Vetlla Pasqual (30 març 2024)

Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (30 de març de 2024)

(…) / Romans 6: 3-11 / Marc 16:1-7

 

Pasqua

En aquesta nit tan plena, tan intensa, proclamem que la solidaritat de Déu no és un record històric ni una esperança, és una realitat. Aquesta Vetlla Pasqual recupera tots els elements de la nostra fe. La memòria de les gestes de Déu a favor de la humanitat ha ocupat un bon tros de la nostra vetlla. Hem repassat com l’amor es fa història a favor dels homes i dones, com les promeses del Senyor sempre  es realitzen en el temps i ens mouen a l’esperança que s’acompleix i se supera. La creació, l’Aliança, l’alliberament d’Egipte, el retorn de l’Exili, són les diverses etapes d’un itinerari que desemboca en aquesta nit, glossada literàriament de manera sublim en el Pregó Pasqual, una nit en la qual, ja no esperem perquè tot s’ha realitzat i acomplert. Per això en el cor d’aquesta vetlla proclamem: “Al·leluia, realment Crist ha ressuscitat d’entre els morts, Al·leluia” i ho repetirem sense parar tota una setmana, com si fos, per una banda, massa gros, massa difícil de pair i de comprendre-ho amb una sola vegada i per l’altra com moguts per una necessitat de compartir-ho, de recordar-nos a nosaltres mateixos la joia interna d’aquest missatge pasqual.

Déu compateix la vida de la humanitat en Jesús de Natzaret, comparteix la seva mort, però la supera amb la resurrecció, perquè Ell és un déu de vius i no un déu de morts. Calia actuar des de dins, des del cor de la humanitat perquè tot fos salvat per la resurrecció. Perquè la vida s’imposés sense cap reserva. Res podria expressar millor aquesta vida, que la llum i l’aigua que omplen aquesta celebració des de l’inici.

Pasqua en el món: Galilea

Amb tota sinceritat podríem afirmar: Si tot això pogués ser en el món tal com ho celebrem aquesta nit, amb quin goig no viuria la humanitat! Però aquesta consciència d’un món que viu lluny de la realitat pasqual, mai no traurà valor a la nostra vetlla. Si la nostra litúrgia és capaç de fer-nos sentir en aquesta nit la vida de Crist Ressuscitat que perdura i es transmet,  que nosaltres veurem en els sagraments que ens faran evident que el nostre poble creix enriquit per la iniciació cristiana del Benat, l’Eloi i l’Isidre; si en aquesta nit podem viure la convicció que el missatge de l’Evangeli, que rebé la seva legitimació definitiva en la nit de Pasqua, és tan vigent com el primer dia; si aquesta nit ens fa sentir-nos propers a Déu, i conscients que, per la seva resurrecció, Jesucrist no és només una memòria sinó una presència viva i propera en el més íntim de nosaltres mateixos, en una paraula finalment, si aquesta nit és una nit de fe, serà una nit cridada a il·luminar també tota la realitat que tenim al voltant, per molt lluny que el nostre món presenti tantes situacions molt allunyades de la Pasqua de Jesucrist.

El mateix evangeli d’avui no s’ha quedat al sepulcre buit, no s’ha quedat contemplant aquest àngel resplendent, ni tampoc no ens hem quedat pensant qui havia mogut la pedra, aquesta pedra realment molt grossa, no. L’evangeli de sant Marc que hem llegit, s’ha acabat enviant els deixebles a Galilea a trobar-se amb un home viu, amb un ressuscitat, no a venerar les restes o a investigar les evidències d’un fet extraordinari, sinó a seguir Jesucrist en la realitat. Perquè Galilea té en els evangelis un regust de realitat.  Sembla enigmàtic que en el cor de la Pasqua, des de Jerusalem, quan Jesús de Natzaret ha ressuscitat i ha desafiat la naturalesa moridora de la vida, quan ha acomplert i superat tot allò imaginable en el món físic i metafísic per a qualsevol intel·ligència, Déu ens reenviï senzillament a l’inici, al lloc de la vida amagada de Natzaret, de la predicació, de les guaricions, també de les primeres incomprensions. La Pasqua no es desentén del món. Ho hem cantat al Pregó Pasqual: “Oh nit benaurada que uneix el cel i la terra”.

A nosaltres ens tocarà estimats germanes i germanes, preguntar-nos quina és aquesta Galilea a la qual ens envia el Senyor ressuscitat.

Actituds per a viure a ser cristians a Galilea

Espero que per vosaltres escolans, molt especialment pel Bernat, l’ Eloi i l’Isidre, que avui us incorporeu al poble dels batejats, al poble de Crist, l’Escolania i Montserrat hagi estat una mica la vostra Galilea, el lloc on els deixebles conegueren Jesús, l’escoltaren i aprengueren a viure com a cristians. Aquest és el repte amb el qual pel baptisme, la confirmació i la primera comunió  us comprometeu avui: ser cristians. I nosaltres us hi acompanyem renovant també la nostra voluntat de ser-ho.

Per a ser cristià, i parlo també per a tots els altres escolans, pels nens i nenes i pels joves que heu passat junts aquesta Setmana Santa a Montserrat, cal conèixer, cal fer servir la intel·ligència per comprendre Déu i per comprendre el món. Amb els vostres animadors, heu pensat sobre Jesús que se’ns donava com a pa en l’eucaristia, un pa fet amb blat, que ve d’una llavor, que vosaltres com la terra bona heu d’acollir. Tota l’assemblea acollirà en el moment de l’ofertori aquest desig de ser terra bona, molt concret, que presentareu com un desig. En la societat en la qual vivim, qualsevol ocasió és insubstituïble per avançar en el camí de la fe. Tot allò que aprengueu sobre Déu, sobre Jesucrist i el seu Evangeli ara que sou molt joves, ho tindreu per sempre i us ajudarà sempre, us farà tenir una capacitat diferent de veure les coses. Els monjos ens agrada aquesta dimensió intel·lectual de la nostra fe i procurem transmetre-la sobretot als escolans, en les classes de religió, en la preparació de les celebracions. Som fills d’aquell gran monjo i bisbe, Sant Anselm, que deia que la fe posava preguntes i que això també era buscar Déu.

Per a ser cristià, també cal resar. Des de Montserrat, nosaltres convidem moltes persones a pregar i vosaltres els escolans, els cantors, tots els qui participeu en la litúrgia i en la música, ho feu d’una manera especial. La resurrecció de Jesucrist ens assegura que Ell és viu i present i que el podem cercar en la nostra pregària. Els més joves us heu volgut endinsar en el silenci de la natura. Des del llibre de la saviesa, el creients hem vist en la creació pistes de l’existència i de la presència de Déu. En un món tan ple de paraules, el silenci és el primer pas per a escoltar i per a poder diu una paraula. Tant de bo tots practiquéssim aquella frase d’un conegut jesuïta del segle passat: No espatllem el temps, amb paraules que no hagin nascut del silenci! Però també us heu fixar en altres coses que he subratllat avui: la paraula, la quotidianitat com a llocs i moments en els quals podem trobar al Crist.

Però sobretot heu d’estimar. Ser cristià és sobretot estimar. Perquè Déu és amor i Jesucrist ens ha estimat i només ens demana això. És molt fàcil d’entendre i més difícil de fer. Pensar i preguntar-nos coses, fer silenci i pregar, us haurien de portar sempre a estimar.

I permeteu-me unes breus paraules en anglès, en atenció a un grup de joves d’una universitat d’Ohio, que han passat el Tríduum amb nosaltres.

This Easter night, invites us to take part in the life of the risen Christ. Light and water lead us into the mystery of the resurrection. Easter, as the centre of our life of faith is intended to help and enlighten a world  often strange to the Gospel. However, the Risen Christ show us in his words, the way to Galilee, the way to the reality, to the beginnings, where we are called to be disciples, to be Christians, through reflection and though, through silence and prayer, and above all through love. Let us live all that in the joy of this Easter!

I amb la joia de Pasqua continuem celebrant encara tot els que ens falta en “Aquesta nit que torna l’alegria als entristits, que exulta de joia, en i que ens mostra la predilecció amb que Déu ens ha estimat.”