Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (8 de juny de 2025)
Fets dels Apòstols 2:1-11 / Romans 8:8-17 / Joan 14:15-16.23b-26
Avui, com deia a l’inici, celebrem en aquesta eucaristia del dia de la Pentecosta el sagrament de la confirmació i encara la primera comunió de dos escolans.
Confirmar vol dir “fer encara més ferm, més segur”. En aquest sentit en la celebració d’avui es confirmen força coses.
En primer lloc, la solemnitat de la Pentecosta és confirmació de la Pasqua i per tant de tot el missatge i de tota la vida de Jesucrist. La setmana passada celebrant l’Ascensió al cel, podíem pensar que ja estava tot fet. Ell marxava i aquest Esperit que venia era un altre. Però no. Hi ha una continuïtat total entre Crist i l’Esperit, els dos amb el Pare, constitueixen el nostre Déu Trinitat. Molts capítols de l’Evangeli de Sant Joan ens parlen de com la vinguda de l’Esperit Sant va lligada a la marxa de Jesús. La Pasqua era el seu retorn al Pare, l’entrada a la vida eterna, ens obria un camí per a tots nosaltres. La humanitat tornava a Déu. La vinguda de l’Esperit Sant, en canvi, és com un moviment contrari, Déu ve a la humanitat, però no només a un sol home, com en l’Encarnació, sinó a tots i a cadascun de nosaltres. Un teòleg medieval va exagerar aquesta idea i va parlar com d’una segona encarnació de Déu en l’Esperit Sant. La fe cristiana només creu en una sola encarnació la de Crist en Jesús de Natzaret, però diuen que en els errors teològics hi ha sempre una part de veritat, només que exagerada. Segurament aquest teòleg va captar la importància d’aquest moviment de Déu cap a nosaltres. Ve a tota la comunitat, a tot el món, com se’ns representa en l’escena que descriu la primera lectura. Quin testimoni no tenim d’això aquí a Montserrat. D’aquesta manera, Jesucrist no ens deixa orfes perquè dona una resposta i un mitjà a tot aquest temps de la història, en el qual, com ens diu l’Evangeli, l’Esperit Sant el substitueix perquè el recordem, entenguem les seves paraules i guardem la comunió.
Avui també confirmem la nostra fe. La fem més ferma i més segura com diu la definició. Per la fe cristiana aquesta confirmació no és fàcil de fer. D’una banda, la fe és un assentiment personal a Déu que precisament perquè és propi dels homes i de les dones, sempre està com en dèficit, com en un terreny no segur. Reconèixer aquesta debilitat és el que ens permet obrir-nos i confiar en l’altre aspecte important de la fe, aquell que confessa que és Déu qui ens inspira com a creients. I si fem això, podem proclamar més tranquils la fermesa i la seguretat d’una fe que ja no és només nostre, sinó nostre i de Déu. L’Esperit Sant confirma la nostra fe perquè ens fa atents a les coses de Déu. En una frase de la segona lectura hem escoltat: L’Esperit s’uneix personalment al nostre esperit, per donar testimoni que som fills de Déu. I en l’Evangeli, Jesús diu: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments”. La litúrgia ho posa en pràctica, per una banda explicant què vol dir estimar i fer cas de les Paraules de Jesús. Per això la seqüència que cantarem en llatí té unes frases que diuen:
Lava quod est sordidum,
Riga quod est aridum,
Sana quod est saucium.
Flecte quod est rigidum,
Fove quod est frigidum,
Rege quod est devium.
Renta allò que és brut
Rega allò que és sec
Cura allò que és malalt
Fes flexible allò que és rígid
Escalfa allò que està fred
Redreça allò que està tort
L’Esperit Sant humanitza. I si trobéssim a faltar una mica de refrigeració en climes com el nostre, la mateixa seqüència ens diu que també tempera l’estiu ! S’ha de reconèixer que ho fa tot. Tant de bo nosaltres poguéssim imitar l’Esperit en la humanització del nostre entorn. Quin repte més bonic: Netejar, regar, curar, destensar, escalfar i redreçar… No sembla que demani impossibles però tots sabem que aquestes sis accions no són gens fàcils en el nostre dia a dia. Per això el demanem i l’invoquem, perquè sabem que no només el tenim per mestre sinó que també ens ha d’ajudar a imitar-lo.
Avui, en tercer lloc, l’Església confirma, vol fer més ferms i segurs aquests fills seus que rebran el sagrament precisament de la confirmació.
L’altre dia, amb els escolans que es confirmaran de primer, ens vam trobar breument. Teníeu un examen de llenguatge musical, i em vau estar explicant les claus que anàveu aprenent. Espero que l’examen anés bé. Després he pensat que l’Esperit Sant hauria de ser com una clau. La clau és la que permet col·locar l’alçada de les notes en el pentagrama. Aquest clau diferent us hauria de permetre llegir una música que no és la que s’ha de cantar o tocar amb un instrument, sinó que és la música de la vida. Pel sagrament rebreu el do de l’Esperit. Prego perquè rebeu amb Ell la capacitat de veure en les vostres vides la presència de Déu i del seu amor. Que rebeu una clau que posada en un pentagrama us porti a desxifrar com us ha estimat Déu a partir de moltes notes: les vostres famílies, els vostres mestres, la circumstàncies de la vida, l’Escolania, aquesta confirmació, do de Déu per l’Església. Però crec que encara podria demanar alguna cosa més a aquest Esperit, que potser ja no és de B1, de B2 o de B3 (són els nivells de llenguatge musical de l’Escolania -ho vaig aprendre l’altre dia) i és que composéssiu amb aquesta clau. La clau de l’amor. Perquè avui, sota molts dels noms que donem a l’Esperit, hi tenim el de “foc del vostre amor. Foc de l’amor de Déu”. I Jesucrist a l’Evangeli ens ha parlat d’estimar i ha lligat la nostra fe a l’amor. Preguem perquè els dos Guillems, els dos Miquels, en David, l’Emilio, i en Josep, comenceu aquest camí de deixebles. No tingueu pressa, perquè això no és una simfonia, ni tan sols una òpera, però es composa cada dia. Dura sempre i s’hi poden posar veus i instruments, però procurant que l’harmonia sigui bona.
L’Albert i el Jordi, tot i no ser escolans i no sé si músics, segur que podeu aplicar-vos perfectament a la vostra vida la clau de l’amor. El do de l’Esperit en vosaltres prendrà un matís més madur, us haurà de fer avançar en aquest camí del coneixement del misteri de Déu que finalment només captem per l’amor, als germans i a Déu mateix. A Montserrat ho fem en la lloança, quan som capaços de posar-nos en pregària davant d’Ell, recolzats per la tradició cristiana que el mateix Esperit ha inspirat des d’aquella Pentecosta.
La invocació de l’Esperit Sant sobre el pa i el vi, els transforma en els dons eucarístics del cos i la sang de Crist. És el misteri de la fe. Participar-hi és unir-se a la gran família de deixebles i per això estem contents que avui en Kilian i en Pau facin la primera comunió, fixeu-vos en el nom: Comunió, estar junts i tenir els mateixos sentiments.
Preparem-nos tots a rebre’l amb una única fe, a la qual ens adherim espiritualment escoltant la confessió dels qui es confirmen.
Última actualització: 10 juny 2025