Homilia del P. Joan M Mayol, Rector del Santuari i monjo de Montserrat (28 d’abril de 2024)

Fets dels Apòstols 9:26-31 / 1 Joan 3:18-24 / Joan 15:1-8

 

Les grans afirmacions de l’Evangeli segons sant Joan són alhora un símbol i una al·legoria que ens permeten connectar amb el passat bíblic, amb el futur escatològic o definitiu en Déu i el present soteriològic o redemptor, aquest temps de conversió constant que ens és donat de viure. El passat bíblic ens parla de la fidelitat de Déu, l’escatològic ens infon esperança i el present ens esperona a no perdre el temps en els falsos amors que no generen vida.

La vinya amb els seus ceps de l’evangeli d’avui, és el símbol de tot el poble d’Israel trasplantat per Déu de l’esclavitud d’Egipte a la terra promesa, tota una història de fidelitat de part de Déu, però alhora d’una infidelitat constant per part del poble. Malgrat tot, Israel es converteix en el poble escollit per fer present enmig del món la llei de Déu que eleva l’esperit de l’home al Creador i salvaguarda la dignitat de la vida de tota persona. El Fill de Déu, entrant en la història, ha convertit aquest símbol de la vinya en l’al·legoria del cep que representa la resta excel·lent d’aquest poble que, com un cep fecund, respon a Déu amb bons fruits.

Però l’al·legoria no ens parla només del cep veritable, és a dir de Jesús, sinó del Vinyater que és Déu, el seu Pare, i de nosaltres que som els sarments d’aquest cep que Déu, com a vinyater entès, neteja i esporga perquè doni un fruit abundant. Neteja amb la seva Paraula, i esporga traient el bé dels mals que, en un món com el nostre, són inevitables.

L’afirmació central de Jesús en l’evangeli d’avui és clau per a la vida cristiana: Estigueu en mi i jo en vosaltres. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.

Com estem en Jesús? Estem en Jesús si el que ens diu queda en nosaltres, en el fons del cor tot configurant el nostre estil de viure i de conviure amb els altres. Massa que ho sabem i ben poc cas que sembla a vegades que en fem. Configurar-se a Ell vol dir entre altres coses pensar quan actuem si amb el que fem, diem o callem, estem fent present la veritat i la vida de Jesús, si fos al contrari mostraríem més a viat que la nostra vida cristiana, com diu sant Benet referint-se a la monàstica, seria una mentida davant el món. El fragment de carta de sant Joan que hem llegit ens hauria de servir de recordatori: Que el nostre amor no sigui només de frases i de paraules sinó de fets i de veritat. Els fets mostren el que de veritat som per molt que les paraules diguin el contrari.

Com podem donar fruit? Sant Pau ens és un exemple d’aquest estar unit a Jesús i donar fruit. El fragment del llibre dels Fets dels Apòstols que hem proclamat com a primera lectura ens mostra com sant Pau va passar de perseguir la comunitat a participar activament del seu culte i de la predicació dels apòstols. La vida pasqual és el fruit de la sinergia entre la gràcia de Déu i l’esforç per la pròpia conversió. La conversió pasqual

és la que fa passar del coneixent i l’acceptació de l’evangeli, al seu anunci amb paraules de vida i amb obres de veritat. La Pasqua ens renova la gràcia i ens dona noves forces per passar del narcisisme dels propis interessos al voler i al fer el bé, sentint aquest bé com a propi començant per la família i l’ambient laboral i cultural en que ens movem.

Una colla de joves cristians d’ara farà 125 ens són un exemple digne de celebrar. Em refereixo als joves que van fundar la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat amb el compromís de treballar per la “total reconstitució espiritual i temporal del poble català”. Aquests cristians prengueren la pregària de la Visita a la Mare de Déu de Montserrat, escrita pel Venerable Dr. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, com a text programàtic que encara avui, continua essent vàlid tant per l’ambient social desconcertant en que ens movem, com pel moment religiós que vivim d’una Església en profunda renovació sinodal.

Torras i Bages, converteix el símbol de la rosa en una al·legoria de la fraternitat al voltant de Santa Maria amb vista a fer efectiu en l’àmbit social l’esperit de l’evangeli que és esperit de reconciliació, de pau i de fraternitat. A Montserrat, també podem fer del símbol d’una altra rosa una al·legoria semblant; penso en la rosa d’or que el Sant Pare, amb motiu dels 800 anys de la Confraria, va oferir a la Moreneta tot animant-nos a seguir endavant anunciant Jesucrist de la mà de Maria, una missió que és do i tasca. L’obsequi del Papa Francesc, més que una rosa és més aviat la branca d’un roser florit. La branca de roser florida, com l’al·legoria del cep i les sarments, mostra bellament el fruit que suposa la unió vital dels batejats amb el Crist ressuscitat. Juntament amb Maria, la “Rosa de caritat” que canta la Visita Espiritual, i tots altres fills de l’Església, estem cridats a viure units a Jesucrist portant al món, com Ella, amb humilitat i confiança, la bellesa de la fe que enfonsa les seves arrels en la història de la salvació, i a escampar l’olor agradable de les bones obres de l’evangeli com a signes, en el present, del consol i de l’esperança de la plenitud del Regne de Déu que anhelem.

Mirant el món que Déu tant estima i en el qual nosaltres hem d’anar fent aquesta obra de l’evangeli, ens sentim petits i no podem deixar d’invocar aquella que és Mare de l’Església i auxili dels cristians pregant-li per Catalunya i pel món sencer amb una de les invocacions de la Visita Espiritual: Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, trèieu de Catalunya i del món l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans.