Homilia del P. Ignasi M Fossas, Monjo de Montserrat (7 d’abril de 2024)
Fets dels Apòstols 4:32-35 / 1 Joan 5:1-6 / Joan 20:19-31
La celebració d’aquest diumenge de l’octava de Pasqua està marcada, germanes i germans, per la figura de l’apòstol Tomàs. Per la seva incredulitat respecte a l’anunci dels altres apòstols i per la seva confessió de fe davant de Crist ressuscitat: Senyor meu i Déu meu.
Aquest episodi continua repetint-se avui com en tots els temps. L’Església segueix proclamant el que els apòstols havien vist i sentit, i molts tornen a dir (o tornem a dir, per què no confessar-ho?): Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas. Voldríem una experiència directa, immediata, sense vels ni intermediaris, del Crist ressuscitat. Per molt que d’altres ens puguin dir, moguts per l’Esperit Sant, que l’han vist i l’han sentit, que Ell és l’enviat del Pare, que ha vingut a perdonar-nos els pecats i que igual com Ell ha ressuscitat, ressuscitarem també nosaltres, no en tenim prou. El voldríem tocar, el voldríem veure i experimentar al costat nostre, de manera que els sentits suplissin els defectes de la fe i no al revés com passa habitualment.
Ens ho diu el salmista: La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica. No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor… Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho. Sí, però, el Senyor on és? Per què no se’ns apareix també a nosaltres? Per què no ens mostra les seves mans i el seu costat a fi que puguem repetir amb Tomàs: Senyor meu i Déu meu! El desig és tan intens que ens torna als llavis el crit dels primers cristians: Maranathà, veniu Senyor Jesús!
Però el nostre Déu, que és Déu invisible i alhora s’ha fet home en Jesús de Natzaret, no es deixa plegar a les pressions humanes. Déu no ens tracta com a criatures que cal complaure perquè deixin d’amoïnar amb les seves pretensions. Déu ens tracta com a fills en el Fill. Ell continua essent invisible fins al dia de la seva darrera manifestació. Mentrestant, en Crist continua present enmig del món a través dels sagraments, de la Paraula de l’Escriptura, de la predicació i l’ensenyament dels apòstols, de l’Església, de la comunitat dels deixebles que s’estimen, que preguen, que celebren l’eucaristia, que viuen en la joia de l’Esperit.
Hi ha tres frases de l’evangeli d’avui que ens il·luminen en el nostre pelegrinatge de la fe. La primera és quan el Crist ressuscitat, després de saludar els deixebles, alenà damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant”. Només pel do de l’Esperit del Crist podem creure en ell i viure com a fills de la Resurrecció. L’altra és la benaurança provocada per Tomàs: “¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. I nosaltres diem: és el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen. La tercera és la del final: tot això (es refereix a l’evangeli) ha estat escrit perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
La relació entre la fe i els sentits no és pas, germanes i germans, una pretensió exagerada per als cristians. Es més aviat una realitat que combina perfectament amb la nostra antropologia. Si substituïu la paraula fe per les paraules amor i coneixement entendreu que ens passa molt sovint que gràcies a l’amor i al coneixement podem suplir els defectes dels sentits. Tots hem fet l’experiència alguna vegada que els sentits ens enganyen, que tenim percepcions que a la llarga resulten equivocades. En canvi sabem tots perfectament que quan estimem algú, i a partir d’aquest amor coneixem algú, podem percebre allò més genuí del seu interior, allò que es més propi del seu ésser. Això mateix ens passa, pel do de l’Esperit, amb Jesucrist ressuscitat. Pel do de la fe, es a dir pel do de l’amor i del coneixement, el podem percebre ressuscitat enmig nostre.
Donem gràcies a Déu, que continua fent coses grans en Jesucrist, per l’Esperit. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor.
Última actualització: 9 abril 2024