Homilia del P. EFREM DE MONTELLÀ, monjo de Montserrat (24 de novembre de 2024)
Daniel 7:13-14 / Apocalipsi 1:5-8 / Joan 18:33b-37
Com hem dit al començament de la Missa, avui celebrem la festa de Crist Rei. El títol de “rei” apareix associat a Jesús al llarg de tot l’evangeli: quan va néixer vingueren uns savis d’orient perquè una estrella els havia indicat el naixement del rei dels jueus; moltes vegades al llarg del text Jesús és reconegut com a Messies i rei, i abans de la seva passió i mort havia estat rebut a Jerusalem com el rei dels jueus. A l’evangeli d’avui, sense anar més lluny, sentíem de la seva mateixa boca com li deia a Pilat: «Teniu raó: jo soc rei». I encara, un cop ressuscitat s’aparegué als apòstols dient-los que havia rebut «plena autoritat al cel i a la terra», i els envià per tot el món a ensenyar a tothom el que ell havia manat. Però de quina autoritat i de quin poder ens parla, Jesús? Perquè tal com hem sentit que deia quan afirmava ser rei, també ens feia notar que la seva reialesa “no era cosa d’aquest món”, i que la seva missió era «la de ser un testimoni de la veritat». Mirem de desgranar-ho una mica.
El que a la bíblia s’entén per un regne, és un territori que està sota la sobirania d’un cap que ostenta el títol de rei. Els regnes de la terra solen tenir uns límits ben definits, unes lleis pròpies, generalment una llengua, una moneda i uns costums. Però l’interès de Jesús no era el de regir de forma temporal sobre una porció de terreny, ni era el de ser el rei dels jueus, sinó que la seva missió era molt més àmplia: el Regne del cel no té cap límit territorial, es regeix per la llei de l’amor i el perdó, té la generositat per moneda i s’hi parlen totes les llengües, perquè tothom sense excepció és cridat a formar-hi part. El Regne de Déu és el nucli de la predicació de Jesús, i va ser anunciada prèviament pel profeta Daniel, com llegíem a la primera lectura que deia: «vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, [a qui] fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge». Jesús, prefigurat per Daniel en aquella visió, va predicar el Regne de Déu al llarg de tota la seva vida: quantes vegades no hem sentit a l’evangeli l’encapçalament d’una paràbola que comença dient: “en el Regne de Déu passa com…” i segueix una imatge que ens ajuda a aproximar-nos-hi; perquè per explicar allò que encara no podem veure, cal l’ajuda d’imatges i comparacions. El Regne de Déu, doncs, és el nostre destí i la nostra pàtria, és allà on tots els qui creiem en Jesús ens encaminem i estem cridats a viure.
Començàvem dient que el títol de “rei” apareix associat a la figura de Jesús en nombrosos passatges de l’escriptura. Però la festa de Crist rei no fou pròpiament instituïda fins ara fa 99 anys pel papa Pius XI. I el Concili Vaticà II va ser qui la va associar a l’últim diumenge de l’any litúrgic, això és, avui. Perquè el final de qualsevol període és un bon moment per fer un resum, i mirar cap endavant, i la festa de Crist rei conté tots els elements per a poder-ho fer.
Seguint aquesta analogia, doncs, podem contemplar finalment l’últim moment de la vida de Jesús quan estava clavat a la creu. Recordarem que el bon lladre li va dir: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne», i com Jesús el va tenir en consideració: «Avui seràs amb mi al paradís». Un lladre penedit és l’única persona que, en tot l’evangeli, Jesús diu explícitament que és al seu Regne. És un bon resum de tot el que Jesús ens ensenyà, és tota una declaració d’intencions del que Jesús vol per a tothom, i també per a nosaltres: que ens salvem i entrem al Regne del cel. I ho podrem fer si acceptem la seva amistat i el seu lideratge. Perquè, veient tot això, qui és que no vol viure en aquest Regne de llum i de pau, regit per un rei tan bo? Elegir el seguiment del Crist, és sempre la millor de les opcions. Perquè el Crist no és només un líder polític com ho seria un simple rei, sinó que és molt més: és un germà, un amic, un espòs que estima entranyablement els seus. Perquè Jesús exerceix la seva veritable reialesa quan pot governar en el regne interior de la nostra persona, el Regne de Déu és a dins de cadascun dels nostres cors. Considerar a Jesús com a rei vol dir governar-nos nosaltres mateixos segons la paraula de Déu que Jesús ens va comunicar, vol dir governar el nostre món interior, el dels sentiments, el de les tendències, els afectes, vol dir manar el nostre pensament perquè la nostra existència s’orienti a una finalitat: la d’entrar en comunió amb ell, la de viure amb ell en el Regne del cel. I per a arribar-hi, no cal esperar al final dels nostres dies: Jesús ens va ensenyar a dir quan preguéssim: “vingui a nosaltres el vostre regne”. Perquè el Regne del cel ja es fa present enmig nostre i comencem a viure aquesta realitat ara i aquí, quan en el nostre dia a dia fem bones obres. I quan no estimem, quan tenim rancúnia o alimentem sentiments negatius, estem caminant en direcció contrària al Regne del cel i no ajudem a construir aquest seu regne. La festa d’avui, doncs, és una crida a escoltar la veu de Jesús, a estimar la veritat, i a posar en pràctica tot allò que d’ell hem rebut. Fem-ho i demanem-li que, omnipotent com és, ens permeti de veure realitzades les nostres aspiracions més nobles.
Última actualització: 24 novembre 2024