Diumenge III d’Advent (15 de desembre de 2024)

Homilia del P. Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat (15 de desembre de 2024)

Sofonies 3:14-18a / filipencs 4:4-7 / Lluc 3:10-18

 

Benvolguts germans i germanes,

Aquest diumenge III d’Advent és conegut amb el nom de Dominica Gaudete, és a dir, el diumenge de l’alegria. Més encara, la forma verbal llatina gaudete és un imperatiu que hauríem de traduir per “alegreu-vos”, per tant es tracta d’una invitació insistent.

No és fàcil però mantenir una actitud profundament esperançada i joiosa, com també és difícil anunciar amb la pròpia vida i amb les pròpies paraules un missatge joiós, un missatge esperançat. Vivim un temps marcat pel desencís, per les malalties del cos i de l’esperit, per la misèria i per les guerres sense sentit, mai cap guerra té senti, per les catàstrofes naturals, i un llarg etcètera. Però jo em segueixo preguntant, i us invito també a vosaltres a fer-vos la mateixa pregunta: com es pot entendre que persones que creiem en el gran anunci salvador i alliberador de Déu, en el seu amor manifestat en Jesús, visquem com si ens manqués l’alè i com si davant nostre no tinguéssim futur, com si la vida servís només per anar-la passant com puguem?

Amb el pas dels anys m’he adonat que davant de tant sofriment no serveixen els tòpics, per religiosos o pietosos que siguin, ni tampoc les paraules de consol vinguin d’on vinguin, sempre dites, ben segur, amb bona intenció. Tot sabem que davant el sofriment dels altres i també davant el propi sofriment no sabem què dir. Per això els mestres espirituals aconsellen que si hi ha alguna cosa a dir, és fer silenci i “ser-hi” senzillament.

Al costat d’aquesta experiència, també m’he anat adonat, amb fatiga la gran majoria de vegades, que hi ha Algú que em parla i que segueix al meu costat, quan els altres han marxat cap a les seves cases i ho dic però en sentit figurat, sense cap pretensió de jutjar a ningú.

¡De qui provenen aquestes paraules? ¿Qui és el qui te la gosadia de seguir parlant d’alegria, habitualment des del silenci? ¿Hi ha algú que escolti tant de sofriment?

Aquestes preguntes no són banals en aquest diumenge de l’alegria. En situacions de sofriment personal o aliè que ens toquen, quan els altres se’n van a les seves cases, recordeu que ho he dit en sentit figurat, i quedem davant la nostra nua realitat sentim un gran buit. Un buit que intentem omplir de tantes maneres per tal que puguem recuperar l’alegria. És humà fer-ho i no m’atreveixo a jutjar ningú.

Aviat però descobrim que aquest no és el camí per retrobar l’alegria i per poc atents que visquem ens adonem que el que busquem en l’exterior potser ho hauríem de buscar en el nostre interior. Si tenim el coratge i la força per fer-ho, descobrim que en aquest nostre interior hi ha una veu que ressona. Alguns a aquesta veu interior li han donat el nom de pacificació. Altres, amb temor i reverència, li donem el nom de Déu, que ens parla a través de l’Escriptura. Per això, en aquest diumenge, tenint en compte el que acabo de dir, m’adono, que paradoxalment, es Déu ens parla precisament de l’alegria en un context de dissort tant del poble d’Israel com els contemporanis de Joan Baptista i de Jesús.

El profeta Sofonies, en la primera lectura ens indicava el motiu o la causa de la nostra alegria: el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre. D’aquí en trec una primera conclusió no estem sols. I això és molt important.

El profeta veia com el poble de Judà estava enfonsat en una greu crisis social i religiosa a causa de la deportació i de l’exili a Babilonia. El motiu de la seva preocupació i del seu sofriment es que s’adonava que tot i viure exiliats continuaven essent un poble orgullós i que vivia d’esquena a l’Aliança. L’orgull i viure tancats en ells mateixos, ja que això és el que succeeix quan ens allunyem de Déu, haguessin portat espontàniament a Sofonies a anunciar-los un càstig de part de Déu. En canvi, Déu li demana que anunciï que no els castigarà, sinó tot el contrari, sinó que habitarà enmig d’ells amb tota la seva tendresa i amor. El motiu d’aquest canvi és l’amor de Déu. “No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec”.

L’evangeli segons sant Lluc, que hem proclamat, ens ha presentat a Joan Baptista, la vida del qual era molt austera i extremadament sòbria al desert de Judea, on vestia amb robes humils i s’alimentava només de llagostes silvestres i mel boscana. Això no li era obstacle per viure plenament. La plenitud és sempre una expressió de la joia. I ell, era un home profundament feliç perquè era totalment lliure davant de qualsevol poder. Tant lliure que li va costar la vida. Aquesta llibertat el portà a reconèixer Jesús quan se li atansà per ser batejat al Jordà, on Joan exercia el seu ministeri de profeta. “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc” hem escoltat a l’evangeli.

L’alegria a què convidava Joan, i avui també ens hi convida a nosaltres, és la que neix de tenir un cor obert a la misericòrdia de Déu i la necessitat dels altres. Joan exhorta a viure una existència compartida: qui tingui doni a qui no té res. Joan convida a dur a terme una vida pels altres, que és la forma més autèntica de la joia cristiana.

Avui, més que mai, quan la majoria dels dies són foscos per a moltes persones, ens cal ser lúcids i agosarats. Lúcids per no deixar-nos enganyar amb discursos catastròfics de tota mena i provinents de tots els nivells, també dels eclesials, i agosarats per a retornar la confiança i la il·lusió als qui ens envolten. I per fer-ho no calen grans coses, només posar-nos-hi, ja que els cristians no creiem en un Déu neutre i llunyà sinó en un Déu que ve a compartir la nostra història d’homes i que, compartint-la, marca un camí d’alliberament de tot mal i de tota tristesa.

Aquest és el misteri de Nadal que s’acosta i en que la utopia esdevé realitat, aquest és el misteri que estem celebrant en aquesta eucaristia.