Homilia del P. Valentí Tenas, monjo de Montserrat (9 de febrer de 2025)
Isaïes 6:1-2a.3-8 / 1 Corintis 15:1-11 / Lluc 5:1-11
Benvolguts Germans i Germanes:
Les tres lectures d’aquest Diumenge cinquè, ens transmeten un missatge molt concret i vital, el trobament personal amb Déu que capgira de forma radical les Vides de tres grans personatges Bíblics. El primer, el Profeta Isaïes, que veu el Senyor: “Tres Vegades Sant, en un tron alt i prominent”. Però Isaïes, té els llavis impurs i no pot parlar de Déu, per això cau de genolls a terra i proclama la seva disponibilitat per portar a terme la seva Missió: “Aquí em teniu Déu meu, envieu-m’hi”.
El segon, és sant Pau, el darrer de tots els Apòstols, perseguidor de l’Església de Déu, que tot fent camí de Damasc, de sobte, una Veu i una Llum fulgurant, el fan caure de cop, de genolls a terra i sent la Veu del Senyor: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Una Crida, una Conversió i una Missió: Portar la Bona Nova de Crist als Gentils, als no Jueus.
El tercer, és sant Pere. Pescador i Pecador, que amb la seva obediència i amb la seva fidelitat al Mestre, quan veu el seu miracle i la quantitat i la qualitat de peixos, es llança de genolls a terra i diu: “Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador”. Amb la seva nova Missió: “Des d’ara seràs pescador d’homes”. “Ho deixaren tot i se n’anaren amb Ell”. La gent senzilla i feble, són invitats i enviats a pescar Homes per a Déu, amb la nova xarxa d’escoltar la Paraula, de portar la Pau, i l’Acolliment fraternal.
Germans i Germanes: Personalment he treballat durant les nits, i no cal dir que, moltes vesprades, són desgraciadament: “Desagradables, llargues, feixugues i pesades”. En minuts lents i hores eternes, de cops de cap desprevinguts, sobretot a la matinada de divendres a dissabte. Però el pitjor de tot, és, intentar dormir de dia, amb el Sol radiant i el Soroll de la vida normal. Per tot això, ara, comprenc molt millor, la forma d’actuar de Sant Pere, en l’Evangeli d’avui. ( No era, ni s’esqueia el millor moment).
Simó i els seus companys socis Jaume i Joan, eren bons pescadors del llac dolç de Tiberíades, conegut com a mar de Galilea, per les seves onades. Ell amb la seva barca coneixia tots els racons millors de l’estany per calar les xarxes. Però, aquella llarga nit passada, i pesada, havien tingut molta mala sort en les arts. Ho havien
provat tot, s’hi havia escarrassat infructuosament hores i hores i estan tots cansats de la jornada, una altre nit en blanc! sense dormir! i amb la desgràcia que no han agafat cap peix. De bon matí, derrotats per les circumstàncies adverses, renten com sempre el filat a la platja, per així tornar aviat a casa a descansar.
Feia poc temps que Pere i el seu germà Andreu, seguien el Jove Rabí de Natzaret. Ell, els mana, amb seguretat ferma, d’estendre de nou les xarxes i vogar mar endins en ple Sol de migdia. Un Home de trenta anys, de muntanya, un fuster de terra ferma, dóna ordres a un pescador, professional del llac, que sabia personalment, que això era un treball: “Plenament inútil, infructuós!” Però? sant Pere, (Cosa estranya) obeeix! es fia totalment de la Paraula del Mestre. Un tornar a començar de nou. Un refer-se del fracàs. Un sant tornem-hi. Un apa! som-hi! és hora! Cansats i sobretot sense dormir… Per amor, per fidelitat i per obediència…“ ¡Perquè vós ho dieu, Senyor, calaré de nou les xarxes!”. El resultat és del tot inesperat, aquesta vegada i amb Sol, i no de nit que era lo normal, la malla de les xarxes que s’esquinçava de tant de peix i la barca quasi s’afona del pes. Cal demanar auxili ràpid a la segona Barca dels socis.
Hi ha nits llargues, nits tristes, i nits negres, d’incertesa, de fracassos, d’insomni. Hores lentes, d’hospitals, de treballs, de presons, i exilis forçats. Temps, per a tornar a començar. Un sant tornem-hi, amb la rutina de sempre, i moments per caure altra vegada de genolls per terra, desesperats i deprimits. Minuts i segons llargs de la nostra Vida. Però! sempre! sempre! ens cal un iniciar de nou, un no desistir i fiar-nos d’aquella persona que tenim tothora al nostre costat, que ens parla i ens dóna senzillament la mà, i una Paraula d’Amor. Cal no tenir cap por de demanar auxili, a la segona barca, que és la Paraula de Déu, que és viva dins nostre. Però moltes vegades, desgraciadament ens falla el descodificador o no tenim cobertura o, senzillament, no la volem sintonitzar.
Germans i Germanes: La tradició dels Sants Pares, veu en la Barca de sant Pere, una representació de l’Església. Ella, és la nova Arca de Noè, que salva del diluvi la Vida de tota a la Terra. En Ella, Jesús predica i ensenya amb paràboles. Sobre Ella, calma les onades del mar embravit i els treu amb la seva mà del naufragi imminent. D’Ella veuen venir el Crist caminat sobre les aigües. En els seus dipòsits, hi ha el mallat de les xarxes, i els peixos, símbol dels primers Cristians, amb el seu acròstic Grec: Ix@us. “Jesús, Crist, Fill de Déu, Salvador”. Sant Pere és a popa amb la mà a la canya del timó. Els Apòstols porten els rems. Les veles inflades pel buf de l’Esperit Sant, i
Jesús a proa marcant el rumb a seguir. Que aquesta imatge ens recordi sempre la importància de romandre dins de l’Església, confiats que el Senyor és al nostre costat, el nostre Patró. Ell és la nostra salvació i el nostre Capità. Tots, amb Ell, arribem a un port segur, la dàrsena de la salvació. Ell, el Crist Ressuscitat, que ens espera a la platja amb els Peixos, i ens convida ara, amb els genolls a terra, per a celebrar i adorar amb joia l’Eucaristia.
Última actualització: 11 febrer 2025