Homilia del P. Lluís Planas, monjo de Montserrat (16 de Juny de 2024)
Ezequiel 17:22-24 / 2 Corintis 5:6-10 / Marc 4:26-34
Els evangelis, cadascun amb el seu estil, són una catequesi, que ens explica com el missatge de Jesús va anar penetrant en la comprensió dels qui el seguien. Però no sempre el missatge que Jesús anunciava era entès prou bé. Avui, l’evangeli, al final, ens ha dit que «Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles…, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions». De fet, la comprensió de Jesús demana tot un camí per entendre que el seu missatge va més enllà de la literalitat de les paraules. L’objectiu no és aturar-se en la literalitat de les imatges, comparacions o paràboles que diu , sinó que és una manera d’instar-nos a voler comprendre quin era el missatge que Jesús volia donar. Podria passar que en parlar del Regne, aquestes “disposicions” s’entenguessin com un poder que sotmetria tothom, com fàcilment podrien entendre-ho els mateixos contemporanis seus si, per exemple, es fixaven en l’imperi romà, al qual tots els habitants de Palestina estaven sotmesos. El Regne de Déu que Jesús anunciava era a les antípodes d’allò que podria entendre’s per poder terrenal.
Si anem llegint l’evangeli de Marc veuríem que fins i tot els mateixos deixebles no ho acabaven de comprendre prou bé; com exemple d’això podem recordar que Jaume i Joan, just abans d’entrar a Jerusalem, li fan aquella petició de poder estar a la seva dreta i a la seva esquerra quan Jesús estigui a la seva glòria. Ja hi haurà ocasió de comentar aquesta anècdota en els propers diumenges. (Mc 10, 35-45). Avui ens aturem a mirar amb detall què ens diu l’evangeli. Les darreres paraules de la narració que hem escoltat ens remarcaven que a la gent Jesús «no els deia res sense paràboles, però en privat els ho explicava tot als deixebles»
¿Què hem d’entendre de la primera paràbola, el gra sembrat a la terra? La descripció que en fa és de creixement, de desplegament, de l’arrelament, també podríem dir, és d’aprofundiment, que el gra va entrant en la realitat on viu. Tot s’esdevé gairebé silenciós, però constant. Ens ho ha dit així: «De nit i de dia… la llavor germina i creix sense que el “sembrador” sàpiga com» Aquesta llavor és imatge de com penetra el Regne de Déu. Nosaltres hem de ser com aquesta terra que acull el misteri de Déu dins nostre. És important, doncs, que deixem que la força de Déu penetri dins nostre. Deixem-nos agafar per Déu. I nosaltres, com els deixebles, hem de ser l’instrument perquè això es faci realitat en el nostre entorn. Perquè el Regne de Déu és fer que el seu amor de justícia i misericòrdia arribi a tots els àmbits de la vida. I així arribi a ser el blat granat dins les espigues; el gra, la llavor, l’esperit de Déu ha donat fruit.
Però a la segona paràbola, quan ens ha posat la imatge del gra de mostassa, ens ha remarcat, que és la més petita de les llavors. Per l’aparença res important. I amb tot quan es va transformant, semblant a la descripció que hem descobert a la primera paràbola, el creixement, arriba a ser una referència pels ocells que poden ajocar-se a la seva ombra. El Regne de Déu, és ben diferent d’altres regnes que han de fer ostentació del seu poder. Jesús anuncia un Regne que no té res a veure amb això. Quan molts creients ens comptem i mirem si som molts, potser anem en una direcció equivocada, perquè no es tracta de si som molts o pocs, sinó de com la justícia misericordiosa de Déu va arrelant, a l’interior de cadascun de nosaltres i en la nostra societat, de tal manera que esdevinguem instruments de Déu, actuant amb misericòrdia amb els que necessiten la nostra ombra per protegir-se: en direm immigrants, en direm sense sostre, en direm maltractats per una legalitat que no sap què és la
compassió. Probablement molts dels que som aquí ens sentim ben petits, com un gra de mostassa, però la nostra força està en Déu, en deixar que Déu s’apoderi de nosaltres, perquè nosaltres siguem instruments de la bondat de Déu. Sí, hem de ser deixebles de Jesús: deixem-nos agafar per Ell.
Última actualització: 29 juny 2024