels regals i no negar, per principi, tot això, sempre que ho fem amb esperit cristià i no deixem de compartir amb els qui més ho necessiten.
En aquest sentit, com ja hem fet aquest vespre, us proposem de col·laborar a la col·lecta que farem per a Caritas, des d’on reben peticions per a tot tipus de necessitats i es constitueixen en un termòmetre social del qual no ens en podem desentendre.
Perquè l’acollim? Hi ha un anhel en nosaltres que és molt important reconèixer. És el desig de Déu, a qui sempre veiem lluny, inabastable. Però alguna cosa ens diu que en aquest moment zero de la història hi ha hagut un pas, un pont, una comunicació que no ha estat única, sinó que s’ha quedat en la història. Poder viure aquest Nadal des de la fe cristiana, li dona tot el sentit transcendental, obre l’horitzó d’una vida espiritual personal insuperable.
Acollim Crist, no volem ser dels qui no l’acullen a casa seva sinó dels qui el reben i es tornen deixebles, perquè sabem que en això hi ha sentit, hi ha felicitat i hi ha una resposta al nostre desig de Déu que el Pròleg de l’Evangeli de Sant Joan descriu donant-nos el títol de fills de Déu.
I finalment, Nadal ens convida a participar, a fer. En una estrofa de la Nadala Fidels Atanseu-vos, es diu: “Ara nosaltres a bon pas anem-hi!”. D’aquesta Paraula de Déu que ha vingut al món en diem que és llum, i que il·lumina. Seria una mica trist que fos una llum que no il·luminés. Cal que ens fem la mateixa pregunta que dirigim als Pastors en l’antífona d’avui: “Digueu Pastors, digueu qui heu vist, qui s’ha aparegut a la terra?” i poder respondre amb ells, “Hem vist el Salvador” i anunciar-ho perquè rebem d’Ell una llum, que il·lumina.
En l’eucaristia participarem de Jesucrist fet sagrament. És allò més important que ens deixà la seva vida, aquesta que començà el primer Nadal i que des d’aleshores manté la humanitat en l’anhel de comunió amb Déu.
Última actualització: 25 desembre 2024