Homilia del P. Efrem de MOntellà, monjo de Montserrat (11 de gener de 2026)
Isaïes 42:1-4.6-7 / fets dels Apòstols 10:34-38 / Mateu 3:13-17
Per les notícies que apareixen a la premsa, de vegades podem tenir la sensació que la religió va de baixa, que la fe ja no interessa o que ha quedat reduïda a una tradició antiga. Però el passat mes d’octubre va aparèixer als diaris una notícia que anava en sentit contrari: a casa nostra, en les últimes dues dècades, els batejos d’adults han passat de ser una desena l’any a ser-ne més de cinc-cents. Es tracta de persones joves, famílies senceres o adults de procedències molt diverses que, després d’un temps de recerca i preparació, demanen lliurement de rebre el baptisme. I no ho fan per costum ni per tradició, sinó com una decisió personal i madura, que dona sentit a la seva vida. És una realitat que ens pot ajudar a redescobrir el valor i la força del baptisme i del misteri que celebrem en la festa d’avui, que dona plenitud al Nadal i n’explica el sentit més profund.
Amb la festa del Baptisme del Senyor acabem avui el temps litúrgic de Nadal. I no ho fem com qui tanca el capítol d’un llibre, sinó com qui obre una porta per passar al temps de durant l’any, en el qual Jesús ens instruirà de tantes i tantes maneres. Per Nadal hem contemplat un Déu que s’ha fet petit, que ha entrat en la nostra història amb humilitat, amagat en la fragilitat d’un infant. Avui el veiem ja adult, entrant a les aigües del Jordà i posant-se a la cua com feien els pecadors. I, enmig de tot això, en el moment del baptisme es produeix una gran manifestació, una epifania: el cel s’obre, l’Esperit baixa, i la veu del Pare el proclama Fill estimat. Aquest moment marca l’inici de la seva vida pública i revela que el camí que Déu tria per salvar el món implica compartir fins al fons la nostra condició humana. Jesús no es fa batejar perquè ho necessiti, sinó per solidaritzar-se amb nosaltres i per donar un sentit nou a l’aigua i a la nostra vida. Assumint el que és nostre, obre per a tots un camí nou de filiació i de vida. Ell neix a Betlem perquè nosaltres puguem renéixer; entra al Jordà perquè nosaltres puguem esdevenir fills en el Fill. El Nadal ens mostrava qui és Jesús; el Baptisme ens mostra què ha vingut a fer en aquest món.
Aquest, és un misteri que no el contemplem només com un fet del passat, perquè la litúrgia ens el fa present avui. En aquesta celebració recordem que el baptisme de Jesús està estretament unit al nostre propi baptisme. El mateix Esperit que davallà un dia sobre Jesús, és el mateix que hem rebut tots i cadascun de nosaltres; la mateixa veu del Pare que diu «Aquest és el meu Fill estimat» ressona també sobre cadascun de nosaltres, perquè pel baptisme tots hem esdevingut fills estimats de Déu. Per això aquesta festa és una frontissa: tanca el temps de Nadal i obre el temps de la vida pública de Jesús; i de la mateixa manera, ens recorda que el nostre baptisme no és només un fet passat, sinó que ens és una ajuda per fer el camí de la nostra vida que continua sempre endavant: avui, el Senyor renova en nosaltres aquest do que un dia ens va fer, i ens recorda que som membres vius del seu poble i estem cridats a viure com a fills de Déu enmig del món.
Per tot això, podem afirmar que el baptisme que un dia vam rebre, toca de ple la vida concreta de cada dia, la de cadascun de nosaltres. Estar batejats vol dir, en primer lloc, que hem rebut una nova identitat: ja no caminem sols, sinó que formem part d’una família, som fills de Déu i germans els uns dels altres. Vol dir, també, que hem viscut un nou començament: com a batejats, vivim la vida deixant-nos il·luminar per l’Esperit, amb el desig de viure amb més veritat, més amor i més pau. I haver rebut el baptisme vol dir, finalment, que hem adquirit una responsabilitat: fer present l’Evangeli en el món amb la nostra manera de viure, estimant els qui tenim a la vora, obrint camins d’esperança, sent llum sense fer soroll. Potser per això avui molts adults demanen el baptisme: perquè descobreixen que la fe no és una càrrega, sinó una font que dona sentit i plenitud a la vida. Demanem avui al Senyor que aquesta festa ens ajudi a redescobrir el valor del nostre baptisme i a viure’l amb alegria i coherència; i que el misteri de Nadal que hem celebrat aquests dies continuï viu en nosaltres tots els dies de l’any que acabem de començar.
Última actualització: 11 gener 2026