Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (19 d’abril de 2025)
(…) / Romans 6: 3-11 / Lluc 24:1-12
Oh nit realment benaurada,
Nit en què nosaltres retrobem Déu
Aquesta nit és una nit de llum. El nostre temps, la nostra història han estat il·luminats i hem tornat a veure Déu en la vida ressuscitada de Jesucrist.
Voldria trobar les paraules per a transmetre la intensitat d’aquest moment, d’aquesta fe en la proximitat d’un Déu sempre present i que des d’aquesta nit omple de sentit el passat i el futur.
Dona una certa tranquil·litat pensar que cap paraula no podrà mai dir més ni millor tot allò que ens diu la litúrgia de la nit de Pasqua. Aquesta vetlla ens ofereix una possibilitat rere l’altra de veure com des de la creació del món fins a avui mateix, sí, sí, avui, en aquesta nit, en aquesta missa, Déu sempre hi és. Potser algú de vosaltres, nenes i nens, escolans, joves que ens acompanyeu i també adults es pensava que avui Déu no hi era, doncs sí que hi és.
I ho hem volgut dir de moltes maneres. Recordant la nostra història col·lectiva de creients en la qual aquest esdevenir de persones i situacions humanes estan obertes a Déu com ho hem llegit en el Gènesi, en l’Èxode.
En primer lloc hem recordat el Creador de tot:
A l’Escolania hi teniu penjats uns cartells que ens recorden la creació. Hi ha el nombre d’espècies vegetals, d’animals vertebrats, d’ocells i de mamífers, són molts milers…, després hi ha un cartell amb els dinosaures, i després hi ha les fotografies de les generacions d’escolans. Tot, tot això entra dintre de la creació de Déu, com tantes altres coses que treballeu i que també teniu exposades per tot arreu.
També hem recordat el Déu alliberador i salvador que hem cantat amb Moisès i el poble que sortia d’Egipte.
Al Déu que ens estima perquè la fe també fa que comprenguem allò que hem escoltat quan el Senyor ens declarava un amor infinit en la lectura del profeta Isaïes.
Al final de tot, en arribar a la nit de la resurrecció ens en hem adonat que Déu no va improvisar en Jesús de Natzaret, va ser senzillament fidel a sí mateix. A ser tot això que he dit i a més a revelar-se com a Pare, Fill i Esperit Sant, com professarem tots junts avui acompanyant la Vinyet en el seu baptisme. Ser Fill és part de la identitat de Déu i això és molt gran.
Dir que ser Fill és part de la identitat de Déu ens diu que Ell és dinàmic, relacional, que estima. Per això la mort no era possible com la darrera paraula.
Precisament per això hem tingut present que la resurrecció de Jesucrist no era tornar només un mort a la vida, cosa prou impactant, sinó que era la d’Ell, d’aquest de qui hem dit que era l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi, que d’Ell eren els temps i els segles. I això només per començar, quan encara érem a fora i potser algú estava més pendent de si el ciri pasqual s’apagava o no que d’escoltar, però us asseguro que les paraules eren molt importants.
La resurrecció de Jesús és al mateix temps un repte i una confirmació.
És repte perquè porta la nostra fe a l’extrem d’allò que es pot creure. Però si hem arribat fins aquí reconeixent Déu en tants estrats de la història, potser serà lògic que continuem, fins al final. Però el repte no acaba només amb la fe. També forma part del repte que la llum d’aquesta nit arribi a tot arreu i aquí nosaltres hem de ser protagonistes. Sé que els infants heu reflexionat precisament sobre això, sobre com ser llum i ho heu fet d’una manera realista, fent una espelma que ja il·luminava les vostres pors i mirant després maneres de ser llum. Ho veurem en el mural que presentareu!
Els més joves heu pensat en un tema que dic molt sovint: com Crist es fa present en el nostre camí i ens dona la pau. Voldríem que la nostra celebració fos sempre això per a vosaltres una pista per la pau i la felicitat.
Seguint el seu exemple tots podem pensar en el repte que ens posa aquesta Pasqua!
La resurrecció també és confirmació perquè afirmant aquesta porta que Crist ha travessat i ha obert per a nosaltres, tota la resta de la història té sentit. Fins i tot hi ha una esperança a tot allò que en el món fracassa. Hi ha tantes coses que no van! No vull fer la llista. Segur que seria injust, que em deixaria coses, que no respondria a les vostres inquietuds personals. Però que hi hagi una confirmació del missatge de l’evangeli que es produeix en la resurrecció ens dona un cert consol, sense deixar de cridar-nos a comprometre’ns i a ajudar. És ben bé aquí que entenem aquelles paraules de Sant Pau, que sense la resurrecció són els que fem més llàstima de tots, perquè en el fons, afegeixo jo, no se’ns aguanta cap discurs davant del mal. Per intentar ajudar en aquest compromís, avui farem una col·lecta a favor de caritas, pensant en la tasca que fan d’allotjar persones vulnerables, especialment dones, col·laborant a alleugir el problema de l’habitatge.
L’evangeli que hem llegit representa molt bé el nostre moment de repte i confiança. El repte de creure: Aquesta nit estem en l’esperança confirmada que no eximeix de la fe. Tenim l’anunci que és viu però a Ell no l’hem vist. Les dones troben un sepulcre buit i uns àngels. Hi ha com un respecte per la realitat de la resurrecció, com un no voler dir-ho tot, no voler explicar-ho tot. Que lluny estem dels instagrams i dels Tik-toks d’avui on alguns ho reporten i ho comparteixen tot, fins les coses més inútils. No. La resurrecció no és exhibicionisme. Té un respecte per les coses de Déu. Per això hem escoltat: “Oh nit, només tu vas saber l’hora”. El misteri queda amagat en la nit.
I tenim la confiança que arrenca en aquelles dones que van creure que allà hi havia molt més que un sepulcre buit i van ser capaces de transmetre la resurrecció de Jesús i amb ella la memòria de la seva vida i del seu missatge fins avui, fins a aquesta mateixa nit.
És a aquesta fe de cadascú tantes vegades discreta i al més visible de tota l’Església, a aquest repte i a aquesta confiança, al seguiment de Jesucrist, a aquesta veritat meravellosa per a nosaltres que et convidem avui, Vinyet, a participar-hi i a unir-t’hi, pel baptisme.
Que puguis rebre de l’exemple de tots nosaltres aquesta fe que ens fa veure més i viure millor. No podríem desitjar-te res més bo.
Última actualització: 20 abril 2025