Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (11 de maig de 2025)
Fets 13:14.43-52 / apocalipsi 7:9.14b-17 / Joan 10:27-30
La providència ens ha portat aquest diumenge del bon pastor a tenir ben present el ministeri episcopal representat pels nostres il·lustres hostes, els bisbes de la conferència episcopal grega que concelebren aquesta missa conventual, però també a unir-nos a tota l’Església en la joia de l’elecció del bisbe de Roma, el Papa Lleó XIV, el pastor de tot el ramat. Aquesta situació ens fa poder escoltar amb més identificació i profunditat la paraula que la litúrgia ens dona avui, que és una paraula de Jesucrist dient-nos a tots, “segueix-me. Jo soc el Bon Pastor”.
En la Sagrada Escriptura hi trobem sovint barrejada la descripció de la realitat amb un desig del Regne, una passió per la unitat i per la universalitat centrada en Crist, un desig i una passió sempre presents en l’Església que beu de la Paraula, un desig i una passió que foren un anhel del mateix Senyor Jesucrist.
La descripció dels Fets dels apòstols és força realista i no ens parla d’una missió fàcil sinó de rebuig. Fins i tot d’animadversió conscient i de descrèdit buscat envers els deixebles pels qui representaven una ortodòxia jueva per qui la novetat teològica de Crist era excessiva. Gairebé comprenem aquesta antipatia. A vegades és còmode mantenir-se en una espera que ja tenim mesurada, a la quan ens hem acostumat i ens fa por el canvi d’estatus. Alguna cosa així passava a molts dels qui escoltaven als apòstols. La seva espera del Messies estava controlada, era còmoda. Però no tots ho visqueren així. Hi hagué jueus que comprengueren, com va haver-hi molts pagans que no ho feren.
La presenza oggi dei vescovi di Grecia, latini e del esarcato per i catolici di rito bizantino e armeno, ci porta il ricordo del passo di San Paolo e Barnabe in quelle terre che furono le prime in Asia ed Europa a ricevere la buona nuova del Vangelo. Il passaggio propio di San Paolo in Atene e in altre parte della Grecia attuale ci fa ricordare le difficoltà immense che il suo messaggio aveva anche per i pagani e per le sue filosofie.
La situació d’oposició social que es trobaren els primers deixebles és molt actual. Tot i que aquesta setmana podem haver viscut el miratge que la nostra Església era el centre del món, no ens enganyem. Uns cosa és la fascinació per unes formes de fer úniques que no s’han deixat influir per la resta de l’evolució de la comunicació contemporània, i l’altra és compartir realment el missatge de l’Evangeli. Alguns mitjans en el nostre entorn semblava que s’havien de justificar de dedicar tant de temps a l’elecció del Papa.
Afortunadament, la Paraula que hem escoltat al mateix temps que descriu una situació social d’oposició, parla d’allò imprescindible: de la resurrecció de Jesús, de la promesa que ens fa de la vida eterna, de la presència ja ara del Regne de Déu, de quelcom tan gran que encara avui ho estem comprenent. No l’hem exhaurida en cap de les nostres categories: totes les lectures d’avui són del Nou Testament i totes elles ens parlen de la realitat que inaugura aquesta resurrecció, en la qual el centre és Jesucrist, Bon Pastor.
Ell voldria per tota la humanitat que responguéssim al seu ser Bon Pastor reconeixent la seva veu. Els apòstols varen heretar amb força aquest desig del Senyor i el tingueren ells mateixos per a tota l’Església. En feren la seva missió. Ho hem vist en la lectura d’avui dels Fets dels Apòstols, hem trobat el desig que Bernabé i Pau tenien que tothom seguís al Senyor. Aquest era l’ideal. I si una part important no acollia el missatge, no es descoratjaven. Jesucrist havia demanat que continuessin, que el món era molt gran i que calia continuar buscant qui escoltés la veu del Senyor.
D’una banda demanaven fidelitat a les seves paraules i el seu missatge evangèlic, però per l’altra també hi havia un sentit personal d’adhesió a Ell, de la mateixa manera que una ovella segueix al pastor, de la mateixa manera que en el Regne imaginat en el llibre de l’apocalipsi, hi ha un reconeixement del final de pau i de glòria de tots els qui han sentit aquesta veu, han reconegut el pastor i han continuat la seva missió.
Aquesta crida a ser bon pastor va ressonar ja en les primeres paraules del Papa Lleó, dijous passat des de la logia de Sant Pere. Ell, cridat a la tasca de ser precisament pastor, pastor universal d’una església que té molts altres pastors i moltes altres ovelles, però en la qual tots som el ramat de nostre Senyor Jesucrist. El mateix Papa ha demanat a tothom qui té autoritat a l’Església que s’abaixi perquè allò que sigui realment visible sigui la veritat, sigui el Crist.
Les lectures i l’elecció del nou bisbe de Roma, també ens ajuden a pensar en aquesta Església que abraça tot el món. De la seva catolicitat, que vol dir universalitat. A Montserrat és fàcil viure aquesta catolicitat. Només caldria en moltes de les nostres celebracions saber de quants llocs de la terra som els qui ens reunim en aquesta basílica.
Reconeixem i agraïm que Montserrat sigui un lloc on Déu es troba amb el seu poble, com vaig voler subratllar fa dues setmanes en ocasió de la festa de la Mare de Déu, un lloc on voldríem que es reconegués Crist, presentat i ofert al món per la Moreneta, com el bon pastor i que ens poséssim a seguir-lo com a bons fills i filles d’Ell.
Afrontarem dificultats però la promesa que ens fa és la vida eterna i poder ser comptats en l’experiència d’aquells escollits que venen de la gran tribulació però que ara ja canten la seva lloança davant d’ell.
Vosaltres escolans participeu d’aquesta lloança que vol fer present el cel a la terra. Així ens ho diuen molts pelegrins que us escolten. En el llibre de l’Apocalipsi, la representació de Déu i de Crist glorificat apareix sovint envoltada de música. A Montserrat hem volgut que aquest moment de trobada dels fidels amb Déu també estigués acompanyat de música i la nostra litúrgia no es comprendria sense aquest cant de lloança ininterromput cada dia de l’any. Vosaltres en sou instrument i protagonistes i és una bona ocasió de seguir Jesucrist, el bon pastor i d’escoltar què us diu cada dia.
Preparem-nos a continuar la comunió amb Crist, que ens serà donada en el pa i el vi de l’eucaristia, sagrament del seu cos i de la seva sang, i que aquest moment d’intimitat ens porti a escoltar més clara i forta la seva veu.
Última actualització: 12 maig 2025