Sant Pere i Sant Pau (29 juny 2025)

Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (29 de juny de 2025)

Fets dels Apòstols 12:1-11 / 2 Timoteu 4:6-8.17-18 / Mateu 16:13-19

 

No és fàcil estimats germans i germanes trobar una expressió per descriure què representen Sant Pere i Sant Pau a l’Església. Sant Pere podria ser el fonament i potser la planta baixa però Sant Pau seria però el gratacels d’aquest fonament, ja que la seva evangelització als pagans fou la que va estendre la fe a tot el món. Per a l’edifici són necessaris els dos. La litúrgia d’avui també els posa en col·laboració, com les dues oliveres o els dos canelobres davant Déu. Per això en tantes ocasions ens hi referim en plural: Lumina mundi, llums del món, prínceps de l’Església, jutges dels segles.

Una primera idea que voldria compartir és com els sants Pere i Pau representen la dimensió arrelada en la tradició d’Israel que es torna universal i catòlica  en l’Església. Tota la litúrgia d’avui té referències contínues a aquest significat. Els itineraris personals dels dos apòstols ja marquen haver passat d’una província de Judea, petita, a Roma, centre del món.  Van tenir una visió global, que diríem avui.

Sant Pere fou a Judea el deixeble directe de Jesús, que recollí el testimoni de la seva vida, mort i resurrecció, el confessor de l’essència de la fe: “Vou sou el Messies, el Fill de Déu viu”, i per això la pedra de tota l’estructura. Sant Pau el deixeble que evangelitzà els pobles no jueus, però a més, el gran constructor intel·lectual del cristianisme.

Podem viure aquesta solemnitat amb la mirada posada en el món i en el reconeixement del que fa l’Església que és, tot i les seves febleses,  un dels pilars de l’amor, de la generositat, de l’educació i de l’atenció social. En aquests moments a més, la veu del Papa Lleó és un clam clar, quasi únic, a favor de les persones humanes, de la necessitat de la resolució pacífica dels conflictes internacionals, de la diplomàcia, és una veu que qüestiona la utilitat del rearmament, una doctrina presentada com necessària després de la guerra d’Ucraïna. El Papa ha anat fins i tot més enllà, quan en un dels seus primers discursos, va dir un frase molt profunda: “desarmeu les paraules” i poseu-les al servei de la veritat.

Encara que no ho sembli, Lleó XIV va ser escollit bisbe de Roma el mes passat. En un món on el conflicte és més evident que abans, el successor de Sant Pere ha pres la barca per a intentar que almenys l’Església sigui aquesta veu alternativa que vol la pau. Crec que molts cristians ens podem sentir units entorn d’ell i reconèixer-li que tot i que un món totalment desarmat sigui utòpic, aquesta utopia  és l’Evangeli que ens cal predicar i pel qual hem de treballar.

Una segona idea d’aquesta solemnitat és que aquesta Església, escampada pel món, dona testimoni de Jesucrist. Com he dit, entre els sants Pere i Pau hi podem veure la relació entre l’essència de la fe i el seu desenvolupament.  I aquí és on Sant Pau ens revela l’alçada, la llargària i la profunditat  d’aquest Crist. Els seus escrits són inexhauribles. Els repetim en el nostre ofici constantment, els hem interioritzat. La seva teologia, més reflexiva que la teologia narrativa dels evangelis, connecta amb la nostra manera de pensar.  Allò que dona contingut al nostre ser cristians és la fe en aquest Déu present en la humanitat. Sant Pau ens recorda que Jesucrist ha canviat la manera de relacionar-nos amb el Déu d’Israel, ha canviat el nucli. Ell, el Crist, ocupa el lloc de la Llei i des d’aquest nucli ens ensenya que res no ens podrà separar mai de l’amor de Déu. Sant Pau, tot i coneixedor de la fragilitat humana, ens recordarà sempre que en Jesucrist no estem mai perduts  Això ens permetrà veure d’una manera nova la persona humana, criatura d’aquest amor de Déu, ens exhortarà a viure segons aquesta naturalesa i a desplegar virtuts que no s’està d’anomenar en diverses llistes, a crear comunitats, a raonar finalment el retorn a Déu al qual els cristians estem destinats després de la mort perquè el seguim a Ell, ressuscitat i pujat al cel.

Sant Pau no va deixar mai d’insistir en això, oportuna i inoportunament, fins que al final de la vida podia dir com hem escoltat : “El Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli i poguessin escoltar-lo tots els pagans.”

La vida cristiana que Sant Pere i Sant Pau van estendre arreu, i que els venia d’una experiència personal i íntima amb Jesucrist es fa concreta en cada vida, en la dels matrimonis que avui celebreu un aniversari, en els grups que sou amb nosaltres. Però avui que és el darrer dia d’aquest curs per a la Schola Cantorum de la nostra escolania, permeteu-me una paraula a tots vosaltres perquè heu actualitzat amb el vostre servei la pregària que feta música van compondre autors antics i contemporanis. Dintre de la missió d’acollir de la nostra comunitat sempre hem comptat amb la inspiració i la bellesa com a instruments. I la música ha tingut un lloc privilegiat. Però cal que algú amb esforç, dedicació i sentiment doni vida a les notes i a les paraules. I vosaltres ho heu fet per nosaltres monjos, pels pelegrins presencials i pels virtuals. Espero que per tots vosaltres aquesta participació en la nostra litúrgia hagi estat exercici de vida de pregària i de vida cristiana. Després d’aquests dos cursos de Schola Cantorum sentim que hem ajudat a motivar un grup de joves en aquest camí generós de servei musical, pastoral i d’amistat entre vosaltres. Això també és signe d’aquest Regne que es construeix des del temps dels apòstols. És un signe concret que espero que en prepari altres a les vostres vides. Aquest agraïment encara és una mica més especial pels deu de vosaltres que per edat o per estudis deixeu avui la Schola. Esperem que el record sigui sempre una llavor de Déu dins vostre. A tots els qui continueu, comptem amb la Schola pel curs vinent i estem contents de tenir-vos amb nosaltres.

Encomanem-nos als apòstols Sant Pere i Sant Pau. Ells que abastaren el món amb la seva paraula i amb la construcció de l’Església, ens ajudin a viure com a deixebles de Jesucrist, que se’ns dona fet pa i vi en l’eucaristia.