Homilia del P. Lluís Planas, monjo de Montserrat (16 de febrer de 2025)
Jeremies 17:5-8 / 1 Corintis 15:12.16-20 / Lluc 6:17.20-26
Potser pot anar bé, després de sentir l’evangeli, que tinguem en compte com l’evangeli de Lluc ens ha fet arribar fins a l’anunci de les benaurances que avui han estat proclamades pel diaca. Quan Jesús comença la vida pública, a la sinagoga de Natzaret, Jesús, agafant un text del profeta Isaïes, va indicar la seva missió: «L’Esperit… m’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar els captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» Així podrem llegir a l’evangeli de Lluc com Jesús allibera un home posseït pel dimoni (Lc 4, 21-28); guareix malalts, la mateixa sogra de Pere (Lc 4, 38-41); purifica un leprós (Lc 5, 12-16); guareix un paralític (Lc 5, 17-26); i crida els deixebles que esdevindran apòstols (Lc 5, 1-10. 27-32; 6,12-17). Avui veiem que Jesús els ensenya l’arrel profunda de la seva missió. És el que podríem dir un ensenyament catequètic que s’adreça a cadascun dels qui l’escolten, els deixebles que venien de fer una experiència amb ell dalt la muntanya; però com ens ha indicat l’evangelista a la plana també, «hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble»; amb aquest grup de gent probablement ens hi podríem sentir identificats.
Jesús explica als deixebles el sentit que tenen els seus gests i tot el que havia fet fins aleshores: parar atenció en aquells a qui socialment podríem considerar com a persones condicionades i limitades per la seva vida; el que fa Jesús amb elles, és alliberar-les, de tal manera que senten una nova manera de ser i de viure, i aquesta nova manera de viure ja els obre les portes del Regne. Així, doncs, quan Jesús proclama feliços els pobres, està senyalant un camí que cal recórrer. La catequesi que fa als deixebles és aprendre a anunciar i viure el Regne, les dues coses alhora. I si ens hi fixem actualitza aquests condicionaments de pobresa quan subratlla «els qui ara passeu fam, els qui ara ploreu» i els qui pel fet de ser creients sereu menyspreats, ridiculitzats, aniquilats socialment. Segurament que ens poden fer basarda aquestes experiències. Però encara avui hi ha qui plora, hi ha qui passa fam, qui no arriba a final de mes. Hi ha moltes menes de pobresa, qui no se sent estimat…, Jesús et diu: el Regne de Déu és per a tu.
El text d’avui té una segona part: «Ai de vosaltres els rics… Ai de vosaltres els qui ara anem tips…Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres…» Déu no vol que ens ho passem malament, ni que plorem, ni que siguem perseguits, ni que visquem en la pobresa. Més que una amenaça, l’hem d’entendre com una lamentació. El sentit el podem trobar a la primera lectura quan, amb un llenguatge dur, el profeta Jeremies denuncia l’home que es refia d’ell mateix, de la seva pròpia força, el profeta parlava del propi braç dret, mentre «el seu cor s’allunya de Déu». Que contrasta amb el testimoni que els deixebles havien vist amb Jesús, com hem comentat al començament. D’aquesta manera Jesús catequitzava els deixebles. Perquè els seus primers deixebles, havien d’aprendre on era el sentit profund de la seva missió i de la seva existència.
Aquestes paraules de Jesús sobre els rics, ens poden fer reflexionar sobre les nostres expectatives i les nostres actituds avui, en el moment actual. Quin sentit té avui l’expressió: ser ric? Podem observar que mai no hi ha límit, és insaciable. El profeta Jeremies ens ho descrivia d’aquesta manera: «serà com la pomera de Sodoma en el desert de l’Arabà, que no tasta mai un moment de bonança» Mai en té prou. No fa pas massa hem sentit que es proclamava
“America first”. Amb això es vol dir: primer nosaltres i els nostres interessos per ser més grans. Em sembla que ens equivocaríem si la nostra mirada només es dirigís als qui participen d’aquesta ideologia política. Potser ens aniria bé si miréssim les nostres actituds col·lectives i també les personals. Hem vist com Jesús des del començament de la seva tasca pastoral, té cura dels qui estan en una situació de feblesa. Mira l’altre, l’acull, l’aixeca, i li dona l’alè de l’esperança: el Regne de Déu és per a vosaltres. Si centres la mirada en tu mateix serà difícil que t’adonis si al teu costat hi ha qui t’està mirant i demanant que el teu gest sigui solidari, amorós. Però no podem oblidar que el Regne de Déu és l’experiència en què tots hi tenim cabuda. Recordem-nos del ric Zaqueu.
Segurament el millor que podem fer ara, és dir-nos interiorment, una i una altra vegada: Feliç l’home que té posada en el Senyor la seva confiança.
Última actualització: 16 febrer 2025