Paraules del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat, amb motiu de la renovació de l’oli de les llanties votives (26 d’abril de 2024)
Benvolgut Sr. Arquebisbe i Copríncep Joan Enric, benvolgut Srs. Bisbes Sergi i Jorge, M.H. Sra. Anna Erra, autoritats, germans i germanes,
La llum de les llànties acompanya la pregària en aquesta nau des de fa molts segles. Aquest any que ens posem a recordar la història de Montserrat, en ocasió de la celebració del mil·lenari de la fundació del monestir, podem recordar que ja l’any 1205 trobem un document que demana que “davant de l’altar de la santa Mare de Déu en honor d’ella i de tots els sants, el prior d’aquest lloc juntament amb tots els seus habitants, facin cremar sempre un llantió, nit i dia, en tot temps”.
Ser presents a Montserrat davant la imatge de la Moreneta. Heus aquí el sentiment més profund de tots els qui heu volgut renovar l’oli, destinat a fer llum, d’aquestes llànties, sigueu aquest vespre aquí o no.
Deixeu-me que us agraeixi breument aquesta renovació de l’oli de les llànties amb tres idees.
Les llànties fan llum. Reflecteixen la llum del ciri pasqual que sempre ens acompanya en aquesta vetlla primaverenca, que s’escau sempre en temps pasqual, que recorda la nit de Pasqua, la nit de les nits, en la qual vam celebrar que Crist ressuscitat entrava com la llum del món en aquesta nau i el vam acompanyar cantant: “joiosa llum santa que ens mostres la glòria del Pare del cel Immortal, Déu i Salvador Jesucrist”. És la mateixa llum que vam rebre un dia en el nostre baptisme i que se’ns va demanar que conservéssim encesa fins aquell dia que Crist tornaria a buscar-nos. Ens uneix doncs personalment a Jesucrist.
És una llum alimentada col·lectivament per les institucions que la vau ofrenar. Formeu una corona de devoció, d’amor a Maria, d’unió de les realitats que representeu. Totes són realitats col·lectives que, en un moment de la seva història, han volgut d’alguna manera romandre a Montserrat amb un dels símbols més bells de la litúrgia. El poble cristià de Catalunya, després que totes les llànties de la Basílica es perdessin durant el segle dinovè, ha estat capaç de tornar-la omplir i encara avui rebem peticions de col·locar-ne de noves, signe que el sentiment de voler ser aquí, es manté viu. Que siguin també un signe d’unió.
És una llum perenne. S’ofrena per sempre. Ningú no ha retirat mai una llàntia oferta a la Mare de Déu. Com el mateix santuari, com la mateixa basílica, les llànties envelleixen però romanen, veient passar les generacions. Són els primers llums que s’encenen i els darrers s’apaguen en aquesta nau.
Als qui som sempre aquí, les llànties ens ajuden a pregar per a vosaltres, els qui sou lluny esperem que us consoli sempre la intensitat espiritual de tot allò que viviu a Montserrat i que aquest record deixat aquí vol fer permanent, com ho era la pregària dels pelegrins que sense parar lloaven Déu i Santa Maria com fem nosaltres avui.
El bisbe Torras i Bages pregava a la Mare de Déu en la visita Espiritual, proclamant-la “Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa”, tant de bo nosaltres siguem també aquest foc de caritat, que estima prou per escalfar sense cremar ni consumir.
Última actualització: 27 abril 2024