Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (31 de març de 2024)
Fets 10:34a.37-43 / Colossencs 3:1-4 o 1 Corintis 5:6-8 / Joan 20:1-9
“Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos en i celebrem-ho!” Són unes paraules que repetirem molt aquesta setmana. A la missa d’aquest matí de Pasqua, les cantareu els escolans i la capella durant el motet de l’ofertori, en la versió de Giovanni Pierluigi da Palestrina i en llatí: “Haec dies quam fecit Dominus, exultemur et laetemur in ea”. Segur que la recordareu bé perquè estareu tres minuts repetint aquesta breu frase!
“Aquest dia d’avui” ha començat aquesta nit, tan curta! Sembla una contradicció: no és la nit el contrari del dia? En canvi cantàvem en iniciar la Vetlla Pasqual que la nit era tan clara com el dia i que, per Déu, la llum i la fosca eren igual! Aquesta és la força de la Pasqua, aquesta és la força d’aquest dia en què ha obrat el Senyor, un dia que arriba a il·luminar la nit.
I si bé és veritat que la primera cosa que va fer Déu va ser donar a la llum el nom de dia i a la fosca el de nit, com diu la Bíblia gairebé al principi, també és veritat que Ell mateix va il·luminar la foscor del poble que fugia d’Egipte, i va voler que tot Israel esperés sempre el dia del Senyor, el dia que totes les promeses esperades es complirien, dia que comença en una altra nit, la de Nadal també il·luminada per Déu des de la foscor i acaba avui.
Quin és el secret de Maria Magdalena anant al matí, quan encara era de nit al sepulcre de Jesucrist? És el desig de l’amor que no es resigna al fracàs i que pot més que les proves evidents de la mort. Com ens agradaria que Ella, apòstol dels apòstols ens transmetés aquest desig de buscar el Crist fins i tot en les hores més fosques de la vida. Per això li hem preguntat, cantant en la seqüència, aquest fragment de la missa de Pasqua, d’avui, abans de l’Al·leluia. “Digues-nos Maria, què has vist en el camí?”
Maria Magdalena ha estat testimoni que realment Aquell va ser el dia en què va obrar el Senyor!
Pregava Sant Anselm a Déu, recordant la resurrecció del Senyor, “tant de bo hagués estat jo allà amb les santes dones per a escoltar l’anunci de la resurrecció del Senyor, anunci que em consola, anunci tan esperat, anunci tan desitjat” [1]
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor! Aquesta frase que estic comentant està treta del salm 118, molts segles abans de la resurrecció de Jesucrist. El qui la va escriure no explicava una història, sinó que parlava d’una esperança, desitjava veure el dia en què realment Déu actuaria. En la festa de Pasqua, ressuscitant Jesucrist d’entre els morts, el salm 118 s’ha acomplert del tot: a partir d’ara, tot allò de bo que pot passar no serà sinó una reproducció i una actualització del missatge profund del dia d’avui, tal com ens torna a dir la seqüència:
“la vida i la mort tenien un guerra i el rei de la vida, tot i haver mort, regna viu”.
La lluita entre la vida i la mort, entre la llum i la fosca, entre el bé i el mal, és quelcom que veiem constantment al nostre entorn. Ho veiem en les notícies, en les pel·lícules, en les sèries, suposo que en els vídeojocs. Les dues dimensions són presents en el món. També les tenim molt en compte en la nostra pregària. I si aquests darrers dies, us feia notar que fins i tot en els moments més diguem-ne dramàtics de la nostra pregària, el divendres sant per exemple, durant la passió i a la pregària del matí, enmig de cants que preguntaven a Déu el perquè de tant de mal, hi havia sempre una esperança, el missatge de Pasqua no podria oblidar que la seva llum, la seva vida, el seu bé es projecten sobre un món i sobre una realitat que la necessiten perquè estan plenes de tot allò contrari!
En totes aquestes històries de ficció, l’autor decideix si vol que s’acabin bé o malament. Allò que no es real és dominable, la gran veritat de Pasqua és que, amb ella Déu ha donat a la història i a la realitat un final que sempre acaba bé. La resurrecció de Jesucrist ha canviat la idea de la humanitat, el destí de tot, i ho ha fet obrint aquesta vida a la dimensió immensa de Déu, que abraça tot el passat i tot el futur. I allà on Déu domina, només hi pot regnar, el bé, la llum i la bondat.
Les icones de la resurrecció ho expressen amb una imatge molt bonica, en la qual Jesús no ressuscita sol sinó que baixa i travessa unes portes, les portes de la mort i va a buscar tots els qui han mort abans que ell, simbolitzats en Adam. És una manera de dir que amb aquesta resurrecció conquereix i porta la vida a tot allò que havia passat abans. I naturalment la seva resurrecció també ens diu una paraula sobre el futur que nosaltres podem esperar, que és el de la vida després de la mort, per a cadascú de nosaltres quan serà el moment, per a tot l’univers, el dia de la Pasqua de la Creació.
Amb aquest marc que ens obra la gran solemnitat pasqual, gairebé ens cal germans i germanes, ser optimistes i administrar la vida sabent, i cal fe, que la decisió final de Déu sobre el món està presa, però que depèn de nosaltres de part de qui volem estar, si de la llum o de la foscor. Recordem sempre això que hem celebrat aquesta setmana Santa, recordem la resposta solidària que Déu ens ha donat davant de la nostra hipocresia, de la nostra feblesa, fins i tot davant de la violència que som capaços d’exercir com a humanitat contra els innocents. Recordem-nos de Jesucrist i no ens serà difícil decidir a quin costat de la història volem estar.
En cualquier lucha que el mundo libra contra el mal, la resurrección de Jesucristo es la fuerza del bien, de la luz, de la paz, es la que nos urge a ponernos del lado del amor. Os invito queridos hermanos y Hermanas a dejar que el Senyor vencedor de la muerte entre en vuestros corazones.
We are here this morning celebrating the feast of feasts, Easter, the Resurrection of our Lord Jesus Christ. May him grant us his light, his goodness, his Peace, to make us able to fight the wrong, the war, the darkness of this world. Truly aware that He has overcome, win the battle of the world and the history.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor! Alegrem-nos i celebrem-lo
[1] Utinam cum beatis mulieribus audissem nuntius dominicae resurrectionis, nuntium meae consolationis, nuntium tam expectatum, nuntium tam desiderátum (Oratio ad Christum (II) 115.)
Última actualització: 1 abril 2024