Homilia del P. Joan M Mayol, monjo de Montserrat (4 de gener de 2026)
Jesús, fill de Sira 24:1-2.8-12 / Efesis 1:3-6.15-18 / Joan 1:1-18
Entre les festes de Nadal i Epifania, en un silenci tranquil que agraeix i gaudeix d’aquest gran misteri, hi ha com un intercanvi de regals entre Déu, «infant tendre», com canta la nadala, i els homes de bona voluntat que proclamen els àngels.
El pròleg de l’evangeli de sant Joan ens mostra aquests regals, aquests dons espirituals que l’autor de la carta als Efesis demanava: els dons d’una comprensió profunda i de la revelació. El do de la comprensió d’allò que en la vida no es veu a primera vista i, en canvi, la sosté: la força de l’amor; el do de la revelació, que ens parla de la veritable naturalesa d’aquest Infant que ha nascut per nosaltres: ell és la Paraula que era amb Déu des del principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no ha vingut a existir sense ell. Com afirma sant Agustí: «Ens cal reconèixer en l’Infant de Betlem el nostre Creador, perquè en la seva petitesa aprenguem la humilitat».
La humilitat és la clau per entendre la creació i la redempció. Tota la creació expressa alhora la grandesa i la humilitat de Déu que, després de reposar de les seves obres, ho va posar tot en mans de la llibertat de l’home. Però l’orgull humà va fer perdre a l’home el contacte amb la seva veritable realitat de criatura, allunyant-se així del seu Creador.
Jesús, que és l’expressió vivent del Pare, és alhora la realitat humana en plena comunió amb Déu. Aquesta comunió es troba estretament lligada a l’Esperit, que Crist posseeix plenament i que va impregnar tota la seva vida mortal. En encarnar-se, ell redimeix aquesta vida que el pecat d’Adam havia abocat a la mort. Per això viure com Crist és tenir, en ell, la Vida. Aquesta és la vida que recuperem amb escreix pel baptisme, una vida que ens obre a la més gran esperança: la de ser plenament fills de Déu. Si la fe en Jesucrist i l’obediència a la Paraula de Déu il·luminen la mirada interior del nostre cor, ens permetran conèixer amb certesa aquesta esperança a la qual hem estat cridats, que és l’heretat que ell ens dona entre els sants.
El Crist ens pot donar aquesta vida, aquesta heretat, perquè ell mateix és ple de gràcia i de veritat. Allò que traduïm per «gràcia i veritat» correspon als mots hebreus “hesed” i “emet”, que volen dir amor misericordiós, fidelitat i fermesa. Aquests atributs, com veiem en l’Antic Testament, són propis de Déu, i sant Joan ens diu que ara han traspassat al seu Fill encarnat. Nosaltres, per ell, que és un amb el Pare, rebem —com els pastors— aquests dons que ell posseeix en plenitud. En la mesura que els acollim, rebem gràcia sobre gràcia: la capacitat reiterativa i infatigable de l’amor, que és estimació apassionada, misericòrdia entranyable, força resilient i fidelitat incorruptible.
És amb aquests dons que Jesús ens va introduint en la benaurança de viure en el goig i la pau, la senzillesa i la fermesa que ell mateix va viure com a home fins a arribar a la màxima benaurança en l’Esperit, que és veure en el seu rostre el Pare.
Nadal és aquest regal del Senyor que cal obrir. És el do de Déu que ha vingut al món per quedar-se a casa nostra. Si la fe té unes implicacions ètiques clares, no és menys cert que, abans que tot, és do de joia i de llum: és l’alegria d’acollir una vida que cap ull no hauria vist mai, que cap orella no hagués pensat sentir ni cap cor humà no hauria pogut mai imaginar.
El temps de Nadal és temps d’agraïment pel do sempre renovat de la redempció; temps de contemplació, com Maria bressant l’Infant i contemplant el rostre humil de Déu fet Nen, que ens transmet alegria, goig, esperança, pau i il·lusió per la vida; Nadal és temps sense paraules, com els pastors davant la simplicitat del pessebre; temps sense temps, kairós, que ens impulsa a tornar al nostre àmbit familiar, laboral i social glorificant Déu i lloant-lo pel que puguem veure de nou, contemplar més clarament i sentir amb més profunditat.
Això ha d’anar suscitant en nosaltres una veritable conversió de vida. És el millor que podem oferir al món. Potser no és el que el món espera, però sí el que més necessita: una vida plenament humana, transformada en el misteri diví del Déu encarnat.
Última actualització: 12 gener 2026