Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat (27 d’abril de 2025)
Fets dels Apòstols 1:12-14 / Efesis 1:3-6.11-12 / Lluc 1:39-47
Estimats germans i germanes,
Avui ens dieu amb la vostra presència aquí a Montserrat que hi ha una obra de Déu que ningú no pot desfer, que no és una obra material, sinó espiritual per la qual podem repetir amb tota convicció les paraules de Sant Pau als cristians de Corint: No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. (1 Co 3,16-17)
Avui que hem convertit l’exterior de les places del santuari en aquesta gran assemblea que mira directament la venerada imatge de Santa Maria de Montserrat, memòria de Jesucrist i del seu Evangeli.
En afirmar que aquesta obra de Déu sou vosaltres, els pelegrins, ens en adonem que quan Verdaguer va escriure en el Virolai que Montserrat era el nostre Sinaí, el poeta esdevingué profeta perquè, mirant el passat, endevinà també el futur.
El Sinaí és el lloc on el poble de l’Antic Testament es troba amb Déu, és el lloc de la seva Revelació, sense cap mèrit nostre, de ningú de nosaltres, perquè Ell ho ha escollit.
I sí, com abans, avui, el Senyor ve a trobar els seus fills i filles estimats en aquesta muntanya.
És molt fort dir que aquí Déu es fa evident d’aquesta manera, però no ho podem negar. Aquí Ell parla al cor dels seus fidels. Si d’alguna cosa podem ser testimonis els monjos, custodis d’aquesta casa durant mil anys és d’això.
El nostre Sinaí és cristià. Té en Jesucrist la revelació definitiva de Déu Pare, que ens parla per l’Esperit Sant i a Montserrat és Maria la que ens ensenya Crist infant, assegut a la seva falda. Ella ens repeteix aquella paraula que vam escoltar al Papa Francesc, que en pau descansi, l’octubre del 2023, quan rebé la nostra Confraria: “Feu tot el que ella us digui”.
Per això peregrinem buscant un fonament sòlid i autèntic a les nostres vides, sabent que Santa Maria ens ofereix el seu fill Jesucrist.
Montserrat és la font
Només reconeixent aquesta dimensió de ser com el Sinaí, el lloc on Déu parla al cor del seu poble, li reconeixem que hagi volgut fer de Santa Maria la seva font, “mística font de l’aigua de la vida”, com li cantem encara en el Virolai. Aquesta font que raja dons i virtuts al cor de Catalunya, de l’Església i del món.
Li diem que és una font perquè d’una font sabem on és. I aquí la muntanya ens assenyala el lloc, el final de tants camins que empreneu tots vosaltres.
D’una font sabem que brolla aigua. Per Santa Maria, el Senyor ha fet fecund espiritualment aquest santuari. En són testimonis els sants qui hi han passat: des d’Ignasi de Loiola a Joan Pau II. I els qui no són sants, com el mateix Verdaguer o el venerable bisbe Torras i Bages, però també, Goethe, Humboldt, Schweiz. Què no ha inspirat la Mare de Déu? Quantes coses que no sabem! Quants testimoniatges ens arriben de gent coneguda i anònima!
I a una font hi tornem quan l’aigua que en brolla és bona per beure, sacia la nostra set.
La identificació dels pelegrins amb Maria i Elisabet
Els qui com a pelegrins torneu a la font de Montserrat, viviu els fets de l’Evangeli d’avui, en una identificació amb les dues dones que hi apareixen.
Com Maria, ens posem en camí. Com a ella, Crist ens acompanya. El pelegrinatge és condensar la nostra vida per veure-hi tot el sentit. La intenció de Maria en visitar Elisabet era ajudar-la. És un bon propòsit per a qualsevol de nosaltres: ajudar. Som necessaris en el món, especialment pels pobres, pels desvalguts, pels tristos, per tots aquells a qui aquesta societat ha deixar al marge i potser ja no podran sortir-ne per les pròpies forces. Hi ha mil causes on la nostra acció és útil i necessària. No podrem mai separar la nostra fe de la nostra caritat.
En l’evangeli d’avui, ens identifiquem també amb Elisabet, la que necessita ajuda, la que reconeix la desproporció que la Mare del seu Senyor la vingui a visitar. L’aigua d’aquesta font que és Maria, sacia la nostra set perquè al final, quan som aquí ens sentim reconfortats per la seva fe, per la seva presència. Ella uneix els deixebles, acompanyant-los en la seva pregària, ens ha dit l’Evangeli. La vocació de Montserrat és acompanyar el nostre poble i tots els pelegrins en la pregària, a exemple de la Mare de Déu. Perquè, senzillament, la necessitem.
Amb vostre nom comença nostra història
“Amb vostre nom comença nostra història”. Abans de dir que Montserrat era el nostre Sinaí, el Virolai ens fa cantar que amb el nom de Maria, la Rosa d’Abril, comença la nostra història. La devoció a la Mare de Déu es fon ens els orígens de Catalunya. La dotació de l’Església de Ripoll, el 881, ja parla d’unes capelles en aquesta muntanya. El mil anys del monestir de Montserrat, fundat a redós de la capella dedicada a Santa Maria representa l’estabilitat en aquesta terra, en la fe cristiana, en la Regla de Sant Benet, de la qual hem volgut sintetitzar-ne el missatge en aquest Ora, labora, lege, rege te ipsum in comunitate, que teniu indicat en l’edifici de Nostra Senyora, darrere vostre.
També han estat mil anys d’estabilitat en la nostra cultura catalana, a la qual hem acompanyat en totes les circumstàncies de la seva història i de les seves expressions, molt notablement en l’evolució de la seva llengua. Si aquestes places ja són sempre una mica la Plaça Major de Catalunya, encara ho han estat més durant el mil·lenari del monestir.
“Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí”, el poeta ens fa mirar al passat i el present, però també al futur.
Donem gràcies pel privilegi que ha tingut la comunitat de monjos de ser custodis d’aquest santuari i li demanem a Déu la força i les vocacions per a poder continuar el nostre servei.
Donem gràcies perquè tots vosaltres avui ens confirmeu aquesta devoció a la Moreneta i ens confirmeu que l’obra que Déu fa aquí ningú no la pot desfer perquè resta en el cor de cadascú, i sabem que continuarà així, perquè el cristianisme serà present a la nostra terra, si no ho és en quantitat o serà en qualitat, però tal com està escrit a la façana que tots podeu veure, en les paraules de Torras i Bages, Catalunya serà cristiana o no serà, i ho serà pel bé que Jesucrist és per a tots els seus homes i dones, joves i infants, el coneguin o no.
Que Déu continuï fent de Montserrat una antena de salvació, una font de la qual brolla l’evangeli per a tot el món.
Última actualització: 29 abril 2025