Homilia del P. Emili Solano, monjo de Montserrat (26 de gener de 2025)
Nehemies 8:1-4a.5-6.8-10 / 1 corintis 12:12-30 / Lluc 1:1-4; 4:14-21
Germans. A la Missa d’avui hem llegit el començament de l’Evangeli de Sant Lluc, on l’evangelista ens diu que ha decidit posar per escrit la vida de Crist en una narració seguida, perquè coneguem la solidesa dels ensenyaments que hem rebut. Són paraules que dirigeix a un tal «Teòfil». Atès que aquest nom –Teòfil- en grec significa «amic de Déu», ens podem veure al·ludits cadascú de nosaltres, és a dir, que quan sant Lluc està escrivint, s’està adreçant a cada creient que s’obre a Déu i vol conèixer l’Evangeli. Per tant, es dirigeix personalment avui a cadascú de nosaltres.
L’evangelista Lluc afirma clarament que no té la intenció d’escriure una novel·la, sinó un llibre d’història, basat en certs fets. Vol donar als seus lectors una total seguretat sobre el protagonista del llibre que està a punt d’escriure. No vol inventar fets, escenes o missatges; vol relatar tan sols “els fets ocorreguts entre nosaltres”, transmesos “pels que primer van ser testimonis oculars i després predicadors de la Paraula”. Per a l’evangelista, els fets són els que inspiren les paraules; i en conseqüència, els ministres de la Paraula es basen en els fets. Amb documents a la mà, “després de comprovar-ho tot exactament des del principi”, Lluc està en condicions d’escriure un relat “pel seu ordre” sobre la història de Jesús. Amb rigor i honestedat, basant-se en testimonis oculars i creïbles, garanteix als seus lectors la “solidesa dels ensenyaments” que hem rebut.
Lluc té un clar projecte catequètic i missioner: la seva intenció és enfortir la fe en els qui ja creuen i donar seguretat als qui estan buscant, als qui s’acosten i estan en camí cap a Jesús, com a personatge històric i suport de la fe. L’Evangeli de Jesús, doncs, es fonamenta en fets certs, en els quals no hi tenen cabuda invents humans o creacions mitològiques.
Amb les explicacions sobre el mètode de recerca, la intenció de l’autor i la finalitat de l’obra, Lluc ofereix una guia de lectura del seu Evangeli i ens introdueix al programa de vida i al missatge del seu protagonista, Jesús de Natzaret. A la sinagoga del seu poblet d’infància i de joventut, Jesús, als trenta anys, estrena la seva missió pública, assumint en primera persona el programa profètic d’Isaïes: també Jesús, “amb la força de l’Esperit”, se sent “enviat per anunciar l’Evangeli als pobres”, als captius la llibertat i un any de gràcia per a tothom. Aquestes són les línies programàtiques de la missió de Jesús: més endavant, seran els miracles de curacions, les paràboles de la misericòrdia, l’acollida als pecadors i als exclosos… els que defineixin de manera concreta el rostre humà d’un Déu que és misericordiós més enllà de tota mida.
En el nostre temps dispers i distret, aquest Evangeli ens convida a interrogar-nos sobre la nostra capacitat d’escolta. Abans de poder parlar de Déu i amb Déu, cal escoltar-lo, i precisament, la litúrgia de l’Església és l’escola d’aquesta escolta del Senyor que ve a nosaltres a l’altar i que ens parla.
Que la Mare de Déu sigui sempre el nostre model i la nostra guia per saber reconèixer i acollir, cada dia de la nostra vida, la presència de Déu, Salvador nostre i de tota la humanitat.
Última actualització: 26 gener 2025