Homilia del P. Josep M Soler, Abat Emèrit de Montserrat (7 de desembre de 2025)
Isaïes 11:1-10 / Romans 15:4-9 / Mateu 3:1-12
La veu forta que ressonava en el desert de Judà fa més de dos mil anys, ressona encara avui en la litúrgia de l’Església. És, germans i germanes, la veu de Joan Baptista que prepara els camins del Senyor que ve. És una veu potent, aspra, forjada en el desert, que diu la veritat a la cara sense por i sense afalagar gens. Comunica un missatge alliberador, ple d’esperança: el Regne del cel és a prop. Tant com dir: Déu ve, ja és a prop, visitarà el seu poble i tota la humanitat en la persona de Jesús de Natzaret.
Joan Baptista preparava així la seva primera vinguda del Fill de Déu, nascut de la Verge Maria, quan vingué per compartir les nostres nits i els nostres dolors, per eixugar les nostres llàgrimes, per lluitar contra tot el que esclavitza les persones, per ensenyar-nos el camí de l’amor fratern. En la seva primera vinguda ens va oferir la llum per discernir les coses de Déu i ens va oferir la vida per sempre, més enllà de la mort. I, a través de la seva paraula continguda en els evangelis, Joan Baptista ens prepara ara, en el temps d’Advent, per a la segona vinguda gloriosa del Senyor al final dels temps i de la història. Una segona vinguda que serà anticipada d’alguna manera en el moment de la nostra mort.
Aquesta preparació per a la vinguda de Jesucrist es resumeix pràcticament, com fa dos mil anys, en una paraula: convertiu-vos. És una expressió clàssica ja des dels temps del profetes de l’Antic Testament. I significa “canviar de mentalitat”, “canviar de manera de pensar” o, encara “canviar de direcció” per passar d’una manera de veure les coses centrada en l’egoisme i en les coses materials a una manera de veure les coses il·luminades per la Paraula de Déu que ens ensenya a encaminar-les cap a la plenitud en el Regne del cel. En aquest sentit, convertiu-vos vol dir retornar incondicionalment al Déu de l’aliança, al seu amor, a l’acolliment de la seva voluntat alliberadora. Vol dir obrir una ruta en el nostre interior perquè Déu hi pugui entrar.
Hi ha, però, un diferència entre la predicació de Joan en el desert de Judea i la proclamació actual en l’Església de les seves paraules. Nosaltres som cristians, hem rebut el baptisme de Jesucrist que Joan anunciava dient que es realitzaria amb l’Esperit Sant i amb foc, en una al·lusió al perdó i a la purificació total que atorga el baptisme cristià, mentre que el baptisme de Joan era només una expressió de la voluntat de convertir-se. La crida a la conversió que ens fa l’Advent amb les paraules de Joan Baptista, és, doncs, una conversió, un retorn al Pare de nostre Senyor Jesucrist, un obrir una ruta en el nostre cor i en la nostra intel·ligència perquè Déu hi pugui entrar i quan Jesucrist torni trobi que estem a punt. Aquest és el missatge fonamental que l’Advent ens ofereix en el seus inicis: convertir-nos i obrir-nos a Déu. Això demana educar la nostra voluntat per traduir en el comportament de cada dia la novetat de vida que ens porta la fe cristiana. Convertir-se, canviar de manera de pensar en tot allò que és oposat a l’Evangeli, educar la nostra voluntat segons la Paraula de Déu: Vet aquí la tasca que ens és proposada. Així renovarem la nostra vida, i podrem esperar el retorn gloriós del Senyor plens d’esperança i de desig espiritual. Del retorn del Senyor, repeteixo, al final de la nostra existència a la terra i al final de la història.
Sant Pau, a la segona lectura, ens exhortava a estar atens al que diuen les Escriptures per fer aquesta millora, aquest canvi, que suposa la conversió. Les Escriptures, deia, ens donen la força per a convertir-nos i el consol pel sacrifici -la renúncia- que ens pot suposar la conversió. La raó fonamental és doble. D’una banda, es tracta que Jesucrist vagi ocupant totalment el centre de la nostra vida i, de l’altra, que visquem l’amor fratern i la comunió eclesial. Sant Pau ho deia en altres paraules: parlava d’estar d’acord uns i altres en Jesucrist. Per tal que –insistia- estiguem ben avinguts de cor i de llavis. És a dir, que ens estimem els uns als altres i que ens diguem la veritat i evitem el que pugui ser ofensiu per als altres. La conversió personal, per tant, implica també treballar per créixer en l’amor i en la comunió fraterna, d’una manera constant i pacient, amb capacitat per tornar a començar tantes vegades com calgui, sense perdre mai l’esperança ni perdre la confiança en la misericòrdia de Déu. I així Déu serà glorificat. La nostra vida li serà una lloança a ell i un testimoniatge davant els altres.
Tot això, a més de preparar-nos per la segona vinguda del Senyor, quan vindrà en la seva glòria, ens prepara també per a la propera festa de. Nadal. Joan Baptista ens adverteix que la nostra perspectiva no s’ha de quedar en un horitzó terrenal i temporal si volem realitzar-nos en plenitud, sinó que s’ha d’obrir a la llum que ve de Déu i ens és portada pel Fill de Santa Maria. L’actitud de conversió per deixar entrar més i més en la nostra vida el Senyor, ens ajuda a renovar -nos espiritualment i a acollir amb un cor ben disposat la gràcia de Nadal; que és la gràcia de l’encarnació del Fill de Déu perquè nosaltres esdevinguem participants de la seva naturalesa divina i de la seva immortalitat. Cal tenir present, però, que, com diu el poeta (Josep M. de Sagarra, Poema de Nadal) que a Betlem, a la gràcia de Nadal, només s’hi arriba amb humilitat. Perquè la humilitat és una virtut molt pròpia del nostre Déu tal com ens revela Jesucrist.
Última actualització: 8 desembre 2025