Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (23 de novembre de 2025)
2 Samuel 5:1-3 / Colossencs 1:12-20 / Lluc 25:35-45
Estimat Sr. Bisbe Javier, Sra. Alcaldessa de Monistrol, estimats Germans i germanes,
Els pelegrins, com ho sou tots vosaltres que us trobeu a Montserrat, repetiu l’antiga experiència del salm 21 que hem cantat:
“Quina alegria quan em van dir, Anem a la casa del Senyor!
És allà on pugen les tribus, les tribus del Senyor.”
I encara que els diversos grups dels que sou aquí potser no pugueu ser qualificats com a “tribus”, sí que representeu orígens i motius diferents per ser aquí. Persones amb situacions econòmiques i socials difícils, grups que com a portants del Sant Crist, expresseu amb amor la fe que li teniu, d’una manera quasi física, les Pubilles i els fadrins que representeu la joventut dels nostres pobles i viles i, les escolanies, que hem acollit aquests dies, en ocasió del Mil·lenari.
El nostre santuari, con ho era el temple de Jerusalem, voldria ser un lloc de trobada personal amb Déu. Però, ja que la nostra fe passa per Jesucrist, avui, en el centre del vostre pelegrinatge a Montserrat, en el centre de totes les nostres i vostres vides, us voldríem proposar aquest mateix Jesucrist, que celebrem aquest diumenge com a Rei de tot el món.
De la mateixa manera que el rei David fou un referent de tot el poble d’Israel, el nostre referent es Jesús de Natzaret. Ell és qui ens uneix com a cristians. I això ho veiem sovint a Montserrat, perquè Déu ens fa el do, com en aquesta eucaristia, de comprovar la diversitat de tots els qui ens anomenem cristians.
Cap paraula meva no podria afegir res a la segona lectura de Sant Pau, que ens descriu com Jesucrist és aquest rei. Ho és perquè és el Fill de Déu i per tant comparteix amb el Pare aquell domini de la dimensió transcendent, que respon a la set espiritual de tots els homes i dones, joves i infants. El Regne és primer de tot aquell lloc on Déu es Déu, on és realment Ell. A aquest lloc que ens podria semblar inabastable, precisament Jesús, ens hi convida perquè vol que el reproduïm a la terra.
Creador de tot, salvador, garant de la unitat total, universal i còsmica i factor de la pau entre totes les coses, certament aquest fragment tan conegut de la carta als Colossencs, expressa fins a quin punt la fe de les primeres comunitats comprengueren ja la profunda comunió de Jesucrist amb el Pare, la seva identificació, tot i que només tres segles després es formulés això mateix amb un llenguatge més teològic, durant el Concili de Nicea, del qual celebrem aquest any el 1700 aniversari, i del qual repetim la Confessió de Fe, en el Credo, en cada eucaristia de diumenge a Montserrat.
Però curiosament, aquest diumenge, al costat de la descripció de Sant Pau, se’ns proposa l’Evangeli de la mort de Jesús segons Sant Lluc. Un fragment que és el final de la seva absoluta submissió al poder temporal.
Un any, en fa forces, vaig fer les breus introduccions a les celebració de l’eucaristia als escolans, i curiosament el primer i el darrer diumenge del curs em va tocar el mateix evangeli. L’evangeli en el qual Jesús és reconegut com a Messies per Sant Pere, a Cesarea. Vaig voler transmetre als escolans d’aleshores que la manera de ser Messies, que vol dir ungit, Crist, Rei, era precisament la d’estimar els altres, en una quotidianitat molt normal, que no li va estalviar ni tan sols la mort com observem avui, una mort en la creu, equiparat a dos lladres.
Però des d’aquesta perspectiva té tot el sentit que avui llegim aquest Evangeli. Perquè és precisament Jesucrist crucificat, a punt de morir, quan la lectura humana en faria un fracassat, que apareix el seu poder sobre la vida. Es podria dir que regna des l’anonimat, quan la seva paraula no té valor als ulls del món. Precisament en aquest moment es manifesta més gran que la mort.
I en aquest mort, no és Senyor per baixar de la creu i salvar-se ell , com ho faria qualsevol heroi d’un còmic, d’una sèrie o d’un videojoc, si no per a salvar-ne un altre, crucificat com ell i condemnat legalment segons les normes del moment. Com un Rei d’aquella època, perdona la vida, reconeix la fe del bon lladre crucificat, conegut com Dimes, i el salva, tampoc fent-lo baixar de la creu, no fent alguna cosa espectacular com altres vegades havia fet, sinó cridant a romandre amb ell aquest lladre crucificat en l’eternitat, en aquest Regne de Déu. Pensem com això ens ajuda a comprendre tantes coses inexplicables de la nostra vida i a fer-hi front amb fe.
Però tornem al salm. Anem a la casa del Senyor.
Heu pujat a Montserrat a lloar el Senyor, com diu el salm. Heu cantat música religiosa del gran repertori sols i junts. Heu cantat aquí en aquest lloc, que només s’entén en la seva història amb la nostra escolania, on la tradició ens agermana amb vosaltres, amb la seva escola de música, de la qual vau interpretar ahir l’Ave Maria del P. Anselm Ferrer. Esperem que Montserrat hagi estat també i ho sigui per a tots els altres pelegrins allò que diu la lletra de la peça de Bruckner que també ahir van cantar juntes totes les escolanies:
Locus iste a Deo factus est,
inaestimabile sacramentum, irreprehensibilis est.
Aquest lloc ha estat fet per Déu, signe irrepetible, ple de fermesa.
Un lloc de visió, un lloc de comunió, un lloc que inspira confiança.
Die Chorknaben, seid in diesen Tagen nach Montserrat gekommen, um den Herrn zu preisen, wie es im Psalm steht. Ihr habt religiöse Musik aus dem großen Repertoire allein und gemeinsam gesungen. Dieser Ort kann in seiner Geschichte nur mit unserem Chor verstanden werden, wo die Tradition uns mit Ihm verbindet, mit seiner Musikschule, von der ihr auch die Ave Maria vom Pater Anselm Ferrer gesungen habt. Wir hoffen, dass Montserrat auch für euch und für alle anderen Pilger das ist und sein wird, was der Text von Bruckners Stück sagt, das alle Chorknaben ebenfalls gemeinsam gesungen haben:
Locus iste a Deo factus est, inaestimabile sacramentum, irreprehensibilis est.
Ein Ort der Vision, ein Ort der Gemeinschaft, ein Ort, der Selbstvertrauen inspiriert.
I hope that the shared experienced with in our boyschoir and music tradition, that you shared yesterday in the Anselm Ferrer Ave Maria, in this place of Montserrat, has allowed you to understand that , as it is said in Bruckner’s piece, we are in a “Locus iste” , that is This place, a place of vision, a place of communion, a reliable place that inspires confidence.
Continuem en comunió, donant gràcies a Déu per aquesta celebració, posant-nos tots sota l’esguard de la Moreneta, que ens ofereix el mateix Jesucrist que ens manà que el recordéssim i el féssim present en cada eucaristia.
Última actualització: 24 novembre 2025