Homilia del P. Josep M Soler, Abat emèrit de Montserrat (12 de gener de 2025)
Isaïes 40:1-5.9-11 / Titus 2:11-14; 3:4-7 / Lluc 3:15-16.21-22
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Amb aquesta simplicitat, germans i germanes estimats, l’evangelista sant Lluc narra un episodi que als primers cristians els va costar d’entendre. ¿Per què Jesús es fa batejar per Joan, amb un baptisme que era de conversió i de penitència per al perdó dels pecats, si ell era el Sant de Déu, el Fill de l’Altíssim (cf. Lc 1, 31.35; 4, 34)? Si no tenia pecat? La gran majoria dels qui rebien aquest baptisme eren pecadors públics que volien canviar de vida: publicans, que havien extorsionat i s’havien enriquit injustament, prostitutes, soldats que havien actuat violentament, o feta denúncies falses fariseus penedits de la seva hipocresia, etc. Per què, doncs, Jesús va a rebre aquest baptisme i s’hi acostava amb tota consciència? Ell hi va perquè la seva missió és de ser comptat entre els pecadors (cf. Is 53, 12), de ser solidari amb el pecat del món, del de tota la humanitat, en tota la seva estensió i en totes les seves implicacions. I així carregar-se’l a les seves espatlles i destruir-lo a la creu per reconciliar-nos amb Déu i obrir-nos les portes de la vida per sempre. Com diu sant Pau: Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos (2C 5, 21). Per això, Joan Baptista presenta Jesús com l’Anyell innocent de Déu que lleva el pecat del món (Jo 1, 29). Aquesta és la raó per la qual Jesús es va posar a la fila, com un més del poble.
Joan batejava amb aigua però anunciava que venia el qui era més poderós que ell, al qual es considerava indigne de servir fins i tot en les tasques més baixes que corresponien als esclaus; i aquest batejaria amb Esperit Sant i amb foc. Unes paraules que ens remeten a la Pentecosta, quan l’Esperit Sant enviat per Jesús ressuscitat es manifestà com unes llengües de foc i ompli el cor dels deixebles (Ac 2, 3). Aquest que és més poderós que Joan Baptista, es presenta, doncs, d’incògnit a rebre d’ell l’aigua baptismal, així entra dins el moviment de conversió que duu a terme Joan. Jesús, tal com remarca l’evangelista, ho viu amb pregària intensa, conscient que ara començarà la seva missió pública, d’anunci itinerant de l’Evangeli i que culminarà en el seu lliurament a la creu per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé, tal com deia la segona lectura.
Mentre Jesús pregava baixà cap a ell l’Esperit Sant i el Pare digué: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. Així es revela d’una manera excel·lent la identitat més profunda de Jesús, del qual aquests dies hem celebrat el naixement i la manifestació a tots els pobles.
El baptisme de penitència i de conversió que practicava Joan, queda convertit per Jesús en baptisme de salvació. Ell el lliurarà a l’Església perquè confereixi el perdó dels pecats, la filiació divina per mitjà de la unió amb ell i el do de l’Esperit Sant. Amb això es revela –tal com deia encara la segona lectura- la bondat de Déu, que no es mou per les bones obres que nosaltres puguem fer, si no pel seu amor entranyable i gratuït. I donant-nos a la pregària, com Jesús, anem prenent consciència de la nostra filiació divina. Avui, contemplant el baptisme de Jesús, hem d’agrair que també nosaltres hàgim rebut aquest bany d’aigua regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant vessat a mans plenes sobre nosaltres. Aquest do, a més, no sols ens dona la gracia de viure d’una manera bona i santa sinó que ens fa hereus de la vida eterna. La qual cosa ens omple de força per treballar en bé dels altres i d’esperança davant la finitud d’aquest món.
La humilitat de Jesús barrejat entre els pecadors que es feien batejar per Joan, continuada en un grau extrem en la humilitat de sotmetre’s a la passió i a la mort ignominiosa de la creu, ens ha guanyat aquests dons. La profecia d’Isaïes, que hem escoltat ala primera lectura, ha començat a fer-se una realitat definitiva: Consoleu, consoleu el meu poble […], digueu-li que ha estat perdonada la seva culpa. Nosaltres, que creiem en la Bona Nova proclamada per Jesucrist, ens n’hem de fer anunciadors en un context social i històric difícil per tal que la gent no perdi l’esperança del món nou que ja comença a albirar-se quan un es posa a viure segons la Paraula del Senyor.
El Baptisme de Jesús és un dels tres episodis que constitueixen els moments forts de l’Epifania; és a dir, de la manifestació de Jesús com a Messies salvador, Fill estimat de Déu que té la plenitud de l’Esperit Sant. Dilluns en vàrem celebrar el primer, que és la manifestació als Mags com a expressió de la manifestació a tots els pobles, de la terra. Avui, contemplant la seva solidaritat amb el pecat, el mal i la mort de tota la humanitat, la veu del Pare el manifesta com a Fill estimat i l’objecte de les seves complaences, que té la plenitud de l’Esperit Sant. I diumenge vinent, en les noces de Canà, on es manifesta com l’Espòs de l’Església que dona el vi nou de l’Evangeli i de l’Eucaristia.
Mentre Jesús pregava en el seu baptisme, s’obrí el cel, deia l’evangelista. S’obrí el cel i ja no es tancarà mai més per afavorir la comunicació entre Déu i la humanitat, perquè hi puguem establir una relació d’amistat filial, perquè hi puguem entrar després de la mort. L’Eucaristia mateixa que ara celebrem és una mostra de com el cel és obert: el Pare per mitjà del Fill i en l’Esperit ens manifesta la seva Paraula, ens dona la seva gràcia en el sagrament, acull la nostra lloança i l anostra súplica i ens endinsa en la filiació divina.
Última actualització: 12 gener 2025